Elefant Trompeta

Casa Mora Viraf és una empresa que neix l’any 1988, moment en el que adquireix l’empresa familiar fundada per Pedro Mora, que fins aquell moment s’havia fet un nom, no només a Catalunya sinó a tota Espanya en la construcció de joguines de fusta. És per això que en l’any 1988 en que l’empresa és adquirida decideixen posar-li casa Mora Viraf en homenatge a Pedro Mora, nom que els hi servirà també per guanyar-se cert prestiogi i reconeixement en la fabricació de joguines de fusta.

Des d’aleshores l’empresa ha funcionat prou bé, i en l’actualitat tenen un ampli ventall de joguines de fusta. Entre les diferents tipologies de joguines que ofereixen en podem destacar: escacs, ficció i oficis, jocs a l’aire lliure, jocs d’interior i jocs de taula.

Us en deixo algunes imatges.

EL DIA QUE LES CERES DE COLORS VAN DIR PROU, Oliver Jeffers, Andana Editorial (2014) –> Avui el conte que us porto és un conte que es mereix ser recomanat ell tot solet, perquè em sembla brutal. Haig de reconèixer que tinc certa debilitat per l’Oliver Jeffers, sempre m’ha semblat molt bo i les seves històries espectaculars, dolces, divertides, curioses. El seu estil és molt característic i tot plegat fa que àlbum rere àlbum em sorprengui cada vegada més. Aquesta vegada ens regala un conte amb un títol súper llarg i espectacular. És molt divertit, i és que us deixo amb la sinopsi de l’editorial perquè us en feu cinc cèntims de què va la història.

“Ha esclatat la revolució a la capsa de ceres d’en Duncan. La vermella es queixa d’explotació laboral; la blanca creu que li fan el buit; la negra pateix una crisi d’identitat; i les ceres groga i taronja han signat una pau armada, enfrontades per quin és el color del Sol.
¡Així no hi ha manera! En Duncan vol pintar allò que li agrada però també vol que les seves ceres de colors estiguin contentes.
¡Ja n’hi ha prou de camions de bombers vermells, elefants grisos i cels de color blau! Quan en Duncan es trobi la capsa de ceres plena de cartes, amb les peticions i suggerències que fa cada color, es plantejarà la seva faceta artística i començarà a veure la vida amb altres ulls.”

Aquest és un conte que convida a imaginar, a somiar amb coses de colors impossibles, a potenciar la creativitat, a aprendre a veure les coses amb colors diferents dels que ens ofereix la natura. Cada plana està formada per una de les cartes que escriu un color, i està dibuixat com si ho hagués fet el propi Duncan. De fet, aquesta és la gràcia i el conte em va semblar tan brillant, tan adient, tan divertit que ja n’he comprat dos exemplars per regalar. Us deixo amb algunes imatges del conte, a veure què us sembla.

I com moltes vegades passa els actes que tenen lloc a la llibreria Abracadabra Llibres mai vénen sols, sempre van de dos en dos, i si ahir us parlava de la inauguració de l’exposició d’avui, avui us faré cinc cèntims de l’acte de presentació que es farà demà. Es tracta de la presentació del llibre  “Un mar de mons” d’Arianna Squilloni i Alberto Gamón, i tindrà lloc el Dijous 26 de Juny a les 19:30h a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5).

Demà mateix, dimecres 25 de juny a les 19:30h tindrà lloc la inauguració de l’exposició d’originals de l’il·lustrador Miguel Pang Ly del seu llibre “La invasión marciana” en la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona). L’acte comptarà amb la presència de l’escultor Jaime de Cordoba que serà l’encarregat de presentar la inauguració. Espero que us hi podeu acostar o sinó que hi aneu després, que de ben segur que l’exposició estarà algunes setmanes encara a la llibreria.

L’ELMER L’ELEFANT DE COLORS, David McKee, Editorial Beascoa (Novembre 2013) –> Aquest conte de l’Elmer en el fons no ens aporta cap nova història d’aquest simpàtic elefant de mil colors, però us el volia destacar i portar-vos-el perquè es tracta de la primera recopilació de contes de l’Elmer que es fa en el nostre idioma i aquest fet vulguis o no m’ha semblat important i curiós. El conte recull les següents històries:

– L’Elmer a la neu
– L’Elmer i el cangur saltimbanqui
– Bona idea, Elmer!
– L’Elmer ha tornat!
– L’Elmer i la tieta Zelda
– L’Elmer i l’ocell

És per això que m’ha semblat una bona opció per regalar als nens i nenes que not enen cap història d’aquest elefant, i que amb totes aquestes el podran conèixer una mica més.

Sé que amb aquest títol tot plegat queda una mica estrany, però avui us vull portar dos contes que analitzen un tema que sempre m’ha molestat especialment, i que es repeteix generació rere generació en els nostres nens i nenes. Es tracta dels convencionalismes socials, de gènere, allò que està establert que està bé que li agradi a una nena, i allò que li ha d’agradar a un nen. Totes les nenes han de somiar en ser princeses i els nens han de somiar a ser futbolistes. Doncs no! Aquests dos contes són en el fons una crítica social, una crida d’atenció en contra d’allò que és per nens i allò que és per nenes. Però és que el que més ràbia fa, és que aquests esquemes socials no es trenquen, i els continuen potenciant, famílies, escoles, societat i televisió. Els dibuixos per “nenes” són roses i de princeses, els de “nens” de superherois. Perquè no pot disfressar-se una nena d’spiderman? Perquè un nen no pot jugar a nines? Ja està bé, ja n’estic farta de sentir els meus nens que diuen: “el rosa es un color de chicas” o “els nens no poden jugar a nines”, va home va! I no hi ha manera de fer-lis-hi entendre… En fi, una lluita sense final! Ara si, us porto els contes, us encantaran! Són una delícia!

RÍNXOLS D’ÓS, Stéphane Servant, Il·l. Lætitia Le Saux, Editorial Joventut –> La història d’aquest conte és una història força senzilla però clara. Els animals del bosc estan organitzant la seva festa de Carnestoltes, i la família d’óssos (pare, mare i fill) estan decidint quina serà la seva disfressa. La Mama Ós ha preparat el seu fantàstic vestit de Ventafocs, el Papa Ós vol sorprendre a tots amb la seva disfressa de Llop Ferotge, però i l’Osset? Ell tot convençut diu que es disfressarà de Rínxols d’Or, però al pare no li fa gens ni mica de gràcia que el seu fill porti faldilles i trenes rosses i llargues. Intenta fer-lo canviar d’opinió però l’Osset sembla ue es mantindrà ferm en la seva decisió. L’àlbum en sí no pot ser més clar, i les il·lustracions són fantàstiques, d’una il·lustradora francesa que no coneixia i que m’ha agradat molt descobrir, la Lætitia Le Saux.

L’OLIVIA I LES PRINCESES, Ian Falconer, Andana Editorial –> L’Olivia i le sprinceses és la darrera entrega protagonitzada per la porqueta amb més personalitat del món de l’àlbum il·lustrat. A mi personalment em té enamorada i em semblen uns contes divertits, entretinguts, originals. Aquesta vegada l’Olivia té una crisi d’identitat. Al seu voltant totes les altres porquetes volen ser princeses, però ella no ho té tan clar. Perquè hauria de voler ser princesa? Ella creu que pot ser molt més, ella vol ser diferent a la resta. Mai veuràs a l’Olivia vestir de rosa i això la fa especial i diferent, i és per això que els seus em semblen contes divertídissims, bonics, i a més aquesta vegada fa una reivindicació que des de petita també ha estat la meva: “no m’agraden les princeses roses!”

Sé que quan vaig portar-vos els orígens del Llibre de la Selva, ja us vaig portar el seu conte corresponent. Vaig escollir la versió d’en Subi, que sincerament en aquell moment em va semblar perfecte. Però una de les darreres novetats d’Edelvives ha estat una versió d’aquest gran clàssic que ignorar i no tenir en compte era un autèntic sacrilegi. És per això que m’he decidit a portar-vos-el.

MOWGLI, Rudyard Kipling, Il·l. Justine Brax, Editorial Edelvives (2014) –> Aquesta nova edició del llibre de la selva sota el títol de Mowgli és sens dubte una versió especial, original i diferent. No només per la qualitat de la seva edició i enquadernació i el tractament acurat que ha rebut l’obre, sinó que també es converteix en especial per les seves il·lustracions, unes il·lustracions de Justine Brax, desconeguda per mi, però que m’ha enamorat. El seu estil, la imatge nova que és capaç de donar a la història, els colors, el traç… Tot fa que el conte en sí,sigui espectacular, una autèntica joia, un d’aquells llibres que val la pena tenir a les prestatgeries de casa.

Si a tot plegat hi afegim que en un inici quan Kipling va escriure El llibre de la selva i el va dividir en dos volums diferents, es tractava de dos recopilacions de faules morals acompanyades de poemes i que tenen lloc a l’Índia. En la novel·la original, els relats de Mowgli no tenen una continuïtat cronològica, però en aquesta versió s’ha fet una acurada revisió i s’han ordenat tots els fets de manera cronològica per tal de dotar de més coherència i més significat als relats de la vida del nen de la selva, modificant de manera molt lleu algunes frases, i sense afegir pràcticament res per tal de no perdre l’essència de l’obra en qüestió.

En definitiva, un llibre que va més enllà d’una versió o d’una adaptació.

Al carrer de les Ballesteries 37 de Girona trobareu una botiga que us enamorarà, us sorprendrà i us encantarà. Ells mateixos es defineixen com una botiga de somnis, i a mi definitivament em va semblar una botiga encantadora, petita i atapeïda de joguines, però fantàstica en els seus productes, en el seu tracte i amb la seva estima cap al món del joc. Sincerament, m’hi perdria estones i estones i és impensable una visita a Girona sense entrar-hi a tafanejar.

Tenen joguines de les millors marques europees: Moulin Routi, Djeco, Haba i també i això és important treballen amb marques de joguines de fusta catalanes, de manera que no noméws potencien les joguines europees de qualitat, sinó que també donen una empenta a marques catalanes que potser no tenen tan renom però que ofereixen una bona dosi de qualitat als seus productes.

De veritat, acosteu-vos-hi si aneu alguna vegada a visitar la bonica Girona.

LA CARPA

C/Ballesteries 37

Aquesta nova col·lecció de Baula és una aposta sens dubte diferent i original, és una col·lecció en que cada història neix a partir de moments oi situacions quotidianes que els infants comparteixen amb els seus pares a casa; i ho vol enfocar d’una manera divertida i amena, fent que grans i petits puguin compartir aquestes històries i veure-s’hi en certa manera reflectits. Històries del dia a dia i que a vegades els pares no hi saben trobar solucions o no tenen el temps o la paciència que voldrien. Els textos i il·lustracions són de l’Eva Santana que fa una feina magnífica en els dos contes que de moment conformen la col·lecció. A part a les dues planes finals del llibre hi ha una part de consells de la Victòria Cardona on t’explica la temàtica o problemàtica que enfoca el conte així com la manera en com es poden enfocar i solucionar, proposant alternatives o simplement explicacions al perquè els hi passa allò als infants o es comporten de certa manera.

MAMA, JUGUEM?, Eva Santana, Consells Victòria Cardona, Col·l. I per què no?, Editorial Baula (Març 2014) –> En aquest conte, en Joan que és el protagonista de la col·lecció demana constantment l’atenció de la mare perquè jugui amb ell, la mare però té moltes coses a fer i no pot, no pot al llarg de tot el dia, ni al migdia, ni a la tarda, ni al vespre… I arriba dilluns al matí, moment de portar el nen a l’escola i anar a treballar, i al cap de la mare el fet de no haver pogut jugar amb el seu fill.

QUINA NIT!, Eva Santana, Consells Victòria Cardona, Col·l. I per què no?, Editorial Baula (Març 2014) –> Avui el Joan passarà la nit del lloro, i els hi farà passar als seus pares: “Tinc set”, “Tinc pipi!”, “Hi ha un monstre a l’habitació!”… Tot plegat, uns pares que no dormen en tota la nit, i un nen que té por a la nit, a la foscor, etc, etc. Una etapa que molts de nosaltres hem passat quan érem menuts, que potser necessitàvem adormir-nos amb una petita llum o que el més mínim soroll ens feia anar esporuguits cap al llit dels pares.

I avui un racó de Roma que em va encissar, i això que estava tancat quan el vaig descobrir i que no hi vaig poder entrar, però tan sols tafanejant els múltiple aparadors de la botiga en qüestió vaig saber que la jogueteria Berte tenia alguna cosa especial. La seva antigor, la seva història s’olorava en els seus aparadors. Una jogueteria clàssica, logo clàssic, lletres clàssiques i aparadors replets de joguines, replets, plens de vida, de màgia d’il·lusió, d’imaginació. Donava la sensació de ser “El palacio del juguete” romà, i donava goig passar-hi per davant.

La botiga va ser fundada l’any 1933, i amb els anys es va convertir en una jugueteria molt apreciada pels locals i fins als nostres dies. Una botiga que ha anat sobrevivint als nostres temps i ha arribat fins avui amb la mateixa força i energia que tenia temps enrere.

I si a tot plegat li afegim que es troba en un marc increïble, en una de les places més boniques de tota Roma, tot fa pensar que ho té tot per continuar sent un negoci d’èxit. I és que la Piazza Navona és una marc increïble per una botiga així.

BERTE’ GIOCATTOLI
Piazza Navona 107/111
00186 Roma (RM)