Elefant Trompeta

Avui us porto una novetat de l’Editorial Combel de la passada tardor pensada per a nens molt i molt petits. Es tracta d’una col·lecció amb de moment un parell de títols destinada a nadons des dels 3 mesos cap endavant. Una col·lecció de llibres de roba que inclouen a més un peluix de llana dels seus protagonistes. A mi m’agraden especialment els cotnes per a nens menuts, trobo que són molt divertits i tendres i em sembla molt interessant que ja des de ben menuts les criatures puguin tenir els seus propis llibres per molt senzillets i bàsics que puguin semblar. Els dos llibres estan protagonitzats per a simpàtics animalons i són ells i els seus amics els que ens seràn presentats en aquests llibres curts però especialment bonics il·lustrats per Katie Saunders, especialista en contes per aquest públic. Així que sense explicar-vos gaire més us deixo ja amb els contes:

PETIT POLLET, Caterpillar Books Ltd., Il·l. Katie Saunders, Col·l. Petits amics, Editorial Combel (Tardor 2013)

PETIT MICO, Caterpillar Books Ltd., Il·l. Katie Saunders, Col·l. Petits amics, Editorial Combel (Tardor 2013)

Aquest any que comença serà un any farcit de novetats, com sempre a l’editorial Kalandraka, però el que avui vull fer és parlar-vos de la nota de premsa que just vaig rebre fa un parell de dies. Kalandraka s’ha decidit enguany a publicar una dotzena de títols de l’escriptor i il·lustrador nord-americà Maurice Sendak fins ara desconeguts a les nostres contrades. Sendak és l’autor d’Allà on viuen els monstres, i a casa nostra la veritat és que no coneixem gaire més de l’obra de l’autor. Al 2015 encara s’hi afegiran més títols.

La primera de les traduccions serà el llibre “A la cuina, de nit”, un àlbum de l’any 1970. Un àlbum que es sumarà al ja publicat per Kalandraka “Allà on viuen els monstres”.

Aquesta primera “trilogia” es completarà amb la traducció d’“Outside over there”, de 1981, que Sendak considerava como l’obra més personal.

L’editorial també recuperarà “The nutshell library” de Maurice Sendak, una mini-biblioteca formada per quatre llibres de petit format sobre les lletres de l’alfabet, els mesos de l’any, els números i un conte amb moral.

A més a més es donarà a conèixer la faceta de Sendak com a il·lustrador de textos aliens, a través de la col·lecció “Little Bear”, de l’escriptora nord-americana d’origen danès Else Holmelund Minarik, que data dels anys 50 i 60.

És realment apassionant poder descobrir l’obra d’aquest autor, i em sembla una gran iniciativa d’una editorial que publicarà tots aquests títols no només en castellà, sinó també en català, gallec, euskera i portuguès.

Avui us vull portar de nou, un altre racó de Madrid, aquesta vegada es tracta d’una jogueteria, bé de fet de dues, i és que el Lobo Feliz té dues botigues a Madrid sota el mateix nom, tot i que evidentment jo només hi vaig ser a una, i és que tot passejant per un carrer en el que ben bé no hi havia gaire a veure, vaig descobrir un racó que em va enamorar. En el carrer Sant Mateo 28 vaig descobrir aquest petit tresor.

Joguines de fusta, de roba… tot de les millors marques europees, tot col·locat amb molta gràcia i molt estil. Un racó encantador, una gent molt amable al darrera i molta varietat en els seus productes. És que m’agraden tant aquest tipus de jogueteries, m’hi passaria el dia mirant i remirant totes i cadascuna de les joguines que s’hi poden trobar. I és que la botiga es va crear sota el lema “Somos lo que jugamos”, i amb això el que volen transmetre és que els primers anys de vida dels infants són claus per la formació de la futura personalitat i que s’ha de tenir molt en compte les joguines que oferim als nostres infants. Lobo Feliz pretén oferir així joguines de qualitat, educatives, didàctiques, estimulants i duradores.

A més el logotip i el nom de les botigues és encantador, i no podia fer altra cosa que acostar-vos-la, portar-vos algunes imatges, dir-vos on les podeu trobar i els horaris que fan.

LOBO FELIZ
Calle Sant Mateo 28
Calle Duque de Sesto 30
De dilluns a dissabte de 10:30 a 20:30

“Hi havia una vegada dos germans que vivien a Eivissa i que eren molt i molt pobres, es tractava d’en Joan i En Toni. Un dia el seu pare es va posar molt malalt, i no es podia curar amb cap dels remeis casolans que li oferia la seva dona. Aleshores varen decidir anar a veure la curandera del pobre, i aquesta els hi va dir que l’home només es podria curar amb un pegat de fonoll marí de l’illa des Vedrà. La cara de tots en sentir aquella notícia fou d’espant i molta desesperació, ja que per tothom era sabut que en aquell illot a pocs metres de l’illa hi vivia un gegant temut i temible que no deixava que ningú atraqués a la seva illa. Però els dos germans s’estimaren tant al seu pare que varen decidir embarcar-se en el seu llaüt i remar cap a l’illa resant perquè el gegant no els descobrís.
Per desgràcia, i com semblava prou evident el Gegant els va descobrir, i els va capturar. Així que tenia als dos germans captius, a en Toni retingut i al Joan caçant-li pops tot el sant dia, ja que els pops era el menjar predilecte del gegant, ja que si no ho feia d’aquella manera l’amenaçava en menjar-se al seu germà. Un bon dia que en Joan va pescar molts pops, va tenir una pensada brillant, va decidir posar un bogamarí (una espècie d’eriçó de mar) dins de cadascú dels pops que havia pescat, i portar-li al gegant. Com cada dia el gegant agafà els pops i se’ls cruspí pràcticament d’una sentada, però en seguida va començar a sentir uns mals de panxa terribles i se n’anà a dormir amb molt malestar. Els dos germans van aprofitar el moment per lligar-lo de mans i peus, agafar el fonoll marí per sanar al seu pare, agafar de nou la seva barca i tornar per curar-lo.
Al final els germans salven la vida del seu pare i del gegant ja mai més se n’ha sabut res.”

Aquesta és la història de Es gegant des Vedrà, una història procedent de la tradició oral de l’illa d’Eivissa. La història és atribuïda originàriament a Joan Castelló Guasch, el folklorista de les Pitiüses més important del segle XX, que és que va recollir aquesta i altres històries de la memòria col·lectiva de Ses Illes i les va recuperar en certa manera perquè ens poguessin arribar als nostres dies.

El perquè aquesta història neix a l’illot des Verdà resulta força clarificador. Es Vedrà és un illot salvatge, agrest i escarpat que té 382 metres d’alçada i 60 hectàrees, es troba a dos kilòmetres de la costa occidental eivissenca, davant de Cala Hort, i el seu aspecte així com el fet de que gairebé sempre es troba envoltat de boira han provocat l’aspecte màgic i misteriós que se li dóna a l’Illot i el fet que se li hagin atribuït sovint històries com les que avui ens ocupen.

Ara però anem a analitzar una mica més la història que us he portat. I és que segons alguns estudiosos, la història del Gegant des Vedrà té molts paral•lelismes amb el relat d’Homer d’Ulisses contra el ciclop Polifem.
Sembla que en les dos històries els protagonistes són conscients dels perills que suposa acostar-se a l’illa, tan Ulisses com en Joan i en Tonet, però en els dos casos ho acaben fent, els uns per intentar guarir al seu pare i l’altre per conèixer nous indrets. En els dos casos les illes estan habitades per un gegant temible, que es menja tot el que se li posa pel davant. I en els dos casos els gegants també viuen en una cova situada a l’illa. Un altre dels paral·lelismes importants entre l’una i l’altra història, és que en els dos casos, els protagonistes hauran d’empescar-se una solució enginyosa per acabar amb el captiveri del gegant, els dos saciaran el gegant d’alguna manera, els uns ho fan amb el vi, els altres amb els pops, la debilitat del gegant.

Així que els paral·lelismes i les similituds resulten força evidents, tot ens fa pensar que El gegants des Vedrà bé podria ser en certa manera una adaptació que els habitants d’Eivissa varen fer de la història d’Ulisses, per explicar aquell aire misteriós de l’illot, el caràcter misteriós de la seva climatologia, la boira que sempre l’envolta… Sigui com sigui, aquesta és sens dubte una història fascinant que avui m’ha agradat acostar-vos perquè així descobriu un secret més de les illes Balears que són uns paratges amb un imaginari molt ric i variat.
Aquesta però no és l’única llegenda que s’explica de l’Illa des Vedrà, hi ha alguna que altra història, una d’elles ens parlen d’una Dama Blanca, però aquestes ja són figues d’un altre paner i us les explicaré un altre dia.

Imatge
Us deixo amb una imatge de l’Illa perquè us feu una idea del perquè esdevé un indret tan màgic.

Avui us porto una nova marca de joguines que he descobert recentment, en el meu darrer viatge. Es tracta de Gotoy, que tot i tenir un nom molt similar a alguna altra marca que us he portat, aquesta no és la mateixa.

La marca en qüestió és una marca de joguines de fusta daneses, que crea joguines per a nens d’entre 0 i 6 anys, tenen com a eix vertebrador basar-se en joguines clàssiques per crear unes noves joguines inspirades amb les que jugaven els nostres pares quan eren petits, però donant-los un nou disseny i una nova funcionalitat, més educatius i més moderns. Són joguines que pretenen estimular la curiositat i imaginació de l’infant a través de l’experimentació i del joc. Són més de 30 anys amb aquesta filosofia en els seus productes, i la veritat és que tinc la sensació que els hi ha funcionat prou bé. Pel que fa als seus productes, es poden separar en tres línies ben clares i diferenciades:

– Per una banda tenim les joguines per parts, o a peces, que ells denominen Stacking Wood: es tracta de joguines que es poden muntar i desmuntar amb moltes i diferents opcions. Molt fàcil de fer encaixar i desencaixar, amb forats molt grans que fan possible que nens a partir d’un any les puguin manipular amb facilitat. Aquestes joguines estan formades per diferents formes, colors i animalons, i permeten que l’infant les combini entre sí com vulgui. Us deixo algunes imatges del producte en qüestió per si no m’he explicat prou bé.

– Després tenim els cotxes clàssics de fusta, es tracta d’una col·lecció de cotxes de joguina de fusta inspirats amb cotxes antics.

– I per últim la seva col·lecció de “tentetiesos” en forma d’ocells.

Una vegada més us porto contes de poesia per a nens, un gènere no gaire proper als infants que tot i que les editorials van intentant introduir, costa que als nens els interessi un gènere com aquest. Tot i així, avui us vull portar diferents títols que estic convençuda que us agradaran.

EL MEU PRIMER ESPRIU, UN POEMA PER A CADA ESTACIÓ, Salvador Espriu, Il·l. Subi, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula (Octubre 2013) –> Aquesta és la sinopsi del conte que en fa la pròpia editorial: “Les estacions de l’any se succeeixen les unes a les altres, mentre ho fan, ens obsequien amb un munt sensacions que no passen desapercebudes a l’ull del poeta. Salvador Espriu va copsar i transmetre aquestes sensacions amb una poesia precisa i simbòlica.
L’il·lustrador Subi hi posa, ara, la seva visió a través d’imatges i colors. De tot plegat en surt una festa per als sentits a l’abast, també, dels primers lectors.”
Sens dubte aquest és un conte molt ben acabat, amb les sempre dolces i tendres il·lustracions d’un Subi que una vegada més fa una feina excel·lent.

VULL CONÈIXER SALAVDOR ESPRIU, Il·l. Jordi Vila Delclòs. Col·l. Vull conèixer, Editorial Baula (Octubre 2013) –> Aquest és un conte que forma part de les biografies que publica l’editorial Baul per portar-nos la vida i obra de personatges il·lustres del nostre país, i ho fa en forma d’història il·lustrada, intentant fer proper als infants en aquest cas la vida del poeta Salvador Espriu, el poeta més important del nostre país i del seu temps.

POEMES PER A TOT L’ANY, Joana Raspall, Il·l. Montse Tobella, Col·l. Capsa de contes, Editorial Baula (Octubre 2013) –> Aquest és l’any Joana Raspall i per homenatjar el centenari del eu naixement són moltes les obres que s’estan reeditant de la poeta. En aquest conte podem trobar dotze poesies, una per a cada mes de l’any, i totes elles aportant-nos la visió de l’autora sobre les imatges que li evoquen cada època i cada moment de l’any. Hi trobarem la vinya de setembre, les fulles que cauen a l’octubre, el sol trist de novembre, el pessebre que preparem al desembre, l’ametller que floreix al gener, el Carnestoltes que disfressa cada febrer, la primavera encesa pel sol de març, la rosa d’abril, les maduixes del maig, la calor que arriba al juny, la platja que refresca el juliol i la recerca de l’ombra a l’agost.

Un llibre en el que sens dubte les il·lustracions de la Montse li acaben de donar l’aire perfecte per tal d’acostar aquestes poesies als infants.

Glück és sens dubte una botiga que em va encantar en el moment en que la vaig descobrir. Té tot l’encant i tota la personalitat d’aquells racons que li agraden tant al Trompeta. Es tracta d’una tenda petita, plena de colors i de joguines de fusta de disseny, pràcticament exclusives per als més menuts. També venen robeta per a nens amb un estil força retro i vintage, a la vegada que moderna. És un petit racó encantador, alternatiu i diferent al que estem acostumats a veure, tenen marques que difícilment podràs veure en altres botigues tan d’Espanya com de Catalunya, com Grimm’s, una marca Alemanya que es mou principalment pel seu país d’origen, o productes Nimio amb els que han arribat a un acord d’exclusivitat dels seus productes per a nens.

El nom de la botiga és a més, molt divertit, i sí que és veritat que els papes que decideixin comprar allà algunes joguines o roba pels seus menuts, els faran els nens més afortunats del món. Tot plegat és per a nens de fins a 6 anys, quina pena que un cop siguin més grans, ja no puguin gaudir del que ofereix aquesta botiga que és sens cap mena de dubte especial i fantàstic.

Us deixo amb l’adreça exacte d’on podeu trobar aquest racó, així com algunes fotos que he pogut treure del seu Facebook i del seu Bloc.

¡GLÜCK!, NIÑOS CON SUERTE

Calle de Velarde 12, 28004 Madrid
Horari: Dl – Ds: 11:00 – 14:00, 17:00 – 21:00

El proper dissabte 25 de Gener a les 12h tindrà lloc a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona) una presentació molt especial. Es tracta d’una doble presentació de les dues darreres publicacions de l’Editorial Cadí, ambdues escrites per Cinta Arasa. Son dos contes molt bonics i interessants. A l’acte hi assistirà l’autor convidat Rofdolfo del Hoyo; l’autora de les dues històries, Cinta Arasa; en Carles Arbat i la Nuria Feijoó, els il·lustradors de les històries; i l’editor Jesús Muñoz.

Trobar un conte dels pastorets no sé si és gaire complicat o no, trobar els textos de les representacions resulta relativament senzill, però un conte per a nens que expliqui aquesta tradició, que en faci un resum, sembla complicat. Però de fet, el que us porto avui està fet a mida, i és que em vaig decidir a fer els orígens dels Pastorets a partir del conte que us porto a continuació. Us el presento, en parlem i ja em direu si us agrada.

ELS PASTORETS, Elena Ferro, IL·l. Subi, Col·l. Els contes del follet, Editorial Baula (Octubre 2013) –> Crec que no és la primera vegada que us porto un conte d’aquesta col·lecció, i estic convençuda que no serà la darrera, i és que per mi aquests contes ho tenen tot pel que fa al tema dels orígens. Primer perquè expliquen un conte pels nens entorn del tema, després perquè afegeixen les lletres de les cançons sobre el tema de que parlen, perquè t’expliquen els orígens en aquest cas dels pastorets, i a més està explicat de manera amena, senzilla, i les històries pels nens estan la mar de bé. Si  a tot plegat afegeixes que les il·lustracions són d’en Subi, que com sempre fa un treball esplèndid, el resultat és un conte rodó com aquest. Impossible no voler-los tots els de la col·lecció.

Si us parlo d’uns pastorets que van a adorar el nen Jesús que tot just ha nascut, i que viuen un seguit de peripècies per arribar a Betlem, ja que acaben topant amb el Dimoni que els hi posa les coses molt difícils i tot plegat amb un marcat to humorístic, resulta prou evident que us estic parlant de “Els pastorets”.

Els pastorets és sens dubte i suposo que coincidireu amb mi la representació teatral per excel·lència d’aquestes ja acabades festes Nadalenques, i és que arreu del territori es celebren continues representacions d’aquesta obra teatral que duren unes quantes setmanes. Com ja us he dit l’argument combina tota una sèrie de fets religiosos de caire potser més seriós i místic com el naixement de Jesús o la lluita del Bé contra el Mal, amb aspectes més terrenals i populars com les diverses històries i diàlegs entre els pastors que li atorguen a les obres aquest caràcter còmic que us he comentat abans.

Però ara abans de continuar, anem a fe runa mica d’història sobre l’origen d’aquestes representacions, d’on provenen i com han arribat als nostres dies amb la popularitat que encara avui conserven.  Els orígens del gènere els trobem en els drames religiosos medievals que els fidels interpretaven a les esglésies durant la missa del Gall en la Nit de Nadal. Aquestes representacions es van popularitzar i acabar imposant durant el segle XVI on es varen dura a terme de manera habitual a les esglésies en aquestes dates tan marcades, es tractava d’escenificacions entorn al naixement del Messies, per tal de refermar en els creients el valor de la història cristiana.

Cal dir però que més enrere en el temps, hi ha les primeres representacions dramàtiques en llengua catalana del cicle festiu nadalenc: els drames litúrgics, cantats en llatí i, en aquest cas, escenificats dins el context dels oficis des de la vigília de Nadal fins a Reis. Aquestes manifestacions escèniques es varen documentar arreu d’Europa a partir del segle XI i es poden agrupar sota les denominacions d’ “Officium pastorum” o visita dels pastors al pessebre; l’ “Ordo Prophetarum” o relació profètica dels anunciadors de l’adveniment del Messies, i l’ “Officium Stellae” o el seguiment de l’estrella i l’adoració dels reis mags. D’entre aquestes tres denominacions sembla prou evident poder afirmar que els pastorets tenen les seves arrels ens els “Officium pastorum” o “visita dels pastors al pessebre”.

El text més antic que es conserva en català del gènere de Els pastorets  data del segle XV i el nom dels pastorets en qüestió per designar aquest tipus d’obra teatral ja és documentat a partir del segle XVI.

I tot i que en un inici aquestes representacions estaven basades amb fets litúrgics apareguts en els evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc, mica en mica aquestes representacions teatrals es varen anar desvinculant de les fonts primigènies. Fins que amb el Concili de Trento (1545-1563) es varen anar fent desaparèixer aquestes manifestacions que havien anat abandonant el seu caràcter estrictament religiós fins a fer-les sortir de l’església on s’havien representat fins aleshores. És a partir d’aquell moment que Els pastorets comencen a representar-se al carrer o al locals teatrals.

És entre el segle XVIII i XIX que tornem a tenir constància, gràcies al Calaix de Sastre (el dietari de Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà), de la presència de nou dels Pastorets a dins de les esglésies, obres que causaven una disbauxa a l’interior dels temples religiosos impròpia per l’ocasió.

La primera mostra del gènere del que tenim autor la va escriure el notari de Barcelona Ignasi Planes l’any 1799.
Durant la primera meitat del segle XIX, els Pastorets es veuen obligats a ser representats en llengua castellana, i durant la Renaixença a finals del mateix segle, El Mossèn Miquel Saurina, publica a Vic l’any 1887 l’obra titulada: ‘Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist’.

Després d’aquest èxit, vingueren molts més Pastorets escrits per altres autors que varen gaudir de més popularitat si cap, un d’ells foren els pastorets de Frederic Soler ‘Pitarra’ que sota el nom de Lo Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga va tenir un èxit més que notable quan es varen estrenar a Barcelona el 1891. De fet la representació d’aquests Pastorets encara es fa avui dia a Sant Quirze de Besora i a Berga.

A principis del segle XX són incomptables el nombre de Pastorets que es varen anar publicant. Però en podríem destacar alguns com: ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies (1903), ‘Els Pastorets o L’Adveniment de l’Infant Jesús’ de Josep M. Folch i Torres (1916), ‘L’Adoració dels Pastors’ (1901) de Mn. Cinto Verdaguer… Completen el quadre dels ‘Pastorets’ de més renom els de Lluís Millà, ‘Borrego i Carquinyoli’ (1931), i ‘La Flor de Nadal’, de Francesc d’A. Picas (1956).

Actualment difícil és trobar el poble de Catalunya que no tingui la seva pròpia representació dels Pastorets. Entre els més populars i de més renom, destaquen els de Berga, l’Ametlla de Merola, Mataró, Súria, Igualada, Calaf o Vilanova i la Geltrú.

Jo però, no sé si per la meva desconeixença del gènere o perquè  ha coincidit així, els Pastorets que més conec són els de Folch i Torres protagonitzats per en Lluquet i en Rovelló, tot i que val a destacar que en línies generals les obres dels pastorets, sempre passen en tres escenaris molt marcats, el cel, la terra i l’infern, i generalment estan protagonitzades per dos pastors.

El que sí podem assegurar sens cap mena de dubte és que Els pastorets és una tradició que segueix encara molt i molt viva, i la simple raó, és que la gent els va renovant any rere any, manté l’essència dels grans pastorets de principi del segle XX però introdueix aspectes que fan les obres més properes i divertides per a un públic familiar. En certa manera, els Pastorets formen part de la nostra història com a país, i l’esforç que es faci en intentar respectar-los, preservar-los i continuar-los representant Nadal rere Nadal forma part del respecte que ens cal tenir per al nostre país i la nostra cultura.

Imatges
Són moltíssimes les imatges que podeu trobar dels Pastorets d’arreu del nostre país, i posar-vos-en moltes resultava una autèntica bogeria, així que he decidit fer-ho més senzill i acostar-vos-en només quatre en les que podeu veure una petita representació de com són aquestes obres conegudes per tots.
Comencem amb una imatge dels anys 20 d’una de les agrupacions de Pastorets amb més tradició, els d’Ametlla de Merola.

Us deixo ara amb en Rovelló i en Lluquet de l’obra de Folch i Torres.

I per acabar dues imatges més de dues representacions ben populars, la primera dels Pastorets de Calaf, i la segona dels d’Igualada, llocs els dos amb molta tradició en aquest gènere.