D'excursió…

31 maig 2012
0

Avui no us vull parlar d’una excursió en concret, ni de les excursions que hagi fet amb aquesta escola, o quan treballava a la Llar d’Infants, però sí que us vull parlar de les sensacions que genera una excursió en els nens, i en les mestres.

Estic pràcticament convençuda de que totes les que sou mestres i els mestres m’entendreu quan us explico com et sents quan prepares una excursió. La nit d’abans ja estàs en certa manera inquieta, pensant en com anirà tot, en que tot sortirà bé, en que esperes que els nens es portaran molt i molt bé, s’ho passaran en gran. Arriba el dia: sobretot no cal descuidar-se res: la càmera de fotos, bosses de plàstic per si comença l’espectacle dels marejos i vòmits a l’autocar, paper de wc, tovalloletes, roba de recanvi per si hi ha algun accident, el dinar en cas de que calgui portar-lo… I tot preparat, més nervis.

Els nens van arribant, ritual de cada excursió: “deixeu les motxilles al damunt de la taula, no cal que us tragueu la jaqueta que ara marxem, aneu a fer un pipi abans de sortir”. Passes llistes, comptes i recomptes que estiguin tots. Sempre hi ha el que arriba tard, t’inquietes, l’autocar que ja s’està esperant a la cantonada, i tu que ja pateixies perquè falta un o l’altre. Comences a fer que els nens es posin en fila de dos en dos, comencen els primers disgustos del matí: “És que jo vila anar amb aquest.”, “És que no vol anar amb mi”, “Ja no es el meu amic”… Disputes solucionades, arriba el dormilega, ara sí, ja hi som tots.

Bé, comprobacions d’última hora, tornes a comptar nens, revises que ningú es descuidi res, anem cap a l’autocar. Pares esperant aglotinats al costat de l’autocar esperant-se per acomiadar els seus fills, càmeres, faixos, petons de darrera hora que fa que més d’un es despisti de la fila, darreres indicacions de pares i mares patidors: “sobretot no et treguis la jaqueta que farà fred”, “recorda de posar-te l’impermeable que pot ploure”, “menja-t’ho tot!”. Pares preocupats que et comenten: “si us plau que la nena es posi al davant que es mareja”. 8 nens que es maregen i només quatre llocs al davant de tot de l’autocar, intentes asseure’ls el més endavant possible, com si el fet de seure al davant fos un gran què per evitar que una pobre criatura acabi vomitant…

Pugem a l’autocar, nens que s’enfaden perquè volen seure a la finestra i el seu company de viatge no els deixa. Abans de començar a cordar cinturons els dius al nens: “treieu-vos les jaquetes, deixeu les motxilles al mig dels dos seients”. Cordes cinturons, nens que comencen a suar la cansalada perquè la seva mare els hi ha dit que sobretot no es treguin la jaqueta, el convences de que a l’autocar la jaqueta no és necessària. Els pares buscant a les finestres els seus fills, curiosament tots queden a la banda contrària d’on estan les pobres criatures, els vidres foscos fan que els de fora no puguin veure bé qui hi ha dins. Els nens diuen adéu, els pares també saluden…

Arrenquem, els nens sobreexitats, comencen a veure els carrers de la zona on viuen: “casa meva és per aquí”, “jo visc allà”, “aquest és el parc on vaig a jugar”… Surts de la ciutat, com a mínim del barri, t’allunyes de la seva zona de referència. És aleshores quan comença el repertori musical, no comprenc l’estranya costum que fa que seguis als nens en un autocar i comencin a cantar totes les cançons que es saben, des de les més típiques com El sol, solet o La lluna, la pruna. Cançons força antigues o inusuals, o a la que tens algún nen amb un papa o una mamà molt aficionats al Barça comencen tota mena de càntics blaugranes, començant per l’himne.

Comencen les corbes i els marejos, malestars, els primers vòmits. La senyoreta que també es mareja com una sopa, li ha passat tota la vida, i tot i que ja hi està força immunitzada, se li remou un xic l’estòmac. Discretament agafa una tovalloleta per posar-se-la a sota el nas i olorar una mica intentant que se li passi el mareig, fa un nus a la bossa de la criatura amb el corresponent vomitat, si és que hi arriba a temps i continua el viatge.

Passem el dia, visitem el que s’hagi de visitar, i arriba l’estona lliure, l’estona d’esbarjo. Sempre hi ha algún nen que si hi ha sorra, cau, es fa una rascada al genoll i una mica de sang, res de res. Els nens gaudieixen del dia, s’ho passen bé, tornem a agafar l’autocar de tornada. Les tornades sempre són més plàcides, més d’un s’acaba adormint, estan rendits, esgotats, i les senyoretes també esgotades, amb ganes d’arribar, donar els nens els seus pares i quedar-te amb la sensació de que tot ha anat bé, que estem tots bé, i que cadascú podrà marxar a casa seva a descansar. Arribem a l’escola, els pares estan esperant, tots pendents de l’autocar, de si ha anat tot bé, si el nen ha pres molt el sol, si la nena s’ho ha menjat tot… però en el fons, no ens enganyem, els pares estan contents si els nens al baixar de l’autocar els diuen que s’ho han passat be, i afortunadament, sempre és així.

Jo sóc una mestra que no ho negarà, es posa tensa cada vegada que marxem d’excursió, però quan torna cada vegada té la sensació que li agrada anar-hi, que és una manera diferent de conèixer els nens, que s’ho passen bé, i que val la pena tots els preparatius, nervis i maldecaps que pot ocasionar. És un dia divertit i diferent que m’ha agradat ensenyar-vos, mostrar-vos que res és tan senzill com sembla i que preparar qualsevol activitat amb els infants fora de l’escola és complicat, però a la vegada motivador. Que us he explicat potser la part més negativa, però amb sentit de l’humor i amb ganes d’acostar-vos aquesta visió, pequè veieu com es viu des del punt de vista d’una mestra.

Els racons de… EL MÓN D'EN DADÀ

29 maig 2012
0

El Món d’en Dadà és una tenda relativament nova oberta a Barcelona, al carrer Petritxol número 6 de decoració infantil. Una botiga que obre les portes força recentment per oferir a les habitacions dels infants un món ple de fantasia i imaginació. Una tenda feta amb un bon gust excel·lent, repleta de racons bonics, una decoració molt ben pensada i objectes que val la pena comprar o com a mínim, fer-hi un cop d’ull.

La imatge de la tenda va acompanyada amb els dibuixos que hi ha a les parets on apareix en Dadà, un petit i simpàtic Koala, un Koala pensat per la il·lustradora Lydia Tudela.

Perquè fa als productes que hi podem tronbar, no es tracta única i exclussivament de mobiliari infantil, els seus objectes els podem dividir en diferents grups:

La meva arribada al món: la primera robeta per al nadó, bosses de pre-mamà, porta xumets i biberons, roba fins als 6 mesos…

De passeig: bosses per als cotxets, sonalls i tota mena de complements i joguines per a portar en el cotxet, gorres per al sol, sacs per als cotxets…

A menjar: coberts i plats per a nens, biberons, xumets amb dissenys originals, pitets…

A jugar: tota mena de joguines de fusta, mantes d’activitats…

L’hora del bany: tovalloles, barnussos, capes de banys, ninos de goma per la banyera, cremes, esponges, gels, sabons per a nens…

A dormir: llums, mòbils musicals, tota mena de roba de llit (sacs, fundes nòrdiques, llençols, protectors de matalàs…), pijames, i contes.

Tot plegat, un conjunt de productes ben escollits, de les millors marques i pensats per a la primera infància del teu nadó.

 

 

ELISABET MARTÍNEZ I NOGAREDA: "Tots els títols de la col·lecció Llibre Solidari repassen la trajectòria vital d'un personatge"

28 maig 2012
0

L’entrevista que us porto avui és molt especial, em feia molta il·lusió portar-vos-la, i és que he pogut parlar amb l’Editora de l’Editorial Efadós per parlar-vos d’una col·lecció que em va agradar molt especialment: Llibre Solidari. Aquesta col·lecció, com ja us vaig presentar fa algunes setmanes al bloc, pretén acostar-nos la figura d’alguns dels personatges més il·lustres vius del nostre país. I realment és un gust poder parlar amb una editora que estima tan la seva feina, les nostres tradicions,  la nostra cultura, les nostres gents… I també és un orgull conèixer una editorial que té per objectiu la recuperació i divulgació del nostre patrimoni, cultura tradicions, personatges i també dels nostres contes.

Ara us deixo amb les paraules de l’Elisabet, que de ben segur que us ajudaran a conèixer una mica més aquesta col·lecció.

– Qui és Efadós?
L’Editorial Efadós neix l’any 1995. La recuperació i la divulgació del patrimoni cultural de Catalunya esdevé l’eix temàtic principal del catàleg de l’editorial. Una de les col·leccions en què es projecta aquest objectiu és L’Abans, que enguany compta amb un centenar de volums publicats dedicats a pobles i ciutats d’arreu de Catalunya i les Illes Balears. Es tracta d’una col·lecció de reculls gràfics que pretén preservar els fons fotogràfics familiars, que són extraordinaris. L’Abans també té la voluntat de recuperar la memòria oral.
Seguint aquest fil, el desembre del 2012 estrenàrem la col·lecció infantil Vet aquí…, que recull llegendes poc conegudes del nostre país, històries trameses de generació a generació que han sobreviscut al pas del temps. Per a Efadós, la recuperació d’aquestes llegendes i rondalles és una eina de divulgació important d’un passat cultural ric i grandiós.
I mantenint-nos en el terreny infantil, neix la col·lecció Llibre Solidari, l’objectiu de la qual és explicar als més menuts la trajectòria d’una personalitat il·lustre de la societat catalana actual.

– Com neix la idea de la col·lecció Llibre Solidari?
Llibre Solidari neix de la necessitat d’explicar qui són determinades personalitats del nostre país reconegudes per la seva professió, pel seu talent, pel seu art… La diferència respecte altres col·leccions del sector editorial és que els personatges seleccionats són vius, fet que permet una col·laboració estreta i entranyable durant l’elaboració del projecte. A més, la col·lecció és solidària; tots els beneficis de la venda del llibre van destinats a una entitat solidària escollida per cada personatge.

– Els protagonistes de Llibre Solidari
El president Pasqual Maragall, el meteoròleg Tomàs Molina, el cuiner Ferran Adrià o el cantautor Lluís Llach són alguns dels protagonistes de Llibre Solidari. El criteri que hem seguit a l’hora de seleccionar els personatges ha estat la vàlua professional i cultural de cadascun d’ells. Hem apostat per la diversitat perquè entenem que aquesta varietat de noms, de professions i de procedències enriqueix la col·lecció.
La finalitat és explicar la biografia d’aquests personatges d’actualitat als nens i nenes, com si fos un conte, de manera pedagògica. Emfatitzem l’etapa de la infància, perquè normalment és la més desconeguda pel públic i és la que ens proporciona aquelles anècdotes més divertides, que connecten d’immediat amb el petit lector. I no només precisem qui són, si no quin és el seu ofici!

– Vida i ofici, el nexe perfecte
Tots els títols de la col·lecció Llibre Solidari repassen la trajectòria vital d’un personatge i, de retruc, analitza la seva professió. Què és ser alcalde? I l’home del temps, què fa? Com s’arriba a ser el millor cuiner del món o l’ídol de milers de persones a través de la lletra d’unes cançons?
El més rellevant, el que volem aconseguir, és que el lector no només conegui el personatge, més o menys habitual als mitjans, si no que descobreixi la persona que s’amaga darrere del personatge (la infància, l’adolescència, la maduresa i, en alguns casos, la senectut).

– Ventall d’il·lustradors i escriptors = riquesa
Hem escollit diversos il·lustradors i escriptors per als diferents títols. Evidentment, són artistes que ens agraden, que coneixem i admirem. El personatge, però, també hi diu la seva i es respecta la seva opinió.
Pep Molist, Meritxell Martí, Carles Sala i Vila, i Salvador Comelles són els escriptors que han signat els primers títols de la col·lecció. Pel que fa als il·lustradors, Jordi Vila Delclòs, Subi, Mercè Galí i Txell Darné s’han fet càrrec dels dibuixos. Un luxe!

– El procediment: de l’A a la Z
El procés comença a l’editorial amb l’elecció del personatge. Després, un cop confirmada la seva col·laboració, es rumia un escriptor que inicialment creus que pot copsar l’essència d’aquest i traslladar-la d’una manera planera i concisa. L’il·lustrador entra en joc a continuació, un cop l’escriptor ha finalitzat la tanda d’entrevistes amb el protagonista i ja té redactat el text.
Pel que fa als il·lustradors, seleccionem alguns noms a priori. Presentem la seva obra al personatge, que acaba decidint amb quin estil se sent més còmode. De totes maneres, acostuma a coincidir el que proposem amb el que s’accepta.
I quan l’escriptor acaba de retocar les darreres esmenes i l’il·lustrador lliura els dibuixos finals, es produeix el moment màgic! El projecte ja no és projecte, és un llibre amb cara i ulls! I mai millor dit: és emocionant observar el rostre de cada protagonista quan veu reflectida la seva vida en 12 pàgines!

– Propers títols
Per Sant Jordi, es publicaren els llibres dedicats al president Pasqual Maragall i Tomàs Molina. El setembre del 2012 sortiran al mercat els protagonitzats per Ferran Adrià i Lluís Llach. I els propers títols? Doncs no us puc avançar cap nom. Només puc dir-vos que els propers personatges estan relacionats amb el món de l’esport, de la ciència i de la música. De totes maneres, l’Elefant Trompeta estarà al corrent de les novetats. Gràcies Elefant Trompeta, sempre és un plaer llegir-te i seguir-te!

Tots sóm iguals o tots sóm diferents?

27 maig 2012
0

Ja fa molt temps que penso en reflexionar sobre aquest tema en el bloc, es tracta del fet de que des de les escoles sempre parlem d’igualtat, de que em de tractar a tots els nens per igual, que tots som iguals i que no s’han de fer diferències. I entenc que això és cert, que hem de procurar donar als infants l’educació més homogènia possible, les mateixes oportunitats, els mateixos sabers, intentar que tots arribin a uns mínims a un nivell exigit.

Però discrepo en certa manera en el fet de que tots els nens són iguals, els nens al igual que les persones adultes no som tots iguals, tenim inquietuds, personalitats diferents, amics diferents, gustos diferents. Ens agraden els colors diferents, les cançons, la música, les pel·lícules… I és que jo sempre he estat de les que pensa que per ser com la resta, més val no ser, com a mínim això és el que em deia. I és molt important que els nens aprenguin a crear la seva pròpia personalitat allunyada dels “borreguismes” dels grans grups.

També és feina nostra, com a mestres, potenciar en cada infant les seves virtuts, observar com és cada nen, conèixer què els hi agrada més a un o a l’altre. Saber que a en Joan no li agrada ballar, en Jaume es cansa enseguida, el Martí necessita ajuda a l’hora d’escriure, a la Maria se li dóna molt bé dibuixar, a la Pepa li agrada el color rosa i la Mariona el detesta, la Mireia s’enfada molt sovint, en Xavi plora per tot o el Marc és un cul inquiet.

Tots i cadascú dels 25 menuts que tenim a l’aula són diferents, i que ho siguin també és bo, fa que entre tots es complementin, que totes les personalitats enriqueixin les de la resta, per`que seria molt avorrit una classe de 25 Maries o 25 Joans, no? També considero que el paper d’una bona mestra i d’un bon mestra està en saber interpretar les individualitats de cadascú, en ser capaç de fer sentir a cada nen diferent i especial.

Deixeu-me que m’expliqui, jo sóc una mestra força afectuosa amb els nens, però sé que hi ha nens més freds que potser no volen o els hi molesta una abraçada en un moment donat, en canvi, sé d’altres que necessiten aquesta abraçada per sentir-se especial. Hi ha nenes molt presumides que els hi encanta que els hi diguis lo boniques que estan avui, o nens que es moren de ganes d’explicar-te què van fer ahir. I en tot aquest món de l’escola, de la feina, les obligacions, els aprenentatges, els hàbits, les rutines, les fitxes, els objectius… entre tot plegat has de trobhar petits espais, petits moments per poder cuidar aquestes individualitats, per fer de cadascú d’aquests nens que estan al teu càrrec, nens especials!

Jugant a… AURORA BABY

26 maig 2012
0

Aurora és una marca de joguines i regals que va néixer l’any 1981 per a convertir-se en una marca de qualitat i renom i destacar per l’originalitat i disseny dels seus productes, els sues colors i els materials amb els que estan fets.

De tots els seus productes us volia destacar especialment la seva línia de productes per a nadons: Aurora Baby. Aurora Baby té productes educatius, peluixos, Doudous… tots ells tovets, amb colors llampants i cridaners per als més menuts. Us deixo una petita selecció.

El Trompeta recomana… CONTES PER A NADONS (II)

25 maig 2012
0

Avui us porto alguns contes pensats per a nadons, contes de roba tots ells, amb poques pàgines i pensats especialment per als nens més petits de la casa. Aquells contes tan tovets, amb dibuixos senzills, colors vistosos i que tan agraden als nens menuts. Els voleu conèixer i descobrir?

LA MEVA PRIMERA BIBLIOTECA DE BRESSOL, Editorial Imaginarium –> El que us porto amb aquests títol no és un únic conte, de fet en són tres. Es tracta d’un format molt bonic i original de protector de bressol, que per una banda és un simple protector amb un simpàtic dibuix d’un tren i per l’altre és un protector de bressol amb tres butxaques per a tres contes de roba diferents. I és que els infants a l’inici de la seva vida descobreixen el món que els envolta des del seu bressol. Des d’allà investiguen i descobreixen tot el que tenen el seu voltant, i quina és millor manera de fer-ho que a través dels contes? És sens dubte un cop més, una proposta interessant, diferent i divertida pensada per Imaginarium.

ESTIC MOLT CONTENT!, K’s Kids Production, Trad. Combel Editorial, Il·l. K’s Kids Production, Editorial Combel (2012) –> És un llibre de roba que permet treballar les emocions amb els més petits. Un conte pensat per a nadons a partir d’un any que ajudarà a començar a expressar emocions a través de les imatges del conte. A través del conte i del joc podrem iniciar als més menuts en la descoberta dels propis sentiments, tot i que evidentment en un inici no comprenguin perquè estan tristos, contents o enfadats.

LA MARE I JO, K’s Kids Production, Trad. Combel Editorial, Il·l. K’s Kids Production, Editorial Combel (2012) –> Aquest és un senzill conte de roba que ens permet descobrir i conèixer el primer vincle afectiu que l’infant crea quan neix, el vincle amb la seva mare. Un conte que ens permetrà conèixer i descobrir diferents parelles de mares i fills. Així coneixerem la gossa i els cadells, la gata i el seu gatet, l’ovella i el xai, la gallina i el pollet. Relacions afectuoses que els permetran veure i entendre que totes les mares del món estimen als seus fills.

Inventant contes… EL LLEÓ PORUC

24 maig 2012
0

“Ja sabeu tots que els lleons són els reis de la selva, els més valents, els més forts, com a mínim tots ho haurien de ser, no? Doncs bé, el lleó de la història que avui ens ocupa és força diferent. Amic dels seus amics, lleial, però poruc, té por de tot, i aviat es convertirà en el rei de la selva, i haurà de fer-se valer i demostrar la seva valentia. Però ningú sap que és tan poruc, sempre ho intenta dissimular, però un dia, davant de tanta pressiói pensant que ningú l’observa, comença a plorar. I es posa molt trist, perquè té la sensació de que no pot explicar el seu secret a ningú, ni als seus am ics, que se’n riurien d’ell.

Però vet aquí, que l’Elefant, un dels més savis de la selva, el descobreix i s’hi acosta. Li pregunta que que és allò que el té tan trist, i el lleó li contesta que és un covard, que ho ha estat sempre i que té molta por, però el que li fa més por de tot són els ratolins. Els ratolins? Mare meva, a l’Elefant tampoc no li agraden gens als ratolins, “Crec que no et podré ajudar gaire en aquest tema”, diu el més savi de la selva, però també el que més pànic té a aquests menuts animals d’orelles arrodonides. Així que el lleó camina que caminaràs, s’acosta a un estany per veure aigua, i un ratolinet que rondava per allà, justament hi anava a fer el mateix que el lleó. El ratolí en veure el lleó creu que se’l cruspirà en quan el descobreixi, però se’l remira i el veu tan trist i tan desesperat que no pot evitar acostar-s’hi per preguntar-li què li passa.

Però ai del pobre lleó quan veu el ratolí! S’espanta tant que comença a córrer i s’amaga al darrera del primer matoll que troba. El ratolí que es torna a acostar i li diu: “siusplau no fugis! Que no et vull fer cap mal!”. El lleó tremola que tremolaràs, li pregunta què vol d’ell i el ratolí li contesta que volia saber què li passava.

El lleó, empassant-se el pànic que sent per la menuda criatura li explica el seu problema, i el ratolí li fa veure que el seu no és un problema real, i que ell l’ajudarà a superar la seva por als ratolins fent-se amic d’ell. I és que sabeu què li passava al ratolí? Doncs que era tan menut, que en una selva tan gran com en la que vivia, ningú no el veia mai, ni escoltava les seves penes, ni els seus divertits acudits, ningú no li feia cas, estava sol, sense amics. El lleó li diu que això no serà un problema, que ell en té molts d’amics i que de ben segur que tots el voldran conèixer i ser amics seus.

I és així com el lleó poruc va perdre la por als ratolins, i el ratolí va tenir nous i bons amics, bé de fet, va tenir tots menys un l’elefant, que mai va arribar a superar la seva fòbia als ratolins, i que cada vegada que el veia aparèixer sortia cames ajudeu-me. Curiós no?”

I és així com, vaig explicar als nens de la classe un conte ben sezillet sobre les pors, per tal de que ells m’expliquessin a què tenien por, alguns a les aranyes, altres als ratolins, molts a la foscor, i alguns de molt valents que només tenen por dels dinosaures, i altres que com diu la cançó del super3 “No tinc por de res!”

Què mengen els nostres nens?

22 maig 2012
0

Ja fa molts i molts dies que penso que al Trompeta havia de parlar d’això, i és que com a mestra em considero força observadora, i em fixo molt amb els esmorzars i berenars dels nens de la meva classe, i sovint em pregunto “Què mengen els nostres nens?” “Quin tipus d’alimentació els hi estem inculcant?”.

Us explico primer tot el tipus d’esmorzars que he vist durant aquest temps, us en parlaré de tots, dels més majoritaris, dels més estranys…

El més habitual, com a mínim a la meva escola són els entrepans. Però creieu-me quan us dic que he vist entrepans de tota mena. Des d’aquells amb el pa de fa tres dies, que la pobra criatura no pot ni mossegar, fins aquells que li han posat el paquet de mortadel·la, llonganissa o el que sigui sencer, sense molestar-se ni a separar-ne els talls. Entrepans sense tomàquet, especialment secs; entrepans fets amb panets de llet amb combinacions força estranyes; i l’estrella és l’entrepà de pa de motllo, sovint un pa molt detestat per alguns nens que fan unes boles increïbles mentre van menjant. He vist entrepans de frankfurt, amb el seu ketchup; entrepans d’una espècie de remenat amb ou i no sé ben bé que més a dins; entrepans d’hamburguesa; entrepans tipus vegetal amb tonyina, ou dur, enciam, maionesa…

Les galetes, un altre tòpic en els esmorzars dels meus nens. I és que pel meu gust sovint els pares en fan un ús excessiu, galetes per esmorzar i per berenar, dia rere dia, sempre el mateix… No m’estranya que els nens ja no els hi faci ni gràcia menjar galetes. Sovint les galetes més de moda arriben als esmorzars i berenars dels meus nens. Tenim els més clàssics que opten per les galetes Maria o les Tostarica. Després els més xocolaters amb tipus: “Príncipes”, Oreos banyades amb més xocolata, tipus “Chips Ahoy”, ah! I se m’oblidaven les galetes en forma de dinosaure que ara a més a més tenen xocolata per la part de darrere… I fins i tot a tot aquest excés de xocolata, en ocasions m’he trobat que a les galetes li acompanyen unes presses de xocolata que la mare o el pare han posat amb tota la seva bona intenció.

Tota mena de bolleria industrial: donuts, ensaïmades, magdalenes, pastissets, magdalenes… Ben ensucrats i enganxosos.

Després tenim tot el tema dels lactis: iogurts, flams, natilles, iogurts beguts, formatgets de tota mena, petit suisses… Que a l’estiu ho trobo bastant arriscat pel tema de la calor personalment.

La fruita: tot i que m’agradaria veure més esmorzars de fruita, són pocs els nens que venen amb tapers amb fruita talladeta a trossos. Maduixes, poma, pera, plàtan… són algunes de les més populars.

Després trobem tota la resta, com poden ser els cereals, torradetes, bastonets de pa, i darrerament s’han posat molt de moda les “tortitas” d’arròs inflat, i coses estranyes com patates fregides de bossa per esmorzar, productes d’importació curiosos de l’alumnat nouvingut…

A tot això el que vull dir-vos és que considero que no estem donant als infants la importància que hauria de tenir una bona alimentació, i que sovint s’opta per posar allò que més agrada a les criatures o que ens és més senzill. Sí, vivim en una societat amb molt poc temps, però crec que cal pensar una estona amb el que oferim als nostres infants a l’hora d’esmorzar i berenar. Que em sembla bé que de tant en tant, posem galetes per berenar o esmorzar, però dia rere dia, i en els dos àpats em sembla excessiu. Pel que fa als entrepans, és interessant variar el de dins, assegurar-nos que el pa està en condicions, i no donar-los sempre el que és més fàcil de mastegar, que menjar pa de barra també va bé! I la fruita, a la primavera i estiu la fruita talladeta i fresqueta és quelcom que pot venir molt de gust a les criatures per esmorzar, prenguem-nos la fruita com una alternativa.

No sé, potser ara els pares i les mares que em llegeixin, creuen que exagero, que no deu ser per tant, però jo us he explicat simplement el que veig i em trobo dia rere dia. I vosaltres què en penseu del tema?

Presentació de… EL NIÑO PERFECTO

21 maig 2012
0

El divendres 1 de Juny a les 19h a la Galeria Mitte de Barcelona tindrà lloc la presentació del nou conte editat per SD Edicions EL niño perfecto d’Àlex Gonzàlez i Bernat Cormand, un conte que ens narra la història d’un nen perfecte però que té un gran secret, i si voleu descobrir de que es tracta només cal que us acosteu a la presentació del llibre.

Així que us deixo amb les dades

PRESENTACIÓ DE “EL NIÑO PERFECTO”

Divendres, 1 de Juny a les 19h

Galeria Mitte, carrer Bailèn 86 (Barcelona)

 

Presentació de… VEUS?

20 maig 2012
0

El proper dimecres 23 de Maig a les 20h tindrà lloc a la Llibreria Casa Anita la presentació del conte Veus? de l’editorial Sd. L’acte comptarà amb la presència de les autores del llibre, la Neus Moscada i la Ruth València, a més de l’editora Maria Luisa Samaranch, i Amàlia Ramoneda de la Llibreria Rosa Sensat.

A més si aneu a la presentació amb ulleres, les més espaterrants tindran una sorpresa.

Així que ja ho sabeu si hi voleu anar, us deixo amb tota la informació.

VEUS?

Llibreria Casa Anita

C/Vic 14 (Barcelona)

23 de Maig a les 20h

<