L'Anna Clariana és una il·lustradora magnífica i amb un estil molt peculiar. Adaptada a les noves tecnologies utilitza sovint l'ordinador com a tècnica, i no per això els seus dibuixos són menys autèntics. Va començar amb cartells i posteriorment amb llibres de text, i mica en mica es va fer un lloc per als àlbums il·lustrats i altres contes. 25 anys en una feina que requereix molt esforç, dedicació i constància.
Si la voleu conèixer una mica més, només cal que continueu llegint:
– Quan temps fa que et dediques al món de la il·lustració? Com vas començar?
Ja fa vint-i-cinc anys que m’hi dedico. Quant vaig acaba l’escola vaig estudiar disseny gràfic i des de llavors no he parat.
– És difícil crear-se un nom en aquest món?
És igual que a les altres professions. Com més treballes més possibilitats tens de tirar endavant.
– Com prefereixes dibuixar, amb paper i llapis; o prefereixes l’ordinador?
La veritat és que m’he acostumat molt a l’ordinador. He descobert els avantatges que té aquest mitjà i m’hi he adaptat molt bé.
– De petita ja se’t donava bé dibuixar?
M’agradava i tenia interès pel tema. Tot i que crec que mai no he tingut unes qualitats innates per al dibuix, però tot es pot treballar.
– Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és que del no res en puguis crear alguna cosa.
– Creus que el món de la il·lustració infantil és un món molt masculinitzat?
No, no ho crec.
– Pel que he vist a la teva web, a part d’il·lustrar contes i llibre infantils; també fas cartells o llibres de text. Com sorgeixen aquestes feines?
La veritat és que en aquest món és més fàcil tenir feina en llibres de text que en àlbum il·lustrat. Arrel dels estudis de disseny gràfic vaig començar treballant en cartells, publicitat,… però un cop vaig tenir un “book” prou competent vaig començar a visitar editorials que em van donar feina de seguida, bàsicament en llibre de text, que és on hi ha més producció.
– L’obra de la que et sents més orgullosa és… Perquè?
Estic molt contenta de l’últim llibre que hem publicat amb el Pep Molist, “El senyor sol i la senyora eriçó” de l’editorial Parcir. Però el meu fill diu que el millor llibre que he dibuixat ha estat “el soldadet de plom”, de Cruïlla. Tot hi que en el fons, el que m’agrada més és “Singlots” d’Oxford University Press.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que actualment s’intenta publicar més llibres autòctons a diferència de fa set o vuit anys, que es traduïa molt. Les col·leccions hi ajuden molt.
– Un país amb bona literatura infantil és…
La literatura infantil és un eina que ajuda als infants a veure el món d’una manera diferent.
– El teu conte preferit de petita era… Perquè?
Era Piccoletto de Renato Rascel. Crec que les il·lustracions d’Ennio di Majo tenen molt a veure en que jo hagi acabat sent il·lustradora.
– Si haguessis d’il·lustrar un clàssic de la literatura infantil, quin t’agradaria que fos?
No ho sé.
– Com és el teu espai de treball?
És un espai molt lluminós que té una vista de Sant Llorenç del Munt i de Terrassa que fa embadalir.
– La màgia del món dels infants es troba…
Dintre de cadascú.
– Si fossis un personatge de la literatura infantil series…
La bruixa dolenta que no sap ser dolenta.
– Les editorials limiten molt la teva tasca professional, o ets tu qui decideix?
Hi ha de tot. És més agraït treballar lliurament peró per exemple en llibre de text t’has de cenyir molt al que et demanen.
– Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Ja ho anirem veient!
