El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ TOCA TOCA

28 febrer 2014
0

Sempre que us porto contes per a nadons, algun d’aquesta col·lecció us acabo acostant, però mai us he parlat de la col·lecció en qüestió ni us he acostat tots els seus títols. Avui tampoc us els portaré tots, ja que de Toca Toca ja us n’he portat uns quants, però sí que m’agradaria acostar-vos alguns que no heu vist. Abans però us parlo de la col·lecció. Perquè m’agrada aquesta col·lecció? Són contes per a nadons menuts, estan recomentas per a nesn a partir d’un any, son resistents i no només treballen la vista, sinó que potencien que l’infant toqui i experimenti amb totes les textures que acompanyen les seves històries. Tracten temàtiques molt diferents, senzilles i molt bàsiques però que permeten a l’infant explorar el món que els envolta: els colors, els transports, el dia a dia de l’infant a la llar d’infants… Temes senzills, textures interessants, il·lustracions clares i senzilles, colors vius…

L’ARC IRIS, VVAA, Il·l.Fiona Land, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel –> Un conte de colors per excel·lència, a través dels diferents colors que conformen l’arc de Sant Martí.

ZCB-25849arciristocatoca01 arciristocatoca02

A LA LLAR D’INFANTS, Ruth Redford, Il·l. Maria Maddoks, Trad. Georgina Mercader, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel –> Camins per resseguir, solapes per obrir, textures per tocar… tot plegat serveix a l’infant per recordar el seu dia a dia a la Llar d’Infants.

00106539246584___P1_1000x1000

MÈÈC-MÈÈC!, VVAA, Il·l.Fiona Land, Trad. Georgina Mercader, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel –> Un conte aquesta vegada sobre transports, ens permet reconèixer cada vehicle a través de les imatges, de les formes senzilles i de les diferents textures.

9788498256673_04_n

JUGA AMB LES FORMES, Justine Smith, Il·l.Fiona Land, Trad. Georgina Mercader, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel –> Aquesta vegada a les diferents textures, formes i colors, cal sumar-li un mecanisme sonor amb tres elements diferents que faran les delícies dels més menuts.

coverCATa.indd

Presentació de… CUANDO DESAPARECIÓ EL MAR

26 febrer 2014
0

La presentació que us porto avui és força particular, es tracta de l’àlbum il·lustrat “Cuando desapareció el mar” publicat per l’Editorial Joventut. El conte està inspirat en el documental d’Isabel Cuixet: “Aral, el mar perdido”. L’acte comptarà amb la presència del seu autor Francisco Sánchez, la seva il·lustradora Bárbara Sansó, Xavier Torres director de la fundació We are water, Rafael Bueno de Casa Àsia i Elodie Bourgeois, editora.

Durant la presentació serà projectat també el documental de l’Isabel Coixet.

L’acte en qüestió tindrà lloc el dijous 27 de Febrer a les 19h a la Roca Barcelona Gallery (C/Joan Güell 211-213, Barcelona), es prega confirmació via e-mail.

tarjeton CUANDO DESPARECIO EL MAR

Presentació de… LA INVASIÓN MARCIANA

25 febrer 2014
0

Demà mateix 26 de Febrer a les 19:30 tindrà lloc la presentació del nou àlbum il·lustrat de l’editorial A buen paso: La invasión Marciana, un conte de Catalina González Vilar il·lustrat per Miguel Pang Ly, l’acte serà presentat per Arnal Ballester i comptarà amb la presència dels dos autors. El lloc, com sempre a Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5).

Crec que la història i el conte en qüestió promet, us animo a tots a descobrir-lo!

marcianos Abracadabra

 

Els orígens de… EL BARRUGUET

24 febrer 2014
0

“Hi havia una vegada un pou a Sant Josep que segons diuen estava habitat per un Barruguet d’allò més entremaliat. Aquest de vegades es penjava a la corda i no deixava que les dones poguessin treure aigua del pou. Altres vegades les mules no volien veure aigua de dins perquè temien rebre un bon ensurt del barruguet.
Però prop d’allà hi vivien dos infants, en Pepet i la Marieta, que cap al vespre sempre deixaven damunt el replà  del pou, un tros de pa amb formatge. És curiós perquè la mare d’aquestes criatures era l’única que podia treure aigua del pou sense cap problema ni inconvenient. I les ovelles del pare de les criatures podien treure el nas i beure aigua del pou sempre que ho volguessin.”

Doncs bé, explicada aquesta curta història, ens servirà per introduir el personatge que avui ens ocupa: el Barruguet. El Barruguet és un ésser típic de la mitologia d’Eivissa i Formentera, és de talla petita, menut i entremaliat, i de fet, diuen que és per excel·lència l’ésser mitològic més popular d’aquestes illes. Són petits, molt actius, molt llestos, molt prims i viuen als forats de les parets, al sostre, dins de la cisterna o fins i tot en els pous. Diuen també que té al cap allargat i molta força i que són molt riallers, però la gent no acaba de posar-se d’acord amb la seva descripció perquè sovint són invisibles, i només es deixen veure en algunes ocasions. A vegades quan es deixen veure ho fan en forma d’algun animal i principalment en forma de cabrit o boc. Diuen també que són solitaris, i és que estranyament podem trobar més d’un barruguet en una casa. Estan emparentats amb certa manera amb els fameliars, tot i que aquests potser semblen més inofensius però empipadors, ja que no els pots arribar a controlar ni tancar en cap ampolla de vidre.

De nou, ha estat Joan Castelló Guasch que ens ha ajudat a recuperar aquests personatges no només amb la rondalla que us he explicat, sinó amb la descripció que fa d’aquests personatges en el seu llibre Barruguets, fameliars i follet: “Un homenet petitíssim molt lleig, i veuarra forta, i braços llargaruts.”

La principal ocupació dels barruguets és fer petites malifetes dins de la llar, com fer malbé el dinar o el sopar posant-los un excés de sal o cendra, fer plorar als nadons, amagar objectes o desfer qualsevol feina de la llar ja feta. En els pous estiren les cordes amb força per evitar que la gent hi pugui treure aigua, i espanten a tot el bestiar que s’hi acosta a beure-hi.  Tot plegat amb l’única finalitat de fer empipar a aquells que conviuen amb ell i amb una mica de sort fer que s’acabin cansant de casa seva i marxin a una altra, per així ell s’hi pugui apoderar.
Diuen que l’única manera de tenir-los contents és donant-los pa amb formatge.

Cal dir però que el nom d’aquests personatges s’atribueix per proximitat al de barrufets, per això que són petits, però hi ha qui diu en canvi que prové de “berruga” i que les berrugues de les filadores les produeixen aquests éssers. A mi personalment em sembla més vàlida i amb més sentit la primera de les teories, però amb aquestes coses mai se sap amb certesa d’on provenen realment el nom dels personatges mitològics.

Aquests personatges han arrelat moltíssim en les gents de ses Illes fins al punt que quan un nen no fa el que hauria de fer o es porta malament es diu que és un barruguet. Fins i tot hi ha una cançó popular on en una estrofa ens parla precisament d’aquest fet:

Dones que teniu infants
que pareixen barruguets,
donau-los garrapinyada
i es tornaran angelets.

També se’ls atribueix sovint als barruguets que quan hi ha alguna cosa de casa que a les persones que hi viuen no els ha donat temps de fer diuen que ha estat un barruguet qui els hi ho ha impedit.

Jugant a… JOGUINES DE FUSTA ÀLEX RIGOL

22 febrer 2014
0

Fa uns tres anys l’Àlex va començar el seu taller de fusta coincidint amb el naixement del seu primer fill, volia poder crear joguines i objectes amb els que els nens poguessin jugar, i el que en un inici va començar com un divertimento s’ha acabat convertint en una àmplia gamma de productes ben acabats i de qualitat per poder oferir a escoles i centres educatius, productes que poder vendre a mercats d’artesania, i que es caracteritzen sobre tot per tenir uns bons acabats, ser molt naturals i gens artificiosos.

Es tracta de material didàctic i lúdic per a nens de 0 a 6 anys, amb fusta natural i pensades per a que els més petits desenvolupin els sentits, així com per fer que desenvolupin la seva imaginació basant-se amb dissenys de gran simplicitat. El que fa especial també aquestes joguines és que no hi ha dues peces idèntiques, cadascuna és única i exclusiva, diferent!

Aquestes joguines les he vist ja algunes vegades a algunes fires d’artesania, medievals o d’aquesta mena i la veritat és que els seus cotxes em van deixar encandilada, però després entrant a la seva web he descobert que oferiex molts més productes interessants, de qualitat i amb molt bons dissenys.

Tenen encaixos, construccions, cotxes, trens, i a més tota una sèrie d’estructures psicomotrius d’inspiració Pikler. Pikler és per tots aquells que hem estudiat magisteri d’infantil o quelcom relacionat, un referent. Una estudiosa sobre les relacions socio-afectives que estableixen els pares amb els infants, els adults amb els nens, una dona que ens parlava de la manera com entendre les necessitats dels infants, com respectar els seus espais, com relacionar-s’hi. Doncs bé, l’Àlex també ha tingut en compte tot plegat per crear aquestes estructures.

Ara sí, us deixo amb algunes imatges dels seus productes, i amb el link a la seva web.

blocs 36 peces blocs enfilar  encaixos de 3 martell 02 martell i fils 02 P1090959 P1090992 P1100757 P1100772 P1100774 P1100946 P1100971 parc 02 semicercle 04

El Tromepta recomana… COL·LECCIÓ LLIBRES ESTORA

21 febrer 2014
0

La col·lecció que us porto avui és una col·lecció de l’editorial Combel que rep el nom de Llibres Estora. De moment la col·lecció només compta de dos títols, i m’ha semblat una col·lecció interessant per als més menuts pel format que presenta. Es tracta de contes que s’acaben desplegant i es converteixen en estores per a que els nens puguin jugar i interactuar, convertint el conte en un autèntic escenari on desenvolupar al màxim la seva imaginació. A la vegada els contes inclouen també figuretes dels animals de granja, en el cas del conte de la granja, i de pirates en el segon per tal que els infants puguin així crear les seves pròpies aventures.

LA GRANJA, Corina Fletcher, Il·l. Britta Teckentrup, Col·l. Llibres Estora, Editorial Combel

PlaybookFarm_BkBox_SPA.indd

EL MÓN DELS PIRATES, Corina Fletcher, Il·l. Britta Teckentrup, Col·l. Llibres Estora, Editorial Combel

PlaybookPirates_BkBox3_1121_cat.indd 01 02

Els racons de… LA CENTRAL DEL CALLAO

19 febrer 2014
0

Dels racons de Madrid que vaig descobrir, un dels que no m’esperava res va ser aquest. Es tracta de la llibreria La Central del Callao, de la mateixa companyia que les Centrals que puguem trobar aquí, però em va sorprendre molt gratament la secció d’infantil amb la que comptaven a la Central del Callao. La llibreria és enorme i la secció d’infantil estava especialment cuidada. Hi havia un munt de contes, estaven ben endressats, posats amb gràcia tal com si fos una autèntica llibreria especialitzada; també tenien joguines molt particulars, només una selecció, però no de joguines qualsevol: joguines de fusta, de grans marques europees, amb un disseny acurat. Tot plegat en un marc incomparable com és l’edifici on es troba la llibreria en qüestió. Ah! I tenen una cafeteria on fan uns esmorzars molt i molt bons! És d’aquells llocs on hi pots passar llargues estones.

LA CENTRAL DEL CALLAO

Calle Postigo de San Martín 8, 28013 Madrid
Horaris:
Diumenges, dilluns, dimarts i festius: de 10.00 a 21.30h
De dimecres a dissabtes: de 10.00 a 22.00h

IMG_20131230_103132 IMG_20131230_103146 IMG_20131230_103150 IMG_20131230_103203 IMG_20131230_103349

Els orígens de… EL PANNA

17 febrer 2014
0

Avui us portaré la història del Panna, la història d’un bandoler, la història més terrible i temuda que han viscut mai els veïns de Sant Martí de Tous.
“Tot comença amb la història d’un brètol malcriat, que un bon dia entrà a unes terres que no eren seves i és ben atipar de préssecs d’un presseguer que hi havia al camp. I no només es va ben atipar, sinó que a més, va fer malbé un munt de fruita, pensant-se que ningú l’estava veient. Però no es va adonar que l’amo de les terres era per allà, que el va enganxar i li va donar una bona pallissa. El noi, que en aquell moment era un marrec, no s’hi va poder tornar però li va ben jurar a l’amo d’aquelles terres que un bon dia passarien comptes.
Varen passar els anys, i un dia que l’amo de les terres les estava feinejant, se li presentà un jove al davant, i li preguntà si el recordava. L’home no sabia de qui es tractava, era el nen que feia anys havia estomacat bé per robar-li i destrossar-li l’arbre. El noi, sense donar-li temps a reaccionar el va apunyalar 3 o 4 vegades fins a matar-lo.
Aquest fou el primer dels crims que cometria el Panna, i el va obligar a fugir de la justícia tot amagant-se en les coves i boscos de la zona per no ser trobat. Segons la llegenda en les coves que hi passava més temps era la de la fou de Tous i a les de la Tossa de Montbui. Des d’aquest moment ja no va parar de delinquir, convertit en un bandoler sanguinari i vulgar, el varen anar succeint una sèrie de crims.
De tant en tant tornava a casa seva procurant no ésser vist, però si algú el descobria fugia pels llocs més insospitats, s’amagava als indrets més inhòspits, de nínxols de cementiri a saltar de teulada en teulada per les cases del poble. Un cop que es veia acorralat, entra en una casa on va anar a parar a una habitació on hi havia dues noies dormint. Es posà dins al llit i les amenaçà de mort si els pares el delataven als seus perseguidors.
Diu la història que van arribar a ser 39 els morts que va fer i cada vegada es veia més assetjat i perseguit, tant era així que li costava fins i tot trobar menjar. S’ajuntà també amb dos bandolers més perseguits per la justícia en Marimon i en Casullera.
Un dels crims que més es recorden d’en Panna, fou la de l’àvia de Can Menjapalla, en el terme de la Roqueta. I és que segons diu una àvia de la zona que recorda com de petita explicaven aquest fet a casa seva. El Panna va entrar a la casa dels Menjapalla pensant que no hi havia ningú dins, ja que tota la família era al camp treballant. Però la seva sorpresa sou força gran quan va veure que l’àvia de la família s’havia quedat a la casa. La pobra estava a la cuina quan va ser sorpresa pel bandoler que de tant enrabiat que estava la va penjar als clemàstecs del foc (Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols que es fan servir per escalfar al foc.).
Evidentment, la gent del poble ja n’estava fins al capdamunt dels seus crims, i un bon dia l’àvia de Cal Frarés va veure un punt de llum en un dels nínxols del cementiri, va cridar a les autoritats i finalment va ser detingut.
Abans d’executar-lo li concediren la darrera de les voluntats, i ell va demanar besar a la seva mare. L’acte però igual que l’individu va ser d’allò més sinistre i és que quan va tenir la galta de la seva mare a prop, la va queixalar, se li endugué un tros de galta i li digué que era per culpa seva que es veia en aquella situació, si l’hagués corregit i educat com tocava tot això no li hauria passat.
Avui dia encara, segons diuen, a la cuina de la masia de cal Menjapalla, hi ha el clau on es diu que penjaren una mà del Panna.”

Aquesta és la història del Panna, el bandoler més temut en tota la història del poble de Sant Martí de Tous i rodalies. Un ésser despreciable, una història sorprenent. El que us he portat avui forma part del llibre “Tous, memòria viva”, d’Elisa Vidal, i es tracta d’un recull de diverses històries sobre el Panna que els avis de la contrada li han explicat i ella ha recollit en un llibre fantàstic que recull aquesta i altres històries.

Però aquesta és sens dubte una llegenda amb moltes versions, a diferència de les altres de Tous, com La Senyora de Tous o La cérvola Blanca, i és que és potser perquè és la llegenda menys antiga de totes amb les que compten al poble. La història no té més de 200 anys, i el fet que el personatge en qüestió existís en realitat ens fa pensar que d’ell s’expliquessin moltes e innombrables històries.

El personatge del Panna tenia nom i cognoms, es deia Joseph Claramunt Verdier, nascut el 2 de maig de 1792, fill de Jaume Claramunt i de Rosa Verdier. Era un dels 11 fills que va tenir la parella, un total de set nois i quatre noies. En Joseph era el setè nen i el vuitè en total. El seu pare era espardenyer, ofici heretat del seu avi, però va acabar canviant de feina.

Però us deveu preguntar d’on prové el nom de Panna. Doncs bé, la mare del noi era francesa, i sempre anava repetint en un català horrible: “Jo no de França, jo d’Epanna” (referint-se evidentment a Espanya mal pronunciat), i d’aquí el pseudònim que va heretar el jove com a bandoler i delinqüent.

Cal dir però que de la vida i dels crims del Panna se’n sap ben poca cosa. L’única cosa que en sabem del cert és que apareix en el llibre de baptismes de Tous i el d’òbits (defuncions) d’Igualada. Es diu que un cop detingut va ser penjat a la forca, i el llibre en qüestió diu així:

“48-Claramunt – H.C. – Dia vint y cinc Febrer de mil vuit cents vint y cinc en lo Cementiri rural de la Pral. Iglesia de Sta. Maria de la Vila de Igualada Bisbat de Vich, se dona sepultura al cadaver de Joseph Claramunt, pagès, solter ,fill lLegítim y natural de Jaume Claramunt, negociant y Rosa Verdier conjucs tots de Tous. Mori en lo mateix dia de mort violenta. – Nota: lo sobreposat Joseph Claramunt morí en la forca y després se li talla lo cap y la ma dreta, portant esta en front una casa de Roqueta sufreganea de Fillolet y lo cap fou portat davant la casa Poch de la parròquia d’Orpí: lo resto de són cadaver lo acompanya la comunitat de la Iglesia Parroquial al Campo Sto. En la tarda del mateix dia.”(Arxiu Par. d’Igualada Llib. d’òbits de1825 a 261.)

Tot plegat ens fa trobar algunes contrarietats amb la llegenda que us he explicat:
– La llegenda pressuposa que el Panna era fill únic quan en realitat no era així.
– Fou enterrat cristianament, Per tant es suposa que va rebre els sagraments, i per tant es devia penedir de la seva mala vida, i per tant no té gaire sentit la part de la història que explica que abans de morir li arrencà a la seva mare un tros de galta d’una queixalada.
– Quan la gent parla del Panna, parla d’un temps molt més antic del que en realitat va succeir la història en qüestió.

Així que com acostuma a passar, que totes les llegendes tenen la seva part de veritat, aquesta és la història del Panna que avui us he portat, un bandoler que va existir en realitat. Sobre que tenen de cert tots els actes terrorífics que se li atribueixen, sempre ens quedaran les veus dels més grans de Sant Martí que a les seves cases que quan eren petits, els hi havien explicat històries del bandoler més temut de Sant Martí de Tous.

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ A TOCAR (2)

14 febrer 2014
0

Si fa tres anys us portava aquesta col·lecció, i us deia que només comptava de tres títols, ara ja en són el doble els que podem trobar en el nostre idioma. És una col·lecció per a nens menuts, segons diuen per a nens a partir de 3 anys, tot i que jo crec que nens un xic més petits ja se’ls poden començar a mirar, són contes per aprendre vocabulari entorn un tema determinat, a l’hora que es poden tocar. Amb ells els nens experimenten un munt de textures i sensacions diferents.

Si els primers títols d’aquesta col·lecció sempre eren il·lustrats per en Xavier Deneux, aquesta vegada, en els dos darrers títols que us portaré, han canviat d’il·lustrador, i cal dir que la feina tant de l’un com de l’altra és molt bona, i la col·lecció no ha perdut la imatge ni la línia que seguia amb les il·lustracions de Xavier Deneux.

A mi particularment és una col·lecció que m’agrada, per la seva senzillesa, per la dolçor de les il·lustracions, els colors, les textures…

A TOCAR DELS MEUS ANIMALS DOMÈSTICS, Géraldine Tranchant, Il·l. Xavier Deneux, Col·lecció A tocar, Editorial Combel –> Com bé explica el propi títol del conte, aquest és un conte per donar a conèixer als infants els animals domèstics, aquells que són els primers amb els que els infants interactuen. El gat, el gos, l’hàmster, el canari o el peix els seran més familiars als infants amb aquest conte, on no només podran aprendre coses d’ells a través de les imatges i els textos, sinó a través del tacte.

00106539038742___P1_1000x1000

A TOCAR DELS MEUS ANIMALETS, Géraldine Krasinski, Julie Mercier, Col·lecció A tocar, Editorial Combel –> Aquesta vegada el conte ens porta els “animalets”, però no entengueu per animalets els animals més petits, sinó els cadells, les cries. Ens parla del procés de creixement dels animals, de com són quan acaben de néixer, les seves característiques i la seva evolució. Un conte per anar aprenent moltes i moltes coses sobre el món dels animals.

A_tocar_dels_meus_animalets-Krasinski_Geraldine-9788498258400 animalets00 animalets01 animalets02 animalets04 animalets05 animalets06 animalets07

A TOCAR DELS MEUS ANIMALS DEL MAR, VVAA, Il·l. Nathalie Choux, Col·lecció A tocar, Editorial Combel –> Un conte amb textures per descobrir, per exemple, el tacte de la pell d’un dofí o les ventoses d’un pop, i il·lustracions dels animals més característics dels fons dels mars, com ara la balena, el tauró o la tortuga. Els fons del mar deixarà de tenir misteris per als nens que tinguin aquest conte.

a-tocar-dels-meus-amics-de-mar-9788498256796

Els racons de… RIKKITIKKITAVI

12 febrer 2014
0

Vaig descobrir a Madrid, i justament buscant una llibreria infantil, una botiga que em va semblar molt interessant i que m’he decidit a portar-vos: Rikkitikkitavi. Es tracta bàsicament d’una botiga de samarretes de petita producció amb bonics dibuixos. Fins aquí la relació amb la tasca feta en el Trompeta és poca, però si us dic que els dibuixos bonics són part de l’obra d’una il·lustradora infantil, tot canvia una mica. La il·lustradora en qüestió és Teresa Novoa, i en la seva botiga de samarretes, hi té un apartat per mi força destacables de roba per a nadons i nens, bodis, samarretes i pitets amb il·lustracions precioses. La tenda evidentment és una mica cara, com tot aquest tipus de botigues, però els productes sens dubte ho valen la pena.

Ah! Per cert, el perquè d’un nom tan curiós és perquè Rikkitikkitavi és el títol d’una de les històries curtes que apareixen en el Llibre de la Selva.

La botiga en qüestió, la podeu trobar a:

RIKKITIKKITAVI

C/Santiago 4, 28013 Madrid

Horari: De dilluns a divendres d’11:00 a 22:00h.

PC297592

<