El conte de… EN PATUFET

30 juliol 2008
0

El primer conte del que vaig parlar en els orígens, no es mereixia ser dels últims en tenir el seu propi "conte de". En el cas d'en Patufet, són molte sles versions que hi ha, moltes d'elles de qualitat, però no se'n poden posar totes, només una i aquesta és…

La versió feta per l'Editorial Cruïlla de Núria Font, de la col·lecció Vulll legir publicat la'ny 2001. Perquè aquesta versió? A part deperquè m'agraden les il·lustracions: senzilles, entenedores i infantils. També perquè em sembla magnífic el treball de cruïlla en aquesta col·lecció. Es tracta de contes sense text, on a cada plana només trobem una paraula significativa d'algun desl elements que hi podem trobar en el dibuix. Fet que facilita al jove lector per a començar a "llegir" aquesta història, a la vegada que pot ser explicada per a pares i mestres, ja que al final de tot, hi trobem una part en la que ens iclou el text que podem dir a cada pàgina. El fet de que no hi hagi text facilita tan a l'adult com a l'infant que es pugui construïr la seva pròpia versió.

Molt xulo, de debó. Espero que us hagi agradat.

Fins aviat!

 

Jugant amb … PLAYMOBIL, un clàssic

27 juliol 2008
0

Hola a tots i totes!

Avui inicio una nova secció en el meu Bloc per portar-vos juguines didàctiques, curioses, originals, foranes… però totes elles amb un objectiu comú que els nens gaudeixin del joc com a part de la seva vida quotidiana.

Avui us porto algunes coses dels clàssics Playmobil. Qui no hi ha jugat alguna vegada?

Com a curiositat us presento una col·lecció que rep el títol de "Contes de fades", i com és evident, tots coneixeu la meva passió pels clàssics, i em sembla brillant poder jugar al conte de la Ventafocs, la Blancaneus o Hansel i Gretel. Així cada nen i cada nena pot construir el seu propi conte. No només hi trobem els personatges, sinó que a la vegada també hi podem trobar el decorat en el que s'emmarca l'acció.

També de Playmobil cal destacar la seva col·lecció "Playmobil 1-2-3". Destinats a nens d'aquestes edats. Aptes per a infants a partir de 18 mesos, ens porten uns playmobils més senzills, sense peces petites i una autèntica delicia. Animals de granja, del zoo, el circ o tota mena de transports estan disponibles en aquesta col·lecció. Un detall maco a regalar.

Espero que us hagin agradat tant com a mi.

Fins aviat!

Qualsevol es pot anomenar professor?

26 juliol 2008
0

Hola a tots i totes!

Avui us vull parlar d'un tema que em resulta força surrealista, i és la total impunitat en que es fa servir el terme professor per referir-se a qualsevol persona… Crec que sovint s'empra malament, i no cal anar gaire lluny per trobar un exemple.

Més lluny de parlar d'un programa com OT, que no és el que ens ocupa, vull parlar d'una actitud que no em va semblar adequada. El que s'anomena professor Manu Guix, va dir obertament que no volia que guanyés qui havia guanyat i que preferia que guanyessin qualsevol dels altres dos finalistes.

Primer de tot, tú com a professor o mestre, tens la obligació de tractar a tots els teus alumnes per igual. Evidentment que tens dret a tenir la teva pròpia opinió sobre els teus alumnes, però el que no pots fer és dir-ho públicament.

Oi, que jo no vaig i dic en una reunió de pares que "aquest nen no m'agrada, es porta fatal, em cau millor aquest altre". No estaria bé, no? No seria raonable ni ètic.

I un bon mestre no pot emetre judicis de valor sobre els seus gustos entorn els seus alumnes. I sinó que no es consideri ni professor, ni mestre, ni res de tot això.

Així que siusplau, fem-nos mirar l'ús que fem de la paraula professor o mestre, que hi ha que ho som de debò i ens sentim indignats davant de l'ús que se'n fa en alguns mitjans.

Fins aviat! 

 

El Trompeta recomana… M'AGRADA

25 juliol 2008
0

Avui us porto un conte que, per diferent, original o per temàtica, no podia incloure en cap altre categoria. Un conte especial que espero que us agradi tant com em va agradar a mi.

M'AGRADA, Anna Obiols i Subi (il·l), Editorial Terrabastall (2008) –> Aquest conte més que tenir un fil argumental, es tracta d'un seguit d'imatges entorn allò que més agrada o desagrada a l'autora del conte. Una barreja d'elements realistes, fabulosos, absurds… ens porten a que un magnífic il·lustrador com en Subi hagi portat a la realitat aquest seguit d'iamtges. Els personatges són divertits i riallers, i la sensació constant de tot el conte és de festa permanent, de Carnestoltes, de Cercavila…

Un conte on es respira bon ambient, amb frases com "M'agrada mirar els ocells que fan el niu damunt dels caps de les àvies que surten de la perruqueria". Un llibre per despertar la imaginació de tots i totes… però qui és el narrador d'aquesta història? Qui n'és el protagonista? Busqueu-lo, jo encara l'estic buscant.

Espero que us hagi agradat. Fins aviat!

Els racons de… LA CASA DE LOS CUENTOS

24 juliol 2008
0

Hola a tots i totes! Amb la força i l'energia d'haver començat definitivament les vacances fins setembre, el Trompeta i jo vem anar l'altre dia a donar un tomb per Gràcia i per no variar vem trobar un parell de racons interessants que a vosaltres també us poden interessar.

El primer us en parlaré avui, el següent la setmana vinent. Passejant per Ramón i Cajal vaig trobar la Casa de los Cuentos, de la que ja m'havieu parlat i la veritat és que em va encantar. Quan vaig entrar estaven fent contacontes, però això no és el que més em va sorprendre… Em va sorprendre el bonic ambient en el que es troba, el local i la manera d'utilitzar-lo. Una primera part és la destinda a la botiga en sí, i travessant unes cortines de bonics i vius colors, hi ha un espai per als tallers de contes.

A part d'oferir contes per a petits, ofereixen tallers de narració oral per a professionals i docents que s'imparteixen a la pròpia botiga.

En relació a la qualitat dels contes, la veritat és que s'hi poden trobar forces curiositats i contes triats per la pròpia propietària, evidentment, que li donen a l'espai el seu propi toc personal. Una botiga amb carisme i màgia, potser no tant especialitzada com Casa Anita, però de la que no podreu evitar sortir-ne amb alguna bossa.

Si us hi voleu passar recordeu Ramón i cajal 35 (93 210 54 29)

Passeu-vos-hi una estona.

Fins aviat!

El conte de… HANSEL I GRETEL

23 juliol 2008
0

Hola a tots i totes! Com heu pogut comprobar el Batakada ha marxat de vacances d'estiu, però el Trompeta continua tenint moltes ganes de fer coses, així que no publicarem els articles sobre els Orígens de… fins setembre, però sí que publicarem el Conte de… dels clàssics dels que ja hem parlat a Batakada.

Aquesta setmana és per això que us porto el de Hansel i Gretel, una versió molt especial i curiosa. Es tracta de la versió feta per Edebé l'any 2003, en la seva col·lecció "Cuentos tradicionales". L'adaptació del text és de Josep Frances Delgado, i les il·lustracions de Nivio López.

Per a mi la gràcia d'aquest conte es troba en les il·lustracions relacionades amb la caseta de xocolata, una casa de gelat, dolços, xocolata… De debó, si aneu amb l'estòmac buit, us entrarà una gana terrible. A mi em passa cada vegada que el miro.

Fins aviat! I bon profit!

El Trompeta navega per… SUBI I ANNA

21 juliol 2008
0

Hola a tots i totes! Avui us porto una web molt interessant, d'un il·lustrador i una autora de literatura infantil que formen un tàndem perfecte, ja que l'un escriu i l'altre il·lustra els seus propis contes. En Subi té un estil especial, bonic, dolç… que el fa fàcilment reconeixible.

La web és la de Subi i Anna Obiols, i en ella podem trobar molt material de la parella, sobretot entorn a la il·lustració.

Una web dividida en diversos apartats on se'ns presenta informació sobre: Biografia, Bibliografia, il·lustracions varies, exposicions, activitats pedagògiques…

Personalment, el que més m'ha interessat ha estat la Bibliografia, la il·lustració publicitària (on podem trobar petites joies) i la galeria d'imatges (on podem trobar boniues il·lustracions). Us en deixo una petita mostra.

 

Fins aviat!

3er CONCURS INFANTIL DE CONTES DE FESTA MAJOR

20 juliol 2008
0

Hola a tots i totes!

Avui us porto quelcom que pot interessar a menuts i menudes d'entre 8 i 14 anys de la Vila de Gràcia. Es tracta d'un concurs literari de contes organitzat pel Centre Moral Instructiu de Gràcia i la Federació de Festa Major. Les condicions, un conte mecanografiat que no ocupi més de quatre folis per davant i que tracti entorn a les Festes Majors de Gràcia.

Jo no hi puc participar-hi, així que si vosaltres teniu l'edat per fer-ho, us ho recomano. Llegiu-ne les bases que us adjunto a continuació.

Fins aviat!

El Trompeta recomana… CONTES DE PLUJA

18 juliol 2008
0

Hola a tots i totes! Conscients que l'aigua és un bé escàs, us porto dos contes que parlen del tema de l'aigua des d'una visió diferent. Dos contes macos, difetrents entre ells però amb una temàtica familiar per a tots: la manca d'aigua.

PÉTALA, Pep Bruno, Editorial OQO (2008) –> OQO ens porta de nou un títol excel·lent, com ja acostuma a tenir-nos acostumats. aquesta vegada la protagonista d' aquesta història és Pètala, un ocell molt valent. La Pétala s'adona que no hui ha aigua, i va a la casa de la pluja a veure què és el que passa. Allà la rep un drac ferotge. S'haurà emportat ell tota l'aigua? S'hi enfrontarà la nostra valenta protagonista?

Una història senzilla i clara, amb unes il·lustracions que també ho resulten. Molt ben elaborades per Luciano Lozano que li donen al text una expressivitat increíbe. El resultat: un àlbum original i diferent!

LILA I EL SECRET DE LA PLUJA, David Conway, Editorial Serres (2008) –> Durant mesos el sol ha escalfat les terres de Kenya on viu la nostra protagonista. Fa massa calor per recollir llenya, per cuidar les plantes… La Lila comença a estar preocupada, el seu avi li xiuxeueja el secret de la pluja, i la nena volf er alguna cosa al respecte. Una recerca per aconseguir la pluja…

Fins aviat! 

L'escola ideal

16 juliol 2008
0

Com a mestra, quan estudiava i ara que exerceixo, sempre m'havia imaginat com seria l'escola en la que treballaria, però amb el temps te n'adones que la realitat és diferent als plantejaments que et fas en un inici, i que el lloc on treballes no s'acosta gaire al que sempre havies somiat com a escola ideal. No és que l'escola no sigui bona, ni ofereixi un bon model educatiu; sinó que potser no és el que t'hauria agradat triar per a la teva pròpia escola.

La meva escola hauria de ser una escola oberta a tothom, que tothom se'n sentís part i col·laborador del seu funcionament. una escola en la que es treballés amb projectes, que es fessin racons, que els infants aprenguessin a través del joc i l'experimentació. Evidentment sense oblidar la importància de la lectoescriptura, fonamental en aquestes edats. M'agradaria que la lectura fos significativa per a ells, que l'adquisició de conceptes matemàtics es dugués a terme des de la vessant més pràctica i significativa. Que per descobrir les plantes, no les haguessin de veure només amb fotos.

La meva escola també hauria de ser una escola on hi hagués un espai destinat als contes, a la literatura infantils, als clàssics i als nous àlbums il·lustrats.

Les mestres haurien de… estimar la seva feina, crec que això és el que diferencia una mestra bona, d'una excel·lent. He compartit espais amb persones que adoren la seva feina, i persones que no entens ben bé perquè van fer magisteri; però per a mi això és fonamental. Estimar la feina i el món dels infants és clau.

Els espais haurien de ser adequats a les edats, m'agradaria veure i viure classes viscudes, plenes de murals, activitats fetes pels nens, fotografies… tot allò que els fes sentir com a part d'aquella classe. La psicomotricitat hauria de tenir també un paper fonamental, proporcionar als nens els espais i materials adients perquè experimentin i provin el seu propi cos, implica tot un repte per als infants i per al professorat. Potenciar l'autonomia de l'infant per damunt de tot, per tal de poder aconseguir infants prou independents per valer-se per a sí mateixos en un espai pensat per a ells.

La música és també clau i fonamental, les cançons de sempre i algunes noves; però també jocs dansats, danses i ritmes, per tal de fer que aquest art no resulti un autèntic desconegut per a futures generacions.

I què dir de la "plàstica"? Considero que hauria d'haver un magisteri de plàstica (però malauradament això no és així) per tal d'ajudar als infants a descobrir tècniques i materials, i a potenciar el dibuix com una manera d'expressar-se que mai haurien de perdre.

Una escola integrada al poble, barri, vila o ciutat i a les seves tradicions i festes populars. Nens que sàpiguen tot el que necessiten de l'entorn que els rodeja, i que sentin que la seva escola forma part d'aquest entorn.

Evidentment, tot això és difícil d'aconseguir, però mica en mica tots i cadascun dels professionals que estimem l'educació, podem aportar el nostre petit gra de sorra per fer de la nostra escola, una escola millor. I qui sap? A lo millor algun dia poguem crear-ne la nostra pròpia…

Fins aviat!

<