Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! Les èpoques de l’any és un tema que es treballa molt a l’educació infantil. Sobretot amb els més petits. I és que distingir entre primavera, estiu, tardor i hivern sovint resulta massa complicat, és per això que avui em ve de gust portar-vos alguns contes on es treballen aquestes boniques èpoques de l’any, perquè cadascuna d’elles té alguna cosa especial.

EL CAMÍ DEL SOL, Montse Tobella, Editorial Baula (2007) –> He tingut la sort de veure els originals d’aquest conte i són realment magnífics, un conte amb un text suggeridor que ens parla dels colors de la primavera, d’una bona ombra  a l’estiu, de la pluja de tardor i de la neu de l’hivern. Molts colors i moltes sensacions recollides en aquest bonic conte. Un conte que es serveix de les estacions per parlar-nos també de l’amistat i de la importància de superar junts les dificultats.

En fi, una delícia!

LAS ESTACIONES, Mari Iela, Editorial Kalandraka  –> Es tracta d’un conte que es converteix en un autèntic poema visual de la mà d’una de les dissenyadores més Vanguardistes dels anys 70. Conte que ens mostra tot un any sencer de vida per un arbre i tot el que durant aquest any li passa a ell i passa al seu voltant. Entenent la natura, com un cicle sense fi que any rere any es van repetint.

La primera edició es va publicar l’any 1973, i ara més de 25 anys després continua sent una obra vigent i original, capaç de captar l’atenció dels lectors més joves. Una autèntica obra d’art!

NARA, Pitu Alvárez, SD Edicions (2009) –> Des de la seva publicació, allà per principis d’any, volia recomanar aquest conte, ja que em va encantar, però resultava complicat ubicar-lo en una temàtica concreta. Finalment, després de donar-loi voltes és un conte que ens parla de la primavera, ara sabreu ben bé com ho fa.

La Nara és una nena valenta, vitalista i amb molta força, està un bon dia de primavera intentant caçar una criatura que volava pel seu davant. La segueix i de cop i volta passa quelcom inesperat, la Nara es transformarà en una libèl·lula.

Els dibuixos són genials, plens de llum, vida i color i la protagonista és bonica, dolça i simpàtica.

En fi, de nou una joia!

L’Òscar Julve és d’aquells il·lustradors polifacètics, que tant pot fer llibres de text, còmics, campanyes publicitàries, il·lustració infantil, com titelles per un programa de televisió. I és que té un estil que el fa adient a tots els registres, probablement degut a la seva polivalència, fet que l’ha portat a guanyar alguns premis com el Mercè Llimona del 2001, Lola Anglada de 2005 (ambdós per a conte infantil) i el Premi Junceda 2007 per a llibre de text.

Va néixer a Barcelona l’any 1972 i va estudiar Belles Arts, és professor de secundària, per tant del meu gremi, i això sempre m’agrada. És professor de dibuix, i probablement ha d’ensenyar al seus alumnes l’apassionant món del dibuix lineal; i de petit era el típic cas de “nen-amb-llapis” i li agradava un conte que jo també he tingut sovint a les mans, un d’aquells inoblidables troquelados, “En Patufet a Montserrat”. Un conte d’allò més nostrat, sí senyor!

En fi, una entrevista divertida, sincera i bonica de llegir.

–    Com vas començar al món de la il·lustració? Quan fa que t’hi dediques?
Era el típic cas de nen-amb-llapis. Em recordo sempre dibuixant, inventant personatges, històries i autoeditant revistes que després només llegien els companys de classe i els familiars més pacients. Sempre he dibuixat, d’una manera o una altra, assatjant les diferents variants i  els diferents mitjans que permet el dibuix…

–    Has fet contes, llibre de text, còmic… Amb quina modalitat et quedes? De quina d’elles és més complicat trobar feina?
De fet, quan m’enfronto a un projecte o a un encàrrec ho faig amb tota la il·lusió del món, sigui quin sigui el mitjà o la modalitat. I ho intento fer amb un còctel on sacsejo les necessitats expressives del moment, el temps de què disposo i la modalitat de què es tracta. A priori, però no hi tinc cap preferència.

–    De quin dels teus projectes de literatura infantil et sents més orgullós? Perquè?
Els projectes que em fan més gràcia són aquells que parteixen d’una idea pròpia, com ara ‘Les bestioles del jardí’, un projecte de col·lecció escrit per la Gemma Armengol que va néixer de la manera més casual i que està publicant l’Editorial Bromera. En tot cas, sempre penso que el millor projecte és el que ha de venir.

–    He vist que el disseny de les formiguetes del programa “El Hormiguero” és teu. Com et va sorgir aquesta oportunitat?
Amb uns col·legues guionistes estàvem treballant en el disseny d’una sèrie de muppets per a la tele que va produir Gestmusic.

Aquesta productora, la mateixa de ‘El Hormiguero’, aprofitant que jo corria per allà em va demanar el disseny d’aquestes dues formigues. La veritat és que mai no vaig creure que arribessin a tenir tanta repercussió. L’encàrrec i el resultat eren molt simples. Suposo que aquesta és una mica la gràcia d’aquests dos personatges. Però tinc molt clar que qualsevol cosa que aparegui per la tele dia rera dia acaba tenint èxit. No per ser més o menys bons, sinó pel fet d’estar ubicat en un programa amb audiència. I en deu tenir d’audiència, tot i que jo tan sols l’he vist molt puntualment.

–   Defineix el teu estil com a il·lustrador.
És difícil perquè m’agrada tocar moltes tecles a l’hora. El que sí que puc dir és que m’inclino molts cops per una opció còmica amb una tendència cap a un ús lúdic de la imatge, de vegades fins i tot humorístic. Però ni tan sols això és una norma sagrada. En realitat, com en la majoria de casos treballo per encàrrec, m’haig d’ajustar a la filosofia d’aquest i adaptar-m’hi per a que quedi potenciat. La veritat és que m’avorreix fer massa vegades el mateix i miro de canviar, dins de les meves possibilitats, tant com puc. En fi, que sóc un tastaolletes.

–    Què t’estimes més per treballar, ordinador o llapis i paper?
No hi ha una tècnica que prefereixi per sobre de cap altra. De fet, ordinador llapis i paper no són excloents. Sempre dibuixo a llapis per després aplicar una tècnica o una altra. Però és cert que l’ordinador és una eina molt potent per resoldre encàrrecs amb rapidesa.

–    Ets professor de Secundària. Què significa per a tu la teva tasca docent?
Fa que tingui un contacte molt directe amb gent molt jove. I d’alguna manera em deixo intoxicar pels seus interessos (és la coartada per a intoxicar-los jo amb el dibuix tècnic, he, he…)

–    Què li recomanaries a un alumne que es volgués dedicar al món de la il·lustració?
Li recomanaria una cosa ben senzilla i difícil a l’hora: que es formés a tot nivell per a tenir criteri a l’hora de decidir les seves opcions. De fet, això no només és útil per a la il·lustració, també per a la vida.

–    El teu conte preferit de petit era… Perquè?
Em fa una mica de vergonya però hi ha un conte que encara conservo, i que de fet explico a les meves filles amb molt d’èxit d’audiència. És una mena d’spin off de les aventures d’En Patufet en què aquest va d’excursió a Montserrat a conèixer els escolanets. Una història molt naïf, però quan era petit que era difícil trobar llibres en català. I en tot cas, no es podia triar massa.

–    Si fossis un personatge de conte series…
El porquet que es construeix la casa amb totxos. Tot ben sòlid…

–    T’agradaria il·lustrar els clàssics de tot la vida per a nens?
Segur. És en els clàssics on es troben les autèntiques fonts d’on se’n deriva tot. Per altra banda, són terrenys molt trillats, molt treballats per altres… en tot cas, seria un repte. I ara que penso, de fet estic treballant en un projecte brutal ( i secret) en què justament il·lustro alguns dels clàssics de la literatura infantil.

–    Il·lustrar significa…
Uf, quina por! Avui no dormo…

–    Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Són moments de crisi i molts projectes queden aturats per falta de liquiditat o per temor a arriscar en temps difícils (gran error). En general, però, i si ens fixem en les lleixes amb les novetats de les llibreries, força bé.

–    Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb futur. Sens dubte.

–    Ja per anar acabant, quins són els teus propers projectes en el món de la il·lustració?
Uf! en tinc un munt de projectes… I no només cenyits a l’àmbit de la il·lustració però sempre al voltant del dibuix. M’agrada treballar amb els límits del llibre, allà on s’acaba el llibre i comença l’objecte. I tinc una sèrie de projectes en aquest sentit a l’espera d’una mica de temps per a poder desenvolupar-los.

Avui us porto una llibreria molt nova i molt gran que han obert a Barcelona i de la que m’havien parlat, Bertrand. D’ella puc destacar que es troba en un espai privilegiat, a Rambla de Catalunya 37. El local que ocupa és enorme, la decoració està pensada amb un gust exquisit, el mobiliari és molt adequat, l’espai és preciós i d’allò més ben aprofitat. Però us parlo de la secció infantil que és el que a mi més m’interessa.

Curiosament hi ha un apartat d’allò més ampli, i a part de trobar tots els contes i editorials que trobem normalment a altres llibreries grans. Hi ha una part de llibres seleccionats per ells on vaig descobrir contes o àlbums més especials i diferents, allunnyant-se de les grans Editorials, ens presentaven dos llibres d’una editorial argenitna pràcticament desconeguda al nostre país, i eren preciosos.

En fi, trobar racons que et sorprenguin una micona de tant en tant, ja està prou bé.

Em quedo amb la frase que hi a la paret de la part de literatura infantil: “Llegir és jugar amb la imaginació”.

Per la seva propera participació artística amb motiu del 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, l’Ignasi Blanch és entrevistat aquest matí al programa de “Els matins” de TV3.

I és que l’Ignasi Blanch va participar en el projecte internacional “East side Gallery” de l’any 1990 en que es va reconstruir una part del mur de Berlín i va ser pintat per artistes de diferents països. D’artistes catalans i de la Península, l’Ignasi en fou l’únic representant. L’artista de Roquetes es trasllada durant uns dies a la capital alemanya per repintar el seu mural “Parlo d’amor”.

Com sempre l’Ignasi Blanch ens demostra una vegada més que és un artista implicat i compromés i que es mou en un munt d’àmbits diferents.

La Paloma Valdivia és una il·lustradora Chilena afincada a Barcelona que ha publicat fa molt poquet el seu primer conte infantil escrit i il·lustrat per ella “El de dalt i els de baix”. Amb anterioritat ja havia publicat per altres àmbits i publicacions: llibres, revistes, prospectes… Sigui com sigui té un estil fresc i atraient que a mi em va encisar quan vaig obrir el seu conte, i va ser per això que em vaig animar a fer-li l’entrevista.

Pel que he pogut veure en el seu bloc i el que he pogut llegir en la seva entrevista és una persona molt vital, alegre i amb unes il·lustracions que reflecteixen aquesta actitud. Prové de la branca del disseny gràfic i no de les belles arts, i això es nota en la simplicitat i colorisme del seu estil.

En fi, una entrevista molt maca que ve de gust llegir.

– Com vas començar en el món de la il·lustració? Quan temps fa que t’hi dediques?
Desde que tengo recuerdos me ha gustado dibujar, pero fue estudiando diseño gráfico en Chile que descubrí que quería dedicarme de forma profesional a la ilustración. En esa época en mi país no se hablaba mucho de ese tema, pero encontré a mi primera maestra, Valentina Cruz, que venía llegando, luego de haber vivido y trabajado como ilustradora, durante  20 años en Barcelona.

– Vas deixar el teu país d’origen per venir a viure i treballar a Barcelona. Va resultar difícil prendre aquesta decisió?
Siempre tuve el sueño de estudiar un tiempo en el extranjero, el mercado editorial y la oferta Universitaria son escasos en Chile.  Cuando me sentí preparada y tuve ahorros tomé la decisión con mucha alegría e ilusión, no fue difícil, no pensaba quedarme aquí,  ni trabajar, sólo venía por un año, pero me enamoré de un catalán y de la ciudad; así, las puertas se me fueron abriendo y aquí continúo, feliz y agradecida.

– Has publicat il·lustracions mes a mes a “Descobrir Catalunya”. Què t’ha descobert Catalunya perquè decidissis quedar-te aquí?
Catalunya esta pleno de cultura y belleza. El mundo editorial es muy dinámico y al estar en Europa tengo oportunidad de conectarme con otros países, ferias y mercados. Los catalanes me han tratado excelente, de hecho estoy casada con uno molt maco. Aquí se ofrece una enorme cantidad de cursos y a mí me encanta estudiar constantemente. Creo también que se vive más tranquilo, se disfruta más el día a día y hay paisajes hermosos para descubrir, tal como lo dice la revista.

– Has publicat cartells, has treballat per revistes, has il·lustrat contes… En quin àmbit et sents més còmode?
Mi pasión es la ilustración, por lo que cualquier trabajo me resulta grato, pero sin duda, cada vez me acerco más a la ilustración infantil, ahora he comenzado a escribir mis propios libros de cuentos y estoy fascinada con ello. Ser creadora del texto, de las imágenes y del diseño, es un trabajo integral muy gratificante, se sienten  como hijos propios.

– Actualment has publicat un conte que és un projecte personal propi “Els de dalt i els de baix”. T’ha costat molt publicar-lo? Et sents orgullosa del resultat?
“Los de arriba y los de abajo” es mi primer proyecto completo de libro. Siento una gran satisfacción que se haya publicado en 5 idiomas al mismo tiempo. Soy muy perseverante, llevaba muchos años con la idea de comenzar a escribir mis propias historias, pero primero tenía que estudiar escritura.  Considero que escribir para niños requiere tanta preparación como escribir para adultos, por eso esperé hasta sentirme preparada. Kalandraka, fue la primera editorial a quienes les presenté el proyecto y lo aceptaron de inmediato. Estoy feliz.

– Parlant dels teus treballs, quin ha estat el projecte que més t’ha il·lusionat i del que et sents més orgullosa?
Me cuesta sentirme plenamente satisfecha de mis trabajos, cuando los veo impresos, siempre quisiera poder mejorarlos. Pero hay algunos a los cuales les tengo especial cariño por ser los primeros acá en Barcelona, por ejemplo, ilustrar para Caixa Fórum. Había llegado hacía poco cuando me ofrecieron ilustrar para las actividades familiares del Museo y en es esa misma época, Miguel Gallardo me ofreció ser su asistente. Son hitos que recuerdo porque fueron mis primeros desempeños laborales en este país, que me hicieron pensar, que quizás podría vivir aquí de la ilustración tal como lo hacía en Chile.

– Com et definiries com il·lustradora?
De las opiniones recogidas, la que más comparto es que tengo un estilo fresco y con humor. También creo que se nota que vengo del diseño gráfico y no de bellas artes. Me gustan los colores vivos y la simplicidad de las formas. Intento siempre dejar algún mensaje, soy alegre, tengo una visión muy positiva de la vida y en mi trabajo intento reflejar eso. Además, soy responsable, tengo habilidades comunicativas, para escuchar, ofrecer y negociar mi trabajo correctamente. Todo esto, es bastante importante en esta profesión.

– Què et queda per fer en el món de la il·lustració infantil?
Seguir escribiendo mis cuentos e ilustrándolos. Dentro de mis sueños a futuro está publicar en dos Editoriales que me fascinan y admiro, Barbara Fiore y Le Rouergue. Me gustaría tener contacto con niños, leerles mis cuentos, hacer talleres de ilustración para ellos, pero es un pendiente que tomaré más adelante.

– Si t’encarreguessin il·lustrar un conte clàssic. Quin t’agradaria que fos? Perquè?
La Caperucita Roja. El rojo es mi color favorito, me gusta dibujar niños, animales, bosques y además me crié muy cercana a mis abuelas, seguro les llevé galletitas más de alguna vez y dormí siesta con ellas otras tantas. Además es un total desafío ilustrar algo que está tan pero tan explotado en imágenes. Crear la imagen de la niña o la abuela devorada por el lobo puede ser muy atractivo.

– Explica’ns un conte típic del teu país.
La Leyenda del Caleuche, autóctona del archipiélago de Chiloé, una isla al sur de Chile que conserva casi intacta su identidad. Mi mamá tiene una casa ahí, nos sentimos muy cercanos a ese lugar y le tenemos especial cariño.
El Caleuche es un barco fantasma su cubierta está llena de luces y siempre se oye música de fiesta desde su interior. Tiene la capacidad de transformarse en un tronco que flota en el mar si tiene que pasar desapercibido. Su tripulación son los brujos de Chiloé, pescadores y marinos que han muerto trabajando en el mar.
Se dice que el barco recoge a los ahogados y que estos pasan a la eternidad a bordo del barco en medio de fiestas y celebraciones.
Cuando un chilote no llega a casa por haber pasado la noche de fiesta, le dice a su mujer que se lo llevó el Caleuche, aún hoy muchas personas chilotas creen en esta explicación…

– Si fossis un personatge de conte series…
Alicia en el País de las Maravillas, para mí es una gran fantasía, aún de adulto.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Por lo que he leído se dice que España es uno de los países que más literatura infantil edita. Hay muchísimos libros de gran calidad, el mercado está en constante movimiento, cada semana aparecen títulos nuevos en las librerías. Por mi experiencia creo que España cuenta con excelentes editoriales infantiles, me ha tocado trabajar con algunas de ellas y me sorprende la profesionalidad, responsabilidad y cariño con que llevan cada proyecto.

– Un país amb bona literatura infantil és…
España, Francia,… y reconozco que desconozco los países orientales y emergentes.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estoy trabajando en mi segundo libro de autor, se llama “Es así” y saldrá publicado el primer semestre del 2010 por el Fondo de Cultura Económica de México. Es una pequeña historia poética que habla de la vida, la muerte y por sobre todo, gozar el presente.

EL APESTOSO HOMBRE QUESO Y OTROS CUENTOS MARAVILLOSAMENTE ESTÚPIDOS, Jon Scieszka i Lane Smith, Thule Ediciones –> Sota un títol així no ens podem esperar res més que una obra curiosa i que no entenem ben bé de què tracta. Doncs bé, el conte està narrat per un noi molt irreverent que es diu Juan. En Juan se’n riu de tot: l’índex que au, la dedicatòria al revés, la manera d’explicar els contes… De manera que salta d’un pàgina a una altra arrossegant personatges amb ell que canvien de conte, i que com poden reescriuen la seva història desmuntada en trocets. Fins i tot apareix un gegant que explica la seva història a partir de trocets que han anat sobrant d’altres contes.

Una parodia dels clàssics de manera que ens trobem títols com: “El otro prínipe hechizado”, “Cenisaltarina”, “La princesa y la bola de jugar a bolos”, “El patito feo de verdad”.

Amb il·lustracions molt riques i variades, una edició molt acurada i un esplèndid sentit de l’humor. Un conte per aquells que ja estàn cansats de que la princesa encantada es casi amb el príncep, el lleig acabi sent preciós i el pobre ric. Una volta més als clàssics de sempre a través d’un genial àlbum il·lustrat que ha aconseguit molts premis des de la seva primera publicació.

Un recull de contes que em va agradar molt i que recomano que li doneu un cop d’ull.

Avui us porto unes joguines que no són ben bé així, de fet es tracta de “packs” o “kits” de material que permeten als infants construir les seves pròpies joguines, ja sigui pintant-les, enganxant-les, cosint-les… Es tracta de The Little experience

De fet podem distingir diferents tipus de packs en funció de l’activitat que han de realitzar els nens: crea, cus, retalla i construeix.

Es tracta d’un projecte que neix amb la il·lusió de proporcionar als infants eines per crear les joguines que smepre han volgut tenir.

La veritat és que algun d’aquests “packs” són bonics i presenta com a resultat una joguina interessant, suposo que amb aquiest tipus de coses els nens aprenen a apreciar el procés de creació i construcció de totes les joguines que tenen a casa seva.

No us distrec més i us deixo amb algunes imatges.

Els animals són sovint els protagonistes de molts contes infantils i moltes històries, avui us porto algunes protagonitzades per animals de tota mena, grans i petits, simpàtics i temibles…

MIRA QUE LLEVO, Leo Timmers, Editorial Claret Kids (2009) –>El genial Leo Timmers ens porta aquesta vegada un conte en Pop-up sobre diferents animals que condueixen diferents mitjans de transports en els que porten i amaguen també coses diferents. Amb un estil fresc i divertit, Leo Timmers ens porta una vegada més una proposta d’allò més recomanable.

POEMES I CANÇONS. BESTIARI, Llibre+CD, Lola Casas, Publicacions de l’Abadia de Montserrat –> Els contes amb CD que ens porta aquesta editorial sovint són de qualitat i si a més hi afegeixes el nom de Lola Casas, especialista en poesia infantil, ens dóna com a resultat un molt bon treball d’allò més interessant. Cuques de llum juganeres, ratpenats que volen en les nits d’estiu, abelles atrafegades, esquirols espavilats, rucs amb molta paciència, granotes que fan el seu particular concert… En fi, bèsties i bestioles de totes les mides i per a tots els gustos.

JO VULL UNA MASCOTA, Lucía Serrano, Editorial Thule (2009) –> Un conte molt bonic sobre un nen que vol una mascota. Però evidentment resulta molt complicat triar-ne una. Un cocodril? Un rinoceront? O potser un pingüí? Sigui com sigui són mascotes massa complicades per al protagonista d’aquesta història. Podrà trobar al final la mascota perfecta?

ZZZZ. Y ELLOS… ¿CÓMO DUERMEN?, Il Sung Na, Editorial Una Luna –> Un conte d’aquells per explicar als més petits just abans de marxar a dormir. Tots dormen… Bé, tots menys el mussol que plana rere plana ens va descobrint com dorm l’elefant, el peix… Boniques il·lustracions i bonic text que fan d’aquest un d’aquells contes bonics de tenir en la nostra prestatgeria.

Hola a tots i totes! El Petit Príncep va ser la primera llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil que vaig descobrir com a mestra i amant dels contes, bé, de fet, com a futurible mestra, ja que per aquell temps encara estudiava a la universitat. Va ser una professora que ens en va parlar i un dia m’hi vaig acostar.

Em vaig quedar al·lucianda que pogués haver una llibreria única i exclusivament pensada per al públic infantil i juvenil, i l’altre dia anant a la jugueteria l’Ou, de la que ja us he parlat, hi vaig passar per davant. Evidentment, no vaig poder evitar entrar-hi a fer-hi un cop d’ull, i vaig tenir la sensació d’entrar a una botiga diferent. El que aquell dia m’havia enamorat ja no ho vaig trobar.

Recordo que abans hi havia una secció dedicada única i exclusivament al Petit Príncep, gran personatge que donava  nom a la botiga, que ha passat a denominar-se Al·lots, el Petit Príncep, guardant la nomenglatura Petit Príncep com a element purament decoratiu. De fet tinc la sensació que la botiga deuria canviar de mans i és per això el canvi de nom, mantenint l’antic per no haver de començar de zero, i és que ja hi havia un llarg camí recorregut.

La llibreria continua tenint les seccions que hi havia abans, una part de literatura juvenil, una part dedicada a tots els públics, i l’apartat infantil ens el divideix en:

Primeres edats
– Primers coneixements
– Llibres-joc
– Àlbums il·lustrats
– Mini diccionaris
– Primers contes els clàssics

Primers lectors (5-7 anys)
– Pictogrames
– Primeres lectures
– Coneixements
– Àlbums il·lustrats
– Reculls de contes

Podem trobar moltes editorials i molt material, però hi vaig trobar a faltar certa selecció en els materials exposats com a novetats o destacats a les taules centrals. Considero que és una llibreria que pels anys de tradició que té (1996) i la fama que ha acaparat durant aquest temps convé conèixer, però trobo que no és d’aquells espais que us enamoraran pel seu encant o pels seus racons.

En Luis Filella ha publicat més de 100 treballs, i es pot dir que és un il·lustrador dedicat de cap a peus a la seva feina. Entre els seus treballs trobem contes, llibres de text, postals i felicitacions… A ell el que més li agrada és el conte infantil, tot i que es dedica majoritàriament al llibre de text, ja que permet fer una quantitat més gran de dibuixos i econòmicament resulta més rentable.

Té un estil molt característic, i ha il·lustrat alguns clàssics com la Rateta que escombrava l’escaleta, en tabalet, el Gegant del Pi, la Rínxols d’or… Tot i aquesta gran quantitat de treballs, encara li queden moltes coses per publicar i molts projectes per complir.

Si el voleu conèixer una mica més, podeu llegir aquestes preguntes.

–   Pel que he vist, l’any 1992 va ser quan vas començar a publicar els teus treballs, d’aleshores ençà com creus que ha evolucionat el teu estil?
Vaig començar amb molta inseguretat. De fet, quan vaig ensenyar els meus dibuixos en algunes editorials no esperava que em donessin feina. Feia els caps molt grossos, amb el coll molt estret, i no tenia mai clar com fer els perfils, si a llapis o a tinta…problemes com aquest. Després vaig decidir que perfilaria a tinta, els personatges van anar canviant una mica, i els últims anys he treballat exclusivament amb ordinador. Els colors són diferents, i em permet fer correccions i canvis amb facilitat.

–    És difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
Jo diria que sí, encara que jo he tingut molta sort i no he deixat mai de treballar. Però és una feina irregular. Aquests últims anys he treballat força i sense interrupcions, però al principi era més esporàdic, i això dona una sensació de precarietat que no tothom aguanta. Probablement gent que hauria estat molt bona en aquest camp ho a acabat deixant per aquest motiu.

–    Has publicat llibres de text, contes, targetes, felicitacions… En quin àmbit et sents més còmode?
La meva feina es basa especialment en el llibre de text escolar, sobre tot de primària. També faig contes, però el percentatge és molt menor. Personalment prefereixo els contes perquè tens més llibertat, però el llibre de text té un volum de dibuixos més gran i econòmicament et permet tirar endavant millor. Depèn molt. Cada il·lustrador  es va especialitzant en funció del que li demanen més els editors. Treballem per encàrrec, i el marge per escollir és molt petit.

–    De quin dels teus projectes et sents més orgullós? Perquè?
Orgullós pel resultat…no sé. Orgullós per la seves conseqüències, de les targetes d´UNICEF. He fet moltes, i em consta que s’han venut molt bé a tot el món. Aquests diners han ajudat a   UNICEF en la seva feina pels infants.

–    Has publicat més de 100 treballs, et queda alguna cosa per fer en el món de la il·lustració?
Espero que si…em queden  molts anys de feina encara, i encara m’agrada fer-la així que, si els editors  volen continuar encarregant-me dibuixos, suposo que continuaré. Hi ha una cosa que no he fet i m’hagués agradat molt: dibuixos animats. He fet temptatives, però de moment sense èxit. Potser algun dia, qui sap.
–    El teu il·lustrador o il·lustradora preferit és…
Molts, i molt diferents: Maurice Sendak, Javier Andrada, Delphine Durand. Babette Cole, Gusti…

–    Per ser un bon il·lustrador cal…
…Tenir certa gràcia dibuixant i amb els colors, capacitat per estar moltes hores quiet i sol amb la teva feina, paciència quan la feina falta o s’acumula massa, i sobre tot, que t’agradi el que fas.

–    Què canviaries de la teva feina?
Crec que no està ben pagada, i això t’obliga a treballar molt i molt ràpid si vols tenir una ingressos raonables. Els drets d’autor són simbòlics, i la protecció legal insuficient. En quant a la feina en si, a mi m’agrada, no canviaria res.

–    Veig que has il·lustrat alguns clàssics com en Tabalet i el Gegant del Pi. Quin altre conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Perquè?
En cara que no són contes, m’agradaria il·lustrar alguna adaptació de “Gulliver”, o de “L´Illa del tresor”. Sempre  he trobat aquestes històries molt interessants, però els textos originals no són per nens.

–    Si fossis un personatge de conte series…
M’agrada Peter Pan.

–    Un país amb bona literatura infantil és…
Admiro especialment als autors i il·lustradors anglesos. Tenen una industria editorial que produeix molt bons llibres i que no està tan basada en adquirir llibres de fora, com la nostra. Aquí una gran part de la producció consisteix en traduccions de llibres de fora, hi ha poca creació, suposo que fonamentalment perquè no la paguen degudament.
Una bona literatura infantil és la base per crear bons lectors futurs que gaudeixin d’una bona literatura per joves i adults, gent que segueixi llegint al llarg de tota la seva vida.

–    Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?

La producció editorial és molt gran, crec que massa gran. El mercat no la absorbeix, i hi ha una gran rotació de títols. Els llibres surten i tenen una vida molt curta. Em dona la impressió de que molts es queden a les prestatgeries de les llibreries. També està el problema que he mencionat abans: la producció està molt basada en llibres estrangers. És molt més barat adquirir els drets d’aquests llibres en una fira i fer la traducció, que arriscar-se amb produccions pròpies. Ho entenc, però no deixa de ser una llàstima.

–    Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Vull refer els dibuixos d´un llibre de Contes dels cinc continents que vaig fer fa anys. També m’agradaria fer algun projecte propi, no d’encàrrec,  escriure i il·lustrar una història meva. Miraré de trobar el temps, entre llibre de text i llibre de text…