Elefant Trompeta

Els contes sense text sovint es caracteritzen per explicar grans històries, històries que no pel fet de faltar-los el text són senzilles. Simplement són històries gràfiques tan potents que el text resulta innecessari. Avui us porto dos casos en els que es compleix el que us acabo de dir.

LA BRUJA Y EL ESPANTAPÁJAROS, Gabriel Pacheco, Col·l. A la orilla del viento, Editorial FCE (2011) –> Aquesta és una curiosa història, la història d’una bruixa que viatja amb un grup però que sempre es queda enrere, perquè ella no té escombra com les altres. Només un espantaocells que l’ha estat observant  és l’únic que està disposat a donar-li un cop de mà a la bruixa, prendrà una decisió i la palla del seu cos seran vitals perquè la bruixa pugui seguir el seu camí…

És un conte esplèndid, sense text ens narra una bonica història, les imatges són fosques alhora que sorprenents, precioses i plenes d’encant. L’estil d’en Gabriel Pacheco es fa manifest en una obra d’una delicadesa com aquesta. És per mi, una de les seves millors obres.

EL ARENQUE ROJO, Gonzalo Moure, Il·l. Alicia Varela, Editorial SM –> Aquest és un conte de gran riquesa visual, que no narra una història en narra moltíssimes. L’arengada vermella és un pretext que el que farà és cridar-te l’atenció al damunt de les pàgines d’aquest llibre, i en un inici només el veuràs a ell. Fins que després t’adonaràs de la quantitat d’històries que envolten la quotidianitat de les escenes d’aquest conte. L’arengada és en certa manera un mateix, i representa simbòlicament que en les nostres vides sovint centrem la mirada en només nosaltres mateixos sense adonar-nos que altres històries estan passant al nostre voltant.

És un conte d’aquells que val la pena mirar i remirar i anar descobrint totes les històries que en ell tenen lloc, a tot plegat ha col·laborat perfectament l’autor i la il·lustradora que ha sabut transmetre exactament l’essència d’allò que sense paraules, ha volgut expressar l’autor.

A Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona) setmana rere setmana ens van portant diferents actes i presentacions interessants relacionades amb el món de la literatura infantil. Aquest cap de setmana, dissabte 1 de Juny a les 12:30h es durà a terme la presentació d’un CD destinat al públic familiar anomenat “Poemes i cançons infantils”, a càrrec de la seva autora Mercedes Delclós, un acte familiar al que grans i petits esteu convidats a participar-hi.

Avui la il·lustració que porto no és pas meva, la veritat és que el meu marit, que alhora és il·lustrador va fer un esbós de la història que em va semblar tan bo, que vaig pensar que no seria capaç de fer un dibuix que m’agradés més. És per això, que avui la il·lustració no és de l’Elefant Trompeta

(Il·lustració de Roger Giménez 2013)

És força complicat trobar versions de llegendes tan nostrades i tan poc conegudes tret de la seva ciutat d’origen; però aquesta vegada amb la història de les Mosques de Sant Narcís, hem tingut la sort que una bona editorial com és Efadós, ha decidit donar-li a aquesta història la importància que mereix.

LES MOSQUES DE SANT NARCÍS: L’OCUPACIÓ FRANCESA A GIRONA, David Guardia, Col·lecció Vet aquí, Editorial Efadós –> L’il·lustrador, i a la vegada autor David Guardia plasma a través de la força de les seves il·lustracions, una llegenda molt popular a Girona i que s’ha transmès de generació en generació, de pares a fills, durant molts i molts anys. Per fer-ho, ha decidit que la força del seu estil era el més indicat per a presentar-nos-la; uns dibuixos foscos, de no gaire llum, amb pocs colors ens evoquen a una època de guerres, misèries i de foscor per als gironins.

Sens dubte, la versió perfecte per una història com aquesta.

“Diu la Llegenda que quan el rei francès, Felip l’Ardit va entrar a les nostres terres sota la protecció del Papa, encapçalava un temut exèrcit que arrasava i cremava les terres i pobles per allà on passava. És així com l’exèrcit va arribar a Girona,  obligant a la ciutat a capitular el setembre de l’any 1286. I tot i que els ciutadans varen fugir sense oferir resistència, l’exèrcit francès va saquejar tota la ciutat i assaltar diverses esglésies. Fins que varen arribar a l’església de Sant Feliu, i quan van profanar la tomba de Sant Narcís, del seu cos en varen començar a sortir munions de mosques temibles, ferotges i gegants que varen començar a picar sense pietat a soldats i cavalls, obligant a l’exèrcit francès a fugir, no sense abans causar-ne un munt de baixes en poques hores. Un total de vint mil soldats i quatre mil cavalls.”

Aquesta és una de les més famoses llegendes gironines, per no dir la més famosa, es tracta de la Llegenda de les Mosques de Sant Narcís. I és que d’ella se n’han escrit innombrables escrits sermons i llegendes.
Però d’on prové realment aquesta llegenda, van succeir en realitat els fets que en ella es descriuen? Doncs bé, totes les llegendes i versions que ens han arribat als nostres dies provenen de la primera versió de la història. Aquesta primera versió fou escrita per l’historiador i cronista Bernat Desclot l’any 1288, dos anys després de que teòricament succeïssin els fets que en la llegenda es narren.

Aquest cronista explica que el juny de l’any 1285 es va produir una plaga de mosques a la ciutat de Girona durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat. De la seva versió el que queda ben clar és que les mosques eren grans com aglans i que es tractava d’una plaga, i es van ficar pels forats del nas i l’anus dels cavalls, i van començar a picar als soldats, causant-los un dolor terrible i després la mort. En la seva versió en cap moment es parla de Sant Narcís, ni que les mosques sortissin del seu cos. A posterior, la narració de Desclot va ser recollida també per historiadors francesos a finals del segle XIII i principis del XIV; i també per altres cronistes catalans i italians.

No va ser fins que varen passar uns quants anys que va aparèixer per primera vegada el Sant en tota aquesta història. Va ser a l’obra “Gesta Comitum Barcinonensium” escrita entre el 1303 i 1314, en que s’esmenta per primera vegada la profanació del sepulcre de Sant Narcís però no ho relaciona amb les mosques, ja que afirma que la plaga de les mosques és un càstig diví, i no han sortit pas del cos del Sant.

L’any 1438 en l’obra “Històries e conquestes” de Pere Tomich, les mosques surten per primera vegada del cos del Sant, concretament del seu nas. Es tracta de mosques verinoses que piquen als francesos.
Però la història dels gironins amb les mosques no s’acaba al segle XIII, i és que durant la història: mosques, gironins i francesos han anat sempre de la mà.

Segons s’explica, l’any 1653 els gironins van patir un altre atac per part dels francesos. Aquesta vegada comandats pel general Plessis-Bellière, i el Mariscal d’Hocquincourt. I de tot plegat se n’han trobat escrits en un document fet per uns oficials francesos davant del notari reial de Sant Fleiu de Guíxols i que es troba en el llibre “España Sagrada” publicat al 1819. Aquests oficials juren en aquest text que un eixam de mosques blaves i verdes, van atacar als seus cavalls, delmant així la seva cavalleria. Diuen també, i això és el més curiós de tot plegat, que els soldats francesos hagueren pres la ciutat de Girona si no hagués estat perquè els gironins van treure el sarcòfag de Sant Narcís de dins de l’església de Sant Fèlix, per posar-lo damunt la muralla de la ciutat. I fou la presència d’aquest sepulcre que originà de nou la plaga de les mosques que acabà amb la vida de molts dels cavalls francesos.

Dels fets de 1653 també en parla Bernat Boades en el seu “El Libre de feyts d’armes de Catalunya” , tot i que en realitat és un llibre escrit per Joan Gaspar Roig i Jalpí com ja us vaig explicar. Aquest llibre del fet que us he explicat abans diu que les mosques varen començar a sortir del nas del Sant quan els francesos profanaren el seu sepulcre, i que aquestes eren de molts colors: blaves, blanques, verdes, vermelles i negres; que eren més grosses que un aglà i venenoses.
Però aquí no varen acabar els atacs dels francesos, i és que l’any 1684 comandats pel mariscal Bellefond varen atacar de nou la ciutat, però de nou les patriòtiques mosques van tornar a picar soldats i cavalls causant-ne una gran mortaldat.
De totes maneres, tot i que Bernat Desclot, que fou el primer en parlar-nos de les mosques de Sant Narcís, mai va explicar que les mosques sortissin del cos del Sant, la creença popular va avançar en aquest camí i d’ençà d’aleshores que tothom creu que les mosques foren enviades pel propi Sant Narcís.

Però d’on va néixer aquesta història?D’on la va treure Bernat Desclot? Quines varen ser les seves fonts d’inspiració? Veritat o llegenda? Es fonamenta realment en alguna mena de fets històrics?

De tot plegat, hi ha tota una sèrie de teories, d’opcions com sempre, i ara us les passo a explicar:

– Diuen que probablement Desclot es va poder ambientar en les conegudes “10 plagues d’Egipte”, on tot i que no hi apareix la paraula mosca, sí que hi ha diverses plaques de tàvecs, llagostes i mosquits.

– En canvi Anna Cortadellas i Vallès, doctora en Filologia Catalana va escriure l’any 1998 un article en la revista de Girona on explicava que considerava que Desclot es podria haver basat en una altra llegenda oriental. Una obra de Cassiodor (polític i escriptor) del segle V que descriu el setge que va patir la ciutat de Nisibis (situada a l’antiga Mesopotàmia a Turquia, a prop de Síria). Aquesta ciutat va viure tres assetjaments diferents durant el regnat del rei Sapor II. La història es situa en un dels setges frustrats per part del Rei persa. I és el Bisbe de Nisibis va demanar a Sant Efrem que maleís als perses, va pujar al capdamunt de la muralla i va demanar al Senyor amb la intercessió de Sant Efrem que enviés mosques i mosquits sobre l’exèrcit assaltant. Els insectes no varen tardar en aparèixer, es varen ficar al nas dels cavalls, i a les orelles i trompes dels elefants. Els animals varen caure al terra desplomats, i els seus genets es varen veure obligats a fugir.

Així doncs, amb aquesta segona opció, tot plegat fa pensar que és probable que Desclot agafés aquesta llegenda per portar-la a les nostres contrades, canviés els exèrcit protagonistes i es convertís en un dels clàssics per excel·lència de la ciutat de Girona.

Però veritat o llegenda? Els fets històrics afirmen que Girona va ser una ciutat constantment assetjada pels francesos, i que va resistir en nombroses ocasions. Per tant, sí que és cert els fets històrics en qüestió que us he explicat. La versió però de com la ciutat posava fre a aquest setge és en el fons desconeguda, i lo de Sant Narcís no és més que una llegenda.
I de la llegenda Sant Narcís convertit en l’etern protector de la ciutat, el Sant al que tots els gironins devots veneren.
És tanta la importància de Sant Narcís i la seva relació amb les mosques, que hi ha múltiples refranys que diuen que pels volts de l’octubre, el dia de la seva diada les mosques són més pesades i més resistents, i fins i tot verinoses,  que la resta de l’any:
    Per Sant Narcís,
    cada mosca val per sis.

    Les mosques, per Sant Narcís,
    a cada picada en maten sis.

Il·lustracions, imatges
Són moltíssimes les imatges religioses que representen el Sant cobert, envoltat de mosques. Plats, xilografies, imatges, relleus esculpits en pedra… tot a Girona ens recorda el seu Sant i la seva relació amb aquest pesat insecte.

Més modernes també tenim representacions del Sant, com són aquestes dues que porto a continuació.

I per acabar us deixo amb les il·lustracions de David Guardia i Riera en la seva versió de la llegenda publicada per l’editorial Efadós.

RONDALLES DE GRIMM, Jacob i Wilhelm Grimm, Trad. Carles Riba, Il·l. Arthur Rackham (2013) –> Sé que reculls de contes dels germans Grimm us n’he portat un munt, i és que aquests famosos germans recopiladors de contes han estat els recopiladors per excel·lència, i de les seves obres se n’han extret un munt de versions, i a la vegada recopilacions. Però perquè us porto aquesta? Suposo que és el que us deveu estar preguntant. Doncs bé, la resposta és ben senzilla perquè aquesta és la 1a edició especial commemorativa que s’ha publicat d’aquests contes de Grimm publicats per primera vegada l’Abril de l’any 1935. Aquesta edició i la seva original va ser il·lustrada pel gran Arthur Rackham un dels artistes anglesos de l’edat d’or de la il·lustració infantil. Un dels clàssics entre els clàssics. Les seves versions de clàssics com la Ventafocs o la Blancaneus han arribat arreu del món.

I què dir-vos d’aquesta edició especial? Que tenir-la a la vostra prestatgeria és essencial pels grans amants de la literatura infantil de tots els temps. Que és una obra d’art i que podeu trobar els clàssics de sempre com: la Ventafocs, la Blancaneu, El llop i els set cabrits, la Bella Dorment… I d’latres menys coneguts com: El Rei de la muntanya d’or, La guida eixerida, La reina de les abelles…

A més el llibre compta amb algunes làmines a color d’algunes de les il·lustracions més importnats de Rackham.

Una autèntica delícia, de la que val molt la pena gaudir.

Makedo és una marca de joguines que té com objectiu que el propi infant construeixi amb pocs recursos joguines creatives i originals, proposant als infants que amb les seves pròpies capses de cartró, i les peces que ofereixen els packs Makedo puguin crear el seu propi vaixell, cotxe de bombers, monstre… Es tracta de joguines fetes pels propis infants, joguines fetes amb cartró, molta imaginació, i unes peces segures que ens permetran les construccions més esbojarrades.

Tot un seguit de productes molt interessants, que proposen la reutilització de capses de cartró de tota mena.

Avui us porto una col·lecció que ja fa força temps que vaig veure però que em va semblar força entretinguda i didàctica, es tracta de la Col·lecció Lllibres per Jugar publicat per Vox i que tenen per objectiu consolidar en els infants diversos aprenentatges relacionats amb la llengua, així els infants milloraran el seu anglès, aprendran refranys, embarbussaments, endevinalles. Cada llibre joc tria un d’aquests elements que us he anomenat, i els aprenentatges es duran a terme a través d’un llibre-conte molt atractiu, visual i divertit per als infants i un joc: que pot ser el penjat, un joc de taula, unes fitxes… Sigui com sigui, es tracta d’una col·lecció didàctica, il·lustrada per la magnífica Màriam Ben-Arab que proposa als nens una alternativa a l’hora d’aprendre. Ara u deixo amb les sinopsi fetes per la pròpia editorial, que són molt complertes i que de ben segur us resoldran un munt de dubtes.

PLAY WITH ENGLISH (CATALÀ), VVAA, Editorial Vox –> Estoig amb un llibre i un joc del penjat, per a aprendre i consolidar el vocabulari en anglès d’una manera lúdica. Una selecció molt variada de propostes lúdiques EN ANGLÈS que permeten descobrir nou vocabulari, jugar amb els significats ocults de les paraules, descobrir refranys i frases fetes en anglès i moltes altres suggerències per a descobrir la llengua anglesa sense parar de somriure. Cada doble pàgina recull les magnífiques il·lustracions a tota pàgina de la Màriam Ben-Arab, que de vegades donen pistes per a resoldre els enigmes plantejats i que en tots els casos permeten mirar, una i altra vegada, un llibre molt divertit. A més, l’estoig inclou una pissarra “velleda” i uns retoladors per a jugar al penjat, aprofitant el nombrós vocabulari en anglès que apareix al llibre.

EMBARBUSSAMENTS, VVAA, Editorial Vox –> Estoig amb un llibre i un joc de taula per aprendre jugant amb els embarbussaments. Una selecció d’embarbussaments, amb diversos graus de dificultat.. Cada pàgina mostra un embarbussament i un dibuix relacionat, replet de detalls que permeten gaudir del llibre moltes vegades. A més, l’estoig inclou un taulell (acompanyat de fitxes “troquelades” i dos daus) amb el joc de les serps i les escales, en el que grans i petits avançaran o retrocediran en el seu recorregut en funció de l’habilitat per repetir sense equivocar-se els diversos embarbussaments que apareixen al llibre.

ENDEVINALLES PER JUGAR, VVAA, Editorial Vox –> Un llibre per jugar i un joc per aprendre! Una divertida selecció d’endevinalles plenes d’enginy per a que els més petits juguin i aprenguin al mateix temps. Les magnífiques il·lustracions de la Màriam Ben-Arab dibuixen de meravella les diverses endevinalles i introdueixen pinzellades d’humor, petits detalls i tocs curiosos, per poder mirar les pàgines moltes vegades i trobar-hi sempre coses noves. El llibre es presenta en una caixa amb 22 fitxes “troquelades”, per a jugar a descobrir el significat de l’endevinalla.

REFRANYS PER JUGAR, VVAA, Editorial Vox –> Un llibre per jugar i un joc per aprendre! Una selecció de refranys de totes les temàtiques per familiaritzar els més petits amb amb aquestes joies de la saviesa popular. Les magnífiques il·lustracions de la Màriam Ben-Arab dibuixen de meravella els diversos refranys i introdueixen pinzellades d’humor, petits detalls i tocs curiosos, per a poder observar les pàgines moltes vegades trobant-hi sempre alguna cosa nova. El llibre es presenta en una caixa amb 22 fitxes “troquelades”, per a jugar a endevinar el significat i, sobre tot, per a crear originals variacions a partir dels refranys existents.

Ja fa molt i molt de temps us vaig portar el conte de La Bella Dorment i la veritat és que el que vaig escollir em continua semblant preciós. Però darrerament s’ha publicat un nou conte que m’ha encisat sobre aquesta història, i crec si em doneu algunes línies per tal de que us el presenti, entendreu perquè.

LA BELLA DORMENT DEL BOSC, Élodie Fondacci, Éric Puybaret, Editorial Baula (2013) –> Aquest àlbum es tracta d’una gran i bonia adaptació d’un dels grans clàssics de la literatura infantil universal, La Bella Dorment. L’adaptació és de l’Élodie Fondacci, i què dir-vos de les il·lustracions. Des que vaig descobrir aquest increïble il·lustrador francès que vaig saber que d’aquest paio en tindria uns quants d’àlbums il·lustrats. M’agrada el seu estil, la peculiaritat de les seves il·lustracions, l’expressió dels seus personatges… I amb tot plegat, ens porta una versió de La Bella Dorment increïble, i d’ençà que la vaig veure per primera vegada, vaig decidir que us la portaria.

Us deixo amb algunes de les seves il·lustracions, dels seus tons pastel, dels seus blaus i dels seus verds. Simplement fascinant.

La Carole Hénaff va néixer a Orange (França), tot i que va passar tota la seva infantesa a París. Va estudiar un any en un institut de Louisiana (Estats Units), i de tornada a París va estudiar dos anys de literatura teatral. L’any 1994 es va instal·lar a Barcelona, aquí va decidir començar la seva carrera en el món de les arts gràfiques. Va treballar a l’estudi Peret durant 4 anys en el món de la publicitat, editorial i identitats corporatives.

Després d’un viatge de tres mesos a l’Àfrica es va decidir a muntar el seu propi estudi de disseny gràfic i il·lustració, i compagina ambdues activitats habitualment. Ha publicat en el món de la il·lustració infantil amb moltes editorials d’àmbit català i internacional. Una de les seves darreres obres ha estat El palacio del pájaro azul, i és gràcies a aquesta darrera que la vaig descobrir. Espero que us agradi conèixer-la una mica més, i us deixo ara sí amb les seves paraules:

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Siempre me gustó dibujar,  después de estudiar literatura teatral en Paris me apunté en un curso de artes gráficas, donde nos enseñaron la ilustración, el cómic, pero también el diseño gráfico, lo que me llevo a trabajar en el estudio de Peret.
A la vuelta de un viaje por África de 3 meses, tenía ganas de hacer un trabajo más personal y me dediqué unos meses en pintar a partir de mis apuntes de viajes. Hasta que un día un amigo de una editora vio los cuadros y me propuso un libro. Fue Smara de Paula Caballeira publicado por Kalandraka.
Y así empezó…

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Hace justo 10 años.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Lo más complicado como en cualquier trabajo, es saber venderse y el factor suerte, encontrar la editorial que confíe en ti y que te dé la primera oportunidad. Y luego es dibujar, dibujar y dibujar.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
El “Sin Titulo” editado por Blur, que recoge imágenes, recortes, fotos de distintos viajes. Es un libro personal donde podía elegir qué poner, cómo, cuándo…  Lo maqueté con total libertad de la A a la Z. Eso fue un verdadero placer!

– I quin va ser el més difícil?
“Arabian Nights” Wafa’ Tarnowska publicado por Barefoot Books, (Las mil y una noches, ed. La Galera)
Tardamos mucho sobre los bocetos, la editorial fue muy exigente, también tuve que adaptarme a sus expectativas. Y el libro fue creciendo a medida que trabajamos sobre los bocetos. Trabajé más de un año sobre este libro.

– Has treballat en diferents àmbits, disseny gràfic, il·lustració, publicitat… En quin de tots ells et sents més commode? Perquè?
En realidad me gustan todos. No es tanto el ámbito sino más bien el tema en sí y el reto de cómo responder a la demanda de un cliente de la mejor manera posible.

– Recentment en l’àmbit de la il·lustració infantil, has publicat El palacio del pájaro azul. Explica’ns com va néixer aquest projecte, què explica la història i què ha significat per tu il·lustrar una història com aquesta.
La editorial Gautier Languereau publicó en francés “Arabian Nights” de  Barefoot Books.
Fue entonces cuando la editora de Gautier Languereau  me propuso este texto de Orianne Lallemand. Tenía el proyecto de hacer un libro/casa de muñecas.
La historia habla sobre los caprichos de una niña por obtener sus deseos, hasta que una hada se los concede, pero con un precio muy alto…
Me encantó trabajar sobre este cuento, primero por toda la iconografía del mundo ruso que desconocía, y luego por ser un libro / Casa. Fue todo un reto trabajar sobre este libro.

– Has il·lustrat una adaptació de la Llegenda de Sant Jordi des del punt de vista del drac. Com va ser per tu il·lustrar una versió d’una llegenda tan popular i tan coneguda?
El editor de Cruïlla me dijo “ya es hora que ilustres un cuento de San Jordi!”.  El cuento de Carles Sala y Vila es divertidísimo, no es el típico dragón malo. Le da la vuelta al cuento original. Por ser francesa me sentí honrada de que me propusieran este proyecto!
– Has il·lustrat un llibre sobre les 1001 nits. Va ser difícil il·lustrar cadascuna d’aquestes històries? Amb quina de totes elles et quedes?
En el fondo cada proyecto es difícil. Cuando colaboras por primera vez con una editorial hay que aprender a conocerse, entender sus expectativas. Tardamos muchos en la fase de bocetos, la maqueta cambio varias veces, el libro fue creciendo a medida que avanzábamos. Al final me quedo muy poco tiempo para realizar el color.
Me gustan todas las historias, pero si tuviera que quedarme con una quizás sea Jullanar del mar, porque es un viaje iniciático muy surrealista.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Apunto las palabras claves, miro definiciones, busco sinónimos e símbolos. Entonces es cuando ya empiezo a realizar bocetos buscando la mejor manera para expresar el concepto.
Cuando se trata de un libro infantil, hago primero un mini story Board muy rudimentario, suelo hacer varios bocetos por cada escena que me parece importantes destacar, así puedo elegir las escenas que mejor se adaptan según la composición y el ritmo del libro. Luego dibujo a tamaño real, y si todo está aprobado entonces empiezo a pintar.

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Me encantaría probar otros soportes a parte del libro como objetos, téxtil, envasados, etiquetas etc…
Actualmente con mi compañero que es ilustrador también, hemos creado una pequeña tienda de edición limitada de prints, que se llama “Vivez l’instant”.  La puedes visitar aquí: www.vivezlinstant.com
Hemos empezado con prints pero la idea es seguir con otros soportes como Totes bags, postales, imanes, camisetas, etc..

– Il·lustrar és …
Hablar con imágenes

– Si no fossis il·lustradora series …
Diseñadora gráfica

– Com definiries el teu estil?
Difícil, no lo sé muy bien… naif quizás…

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
No tengo un ilustrador preferido, hay tantos que me gustan…
Por citar algunos:
Tom schamp por sus colores, su dibujo muy gráfico, lleno de humor
Shout por su trabajo conceptual, su forma de resolver, su trazo
Frédérique Bertrand por sus composiciones, sus colores, su soltura a la hora de pintar, y por cómo trabaja las distintas técnicas.
Pablo Amargo por como traduce sus conceptos y su línea de dibujo también.

– Has il·lustrat la Lletera, les 1001 nits… Sens dubte clàssics de la literatura infantil, però  quin clàssic que encara no has il·lustrat t’agradaria il·lustrar? Perquè?
Hansel y Gretel, de los hermanos Grimm.  Porque es una historia sobre cómo afrontar los miedos. Y por supuesto Alicia en el país de las maravillas aunque fue ilustrado tantas veces.

– Si fossis un personatge de conte series…
Alicia

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Qui Pleure? De Christian Bruel e ilustrado por Anne Bozellec Ed. Les libres du sourire qui mord

– Un país amb bona literatura infantil és …
Francia…

– Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
No creo que le falte o sobre nada. Cada vez hay más variedad, los editores se esfuerzan en realizar proyectos más innovadores, buscando nuevas fórmulas. También se adaptan a otros formatos como el digital.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
No soy una experta pero a pesar de la crisis, se siguen editando libros y se siguen regalando libros a los niños. Y hay cada vez más ofertas.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Acabo de ilustrar “Concierto para orquesta y escalera” un cuento de Antonio Orlando Rodríguez y editado por Ekaré. Estará a la venta en Septiembre.
Ahora estoy trabajando en un cuento de brujas para una agencia de publicidad de Barcelona que quiere lanzar una nueva línea editorial.
Barefoot Books me propuso tres nuevos libros para su colección de mitología griega.
Hay también un proyecto de ilustraciones para un anuario que me encargó una agencia de publicidad de Australia.
Y seguir con nuestra tienda Vivez l’instant.