El Trompeta a… 50 ANYS I TAN JOVES

31 octubre 2013
0

Ja fa algunes setmanes que em vaig poder escapar a la Biblioteca Jaume Fuster, a Lesseps per veure l’exposició que commemora el 50è aniversari de l’Editorial La Galera.

L’exposició consisteix en un breu viatge per la història de l’Editorial, ens destaca els seus títols més importants, els clàssics, els seus autors, i ens parla també del procés de creació d’un llibre. A l’hora també hi podem trobar alguns dels seus darrers títols més destacables acompanyats d’alguns originals de les il·lustracions. Ens aporta també algunes de les traduccions a altres llengües que s’han fet d’alguns dels seus contes. Tot plegat per parlar-nos de l’abans, de l’ara i de l’esdevenir de l’editorial.

Hi vaig fer algunes fotos, us les deixo per a que hi feu un cop d’ull.

Dibuixant a… LA CASTANYERA

30 octubre 2013
0

castanyera_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

El conte de… LA CASTANYADA

29 octubre 2013
0

Afortunadament la tradició de la Castanyada, i el personatge de la Castanyera estan molt arrelats encara avui dia a les nostres contrades. És una festa que continua ben viva a les famílies, tot i que comercialment sembla que el Halloween li està guanyant terreny any rere any. Tot i així, la Castanyera és un personatge molt impulsat des de les escoles, per part de mestres i professors, d’ell s’explica com va vestida, se’n canten les cançons… Tot plegat per introduir als infants la tardor, la festa de la Castanyada, parlar de castanyes i de panellets. Així que és per tot plegat, que era força senzill trobar contes que parlessin sobre aquest personatge i sobre la festa de la Castanyada. Aquesta vegada m’he decantat per la història que us porto a continuació, i ara us explico el perquè.

LA CASTANYERA, Elena Ferro, Il·l. Subi, Col·l. Els contes del Follet, Editorial Baula (Octubre de 2011) –>M’he decantat per aquesta història, perquè com ja us he dit en d’altres ocasions la col·lecció de Els contes del Follet em sembla molt especial per molts motius. Primer d’ells perquè ens expliquen una història que ajuda als infants a entendre d’on prové una tradició, segon perquè les il·lustracions d’en Subi els fan contes sempre millors, tercer perquè hi apareixen cançons relacionades amb el personatge que tracten, i en darrer lloc, però no per això menys interessant (de fet tot al contrari), perquè hi ha una part on explica a pares i mestres més informació per explicar als infants sobre la tradició en qüestió: d’on prové, perquè es celebra…

Tot i així, aquest no és l’únic conte que podreu trobar entorn a la Castanyada i a la Castanyera, i a les llibreries aquests dies n’hi està força ple.

100661 cub castanyera bau.indd

Els orígens de… LA CASTANYADA

28 octubre 2013
0

Ja l’any passat us vaig parlar de la Festa de Tots Sants, de com aquesta és una celebració per homenatjar als nostres difunts, però us vaig dir també que us parlaria de la Festa de la Castanyada i de com aquesta va sorgir i ha arribat als nostres dies. Abans però deixeu-me que us expliqui un conte:

“Diuen que antigament el dia de Tots Sants i la Diada dels Difunts, els campaners de les esglésies dels pobles feien sonar les campanes amb molta força i molta devoció, per tal de tenir a les ànimes contentes.
Expliquen per aquests dies, que hi havia un campaner que bevia massa i tocava les campanes sense cap mena de mirament, ni respecte. Un dia al sortir de casa, es va adonar que una ombra blanca que portava un fanalet l’estava seguint de camí a l’església. Va intentar despistar-la per carrers i carrerrons, però no ho va aconseguir pas. L’ombra el va seguir fins l’església i el va esperar mentre tocava. En baixar li va demanar que el seguís, el va portar fins al bosc i li va demanar que talés un arbre. D’aquell arbre li va demanar que en fes un taüt, i li va dir: “Aquest taüt és el teu”. El va portar fins al cementiri i li va demanar que cavés una fossa. “Aquesta fossa és la teva”, li va dir l’ombra. Després el va dur al campanar, el va penjar de la corda, i aquesta va començar a tocar a morts. L’ombra li digué: “Aquest toc és el del teu enterrament”. L’endemà varen trobar el campaner mort dins del seu taüt i a la fossa que s’havia cavat ell mateix.”

Aquesta sinistra història és la de “El campaner borratxo”, una història de tradició oral transmesa durant generacions, i que ens ve a explicar la importància que té pels difunts que els campaners fessin bé la seva feina de tocar les campanes el Dia de Tots Sants.

Però els campaners i l’origen de la festa de la Castanyada, potser estan més relacionats del que no ens pensem. I és que hi ha una interpretació popular que relaciona el fet de menjar castanyes amb els campaners, i és que antigament aquests feien sonar les campanes de manera molt enèrgica el dia de tots Sants per tal de recordar als fidels que calia que preguessin per les ànimes dels difunts. I gastaven tanta energia que quan es prenien una estona per descansar es menjaven un bon grapat de castanyes o qualsevol altre fruita de la temporada, acompanyat d’un bon glop de vi. També s’explica que moltes vegades els campaners no estaven sols, sinó que passaven el dia i la nit acompanyats de la gent del poble disposada a compartir amb ells aquest ressopó. És d’aquesta manera en que la gent creu que popularment va néixer la festa de la Castanyada, una tradició ja generalitzada i força estesa a finals dels segle XVIII.

Algunes versions més historicistes insisteixen a assenyalar el que avui és una festa gastronòmica, com una derivació dels antics àpats funeraris, en que no es servien altres menjars que no fossin llegum i fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb els difunts tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Sigui com sigui la Castanyada és una festa que antigament es celebrava el mateix dia de Tot Sants, i actualment es celebra la revetlla d’aquest.

Antigament la castanyada no es celebrava com ho fem avui dia. En molts poble per exemple, celebraven la Castanyada al cafè, i ho feien torrant castanyes al foc i coent moniatos, tot acompanyant-los de mistela.
En altres llocs era costum fer una capta de castanyes i de llenya i celebrar-ho conjuntament.

I fins i tot lligada a la festa, hi trobem algunes danses. Segons ens explica Joan Amades, per la Conca del Segre es feia la Castanyada en comú, es feia una gran foguera al mig de la plaça i les parelles joves del poble ballaven el Ball de la Castanya, un ball en el que no s’agafaven i que el seu origen és probable que provingui d’alguna festa precristiana.

Però un cop comprès d’on prové la tradició de menjar castanyes i panellets, us parlaré d’un personatge sense el qual aquesta festa no tindria gaire sentit, si més no per als nens i nenes del nostre país: la castanyera.

La figura de la castanyera està representada normalment per una senyora vella, vestida amb roba pobra d’abric amb davantal, un mocador al cap i sempre darrere del seu torrador de castanyes, aquesta roba és normalment fosca, amb tons grisos, marrons i negres. Antigament duien faldilles de sargil (roba de llana) molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap lluïen una caputxa blanca de llana molt llarga que els arribava més avall de mitja faldilla, i la portaven lligada al coll i a la cintura. Empraven fogons de terrissa amb forma de copa i és per això que se’ls anomenava així. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres per vendre, anunciaven tot alçant la veu:
“Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen?”

Sovint els nens i les nenes per fer-les enrabiar, els hi cridaven:
“Petites i dolentes;
de les vuit, set les pudentes.”

La castanyera és per la Castanyada, com Els Reis Mags o el Tió per al Nadal o el Rei Carnestoltes per al Carnestoltes. És el personatge insígnia, d’ella se’n diuen moltíssimes coses, sobretot a les escoles on és la protagonista d’un munt de contes i històries, moltes inventades per les pròpies mestres o que els hi explicaven els seus pares, històries que apareixen en els contes; i sobretot cançons. Per mi, i crec que per la majoria que treballem amb nens o que recordem aquesta època de la nostra infantesa n’hi ha dues de bàsiques. L’una que és la més popular, i que en el fons ens relata la història de la Castanyera: d’on treu les castanyes, com les porta a la ciutat, i com va vestida. Tot i que suposo que ja la coneixeu, us la transcric aquí:

“Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat
la camisa li va petita
la faldilla li fa campana
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.”

L’altre cançó, que potser no té tanta anomenada ens parla d’un gat, però no d’un de qualsevol, sinó el gat de la Castanyera i de com es crema els morros per acostar-se més del compte al foc.

“Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n’hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,
s’embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s’enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.”

Sigui com sigui una tradició que convindria continuar mantenint ben viva, i que de moment considero que així és, tot i que s’hagi perdut el seu origen litúrgic i d’homenatge als morts, per convertir-se en una festa tradicional i gastronòmica.

Il·lustracions
D’il·lustracions sobre la Castanyera n’hi ha un munt. És un personatge molt popular a les escoles, i sovint se’ls ensenya als infants un munt d’imatges relacionades amb ella. És per això que us porto una petita mostra, algunes de més clàssiques, altres de més modernes, però totes elles sens dubte representatives del personatge en qüestió.

castanyera castanyera_equip-escletxa

Però sens dubte sempre protagonista de molts contes i moltes històries. Alguns més clàssics i tradicionals, altres més moderns, i altres més esbojarrats i divertits.

meuprimerllibrecastanyada LA-CASTANYADA la_castanyera castanyescastanyera 100661 cub castanyera bau.indd

Llapis i… acció! Roser Capdevila dibuixa

26 octubre 2013
0

RoserCapdevila

Sota un títol com aquest podeu descobrir a la primera planta del Palau Robert una exposició sobre la vida i obra de la Roser Capdevila, la més que reconeguda mare de les famossíssimes Tres Bessones. Però no ens enganyem, la seva obra va molt més enllà que la de donar-li vida a aquestes tres entremeliades, i és que a les seves esquenes hi ha un total de 300 títols, les seves obres han estat traduïdes a un munt d’idiomes i ha publicat per editorials d’arreu del món. L’exposició fa un recorregut a través de la seva bibliografia i ens ensenya els seus contes més importants.

La mostra la podeu trobar des del 8 d’Octubre fins al 27 d’Abril del 2014, i jo la veritat és que ja tinc moltíssimes ganes de poder-hi anar. I és que l’obra d’algú com ella és d’admirar per tots aquells que ens agrada el món dels infants i de la literatura infantil; així com per aquells que ens hem criat llegint les seves històries sobre Les Tres Bessones i ens hem passat estones i estones mortes buscant els tres ratolins entre cadascuna de les seves planes.

L’exposició està dividida en diversos espais: Apunts d’infantesa; Neix una il·lustradora; Dibuixant i bona lletra; Una experiència de conte; Un personatge, un retrat; Contes dins de contes; Dibuixos que es mouen; Hola a tothom; De portes endins; S’alça el teló, i El Cabaret.

El Trompeta recomana… CONTES DE CULTURES (III)

25 octubre 2013
0

Sovint m’agrada portar-vos contes que parlen de cultures diferents a la nostra, que ens porten històries llunyanes i que ens acosten altres realitats. Avui, una vegada més us porto una nova entrada de contes de cultures. Aquesta vegada però, les recomanacions només estaran formades per dos títols. Dos contes molt diferents però que m’ha semblat que havia d’englobar en aquesta categoria.

REFLEX, Jeannie Baker, Editorial Intermón Oxfam (2011) –> Aquesta és una història sobre dues realitats diferents, una història que ens presenta dos nens diferents i les seves respectives famílies. L’una viu al Marroc, al nord d’Àfrica, l’altra viu en una ciutat d’Austràlia. El conte ens narra com és la vida de dues famílies, l’una àrab, l’altre occidental. Dues vides que sembla que siguin molt diferents, i de fet ho són, però que hi ha algunes coses en les que connecten, en les que siguis d’on siguis i vinguis d’on vinguis, hi ha coses que no són tan diferents. És una història que sens dubte ens fa reflexionar sobre les cultures i les diferències, sobre allò que ens separa però sobretot sobre allò que ens uneix, que ens fa iguals, que ens fa persones.

Un llibre excel·lent, amb unes il·lustracions molt detallades, i d’aquelles històries que et fan pensar que no et deixen indiferent.

reflex reflexcontra Mirror1 Yang-1-articleLarge Mirror-by-Jeannie-Baker-007 Donkey-parking-archway-lge 9781406309140-3 07-ANZAC-BRIDGE_500

I SI TU VISQUESSIS ALLÍ…, Stéphanie Ledu, Il·l. Frédéric Gianni de Conno, Editorial Combel –>  Aquest conte, molt diferent de l’anterior, ens presenta diferents indrets del món a través de la vida quotidiana dels infants que hi viuen, amb ell podràs viatjar des de la sabana, fins al desert, passant per un banc de glaç. És un llibre que permet als infants descobrir altres paratges, cultures i maneres de fer, i que els proposa imaginar les seves vides si ells hi fossin allà.

i-si-tu-visquessis-alli-9788498251067

3a Trobada d'il·lustradors a Sarrià

24 octubre 2013
0

Aquest mateix dissabte al matí 26 d’Octubre, a partir de les 11 i fins les 14h, tindrà lloc a Sarrià, a la llibreria A peu de pàgina (C/Major de Sarrià 50), la Tercera Trobada d’il·lustradors, com a part dels actes organitzats entorn la Mostra de Comerç al carrer i fira gastronòmica que s’organitzen cada any per aquestes dates.

Enguany l’Editorial La Galera serà l’editorial convidada, i l’acte comptarà amb la presència d’il·lustradors com Ignasi Blanch, Pau Estrada, Cristina Losantos, Montse Tobella, Jordi Vila Delclós, Anna Llenas, Óscar Julve… i molts més. A més durant la trobada s’aniran realitzant una sèrie de tallers i activitats entorn al món dels contes i de l’àlbum il·lustrat.

Jo com cada any hi seré. Us animeu vosaltres a anar-hi?

cartell-tercera-trobada

Dibuixant a… ELS VAMPIRS DE GIRONA

23 octubre 2013
0

vampirsgirona_PK

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

El Trompeta a… BIG DRAW

22 octubre 2013
0

Aquest no era el primer any que us parlava de la gran Festa del Dibuix a Barcelona, però enguany m’hi he pogut acostar, i la veritat és que ho hem passat d’allò més bé, i això que no tenim criatures. La zona del Born i el Gòtic estava repleta de tallers i espais per a totes les edats, amb un únic objectiu: potenciar la creativitat dels infants i els que no ho són tant a través del dibuix. Hem pogut estar al Museu Picasso, al Museu de la Xocolata, a l’Arxiu Fotogràfic de la ciutat, el Born CC… i hem participat en alguna que altra activitat. Ha estat molt entretingut, divertit i és una activitat perfecta per anar amb els nens, ja que gaudeixen moltíssim de cadascun dels tallers i les activitats proposades. Una autèntica passada! Molt recomanable!

Us deixo amb algunes de les fotos que hem anat fent de tots els actes que hem vist.

Els orígens de… ELS VAMPIRS DE GIRONA

21 octubre 2013
0

Com ja hem anat descobrint al llarg dels mesos, Girona és una ciutat plena de mites, de llegendes, d’herois, i també de personatges que no ho són tant, lleons, bruixes, i fins i tot VAMPIRS! Sí, sí, tal i com ho esteu llegint! Vampirs, aquests personatges tètrics, sinistres i que beuen sang també tenen les seves històries amagades i ocultes en pedres amagades en llocs recòndits de la ciutat que ens expliquen la seva història.

Per una banda tenim l’anomenat Vampir de la Rambla, el podeu trobar sota d’una de les voltes de la Rambla de la Llibertat; per altra banda, al Palau dels Agullana hi ha un estrany escut que sembla recolzar l’existència de vampirs a la ciutat.

Sigui com sigui comencem per la història del Vampir de la Rambla. Sota les Voltes de la Rambla hi sobresurten tres figures amb una imatgeria ben curiosa. En una d’elles s’hi representa un home cargol, amb enorme barret i closca de cargol tocant una espècie de flauta o flautí, després n’hi una de més normal que és un home tocant un sac de gemecs, i en tercer lloc trobem la figura que ens inquieta i ens ocupa avui. Una cara d’un home de llarga i venerable barba, i que del propi cap en surten dues ales de ratpenat enormes, dues ales de vampir.

Lluny de ser un ésser que hagi aterroritzat a la gent, d’ell expliquen que juga una espècie de paper de celestí, i és que segons diuen totes les parelles que van sota al seu arc a fer-se algun tipus de regal, el vampir farà que l’amor floreixi entre ells. De manera que lluny de ser i semblar un personatge sinistre, al seu voltant hi ha una aura romàntica que ha fet que molts enamorats de la ciutat sovint s’hagin fet regals sota la seva atenta mirada.

Però buscant-ne el significat real de la presència d’aquesta estranya figura, l’únic que en podem dir és que probablement el seu escultor no provava de representar res en concret, sinó que més aviat seguint les modes de l’art gòtic, copiava les estranyes i curioses figures que sovint eren representades en els antics manuscrits medievals. De manera que així el propi escultor plasmava la seva fantasia en combinacions anatòmiques impossibles.
Més inquietant i més misteriosa és la imatge de l’anomenat Vampir dels Agullana. Aquest el podeu trobar al Palau dels Agullana, erròniament conegut com Palau del Vescomtat, i que es tracta d’una construcció formada per dos edificis que per unir-se l’un amb l’altre, les habitacions de palau s’estenen per damunt del carrer i estan construïdes sobre arcs. A dalt del primer dels arcs hi ha en una banda l’escut dels Agullana i a l’altra un escut no identificable. La raó per la qual no és identificable és perquè en temps passats va ser repicat i mig esborrat a cop de cisell, i l’únic element que en resta intacte és una ratapinyada, que és el que avui en dia encara podem veure.

La raó per la qual ve ser esborrada la resta de l’escut és encara un misteri, i el fet que l’únic que hi resta visible sigui un ratpenat ha donat a pensar en múltiples explicacions. Un altre aspecte que encara ha resultat més misteriós i que ha donat peu a la història del vampir ha estat que quan els Agullana es van vendre el Palau a unes monges, una de les condicions de la venda foren que els cossos que residien a les dues sepultures familiars amagades a la cripta que es trobava sota la Capella del Palau no es podrien moure ni ser traslladades. Tot plegat ha portat als gironins i gironines a relacionar que dues sepultures en una misteriosa cripta que no podem ser mogudes, i en un palau presidit per un escut amb una ratapinyada faci pensar que el que realment hi reposa són vampirs. Una llegenda però que encara s’hauria d’inventar.

Ara però buscant la raó lògica per la qual l’escut va ser mig esborrat, les explicacions que ens dóna Carles Vivó en el seu llibre Llegendes i misteris de Girona sembla prou senzilla i lògica. La resta de l’escut del ratpenat es va repicar perquè sobresortia massa en un moment que es va voler tapar l’escut amb una paret, i per això només en varen deixar el ratpenat. Pel que fa a l’escut de la ratapinyada, formava part de l’escut d’un noble aragonès que temps enrere es va casar amb una de les pubilles dels Agullana.

Tot sembla tenir una explicació sobre els Vampirs de Girona, però a mi em semblen dues històries de les quals valia la pena descobrir, i per això us les he acostat, i és que mai se sap on poden ser els vampirs.

Imatges
Us porto primer una imatge del Vampir de la Rambla, i després una representació de la llegenda que sobre ell s’explica, de la seva fama de celestí.
vampirs_1a  llegenda_40
Ara, us deixo amb les restes de l’escut del ratpenat del palau dels Agullana, per a que veieu com n’és d’inquietant i misteriós el fet que només n’hagi quedat el ratpenat.
agullana_103

<