Explica'm… VERSOS PARA CONTAR

31 març 2013
0

VERSOS PARA CONTAR, Carlos Reviejo, Il·l. Gusti, Editorial SM –> D’aquesta col·lecció ja us n’he portat algun que altre títol en un altre moment, tant els Versos de Colores il·lustrats per en Xavier Salomó, com els Versos de cuento. Ara però us vull portar el títol dels Versos para contar, i és que en aquest cas es barreja nombres i poesia, de manera que l’infant aprendrà a familiaritzar-se amb el món de la poesia, així com establirà les primeres relacions amb els nombres matemàtics, els anirà assimilant i comprenent. Una manera diferent d’aprendre els nombres amb poesies com aquesta.

Un desfile numeral
Con este desfile
terminamos ya.
Marchando, deprisa,
los números se van.
Primero va el Uno,
que es el general,
porque de los números
es el mandamás.
El Dos es un cabo,
y el Tres, capitán.
El Cuatro y el Cinco
desfilan detrás.
El Seis con el Siete
no paran de hablar.
El Ocho está cojo
y no puede andar.
El Nueve les dice:
– !Más formalidad!
Y el Cero, enfadado,
rodando se va.

Si a tot plegat hi afegim que aquest recull ha estat il·lustrat per en Gusti, el resultat és encara molt més positiu.

versos-para-contar-9788467553659 versos-contar-1 versos-contar-2 versoscontar-3

 

Jugant a… MOMA KIDS

30 març 2013
0

Avui us porto unes joguines ben curioses. Bé de fet, es tracta de dos llibres-jocs ben originals, creats pel propi Moma (Museu d’Art Modern de Nova York ) i editats per Coco Books.

El primer es tracta de la casa Modern Life que conté tots els elements necessaris per introduir a tots els aspirants a dissenyadors o arquitectes de totes les edats en el món de l’arquitectura. Gràcies a aquest joc aprendran nocions bàsiques de distribució de l’espai i coneixeran els diferents materials i línies que conformen una casa actual. Amb aquest llibre-joc crearan la seva pròpia casa amb més de 50 elements arquitectònics diferents: 6 parets reversibles, 6 terres diferents, 8 mobles reversibles de cartró i 13 vinils que es poden posar i treure amb llums i diferents accessoris. A més és un joc molt pràctic que es guarda en una capsa compacta.

moma-cover_500 moma-casa-Elementos_450 16168moma-opciones-2_-350

El segon del llibres-joc és la família modern-life, una família molt moderna i actual amb moltes possibilitats per poder-la modificar amb 150 vinils diferents. La capsa conté diferents personatges de cartró: 2 adults, 3 nens, un gat, un gos i la seva caseta.

FAMILIA-MODERN-COVER-380 momafamili-nens-i-vestits--800 moma-family-adultos-hom-1--800 moma-family-nens-sols-280 Ropa-adulto-4-800

En definitiva em semblen unes alternatives de joc curioses i diferents que m’ha vingut de gust portar-vos.

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ ARCO IRIS

29 març 2013
0

Avui us porto de nou una col·lecció de dos contes de format quadrat, tapes dures i pensats també per a nens força petits. Només 10 planes que acompanyaran a l’infant a moure’s amb diferents tipus de transport i conèixer els diferents estats climàtics. Tot plegat es pot fer amb textos en rima en castellà, acompanyats d’il·lustracions amb textures, i diferents endevinalles que permetran a l’infant a través d’aquests contes pensar, tocar i gaudir amb les il·lustracions i textos. Uns contes ideals per a ser llegits als més menuts, o bé per a nens que comencen a dominar l’art de la lectura.

El que em va agradar molt d’aquesta col·lecció, és que tot i ser uns contes per a nens molt menuts, les il·lustracions s’allunyen una mica d’aquest estil excessivament infantil que tendim a escollir per a aquest públic, i això li dona als dos contes d’aquesta col·lecció un aire totalment diferent.

SOL Y LLUVIA, Alison Jay, Col·lecció Arco Iris, Editorial Edelvives

POR AIRE Y POR MAR, Alison Jay, Col·lecció Arco Iris, Editorial Edelvives

Stephen Gublis

28 març 2013
0

Avui us porto l’Stephen Gublis, un il·lustrador de contes infantils que no va començar la seva carrera com a tal. Des de que té ús de raó es recorda dibuixant, sempre li ha agradat fer-ho, i els seus pares no n’estaven gaire contents, ja que amb 4 anyets la criatura es dedicava a pintar les parets de la casa. Amb 10 anys ja dibuixava els seus personatges de la televisió preferits.

I quan va ser més grans va estudiar Disseny Gràfic a l’Acadèmia d’Art de Bath (ciutat preciosa per cert del sud oest d’Anglaterra), es va fer freelance i va començar a il·lustrar portades de llibres, revistes, pòsters de diferents artistes… Tot plegat destinat al públic adult.

thebeatlesmarilynmonroedoctorwho

Però amb el temps es va acabar convertint en un autor i il·lustrador de contes infantils, i tinc la sensació que és precisament en aquest àmbit en el que ha trobat el seu autèntic estil. Ha publicat els seus llibres al Regne Unit, Estats Units, Àsia, Europa i Austràlia, i s’ha convertit així en un autor de fama reconeguda arreu del món. Entre els seus contes destaquen Cowgirl Rosie (Orchard Books), Blanche & Rocky (Hodder Children’s Books), i Lily and the Magical Moonbeam (Orchard Books).

cowgirlrosieblancheandrockylilyandthemagicalmoonbeam amominamillionpenguinpenguins11 cowgirlrosiecowgirlsbison4 reindeerreindeers_1 runawaytrain1 zebrazebras_1

SONIA ALINS: "Il·lustrar és imaginar un món"

26 març 2013
0

01Avui em fa moltíssima il·lusió portar-vos una nova entrevista. Després de forces mesos des del nostre darrer contacte, vaig poder recuperar el contacte amb la Sonia Alins recentment, ara que ha tingut una miqueta més de temps, i no només m’ha regalat un Trompeta fantàstic, sinó que a més, ha decidit invertir part del seu temps responent a les preguntetes que ja feia temps que li havia enviat. I la veritat és que tot plegat em fa molta il·lusió, i em ve molt de gust que coneixeu una mica més a la Sonia. La Sonia és una il·lustradora infantil de Lleida, que ha treballat sobretot amb llibres de text, però que també ha anat intentant obrir-se un lloc en el món de l’àlbum il·lustrat. I va començar en e món de l’àlbum il·lustrat entrant per la porta gran, i és que el seu primer àlbum, El drac i la princesa, va ser premiat amb el premi Junceda 2011 al millor àlbum infantil il·lustrat. D’ella us en podria explicar moltes més coses, però prefereixo que llegiu l’entrevista i que sigui ella mateixa qui us les explica.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Va ser un camí natural ja que des que vaig començar la carrera de Belles Arts m’encantava el dibuix i sobretot la il·lustració i realment molts professors de la Facultat em van animar perquè prengués aquest camí. Miguel Ángel Pacheco, dues vegades premi nacional d’il·lustració, va ser el meu professor d’il·lustració i de fet va ser qui em va presentar als responsables editorials de l’Editorial Anaya just en finalitzar els estudis universitaris. De seguida vaig començar a treballar de forma professional.

premio junceda y libro– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Crec que del meu primer àlbum il·lustrat El drac i la princesa. Perquè ha estat la meva primera experiència com il·lustradora d’àlbum infantil i perquè a més l’esforç i l’afecte que vaig posar en aquest projecte es va veure recompensada amb el premi Junceda del 2011 al millor àlbum infantil il·lustrat.

– Quin ha estat el projecte que més maldecaps t’ha portat?
Un projecte de llibre de text del qual vaig haver de repetir més de 100 pàgines perquè la línia va resultar massa gruixuda segons el criteri de l’editorial. Després del moment crisi inicial, vaig optar per treballar de valent per resoldre el problema i finalment va quedar fantàstic. De fet, a partir d’aquell moment l’editorial va confiar en mi encara més.

p07– Ja fa un temps vas publicar La fantàstica llegenda de la Princesa i el Drac, t’agradaria encaminar la teva carrera com a il·lustradora en aquest àmbit?
M’encanta fer àlbums il·lustrats i estic segura que cada vegada en faré més. De fet, ara mateix estic plantejant diversos projectes.

– Il·lustrar una llegenda popular catalana tant important com aquesta resulta molt complicat? O és senzill perquè ja hi ha molts referents al respecte?
Em va resultar molt senzill perquè tots els catalans tenim molt present la llegenda des de la nostra infància. Només es tractava de plantejar-la des d’uns paràmetres conceptuals i estètics diferents.

p03– Què és el que creus que fa diferent la teva versió de la Llegenda de Sant Jordi de la resta?
Que ofereix una perspectiva gràfica totalment nova i original basada en un tractament conceptual de cada pàgina i un llenguatge gràfic reduït però potentíssim basat en 3 únics colors, que simbolitzen la sang (vermell), el mal (negre) i la salvació (plata).

fun parade– Has publicat forces il·lustracions per a llibres de text, és un àmbit en el que et sents còmode o en el que resulta una mica més fàcil poder publicar?
Per a una il·lustradora com jo, que sóc molt ràpida dibuixant, que puc oferir un gran ventall de possibilitats estilístiques i a més tinc un caràcter adaptable, sempre ha estat molt fàcil publicar en projectes educatius i llibres de text. Amb el transcurs dels anys, m’he convertit en una il·lustradora molt especialitzada en aquest àmbit i són les editorials les que em truquen per proposar projectes educatius.
Diapositiva_027_a

Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Tinc molta facilitat per imaginar les escenes i moltes vegades gairebé ni necessito esbós previ. Si les il·lustracions són per llibre de text o similar, sovint dibuixo directament amb tinta o retolador i després escanejo i faig el treball de color a l’ordinador. Si es tracta d’il·lustrar per àlbum il·lustrat començo fent una gran quantitat d’esbossos fins a aconseguir trobar la imatge i  la composició desitjada.

– Com definiries el teu estil a l’hora de dibuixar?
Tinc moltes línies gràfiques, però crec que el meu punt fort és l’expressivitat dels personatges.

llibredetext01– Il·lustrar és…
Imaginar un món

– Sinó fossis il·lustradora series…
Artista plàstica o directora de cinema

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
M’encanten tants! … però en aquest moment, si hagués de triar un nom, possiblement seria el de Mary Blair, perquè la seva obra fusiona les arts plàstiques i la il·lustració. Em sembla que és senzillament genial.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
La Ventafocs. Perquè m’imagino com podria il·lustrar-lo, ho tinc al cap des de fa temps i podria ser realment fantàstic.

– Si fossis un personatge de conte series…
En patufet. M’encanta perquè no s’enfronta a personatges malvats. És un personatge que viu un munt d’aventures i perills però amb valentia i alegria desbordants.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria arribar a l’excel·lència. Crear una obra duradora i obrir nous camins creatius.

– Un país amb bona literatura infantil és…
El Regne Unit

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Millorable sens dubte. Cal incentivar molt més la lectura en cada nova generació per formar millors persones i perquè el nostre país sigui més culte i millor.

The dream painter Rousseau_01– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
En el terreny de la il·lustració educativa tinc especial interès a continuar amb les meves col·laboracions amb l’acadèmia d’art xinesa Artspire, situada a Xangai (són projectes que serveixen per a explicar les peculiaritats creatives dels grans pintors occidentals del segle XX als nens xinesos). Pel que fa a àlbum il·lustrat, ara mateix estic il·lustrant diversos àlbums amb el meu germà, Jordi Alins, que és escriptor. Finalment, estic en plena fase de creació d’obra gràfica per a una propera exposició en una galeria d’art de Lleida, al costat de l’artista Mentxu Fernández.

El Trompeta recomana… CONTES DE MONES

22 març 2013
0

Ja s’acosta una de les tradicions catalanes més dolces, el dia de la Mona. I a qui no li agrada això de les mones? Pastissos delicioses i grans figures de xocolata al damunt, tot guarnit amb ous de xocolata, pollets, plomes… És tot un ritual fer i regalar una mona. I a part de tot plegat, ara també podeu regalar contes que ho expliquin!

LA MONA, Antoni Dalmases, Il·l. Viuleta, Col·l. Tradicions en rodolins, Editorial Cruïlla –> Aquest és un conte d’història senzilla i bonia, l’Helena explica a una amiga seva de classe, la Xiu, què és una mona. I és que la Xiu ve de la Xina, i l’Helena la portarà a casa de la seva àvia a fer-ne una de ben bonica, amb tots els ingredients necessaris perquè quedi perfecte: el seu pa de pessic farcit amb melmelada i recobert de xocolata, decorat amb pollets…

Si a tot plegat li sumes que els textos estan escrits en rodolí, i que les il·lustracions que ha fet la Viuleta són magnífiques, tens com a resultat un conte molt bonic per aquestes festes tan especials.

monaportada mona01libro1 libro2 libro3 libro4 libro51

PER PASQUA, LA MONA, Anna Gasol i Teresa Blanch, Il·l. Eva Sans, Col·l. Contes d’ara, Editorial Baula (2013) –> El conte que us porto ara té una història bastant similar a l’anterior. Forma part de la col·lecció de Contes d’Ara, on els dos protagonistes de la història, els bessons, expliquen al seu amic Michael les tradicions pròpies de la nostra terra. Aquest darrer però, acostuma també a aportar-los tradicions de la seva terra.

Aquesta vegada a la història s’hi suma la Rose, l’àvia d’en Michael, i tots junts descobriran un munt de coses sobre la pasqua i la primavera.

Les il·lustracions de l’Eva Sans en aquesta col·lecció són una autèntica delícia i m’agraden moltíssim.

102925_Per_pàsqua_la_mona-e1360772890338

 

Masayuki Sebe

21 març 2013
0

masayuki_sebe_1331207487Avui us porto un il·lustrador japonès nascut a la Prefectura d’Aichi l’any 1953, es va graduar a l’escola d’arts de Tokio, i de les seves il·lustracions se n’extreu una gran dosi d’humor i color. Es tracta d’en Masayuki Sebe, que ha dedicat la majoria dels seus esforços com a il·lustrador a crear llibres jocs, d’aquests de mirar i remirar i de comptar i buscar coses, d’allò més divertits. Amb planes i planes farcides de centenars d’animals divertits dels quals n’hauràs de saber quants hi ha, o el que porta barret, o el que menja una poma. Es seu estil segueix una estètica molt kawaii, i proposa llibres que ajudin als infants a aprendre de manera divertida, llibres que serveixen per comptar, raonar, treballar la memòria, afinar la percepció i agudesa visual…

Jo el vaig descobrir amb un dels seus llibres 100 en total, i em va semblar molt divertit. És per això que avui m’he aventurat a portar-vos i descobrir-vos aquest fantàstic il·lustrador.

100_in_total_b 100-en-total-1 100-en-total-2 100-en-total-3 201010-animal_parade 331710hide_and_seek_by_100 9781877467561 osaruga100 pb_brushurteeth_b pb_tripout_b

Dibuixant a… LA PESANTA

20 març 2013
0

pesanta_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

Mickey Mouse a Croissant de Triomphe

19 març 2013
0

I avui estic molt contenta de portar-vos una autèntica delícia pel que fa als curts d’animació. Ja sabeu que m’apassionen els curts que Disney pixar ens regalen a l’inici de cadascuna de les seves pel·lícules. Aquesta vegada però no us en parlaré d’ells, us parlaré més aviat del primer de dinou curts d’animació de Disney protagonitzats pels clàssics personatges de la seva factoria. Aquests curts tindran lloc a diferents ciutats del món, i al que es va presentar el passat 12 de març, com ja us he explicat se li sumaran 18 més. I amb quina ciutat han decidit començar? Doncs amb París, amb quina sinó! I quins són els personatges clàssics per excel·lència? Mickey Mouse i la seva eterna enamorada, la Minnie.

El curt en sí està molt ben fet, tracta de recuperar elements de l’animació tradicional, la música molt ben escollida, i la història senzilla i divertida. Un curt amb el que recorrereu alguns dels racons més emblemàtics de París. Així que us deixo amb Mickey Mouse a Croissant de Triomphe. Jo si fos vosaltres, no me’l perdria, són tres minutets i mig que valen la pena gaudir. Us deixo amb algunes imatges del curt, i al final el vídeo!

937cf70124e131aa6fb74abf140ff202d3876951 curt-Croissant-Triomphe-Mickey-Mouse_ARAVID20130313_0001_5 mickey-croissant-500x280 MICKEY MOUSE croissant-de-triomphe-disney croissant-de-triomphe

http://www.dailymotion.com/video/xy5tqt_mickey-mouse-croissant-de-triomphe_shortfilms

Els orígens de… LA PESANTA

18 març 2013
0

Avui ens ocupa un autèntic ésser de la mitologia catalana molt característic, i a la vegada força desconegut. Es tracta de la Pesanta, un animal mitològic característic de la zona de la Garrotxa, en especial de la vall de Bianya en forma de gran gossot negre (en algunes versions es tracta d’un gran gatot, però no és tan comú com la imatge del gos) que s’escola a les nits dins de les cases i es posa al damunt de les persones mentre dormen dificultant-los la respiració i generant angoixes i malsons terribles.

La Pesanta, també anomenada  Pesadillo o Passarillo és peluda i negra,enorme i amb potes d’acer, pesada com el plom. Les seves potes però tenen una peculiaritat, i és que estan foradades, de manera que no pot collir res de terra sense que no li caigui pas. Segons Joan Amades en “Los ogros infantiles” Revista de Dialectología y Tradiciones Populares 13 (1957) tenia només una de les seves potes metàl·liques, en aquest cas de ferro, i li servia per donar cops amb ella a qualsevol que es trobés pel carrer durant la nit.

El més estrany és que tot i saber quin és el seu aspecte, és gairebé impossible que ningú l’hagi vist mai, ja que així que algú es desperta, la Pesanta fuig corrents i surt pel forat més petit de la finestra, o pel pany, i d’ella només en veuen l’ombra. I és que segons diuen d’ella, tot i la seva aparença no antropomòrfica, està emparentada amb el follets. Ja que quan li convé es pot tornar invisible, pot reduir la seva mida a plaer, passant pel forat del pany i pels llocs més menuts, i fins i tot pot travessar parets.

Deien d’ella que durant el dia s’amagava en els cràters dels volcans de la comarca, tot i que també podia trobar refugi en algunes esglésies abandonades o cases en runes, tot esperant la nit per poder actuar.

Però tot i ser un ésser temible i temut per tots, un d’aquests que sembla invencible, al igual que molts éssers de la mitologia de les nostres contrades, té les seves peculiars debilitats. I és que s’expliquen algunes maneres de treure-se-la de sobre, com per exemple pronunciant les paraules: “Mare de Déu!” o “Jesús meu!”; o fins i tot llençant una peça de roba negre cap a la finestra més propera,  farà que la bèstia marxi de cop.

Una altra de les seves característiques, i també una de les seves debilitats, és que és néta fins a extrems impensables, i no entra mai en una habitació sense fer neteja abans, per això si es deixa un plat de mill o qualsevol altre cereals, sota la finestra per la qual pot entrar la Pesanta i aquesta el volca, es passarà la nit recollint un per un tots els grans que hagin caigut a terra, però com té les potes foradades, es passarà la nit intentant-ho però sense aconseguir-ho.

La Pesanta és la personificació dels malsons i està relacionada directament amb un fenomen que es produeix d’alteració del son anomenat la paràlisi del son. Aquesta anomalia consisteix en un estat entre el propi son i el despertar que consisteix en la incapacitat de fer qualsevol mena de moviment voluntari ni de parlar, de manera que et sents totalment immobilitzat i això genera una gran sensació d’angoixa i d’ansietat. És per això que la nostra cultura, ha intentat explicar aquesta peculiar alteració del son en la forma d’aquest ésser mitològic, de la Pesanta. Però no som l’única cultura que ha decidit interpretar aquest fenomen amb un ésser mitològic, i és que per exemple a Colòmbia, la causa d’aquesta paràlisi és una bruixa. Aquesta paràlisi, ha estat interpretada al llarg dels segles per un dimoni o un follet, mostra d’això és una obra pictòrica del segle XVIII d’Henry Fuseli.

A la mitologia basca tenen un ésser equivalent a la nostra Pesanta, es diu Inguma, i al igual que l’ésser que avui ens ocupa entra a les cases de les gents per la nit, prem la gola de les persones que estan dormint als seus llits, dificultant-los la respiració i generant una terrible sensació d’angoixa. A aquest ésser se li dedicava una espècie de cantarella que permetia lliurar-se’n, que reptava a Inguma a comptar  totes les estrelles del cel, d’aquesta manera es distreia a Inguma prou temps per a que es fes de dia, i així no ataqués a la gent.

“Inguma, enauk hire izu
Jainkoa eta Andre Maria
hartzentiak lagun;
zeruan izar, lurrean belar, kostan hare
haiek denak zenbatu arte
etzadiela niganat ager.”

En grec, la paraula Efialtes volia dir malson, i Efialtes era també un gegant de la seva mitologia, considerat per molts el dimoni dels malsons, el mateix personatge que la Pesanta.

Per tant estem parlant d’una representació mitològica d’una malaltia del son molt present segles enrere, que a les nostres contrades pren la forma d’una animal, d’un gossot enorme de color negre i cames d’acer foradades, la Pesanta.

Il·lustracions
Us porto primer de tot el quadre d’Henry Fuseli de l’any 1781 on representa aquesta anomalia del son anomenada Paràlisi del son amb la imatge d’una espècie de dimoni.

John_Henry_Fuseli_-_The_Nightmare

I per acabar una il·lustració de la Pesanta catalana.

pesanta[2]

<