Explica'm… VERSOS DE CUENTO

30 Setembre 2012
0

VERSOS DE CUENTO, Carmen Gil, Gusti, Editorial SM –> Els contes de poesia per a nens no són gaire populars, i és que hi ha molta gent que la poesia i els textos rimats estan pensats potser per a un públic més adult. Però jo recordo que de petita em feia molta gràcia, llegir poemes i rodolins, la rima és quelcom que diverteix als infants. En aquest àmbit la Carmen Gil és sens dubte, una de les principals autores. I el que us porto avui amb aquest conte és un fantàstic recull de poesies.

Són poemes basats en diversos personatges de conte, on els protagonistes com les bruixes, les fades, els vampirs, les princeses, els reialmes fantàstics prenen un protagonisme absolut en cadascuna de les poesies. Cada poema està en doble pàgina i el podeu veure fantàsticament il·lustrat per en Gusti, i això li acaba donant al àlbum un resultat molt bo, unes il·lustracions molt divertides i molt representatives de tot el que ens explica el text.

Jugant a… LONDJI

29 Setembre 2012
0

Londji pretén crear amb els seus productes un univers de jocs i joguines clàssics i de creació. Joguines de qualitat i molt ben dissenyades, calidoscopis, baldufes, trencaclosques, jocs retro, jocs de disseny, titelles…

Una empresa catalana que té un toc diferenciador amb els seus productes, amb un disseny acurat, amb unes boniques il·lustracions, un cert estil vintage i molt bons acabats.

Jo vaig poder descobrir aquestes joguines gràcies a la Txell Darné, una de les il·lustradores que ha col·laborat sovint amb aquestes joguines per ajudar a crear aquest fantàstic univers.

Us deixo amb algunes imatges i em dieu què us semblen, ok?

El Trompeta recomana… CONTES DE BARRETS

28 Setembre 2012
0

Sí ho sé, és un tema curiós, si més no estrany, contes d’animals que porten barret? No té gaire sentit, si més no vaig trobar dos títols que em van agradar molt i després de donar-los forces voltes i de no saber sota quin tema fer-los encaixar, em vaig adonar que en els dos casos els barrets eren molt importants. És per això de la temàtica que avui ens ocupa. Estic molt contenta d’haver trobat dos contes tan peculiars i poder-vos-els portar. Espero que us agradin.

POR QUÉ LOS GATOS NO LLEVAN SOMBRERO, Victoria Pérez Escrivá, Il·l. Ester García, Editorial Thule –> Aquest és un conte per reflexionar, per pensar, per intentar ser qui som i no voler ser qui no som, per ser autèntics, per ser nosaltres mateixos. Aquest conte es qüestiona tot un seguit de preguntes: Perquè tenim tantes coses? Perquè els gats no porten barret? Perquè els arbres no tenen butxaques? Perquè l’aigua repel·leix l’oli? Perquè ens tenyim el cabell? Quantes coses portes al damunt que no són teves?

El conte et proposa que et treguis tots els artificis, totes les màscares, tot el que fa amagar qui ets de veritat i que siguis tu mateix, siguis com siguis. I sobretot, si ets un gat no et posis barret.

Un conte que busca l’autenticitat i ho fa a través de preguntes que en un inici poden semblar estúpides però que et permeten reflexionar i pensar en qui ets en realitat.

ON ÉS EL MEU BARRET, Jon Klassen, Editorial Milrazones –> Aquest és sens dubte un conte curiós, i és que si en l’altre ens recomanaven que els gats no portessin barret, en aquest tenim un ós que l’ha perdut, i que el busca desesperadament. L’acció es va succeint de manera continua, i l’ós va preguntant a tots els animals que troba si han vist el seu barret. Poc text, només dues frases en cada dues planes, un text basat en el diàleg i unes il·lustracions sobre fons blanc li donen aquest conte el seu peculiar aspecte.

Un ós a priori estrany i inexpressiu però alhora divertit i preocupat perquè no troba el seu barret. Un final sorprenent i inesperat, i diversos fets que van succeint fora de la pròpia escena.

Un conte divertit si més no.

NATHALIE CHOUX

26 Setembre 2012
0

Avui us porto una il·lustradora que em va agradar força, es tracta de la Nathalie Choux, il·lustradora francesa nascuda a Nancy l’any 1967.

Bàsicament la podem considerar il·lustradora de contes i àlbum il·lusrat per a infants, tot i que també ha treballat per premsa i publicitat. Pel que fa al seu estil el podríem definir com força dolç, amb personatges molt expressius, d’ulls grans i grans caps… Els seus contes tenen sens dubte un estil molt particular, jo la vaig descobrir en un conte que em va agradar especialment, i és que em va semblar simpàtic i divertit i amb un títol que em va cridar moltíssim l’atenció, es tracta de: “Los mamuts, los ogros y los extraterrestres”.

Us deixo amb algunes de les seves il·lustracions.

El Trompeta visita Gusti a La Central del Raval

25 Setembre 2012
0

Avui faré una entrada força curteta, però molt interessant. I és que La Central del Raval ja sabeu que fa mesos que va inaugurar el seu Petit Racó d’Artistes, un parell de parets de la seva llibreria força reduïdes destinades a exposar la feina d’il·lustradors de les nostres contrades o afincats aquí. És el cas de la darrera exposició de Gusti que vaig poder visitar l’altre dia i em va agradar molt. Es tracta d’una exposició de dibuixos fets amb bolígrafs, lluny dels tractaments gràfics fets amb ordenador, i això fa que la il·lustració tingui un punt de genuïnitat que em va encantar, il·lustracions “a pél”, sense esbossos, sense retocs. Senzilles però boniques. Us deixo les fotos que vaig poder fer.

Exposició… PILARÍN I BARCELONA

24 Setembre 2012
0

Darrerament no deixa de protagonitzar exposicions la gran Pilarín Bayés, i és que la seva obra està sent protagonista de múltiples exposicions. Aquesta vegada i en motiu de les Festes de la Mercè s’ha inaugurat a l’Ajuntament de Barcelona, a la Sala Ciutat l’exposició “Pilarín i Barcelona”. Una exposició que es va inaugurar el passat 18 de Setembre i que es podrà visitar fins al 2 de Novembre.

Aquesta mostra de treballs de la Pilarín ens ensenya la peculiar visió que té l’artista de la ciutat de Barcelona. 50 anys de llarga trajectòria ens aporten una imatge d’una Barcelona amble i plena d’informació en un total de 80 peces que inclouen: quadres, peces de gran format, llibres i audiovisuals.

La Pilarín és sens dubte una artista polifacètica, enamorada del seu país i molt prolifera. Tots els homenatges i exposicions que es puguin fer entorn de la seva obra serà molt complicat que puguin mostrar l’abast de la seva obra.

Jo segur que m’hi acosto, i és que va ser gràcies al bloc El Petit Tresor que vaig descobrir l’exposició, i ja en tinc ganes. Us deixo amb les dades:

PILARÍN I BARCELONA

Exposició a Sala Ciutat
Del 18 de setembre al 2 de novembre de 2012
Entrada gratuïta.
Horaris

De dilluns a dissabte:
de 15.00 a 20.00 h
Diumenges i festius:
de 10.00 a 14.00 h

Taller de reciclatge Basurarte amb Gusti

23 Setembre 2012
0

El proper dissabte 29 de Setembre a les 12 del migdia tindrà lloc a la llibreria La Central del Raval, un taller impartit pel propi Gusti sobre crear retrats d’animals i de persones amb diferents objectes reciclables: pinces de fusta, llaunes, cartrons… Tot plegat està pensat per a nens a partir de 4 anys que l’únic que hauran de fer és recordar-se de portar el material reciclat de casa seva, i juntament amb Gusti podran aprendre com fer art amb elements reciclables. Aquest taller està basat en el llibre Basurarte publicat per Oceáno Travesía.

Així que ja ho sabeu, si teniu nens artistes o que volen ser-ho, o simplement amb ganes de passar-ho bé, és una activitat interessant a la que us animo que us apunteu.

TALLER BASURARTE

La Central del Raval

C/Elisabets 6, Barcelona

29 de Setembre a les 12h

 

 

Jugant a… ARDIDAC

22 Setembre 2012
0

Ardidac és una empresa catalana que fabrica joguines educatives i mobiliari escolar, els podeu trobar a Sant Vicenç de Torelló i tenen un ampli ventall de productes per oferir als més menuts tant a les escoles com a casa. I és que de fet, produeixen joguines de fusta de qualitat que no només es poden utilitzar en l’àmbit escolar, i ho fan des de l’any 1997 distribuint els seus productes via on-line i a majoristes que s’encarreguen de posar-los a la venta al gran públic. Alguns dels productes d’Ardidac també estan destinats a centres per a la gent gran i a centres d’educació especial.

Gran part del seu catàleg,  està format per joguines de fusta, també podem trobar entre els seus productes: teatres i titelles, tragaboles, jocs d’orientació, construccions, jocs de coordinació, manualitats,, material psicomotriu, jocs de percepció, jocs d’escriptura, jocs de nombres, jocs de fer passar boles… En definitiva, tota una sèrie de productes i jocs per millorar les habilitats motores i senseoperceptives dels infants.

Us deixo amb una petita mostra dels seus productes en imatges.

El Trompeta recomana… REINVENTANT ELS CLÀSSICS

21 Setembre 2012
0

Si hi ha una cosa que em fascini del món de la literatura infantil, ja sabeu que aquesta és sens dubte els grans clàssics de tots els temps: Blancaneus, Caputxetes, Alícies, Patufets… tots plegats formen part d’un imaginari col·lectiu que dia rere dia, any rere any, i versió rere versió es va reinventant. Diferents imatges, versions per representar una mateixa història, i tot plegat no fa res més que no sigui enriquir el nostre propi imaginari, transformar la imatge estereotipada que tenim de tots aquests personatges a la nostra ment. És per tot plegat, que avui us vull portar algunes noves versions i edicions de diferents clàssics, que se’ns dubte en canvien la imatge que podríem tenir fins ara.

ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS, Lewis Carroll, Adap. Soon-bong Heo, Il·l. Glenda Sburelin, Editorial Una Luna –> L’editorial Una Luna és una editorial infantil argentina que dóna molta sortida a àlbums il·lustrats ben editats i d’una qualitat en molts casos excel·lents. És sens dubte el cas d’aquesta fantàstica Alícia il·lustrada per la italiana Glenda Sburelin en un estil sens dubte molt característic i personal. Una Alícia que per fi no és rossa ni va vestida de blau i blanc. És morena, de cabells llargs recollits amb dues cues, mitges ratllades blanques i negres, galtes ben vermelles i cap gran. Un imaginari de colors estridents, imatges curioses i una versió sens dubte diferent que ens allunya de l’estereotipada, i això sens dubte em fascina. Us deixo amb algunes imatges de l’àlbum perquè val molt la pena que en feu un cop d’ull.

EL ZORRO Y LA CIGÜEÑA, Isop, Il·L. Andrea Rivola, Editorial Una luna –> Haig de confessar que buscant i rebuscant per la web d’aquesta editorial l’Alícia de la que us he parlat abans., vaig anar a parar a aquest conte, de fet es tracta d’una adaptació d’una de les més famoses faules d’Isop. Un cop més una il·lustradora italiana il·lustra la història de dos amics molt diferents, l’un amb el morro curt i l’altre amb el bec llarg que queden per menjar del mateix plat i que s’han d’avenir molt per a que no hi hagi discussions.

Una versió en un bonic format, molt ben il·lustrada i molt colorista.

HAMELÍN, Margarita del Mazo, Il·l. Angela Cabrera, Ediciones La Fragatina (Març 2012) –> Aquest és sens dubte un dels contes que és una clara mostra del que us volia explicar amb això de reinventar els clàssics. Va ser Premi Lazarillo el 2011 i és un conte que no deixa a ningú indiferent. Molts el poden trobar horrible, il·lustracions fetes amb collage, un xic tètriques; i altres el poden trobar magistral i original. Jo m’abstindré a donar-vos la meva opinió pel fet de que no us vull influir a l’hora de que li feu un cop d’ull, us el mireu i em doneu la vostra més sincera opinió.

BLANCANEU, Mayalen Goust, Editorial Estrella Polar (2012) –> I ara sens dubte un dels meus contes preferits d’avui, em va fascinar aquesta nova i bonica Blancaneus. Si feu una neteja mental de la imatge que teniu en el vostre imaginari de la Blancaneus de Disney estic segura que us deixareu seduir per aquesta petita obra mestra feta per la Mayalen. Evidentment és una imatge de la Blancaneus fidedigna a les descripcions originals del conte: pell blanca i cabell negre. Si a tot plegat li afegeixes una imatge tendre, llavis vermells i cabells més curts dels que estem acostumats en una princesa de conte tens com a resultat la protagonista d’aquesta història.

La portada ja és en un inici sorprenent, si més no trencadora, portada negre on apareix la cara de la protagonista de perfil, i on el seu cabell es confon amb el propi fons; és la imatge de presentació d’un àlbum il·lustrat que val la pena mirar-se una vegada i una altra per dins. Els nans són simpàtics, amb uns barrets punxeguts llarguíssim i ben vermells al igual que les seves galtes. Un príncep àrab, una madrastra temible i la figura del caçador és realment esgarrifosa.

Impossible que us deixi indiferent un àlbum de la bellesa d’aquest.

RAPUNCEL, Iratxe López de Munaín, OQO Editora (febrer del 2012) –> Aquesta és sens dubte una versió peculiar de la Rapunzel, una versió no gaire allunyada de la història original escrita per primera vegada pels Germans Grimm. Aquesta versió però té algunes peculiaritats. La història com sabeu narra com una parella que no podien tenir fills per fi aconsegueixen quedar-se embarassats, i la futura mare, un dia en que no es trobava gaire bé, li demana al marit que vagi a buscar repunxons al jardí de la maga més poderosa de totes les contrades, perquè aquesta herba medicinal té la propietat de guarir el seu malestar. És davant aquest robatori, que la maga els hi prendrà la filla, la Rapunzel, una vegada neixi, se l’emportarà i als 12 anys la tancarà en una torre fins que un príncep es fixarà amb ella i… Tot plegat ja ho coneixeu, però el que difereix en aquesta versió és que la mare de la Rapunzel sovint la representen com una dona capritxosa que envia al seu marit a buscar pomes, prunes, préssecs al “jardí prohibit”, fent així una clara referència bíblica a Eva; però en aquest cas, la mare és sàvia i sap de les propietats curatives de les plantes i és per aquest fet que decideix demanar-li al seu marit que li en porti.

Pel que fa a l’autora del conte ens presenta una Rapunzel i tota una sèrie d’il·lustracions molt allunyades dels estereotips clàssics dels contes de fades. L’antagonista de la història no és una bruixa com en moltes versions sinó una maga que apareix com una espècie de “mare sobreprotectora” que l’únic que vol és protegir la seva filla. I les il·lustracions pretenen desprendre una senzillesa i naturalitat per tal d’acompanyar en tot moment el realt, il·lustracions fetes amb llapis de colors i guaix que acompanyen el text en tot moment. Una Rapunzel pèl-roja que sens dubte no us deixarà indiferents.

EVA SANS: "Els contes són molt més que un grapat de fulls per passar l'estona"

20 Setembre 2012
0

L’Eva Sans va néixer el 7 de Gener de 1972 a Igualada, tot i que ja fa forces anys que viu a Vilafranca del Penedés, enamorada de la muntanya, de la música, dels infants i de dibuixar. I és aquesta darrera gran passió que la va portar a cursar Belles Arts, i després a cursar estudis d’Il·lustració a l’Escola de la Dona.

Durant anys va compatibilitzar la seva feina com a docent amb la il·lustració, però va acabar abandonant les aules per dedicar-se únicament i de manera professional a la il·lustració, i sembla que no li ha anat gens malament. Ha publicat alguns àlbums il·lustrats, llibres de text, cartellisme…i tot plegat amb un estil molt propi i característic.

Com a curiositat, l’Eva és una enamorada de la Caputxeta, conte que la fascina i l’ha fascinat sempre, per ella és sens dubte el seu conte estrella i un dels grans referents en el món de la literatura infantil de tots els temps, i és a aquest personatge al qual li dedica nombroses il·lustracions i amb el que porta algun que altre projecte de futur. Un conte que com bé ens explica l’Eva pot ser un conte tan per a nens si l’ensucrem ben ensucrat com per a adults, i és que té múltiples lectures, i jo com l’Eva, també penso que tot plegat el fa un conte especial.

M’ha encantat poder conèixer com pensa una il·lustradora tan complerta, veure com és i com veu el món de la il·lustració i quins són els seus plans de futur. Estic convençuda que pels que no la conegueu serà un plaer descobrir-la amb aquestes preguntetes i amb les seves il·lustracions.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
– No sabria dir-te ben bé com i quan em va venir la idea al cap, només recordo que em passava el dia dibuixant i que afortunadament i després d’un atac de bogeria que em va portar a voler fer la llicenciatura d’informàtica em vaig escapar cap a Belles Arts amb la idea de poder fer il·lustració.

– Quant temps fa que t’hi dediques?
– Professionalment m’hi dedico des del 2007 tot i que ja havia fet alguna cosa abans.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
– No et sabria dir-t’ho. De fet des de que m’hi dedico que no he deixat de tenir feina, tot i que fer-te un nom sempre és complicat en qualsevol feina o ofici. Requereix moltes hores de feina i moure’t molt. Les feines no venen soles si t’estàs assegut a la cadira mirant el sostre.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
– Fins ara he anat fent projectes que em venien donats. Aquest any amb una amiga escriptora, la Núria Pradas, volem presentar dos projectes de col·leccions de contes i novel·les per nens  i jo a més a més m’he animat a tirar endavant un projecte personal sobre la caputxeta i el llop. Si surt serà el meu projecte preferit ja que en les històries hi ha part (molt o poc) de vivències personals.

– I quin va ser el més difícil?
El primer, tot i que mirat ara no ho és gens. Però  per a mi va suposar molt de neguit i por. Era la primera vegada que m’hi posava i no sabia si sortiria bé o no i com que era digital tenia un pànic terrible a que em quedés pixel·lat.
De fet però cada feina és un repte.

– Has il·lustrat per a diversos àmbits: contes, llibres de lectura, llibres de text… En quin àmbit et sents més còmode? Perquè?
– En el del conte. De fet m’atreviria a dir que és el que ens agrada a tots o gairebé tots els il·lustradors. El conte et permet crear, construir, inventar un món a partir de la història i tot hi que suposa molta més feina és molt més enriquidor i subjectiu. El llibre de text és objectiu i mecànic.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
– Primer em llegeixo el conte i vaig anotant en un racó les idees i imatges que em passen pel cap. És una primera aproximació a la història. A partir d’aquí vaig rellegint-me la història fins a tenir una visió general de les imatges que vull fer i del que vull explicar en elles.
Després faig un muntatge en petit, com un storyboard per veure com queda muntat i per alternar imatges (primers plans, plans generals…). O sigui per no fer-ho tot igual.
I després a fer-ho en gran i en net. M’agrada dibuixar en gran.

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
– Sempre havia pensat en dues coses: poder publicar col·leccions amb els meus dibuixos (i sembla que ja s’ha mig acomplert) i poder estar a Barcelona signant llibres amb altres il·lustradors (això ja va per llarg).
I sobretot gaudir de la feina. El dia que no m’ho passi bé em plantejaré què fer. De moment em sento afortunada.

Il·lustrar és …
– Una passió. És posar davant dels altres, nens i adults, el que ets, el que penses i el que sents.

Si no fossis il·lustradora series …
– No ho sé, no m’ho he plantejat. De fet estic intentant fer alguna cosa en animació. Vés a saber, potser…

– Com definiries el teu estil?
– Quin estil? Em moc en tants estils que no sabria dir-ho. En general sóc més pictòrica que dibuixant, tot i que quan dibuixo per mi i espontàniament el dibuix té molta més força.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
– En tinc uns quants però si n’haig de triar un et diria que l’Anne Herbauts (belga). M’agrada moltíssim com dibuixa, el seus contes no han perdut la frescor dels dibuixos dels nens. És com si estiguessis mirant una història pensada per un nen amb un dibuix fresc i espontani de nen però amb el coneixement i la tècnica de l’adult. Una passada! N’estic enamorada!

– Normalment pregunto quin clàssic infantil t’agradaria il·lustrar, però veient que ets tan fan de la Caputxeta, suposo que la pregunta perd tot el sentit. De totes maneres, m’agradaria conèixer el perquè de la teva fascinació per aquest personatge i pel seu conte.
– La caputxeta… és una passada.
És un conte que m’ha fascinat sempre  per les possibilitats té. Tan pot ser un conte per nens amb tot el sucre que li vulguem posar com un per adults ben picat i atrevit. La psicologia els personatges dóna per molt i per tant a l’hora de dibuixar-lo et permet recrear-t’hi i passar-t’ho pipa. De fet crec que és el conte amb més interpretacions que hi ha a part de les versions clàssiques dels germans Grimm i de l’Andersen.
És un conte que t’obre tot un món al teu davant.

– Si fossis un personatge de conte series …
– La Caputxeta, evidentment: desobedient, atrevida, llençada, optimista i feliç. Que viu en el seu món, però que té molt clar què vol.

– Un país amb bona literatura infantil és …
– Hi ha molts països amb bona literatura infantil. El problema no és el país, el  problema està en les famílies i en tenir present que un bon conte i un bon àlbum il·lustrat és molt important perquè els nens aprenguin a descobrir un món de fantasia en la literatura i no només en les sèries i les pel·lícules.
Però si te n’haig de dir un, et parlaria de França: allà hi ha un ventall enorme de llibres, bons, no tan bons però molts llibres i pocs lligats a la televisió.

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
– Li falta que la gent cregui en ell, que valori l’àlbum il·lustrat com un llibre més per llegir i no com un llibre de “oh! Que bonic!” i que es queda abandonat a l’estanteria. I li sobra… Per mi, res.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
– Tirant a trista. No vivim en un país on es potenciï  (família i escola) el conte. Els contes són molt més que un grapat de fulls per passar l’estona.
Els contes serveixen per identificar les nostres pors i angoixes, les nostres vivències, els nostres sentiments… És important que els nens puguin identificar-se en uns personatges i en unes històries.
A casa nostra hi ha massa llibres de l’estil: la meva primera gibrelleta, el primer dia d’escola, quan vaig venir de Rússia, tinc dues mares… No és que no sigui important tractar aquests temes, però no podem fer-ho des d’una història de fantasia, des d’una aventura?
Un dia vaig il·lustrar un llibre que al final una fàbrica de fum de colors donava feina a tot un poble. Em va agradar ser políticament incorrecte en un món ple de contes massa políticament correctes. Era divertit transgredir les normes: a la vida no ho som sempre, de correctes, i els contes ho han de reflectir, ja serà feina dels pares treballar el tema de si el que ha fet el protagonista és o no és correcte.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
– Ja te’ls he dit al principi: Engegar dues col·leccions de contes amb la Núria Pradas, tirar endavant l’estimadíssima caputxeta i el llop i vull fer una animació amb titelles. D’això últim en tinc moltíssimes ganes des de fa anys, ara finalment sembla que estic arrencant el projecte i espero que arribi a bon port.