Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! Avui us porto la segona part dels contes de por. La majòria d'aquests són per a nens més grans, però també són macos i originals.

LES CARTES DE L'HORACI I LA SEVA BRUIXA ESTRAFOLÀRIA, Oram Hiawym, Editorial Beascoa (2007) –> L'Horaci és el gat d'una bruixa una mica estranya. Aquest conte està escrit pel gat i ens narra les aventures i desventures que viu amb aquesta estrafolària bruixa. Divertit i simpàtic.

 

EL BRUIXOT, L'HORRIBLE I EL LLIBRE VERMELL DELS ENCANTERIS, Pablo Bernaconi, Editorial Beascoa (2007) –> Aquesta és una de les novetats editorial amb més qualitat que hi ha al mercat. És un conte amb unes il·lustracions originals, captivadores, divertides… màgiques!

MIL ANYS DE CONTES DE TERROR, Editorial Baula (2000) –> Aquest és un llibre molt interessant. En ell trobem moltes històries de por. Totes elles amb una part al principi on se'ns explica a l'edat a que estan destinats, on els podem explicar, quan tardarem en fer-ho i els personatge que hi apareixen. Un llibre pensat per a ser explicat. Contes clàssics, tradicionals, catalans i d'altres més moderns.

 

FRANKENSTEIN, Mary Shelley, Editorial La Galera (2006) –> Aquest conte, al igual que els dos següents forma part d'una col·lecció anomenada Petits Universals. Són contes destinats a nens a partir de 8 anys. Aquesta vegada ens narra la història de la creació d'un monstre, el monstre per excel·lència: Frankenstein.

DRACULA, La Galera (2006) –> El comte Drácula porta el caos, la mort i el terror a la ciutat de Pensilvània. Qui no coneix aquesta història?. Al igual que el anterior i el següent les il·lustracions són d'en Tha, característic pel seu realisme i foscor en els seus dibuixos.

 

EL CAS MISTERIÓS DEL DR. JEKYLL I MR. HYDE, R.L. Stevenson, Editorial La Galera (2007) –> El Dr. Jekyll està molt estrany i es passa moltes hiores tancat en el seu laboratori… Us en cal més?

Aquesta col·lecció ens porta els clàssics per acostar-los als nens i nenes.

Hola a tots i totes! Aquest any com sóc mestra d'anglès, amb els nens treballo el Hallowen. Tot i que ja sabeu que jo sóc partidària de promoure la cultura catalana i de celebrar la castanyada, com a mestra d'anglès em sembla lògic fer conèixer aquesta tradició del país de la llengua que estudien.

Per això, avui, us he portat contes de bruixes, bruixots, monstres, bandits i altres pors de nens i nenes. Contes per a grans i petits:

MONSTRES!, Fran Parnell, Editorial Intermón Oxfam (2004) –> Aquest és un conte amb unes il•lustracions molt originals, divertides i atraients. Ens presenta diferents monstres extrets de la cultura popular d'arreu del món: l'abominable home de les neus provinent del Nepal, un monstre famolenc de Sud- Àfrica, un ogre d'Itàlia… Tots ells tractats amb clau d'humor i unes imatges divertides.

 
Les il•lustracions són de Sophie Fatus. Està recomanat per infants a partir de 8-9 anys. Tiot i que vailets més petits també se'ls hi poden explicar algunes d'aquestes històries.

 
HI HA UN ÓS SOTA L'ESCALA, Helen Cooper, Editorial Joventut –> En Guillem està espantat perquè creu que hi ha un ós que viu al quartet de sota l'escala de casa seva. Cada dia li porta menjar perquè l'ós no s'atreveixi a sortir. I al final…
 

Il·lustradora clàssica però que ens porta uns contes realment bonics.

 
ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES, Maurice Sendak, Editorial Kalandraka (2000) –> Un autèntic clàssic del món dels àlbums il•lustrats (1963). Un conte que tothom recomana amb unes il•lustracions força agoserades a l'època que pertanyen.
La història ens narra com en Max, un nen força entremeliat es disfressa de llop i fa moltes dolenteries. La mare s'enfada i li diu "Monstre!". El nen assegura que se la menjarà i la mare l'envia al llit sense sopar.

Ara comença la màgia. L'habitació d'en Max es transforma en un bosc immens on hi ha un vaixell que el porta allà on viuen els monstres.
Una història fascinant plena d'aventures i simpàtics monstres.

PAPU, Pablo Albo, Editorial OQO (2006) –> Vet aquí que el personatge del Papu és un èsser present en l'imaginari col•lectiu de molts catalans i catalanes. Aquesta vegada l'editorial OQO ens porta una història sobre una àvia que decideix fer un pastís per a les seves tres nétes, però com li falten ingredients decideix fer pa de mel. El menjar preferit del Papu i…

Unes il•lustracions modernes, originals i coloristes li donen una altra volta més a aquest personatge.

 
L'HOME DEL SAC, Josep M. Jové, Editorial La Galera (2006) –> Qui no ha tingut mai por de la figura de l'Home del Sac? Aquest personatge que s'emporta als nens dins d'un sac i del que tots ens han parlat… L'editorial La Galera el passat any en va fer d'aquesta història un acurat àlbum il•lustrat amb imatges de Tha.

El protagonista d'aquesta història és un nen que veu que l'home del sac deixa el seu sac davant d'una casota abandonada. No li pot explicar als seus pares perquè estan massa ocupats, així que li explicarà a l'àvia. Aquesta juntament amb el seu gos en Tou, s'embrancaran en l'aventura de descobrir què és el que amaga el "pressumpte" Home del sac en el seu sarró… Què serà no ho esbrinarem pas ara…

 
LA BRUIXA POCAPALLA, Xosé Ballesteros, Editorial Kalandraka (2002) –> Aquest conte és una adaptació d'un conte popular que transcorre en el poble de Poucapalla. En aquest poble tothom era feliç i no tenia por, però un dia van començar a passar coses estranyes… Va començar a desapaèrixer el bestiar.
Tots van acusar a la bruixa Timotea però em sembla que qui els hi feia passar gana d'aquesta manera era un ésser molt més malvat.
 

LOS TRES BANDIDOS, Editorial Kalandraka (2007) –> Hi havia una vegada tres temuts lladregots que robaven carruatges plens de diners. Fins que un dia roben un carruatge amb una nena petita a dins. Des d'aquell dia decideixen adoptar-la i viure amb ella. El fet els fa tan feliços que canvia les seves vides per sempre.

Amb unes il•lustracions fosques, com aquests personatges requereixen. La història ens explica com els dolents dolentíssims es tornen bons.

 
Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Ja sé que sovint recomano contes, de fet gairebé sempre, però avui us porto un autor que em recorda a la meva infància i suposo que a la de molts altres també.

En tenia un conte d'aquest autor, no sé quin, però fa poc vaig anar al mercat de Sant Antoni i vaig veure que venien una obra seva i em va portar records.

Aquest autor va nèixer a principis del segle XX, al 1919 i va morir a mitjans dels 90, amb més de 300 obres a les seves esquenes, va morir amb 74 anys.

Autor reservat en que l'èxit de les seves il·lustracions recau en la simpatia dels seus personatges. Tots ells animals, diferents tipus i espècies.

Per mi les seves il·lustracions em resultaven modernes i originals, coloristes i divertides.

Una extensa obra de la qual, us en deixo unes quantes imatges per gaudir i somiar.

Hola a tots i totes!

Els dilluns de : LA TRADICIÓ ORAL 

1.Introducció: El valor de la paraula i la memòria

La tradició oral és univeral a tots els pobles i la seva transmissió conserva les llegendes, mites, gestes de generacions precedents i relats religiosos que expliquen els orígens de les festes, rituals i normes de conducta. Trobadors, joglars, bards, druides, vates, griots… són els dipositaris de la Paraula i la memòria quan ja la tradició comença a fixar històries complexes que assoliran la forma escrita i donaran origen a la literatura.          

LAURA-REMEI MARTÍNEZ, filòloga, traductora i escriptora

1 d’octubre 2007           

 2. Europa : Tradició eslava, el cas de Rússia

Espero que us resultin tan interessants com em van resultar a mi.

Hola a tots i totes! Amb motiu del descobriment d'un dels contes que us presento avui, la meva curisitat em va portar a buscar encara alguns més contes de ratolins. Espero que us agradin.

EL SECRETO, Eric Battut, Editorial Kókinos (2005) –> Aquest és un conte molt bonic, que em va cridar molt l'atenció quan el vaig veure. La portada és tota vermella i el protagonista apareix per un forat. Un ratolí es troba una poma i l'amaga; la resta d'animals del bosc vénen a preguntar-li quin és el secret que ha amagat. I el secret es va fent cada vegada més gran. És una història bonica, amb unes il·lustracions clares i una edició molt ben acurades.

ULISES Y CASIMIRO, Anne Jonas, Editorial Zendrera Zariquiey (2000) –> En Casimiro és un jove i petit ratolinet que descobreix el seu intwerés per la lectura, i és aquesta passió el que el conduirà a salvar-se de les urpes d'un gran, temible i ferotge gat.

RATONCITO, ¡TEN CUIDADO!, Judy Waite, Editorial Zendrera Zariquiey –> Aquest és un conte amb una bonica il·lustració realista, amb molts detalls; que ens porten a descobrir l'ambient en que succeeix l'acció, una casa abandonada.

Cada pàgina adverteix al ratolí de que està sent perseguit per un temible gat. El ratolí sempre aconsegueix escapar, però quan sembla que està distret i no té escapatòria…

EL RATOLÍ DEL SENYOR MAXWELL, Frank Asch, Editorial Joventut (2004) –> Aquest és un àlbum il·lustrat que no és ben bé per annes petits. Resulta que un gat: el Senyor Maxwelléstà esperant que li portin al dinar al restaurant. Li diuen que hi ha un ratolí viu i que si vol que el matin per a ell. Però no, avui està de bon humor i el demana fresc per poder-se'l cruspir. Arribarà a menjar-se'l?

Una història divertida on els papers del gat i elr atolí s'entrecreuen.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui hem dirigeixo a vosaltres per portar-vos més contes de ratolins, ja que osso i ratolins són dels animals més típics dels contes. En concret, us porto una col·lecció que m'agrada molt d'un simpàtic ratolí que té per nom: MIKO.

VISCA, ÉS EL MEU ANIVERSARI!, Brigitte Weninger, Altea Grup Promotor (2005) –> Fer anys és molt especial pels nens i nenes, i pel Miko també. És un dia per rebre regals i per compartir-los amb els amics, si realment en Miko tingués algun regal que fes feliç a algú altre, ell… És un llibre que està molt ben il·lustrat, és bonic i colorista.

DESPERTA'T MARE, Brigitte Weninger, Altea Grup Promotor (2005) –> Hi ha nens que sempre es desperten abans d'hora, quan el despertador dels pobres pares encara no ha sonat, en aquest cas el de la mare d'en Miko que encara vol dormir una mica. Què pot fer ell tot sol? A què pot jugar? Amb què es pot divertir? Tot el que se li ocorre li agrada molt a la seva mare i no vol començar a fer-les sense ella.

NO EM VULL BANYAR, Brigitte Weninger, Altea Grup Promotor (2005) –> En Miko que és un ratolinet força mogut, ha tingut un dia fascinant, divertit i esgotador. L'últim que li ve de gust fer quan arribi a casa és dutxar-se. La mare li diu que no cal que es banyi però que haurà d'aguantar el gelat enganxifós a la cara, la roba que li pica… però aguantarà?

HE ESTAT JO, MARE, Brigitte Weninger, Altea Grup Promotor (2005) –> El Miko té un petit problema. Ha fet una trapelleria mentre la seva mare era fiora i ara no sap com dir-li. Té por a fer-ho però el seu amic Mimiki l'ajudarà.

Els títols d'aquesta col·lecció són tots ells molt acertats, ja que tracten temes quotidians de la vida dels infants i en els que molts, tant mares com nens, s'hi podràn veure reflectits. En altres països, ja s'estàn publicant altres títols d'aquesta col·lecció, us en deixo les portades.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Fa uns dies us vaig parlar d'un llibre: Estimat mestre. Un petit homenatge als mestres i a l'educació en general. Avui vull fer el meu petit homenatge als meus ESTIMATS MESTRES. Als mestres que han marcat la meva infància i adolescència, als que n'han format part sense adonar-se'n.

De les sardanes a les "monges"

Si poguéssim definir la meva trajectòria escolar, en funció del tipus d'escola al que he anat. Podríem ressumir-ho en aquest titular. La meva primera escola a la que vaig anar dels 2 als 12 anys era una escola catalana on a música t'ensenyaven a ballar sardanes. La meva darrera etapa escolar (sense incloure-hi la Universitat) va estar marcada per una escola religiosa, força exigent i amb un bon professorat.

Vaig començar anar al cole quan tenia 2 anyets, a la Guardèria (aleshores se'n deia així ) que formava part de la meva escola, tot i que en tenia un nom diferent. D'aqeusta etapa en recordo ben poc.

Després vaig passar al Parvulari, que era en un altre edifici. D'aleshores en recordo les meves dues senyoretes.

A la primera li agraeixo que m'escollís per ser la Castanyera de l'escola un curs. Em va fer un bonic vestit de paper pinotxo i vaig repartir les castanyes a tots els nens i nenes.

De la meva segona senyoreta de parvulari recordo en com ens ensenyava les lletres. Les escribia molt grans a la pissarra i nosaltres les havíem de resseguir amb la vista. També recordo que ens ensenyava a escriure el nostre nom copiant-lo d'una petita cartolina blava plastificada: la meva sempre era la més llarga.

D'elles em ve la meva vocació, ja que de petita asseia a les meves nines i els hi preparava fitxes… 

Ja de la primària recordo de bon grat molts mestres. Pràcticament tots. Suposo que pel fet de que sempre he estat molt bona estudiant i mai m'han hagut de castigar. Tot i que tampoc castigaven gaire a ningú. Però n'hi ha dos que se m'han quedat grabats especialment.

L'un va ser el meu tutor a 3er i 4t de primària. Era el primer mestre "home" que tenia, i no estava gaire acostumada. D'ell recordo que els dilluns ens feia fer petites exposicions portant coses dels llocs on havíem estat el cap de setmana i així explicar-ho als companys. Jo vaig arribar a portar part d'un esquelet d'eriçó que havia trobat pel bosc. Les primeres cançons de rock en català que vaig escoltar a la meva vida (amb 8 anys, una no té edat per aquestes coses) van venir de la mà d'aquest mestre, que a l'hora de recollir sempre ens posava: "L'Empordà" de Sopa de Cabra, i en els dies de pluja, "Està plovent" dels Pets, acompanyada d'una divertida interpretació amb paraigües per part del mestre. Era molt divertit!

Fa poc més d'un any, em vaig enterar que feia uns mesos que havia mort; era jove, diuen que un càncer se'l va menjar per dins. I el que més greu em sap és que mai no em vaig poder acomiadar. "Fins sempre!"

El segon mestre que recordo de la meva etapa de primària va ser un home entranyable. Sempre m'ha semblat vell: calb, amb barba blanca i ulleres. La viva imatge del Pare Noël. La seva tasca a l'escola era fer-nos manualitats, no era ben bé l'assignatura de plàstica, que la feiem amb un altre professor. Era diferent, era millor. Pujàvem a la seva classe, que era com el seu refugi. Allà prepàravem màscares per Carnestoltes, titelles per la Festa de Primavera, serràvem amb les empipadores serres de mercateria que tan m'agradava utilitzar… Em donava consells de com pintar o com dibuixar, apreciava el que feiem i ens deixava fer.

El més curiós és que ell era qui feia els gegants de l'escola, en teníem 4 o 5, i per la Festa Major del Barri, les escoles sortíem al carrer i acompanyàvem als nostres gegants amb bosses de basura de disfressa, xiulets i confeti. Sempre havia pensat que les escoles d'arreu tenien gegants i sortien al cercavila de les festes… però amb els anys, m'he adonat que aquesta era una iniciattiva força pròpia del meu barri, i més en concret era gràcies a ell, al meu mestre.

Fa poc me'l vaig tornar a trobar, a l'escola on vaig anar a fer les pràctiques de la Universitat, continuava tan vell com sempre i fent el de sempre, segurament ja sense edat per treballar però al peu del canó.

Quan vaig començar l'ESO, els meus pares van decidir canviar-me d'escola. Van ser els 4 anys més diver
tits de la meva etapa com a estudiant. Era la millor de la classe, i no em feia falta estudiar gaire, els meus mestres anteriors m'havien inculcat unes molt bones bases. Era la preferida dels professors, tot i que no està gaire bé dir-ho. Molts dels meus companys eren força "gamberros". Suposo que és una edat difícil.

D'aquella etapa en vaig treure una gran mestre, se'ns dubte un referent i actualment una amiga. Era la professora de castellà, va entrar a l'escola a 3er d'ESO i em va donar el castellà durant 2 cursos. No és pas que l'assignatura m'interessés més que la resta, però ella com a mestre em va aportar moltes coses. El primer dia que va entrar per la classe vaig pensar que era una "pija". De fet sempre ho serà. Tenia 30 anys i era soltera, feminista, tenia ideals i no s'avergonyia de fer-los saber; i el més important de tot: sabia guanyar-se el respecte i l'estima de tots els seus alumnes, del més gamberro al més llest. Tots! Sempre he pensat que tenia un sisè sentit per treballar amb adolescents, de fet encara ho continuo pensant.  

De la meva època al Batxillerat recordo la exigència i el nivell de l'Escola, però no tinc especial estima per cap dels professors que vaig tenir durant aquells dos cursos; suposo que no els vaig saber arribar a conèixer el suficient.

De petita era una nena tímida, estudiosa, poca cosa, a la que segurament molts professors no recorden … però que sens dubte ella té prou bona memòria per recordar-los a pràcticament tots; i als que no recorda del tot és perquè potser no val la pena.

GRÀCIES a tots ells que m'han fet la mestra que sóc avui. No sé si bona o no, justa o intransigent. Però m'agradaria que algun dia algun dels meus alumnes, ni que només en fós un, em recordés. Això voldria dir que he fet la feina ben feta.  

PD: Si voleu deixar les vostres vivències amb els vostres mestres ho podeu fer aquí o en els comentaris de l'article anterior. Gràcies!! 

Hola a tots i totes! Avui m'adreço a vosaltres, no per portar-vos contes; sinó per parlar-vos d'un llibre. Un llibre relacionat amb el món de l'educació: Estimat mestre.

ESTIMAT MESTRE, Cristina Masanés, Ara llibres (2007) 

Quan vaig veure el títol d'aquets llibre, vaig pensar que més que un llibre per comprar-te'l, és un llibre perquè te'l regalin i si ho fan els teus "estimats" alumnes encara millor. En el meu cas era força difícil, ja que els nens de l'edat amb que treballo, no tenen prou poder adquisitiu; però me'l va regalar una persona molt especial.

El llibre en sí, ens parla dels mestres i del tipus d'educació que van rebre diversos personatges populars del nostre país com: Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Ferran Adrià… Alguns aporten més que d'altres, els uns ho fan des d'una versió molt més personal i emotiva, d'altres d'una manera més rigorosa. Però tots tenen algun record de la seva escola, ja sigui bo o dolent.

Aquest escrit és una mena de viatge per la història de l'educació del nostre país des de la renovadora escola de la república, fins a l'actual ESO, passant pels diversos moments educatius que ha viscut la història recent del nostre país. Des de Josep M. Ainaud de Lasarte fins a la Beth Rodergas, passant per: Roser Capdevila, Màrius Serra, Rosa Regàs, Miguel Poveda… entre altres.

Un llibre de fàcil lectura, intel·ligent i actual… que ens fa pensar en l'escola d'ahir i d'avui. Un homenatge més que merescut als mestres i les mestres que han intentat donar la millor educació possible als nostres infants, tot i que sempre no els hi ha resultat prou fàcil.

I vosaltres? Quins eren els vostres mestres? A quins recordeu amb més estima? Com era la vostra escola? Jo ho tinc prou clar, però m'agradaria conèixer les vostres històries.

Hola a tots i totes!

Avui us porto una segona entrega de contes de nens, nenes i altres animalons adoptats. Espero que us agradin.

ANEM A BUSCAR L'ARUNA, Lourdes Alsius, Editorial Zendrera Zariquey (2001) –> Conte narrat en primera persona d'una nena que es diu Aruna, és de Calcuta i té tres anys i mig. Enns explica la història de com fou adoptada quan tenia 18 mesos.

VALENTIN Y SUS PAPÁS, Marlis Scharff-Kniemeyer, Editorial Joventut (2000) –> Tot i que el títol d'aquest conte no és precisament original i nom triat per al protagonista de la història tampoc ho és.

El relat és molt bonic, ens explica com un conill va perdre els seus pares en el bosc mentre fugien d'un guillot. En Valentí es troba amb un gat i creu que és el seu pare, entre ells neixen uns lligams molt especials, però…

T'ESTIMO AMB BOGERIA, Rose Lewis, editorial Serres (2002) –> Aquest conte va molt amb la línia del tipus d'il·lustració de "Em dic Yoon". Aquesta vegada, però, la història és diferent. És un relat autobiogràfic de la pròpia autora del conte i del que va viure quan va anar a la Xina a adoptar una nena. També és el relat del bebé i de la seva vida a l'orfenat.

Imatges pintades amb aquarel·la que emmarquen una bonica història sobre el fet de portar un fill al món i donar-li una vida millor de la que hauria tingut de no haver estat així.

BUSCO UNA MARE, Gemma Lienas, La Galera (2005) –>  Aquesta la història d'una adopció que té lloc a dos escenaris diferents: Barcelona i La Paz. És una història sobre l'adopció viscuda des de dos punts de vista. No només el de la família adoptant, sinó també a través del de la mare biològica, aspecte normalment oblidat en aquest tipus de contes.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Com sabeu el tema dels infants adoptats és un tema força difícil per treballar amb infants, ja que sovint s'escapa de la seva comprensió. Tot i així, com sempre els contes ens ho acaben posant tot molt més fàcil. Mostra d'això´en són alguns exemples que us porto a continuació.

Y LLEGÓ MI HERMANA, Germanes Plensa Guijarro, Editorial Zendrera Zariquiey (2007) –> Quan vaig veure aquest conte, vaig pensar que semblava dibuixat per nenes. No m'equivocava, ja que era ben bé així. Les autores d'aquest relat són dues germanes de 7 i 9 anys, que expliquen la pròpia experiència de l'adopció vista des de dos punts diferents. El primer, el de la nena adoptada (el que sovint es té més en compte), i el segon, i no per això menys important, el punt de vista de la nena que ha d'acollir una persona nova i estranya en la seva vida com si fós la seva germana. Dues històries narrades en primera persona, que acaben confluint en una de sola.

GUJI, GUJI, Chen Chih- Yuan, Editorial Thule (2005) –> Aquest conte és la història d'un simpàtic cocodril que neix en el niu d'una família d'ànecs. És tan diferent a la resta, però tan feliç que el propi protagonista ni se'n adona de les seves diferències.

Un dia apareixen els dolents de la història, tres cocodrils que el volen convèncer de que realment no és un ànec sinó un cocodril i que enganyi a la seva família perquè entre tots se'ls puguin menjar.  Quina serà la resposta d'en Guji?

Una història divertida i senzillament il·lustrada amb final feliç per a tots.

EM DIC YOON, Helen Recorvits, Editorial Joventut (2003) –> Ja fa alguns anys, d'ençà que aquest conte era novetat que una professora de la Universitat ens el va recomanar fermament. Al prinncipi vaig pensar que no m'agradava gaire, ja que les il·lustracions tan realistes em tiren una mica enrere a l'hora de recomanar un conte.

Tot i així, observant-lo amb uns anys de distància he descobert que hi ha una molt bonica història a darrere, que narra com cap les dificultats idiomàtiques que un infant nouvingut es troba a les aules lluny de l seu país, de la seva cultura i de la seva llengua. No tot són flors i violes en aquest tipus de conte i la petita Yoon no s'acaba d'adaptar al món occidental. Ho aconseguirà?

ELS QUATRE VIATGERS, Aisha Miró, La Magrana (2003) –> Aquest conte ens narra la història de tres nens de procedències molt diferents que viuen en un orfanat i que el seu únic desig és trobar una familia que els cuidi i els estimi. Acaben complint el seu somni i es tornen a retrobar a l'escola on tots quatre van a parar.

CUÉNTAME OTRA VEZ LA NOCHE EN QUE NACÍ, Jamie Lee Curtos, Editorial Serres –> Quan vaig veure aquest conte, vaig dubtar de la seva qualitat, un conte escrit per una actriu? Però finalment em va semblar un conte divertit, que narra el tema de l'adopció de manera simple, senzilla i planera. Però en aquest cas, em va cridar l'atenció el fet de que no es tracta d'una adopció com les que us he explicat en els conte anteriors. Sinó es tracta d'uns pares qeu han pagat una mare de lloguer perquè engendri el seu fill. Narra la història del naixement de la criatura i les peripècies dels seus futurs pares per reunir-se amb ella.

Espero que us hagin agradat tots. Fins aviat!