Llibreries del món…

30 setembre 2008
0

Hola a tots i totes!

Inaugurem nova secció gràcies a un comentari que un dia una noia em va deixar en els racons del Trompeta, on em recomanava llibreries de Madrid i de Santander. Em va semblar molt interessant, i rumiant-hi molt, he decidit començar una secció que serà més vostra que no pas meva, una secció en la que tothom qui vulgui e`ns podrà deixar algun comentari o enviar-nos un mail parlant-nos d'alguna llibreria especialitzada en literatura infantil que hagi trobat a: el país on viu, on ha viatjat aquest estiu, on hagi anat per viatge de negocis… on sigui… I així farem una espècie d'enciclopèdia de llibreries d'arreu del món.

Us hi animeu? Necessito la vostra ajuda, ja que ni el Trompeta ni jo viatgem gaire.

Fins aviat i Bon voyage!

Els orígens de… EL PRÍNCEP GRANOTA

29 setembre 2008
0

“Hi havia una vegada una granota que es va acabar convertint en un príncep blau”.
Tothom ha sentit innombrables vegades aquest tòpic sobre els prínceps blaus i els contes, però pocs saben que darrera aquest tòpi o personatge hi ha un conte, una història sobre una granota i una princesa.

El conte de “El príncep granota” fou popularitzat pels germànics germans Grimm en la seva versió, i va ser el primer de la seva col·lecció de contes tradicionals.

El probable origen d’aquesta història és però Escocès, sota el títol de The Tale of the Queen Who Sought a Drink From a Certain Well (1548), que ve a dir una cosa així com: El conte de la reina que va buscar una beguda d’algun pou. Tot i que hi ha una altra versió del conte sota el títol: The Well of the World's End (El pou on acaba el món). Les dues però, anteriors a la versió que en van fer els germans Grimm i les dues escoceses.
The well of the World’s end va ser recopilada per Joseph Jacobs en els seus contes de fades Anglesos, escrits l’any 1890.

Us explico les tres històries i em dieu si s’assemblen o no, d’acord?

The Tale of the Queen Who Sought a Drink From a Certain Well
(El conte de la reina que buscava una beguda d'algun pou)
“Hi havia una vegada una reina que estava malalta i que envia a cadascuna de les seves tres filles al pou a buscar aigua que l’ajudi a recuperar la salut. Les tres es troben amb una granota que els hi demana matrimoni a canvi de l’aigua, les dues primeres el refusen, la tercera no. Va portar l’aigua a casa i la mare es va curar.
La granota va anar a casa seva i li va demanar que complís la seva paraula. Li va demanar que l’acollís al costat de la seva porta, després en un cubell, després en un petit llit al davant de la llar de foc, després en un llit al costat del seu, i al final li va demanar que li tallés el cap amb una espassa que hi havia darrera del llit. Així ho va fer, i la granota es va transformar en un rei que es va casar amb ella.”

The Well of the World's End (El pou de la fi del món)
“És la història d’una nena a la que se li mora la mare i el pare es casa amb una terrible madrastra que volia desfer-se d’ella. Li va donar un tamís i li va dir que no tornés fins que no trobes el pou del final del món. Va marxar i preguntava a tothom on era el pou. Al final una dona vella li va dir on era el pou, però no va poder omplir el tamís. Va aparèixer una granota que li va dir que l’ajudaria si feia tot el que li demanés aquella nit. Ella va acceptar i la granota li va dir que podia tapar-ne els forats amb fang, i així ella podria portar l’aigua de tornada.
La madrastra es va enrabiar amb el retorn de la noia, i va instar a la noia perquè complís el que li havia promès a la granota. La granota li va demanar que el posés en els seus genolls, que li donguès sopar, que li deixés dormir amb ella. Pel matí, li va fer tallar-li el cap; i es va transformar en un atractiu príncep amb el que es va casar”

El príncep granota
La versió dels germans Grimm es força similar a les dues anteriors, amb la diferència de que la noia no li ha de tallar el cap a la granota.
“Ens explica que hi havia una princesa que tenia una bola d’or i que se li va caure al pau, jugant al seu jardí. Es va posar molt trista i del pou en va sortir una granota, que li va dir que en podria recuperar la bola (o perla) si li prometia ser la seva millor amiga i fer el que li demani: que li doni de menjar, que el deixi seure al seu costat, poder dormir al seu llit. Finalment en un acte de repugnància, la princesa l’estampa contra la paret i és aleshores quan la granota es transforma en príncep”

En les versions posteriors d’aquesta història i en un intent de suavitzar el tracte que li fa la noia a la granota, l’encanteri es trenca gràcies al petó que la bonica princesa li fa a la fastigosa granota, imatge que ens ha arribat fins als nostres dies.

Robert Chambers en va fer una versió posterior de la història l’any 1836, amb elements de cadascun de les tres variants anteriors. En aquest cas la protagonista és la filla d’una viuda que estava amassant coques i envia a la filla a per aigua. No queda aigua en el pou i es posa a plorar. Apareix la granota que li donarà aigua si es casa amb ella. Ella accepta i és la viuda que la porta a complir la seva paraula, fent que li obri la porta, li faci el sopar, la posi al seu llit, i li talli el cap amb una destral (i no una espasa). I al final també es transforma en príncep.
En català, la història és igual però rep un títol diferent: “El gripau i la princesa”.

Aquesta metàfora sobre els prínceps granota que es poden arribar a convertir en prínceps blaus, ha estat molt utilitzada al llarg dels temps. I ja sabeu el que es diu, primer hauràs de fer molts petons a granotes i gripaus, per tal de poder trobar el teu príncep blau.

Il·lustracions
Són diverses les il·lustracions que he pogut trobar sobre aquesta història. Les primeres són força antigues, la segona és de l’any 1900 i ens narra la seqüència en que la princesa troba la granota en un manatial, aquesta vegada, ja que segons les versions, es pot tractar d’un pou o un manatial on la princesa va a buscar l’aigua.
 

Del Walter Crane de l’any 1874 és aquesta imatge on veiém a una princesa d’època.
 

 

També antigues però amb color són les següents il·lustracions, la primera de Gustaf Tenggren i la segona de Warwick Goble.
 

Les següents il·lustracions són també de caire clàssic:

< /a>

Italianes són les segünets versions d’aquest conte.
  

D’Holanda, Alemanya i orientals són les següents, totes elles molt interessants.
  

Més modernes són les il·lustracions següents, la primera de Toni Halmos.
 

A continuació us presento tot el conte des del punt de vista d’un bon il·lustrador: Steve Morrison.
       

Qui no ha somiat mai amb granotes encantades?

NADONS A L'AIGUA!

28 setembre 2008
0

Hola a tots i totes!

L'altre dia sortint de la piscina municipal de Sant Andreu, on hi vaig diàriament a fer una mica d'esport, vaig veure un díptic que em va semblar d'allò més interessant d'una de les activitats que realitzaràn durant aquest curs escolar. Es tracta de l'activitat de Nadons a l'aigua, en la que nadons de a partir de 6 mesos s'hi poden apuntar amb la seva mare o pare. Es tracta d'introduïr als més petits en el món de l'aigua, un món que o els hi resulta estrany, ja que han estat nou mesos envoltats d'un líquid similar. A la vegada que es reforcen els vincles entre els nens i els seus pares, hi ha un millor desenvolupament motriu, i s'ajuda al nadó a relaxar-se i sentir-se a gust en aquest ambient.

Jo quan pujo cap al gimnàs i passo per davant la piscina petita, alguna vegada he tingut l'ocasió de veure la tendresa i sensibilitat amb la que es treballa amb aquest grup i és un autèntic luxe…

Estic segura que aquesta activitat també la deuen realitzar a altres piscines municipals i privades, i és per això que us animo a si teniu nadons d'aquestes edats, us engresqueu a gaudir-ne.

Fins aviat! 

El Trompeta vist per… VÍCTOR PASANAU

27 setembre 2008
0

 

Il·lustració d'en Víctor Pasanau per al segon aniversari de l'Elefant Trompeta (2008). GRÀCIES, ETS UN ARTISTA!

El Trompeta recomana… LA EXCURSIÓ

26 setembre 2008
0

Hola a tots i totes! En aquest mes de retorn a l'escola sovint resulta complicat enfocar als infants anar a un lloc completament desconegut per a ells, on trobaran molts nens que estan igual de desorientats i descontents que ells, i on hi haurà un mestre o una mestra que, teòricament, li ensenyarà moltes coses noves i complicades. Un nen pensa que qui millor que la seva mare o el seu pare per ensenyar-li tot allò; i perquè ha d'estar tancat sis hores, sovint moltes més, entre quatre parets, on hi ha una senyoreta que el renyarà perquè trenca els colors o s'aixeca de la seva cadira?

L'EXCURSIÓ, Tjibbe Veldkamp, Il·l Philip Hopman, Editorial El Zorro Rojo (2007) –> En Llorenç ha d'anar al seu primer dia de cole, com tots els nens; pero ell no vol i davant de la seva negativa decideix crear la seva pròpia escola, amb rodes, fustes i teles. Un dia decideix anar d'excursió amb tota "l'escola" i acaba topant contra…

Una escola trista i gris i amb un professor malhumorat i uns nens grissos, tristos i seriosos, s'enfronta amb la proposta d'escola del nostre protagonista. Una història que va més enllà d'intentar explicar els nens lo divertit que pot ser anar a l'escola, que també; i ens fa reflexionar a nosaltres com a mestres sobre el tipus d'escoles que estem disposats a oferir als nostres infants i lo grisos i mediocres que podem arribar a semblar alguns dies…

Unes il·lustracions brillants i una història màgica.

Fins aviat!

REBECA LUCIANI: "Mis ilustraciones tienen mi mirada, mi forma de sentir"

25 setembre 2008
0

Una il·lustradora com hi ha poques, Argentina de naixament i catalana d’adopció ara fa vuit anys. La Rebeca Luciani és d’aquelles il·lustradores que o t’encanta o no t’agrada gens, però no deixa a ningú indiferent. Amb un estil molt peculiar i característic que la fan única, els seus personatges transmeten molta dolçor, com ella mateixa diu transmeten la seva manera de sentir, de veure la vida i de viure-la… Surrealistes? No, simplement originals!

 

Autora de contes com: el Somriure de Daniela, 25 contes populars d’Europa o “El cuento del cafecito”. Si teniu ganes de gaudir de bons dibuixos i bones històries, us els recomano.

  – Què és el que més t’agrada de la teva feina?

La posibilidad de crear un mundo diferente en cada ilustración.

– De petita ja se’t donava bé dibuixar?

 De pequeña dibujaba, me encantaba, y pasaba horas y horas en ello.  Por suerte a esa edad estaba libre del "hacerlo bien", y simplemente lo disfrutaba.

– Quan vas descobrir que et volies dedicar al món de la il·lustració?

Cuando vine a vivir a Barcelona, hace ocho años atrás…

– Què és el que creus que fa diferents les teves il·lustracions?

Supongo que el propio hecho de que sean mías, tienen mi mirada, mi forma de sentir; así como las ilustraciones de otro ilustrador tendrá su propia mirada y forma de sentir.  Creo que el hecho de que cada persona es única, vuelve único a todo lo que realice; y más aún cuando se trate de un trabajo artístico ó artesanal, en donde el ánima del ejecutante pasa de manera directa a la obra.

– D’on treus la inspiració per als teus dibuixos més surrealistes?

Me dejo llevar por el texto, pero no por su literalidad; sino por su posibilidad, de contar más allá. Al menos eso intento. Pero no busco una "ilustración surrealista", ni mucho menos; aunque ya hay varios que así la mencionan.

– La teva primera obra com a il·lustradora quina va ser?

"Los oficios de Juan", editado por Kalandraka en el 2002.

– De quin dels teus contes et sents més orgullosa?

De todos, ya que cada uno de ellos ha sido la base para aprender y mejorar el siguiente. Cada texto impone respeto y cada uno tiene su propia dificultad. De todas formas sí es verdad que hay libros míos que me gusta más el resultado al que he llegado que otros. Por ej: "El cuento del cafecito", "La sonrisa de Daniela", "25 cuentos populares de Europa", "La nube de Martín”….

 

– Et va resultar difícil deixar el teu país per venir a Barcelona a dedicar-te a la il·lustració?

Yo elegí venir a Barcelona, no por la ilustración, sino por la curiosidad. Quería conocer como se vivía en otro sitio. Luego apareció la ilustración infantil. Me resultó complicado dejar mi país, en cuanto a lo afectivo.

– Com definiries el teu estil, ja que a part del dibuix i la pintura, utilitzes textures i elements enganxats?

Creo que mi forma de trabajar, va moviéndose según lo que sienta que me pida la historia, en general voy a la pintura porque es lo que más me gusta y donde más cómoda me siento; pero tengo ganas de seguir experimentando por nuevos caminos.

– T’agrada treballar davant un ordenador? O prefereixes el llapis, el paer i el pinzell?

Papel, lápiz y pincel! Aunque  mis trabajos a la hora de digitalizarlos para entregarlos al editor, siempre les realizo algún ajuste de contrastes, brillo, etc.

– Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?

Creo que bastante rica y diversa.

– Un país amb bona literatura infantil és…

Un país con magia.

– El que més t’agrada de la teva feina és…

El juego.

– Quin era el teu conte preferit de petita? Perquè?

No tenía un cuento favorito…, pero me encantaba mirar y remirar un colección que me había comprado mi padre que se llamaba "Enciclopedia de los pequeños", me pasaba largos ratos, mirando los dibujos.

– Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?

Alicia en el país de las maravillas.

– Els contes tradicionals d’Argentina són els mateixos que els d’aquí, Catalunya? Quin és el conte  més típic del teu país?

Sé que es amplio y muy rico el abanico que hay en cuentos tradicionales de mi país, aunque nunca he estado en contacto con ellos; me va dando ganas….

– Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series…

No sé cual, pero sin dudas que me gustaría ser algún animal.

– Els teus propers projectes quins són? Se’n pot saber alguna cosa?

En noviembre saldrá a la venta el último libro que ilustré que se llama "La nube de Martín", con texto de Javier Sobrino. Libro que ha sido finalista en el  I Premio Internacional Compostela.  En febrero del 2009 saldrá a la luz "Carnaval", con texto de Javier Sobrino y editado por La Galera. Y en cuanto a los próximos proyectos ojalá me quede tiempo para sacar adelante Firuláis, con texto e ilustraciones mías.

El Trompeta vist per… XAVIER SALOMÓ

25 setembre 2008
0

 

Il·lustració d'en Xavier Salomó per al segon aniversari de l'Elefant Trompeta (2008). MIL VEGADES GRÀCIES!

Dibuixant… LA PRINCESA I EL PÈSOL

24 setembre 2008
0

 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Ja pots votar al Trompeta pel millor Bloc de Catalunya!

23 setembre 2008
0

Hola a tots i totes!

Ja fa uns mesos, el Trompeta es va inscriure a un concurs de Blocs de tota Catalunya, en l'àmbit educatiu. Després de temps incrivint-se Blocs i més Blocs, finalment s'ha obert el termini de votació i podeu votar si voleu pel Trompeta, o el que volgueu…

A veure si hi ha sort. És tan fàcil com seguir aquest link i rebre un correu de confirmació en el que haureu de pitjar un altre link; i ja està! Fet!

http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=89

Moltes gràcies a tots i que guanyi el millor…

El conte de… LA PRINCESA I EL PÈSOL

23 setembre 2008
0

Un conte tan clàssic com el que us he portat aquesta setmana, té inombrables versions, la d'avui és molt especial.

LA PRINCESA I EL PÈSOL, Lauren Child, Editorial Serres (2006) –> Les princeses de debó no creixen en els arbres, no són fàcils de trobar, has d'esperar a que elles es descobreixin a sí mateixes. Aquesta és una versió molt maca d'aquest conte, il·lustrat per la famosa Lauren Child, auora de "Qui té por al llop ferotge?", o "Ana Tarambana". M'agrada per ser diferent a la resta, ja que hi ha el personatge principal dibuixat, i els escenaris són imatges, fotos, creats per la pròpia autora.

És molt xulo de veure, de debó…

Fins aviat!

<