Elefant Trompeta

“Fa molts i molts anys segons explica la llegenda, en el castell de Tous hi vivia una senyora capriciosa i molt llaminera. Era molt difícil, era molt refinada i estava molt ben acostumada a la bona vida. El bon menjar era la seva autèntica perdició, i només volia coses exquisides. Els cuiners passaven al seu servei l’un darrere l’altre, i ella mai estava contenta ben bé amb res.
L’un li va fer descobrir els cervellets de canari, i vinga a menjar cervellets de canari fins que es va ben atipar, o bé els canaris van desaparèixer del poble.  Un altre cuiner li va servir un suquet d’ossos boníssims. Però no eren fets de qualsevol ós, sinó que el que li donava aquell gust tan bo era el moll de l’os del be negre.
Des d’aquell dia que no va voler menjar res més. És així com es van acabar tots els bens negres dels seus ramats, i també tots els de les contrades veïnes. Era tan complicat de trobar-los que mica en mica i perduda en els seus capricis, la senyora de Tous es va anar acabant tots els seus recursos, va començar a vendre les seves possessions, i es va empenyorar del tot. Ben aviat els seus creditors, en adonar-se que la Senyora s’havia empobrit, es van quedar amb les poques propietats que tenia, el castell ja no era seu.
Sense pertinences ni les riqueses ni els diners ni els capricis als que havia estat acostumada, la Senyora es va veure obligada a demanar caritat de casa en casa, de masia en masia, trucant a les portes d’aquelles masies que en altres temps havien estat seves. En una d’aquestes masies la mestressa, li va donar un crostó de pa i unes nous. I la Senyora de Tous en tastar-les va començar a plorar i plorar i plorar, i és que era tanta la gana que la Senyora portava enrederida, o que realment allò que acabava de provar li havia semblat tan bo, que plorava compadint-se de la seva pròpia misèria, tot dient: “Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui seria la senyora de Tous”.”

Aquesta és la llegenda de la Senyora de Tous, una llegenda de tradició oral de les nostres contrades provinent de Sant Martí de Tous. Com ja sabeu i ja us he explicat amb anterioritat, Sant Martí és un poble de llegenda, i és que tot i ser menut al seu voltant giren un munt d’històries màgiques, i sovint desconegudes per les gents foranes al poble. I aquesta llegenda que us he portat avui és sens dubte el seu hit, el seu èxit, la llegenda entre les llegendes, la més popular i important del poble.

Però el més curiós de la llegenda en qüestió és que és una llegenda que prové d’antic, que fa molts i molts anys que s’explica, i que està inspirada en uns fets reals.

Començarem pel principi, la construcció del Castell de Tous data de l’any 960, i l’any 1030 fa constar a Bernat de Tous com a primer Senyor de Tous. Aquests senyors i els seus descendents acabaran adquirint la jurisdicció del terme l’any 1347, deixant d’estar sota domini dels bisbes de Vic. Algun dels membres de la família de Tous va acompanyar al Rei Jaume I en la conquesta de València, i és per això que un dels municipis conquerits rebé el nom de Tous. La viuda de Bernat de Tous i Senyora de Tous, Beatriu de Vilanova es va arruïnar, i va perdre el castell que va ser posat en pública subhasta a instància dels creditors l’any 1423. És per aquests fets històrics que va néixer la llegenda que encara avui dia s’explica i que potser té més de veritat del que en un inici semblava. I és que sovint molts castells i Senyors varen quedar arruïnats degut a la seva cobdícia i supèrbia, i el cas de la Senyora de Tous, n’és un clar exemple.

Aquesta és sens dubte una llegenda molt viva, i que en l’època de la Renaixença es va enaltir i tornar a la memòria de les gents del poble, en part gràcies al poema que Mossèn Verdaguer va dedicar a la llegenda de la Senyora de Tous l’any 1897. Poema que es troba gravat en una placa de marbre que està en el jardinet del castell, justa al davant d’aquest al costat d’una escultura. El poema diu així:

“La jove de Tous era molt llaminera,
abans diu que obria la boca que els ulls;
de totes les mels sempre vol la primera,
que de cabell-d’angel barreja amb els rulls.
La perdiu li agrada si es ben estantissa,
i el faisà real com mes tendre millor;
fins els rossinyols callen dins sa verdissa
d’ençà que a son coc per son niu tenen por.
Mes la mà del coc li esgotima la hisenda,
fent-la voleiar a glopades de fum,
i la que es estada senyora de renda,
ara per les portes captant se consum.
Ara, si li donen nous per companatge,
per negre que sia, li sembla el pa blanc,
i diu, recordant-se d’aquell pubillatge
que li costa tantes llàgrimes de sang:
— Si jo hagués sabut que era menja tant bona
lo pa de mestall barrejat amb les nous,
ai! no envejaria del rei la corona
i seria encara Senyora de Tous.”

Un altre fet curiós és que la llegenda és tan popular que ha donat lloc a una paraula inventada “Painouenc”, guanyadora del primer certamen d’invenció de mots l’any 2011, definint aquesta paraula de la següent manera:
Painouenc adj. [LC] Que té afecció pel menjar tradicional català, de la terra i natural. Que valora afectuosament i mira d’apreciar tot el què l’envolta sense menystenir res malgrat que altres ho facin. Persona generalment positiva i gentil.

El que sí és ben cert és que a molts infants de diversos indrets d’arreu de Catalunya se’ls diu que han de menjar de tot i valorar el que tenen perquè no els passi com a la senyora de Tous.

Sota el nom d’aquesta exposició s’amaga el 50è aniversari de l’Editorial La Galera, una editorial que enguany fa 50 anys i que ha dedicat tota la seva trajectòria a l’univers de la literatura infantil. 50 anys fent contes per a infants, 50 anys fent contes en català, 50 anys educant als catalans que som avui dia, 50 anys oferint propostes pedagògiques innovadores i obertes. L’editorial és la segona en importància de tot Catalunya i un referent en tot el país. Aquest dijous 3 d’Octubre i fins al 7 de Gener de 2014, a la Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps 20-22) s’inaugura una exposició sobre la trajectòria de l’editorial, els seus títols més destacats, la seva història…

Una editorial en català que va néixer l’any 1963, va ser sens dubte una editorial de valents, de gent que anava a contracorrent en un moment gris de la nostra història, i tirar endavant un projecte com el seu i fer-ho durant 50 anys és sens dubte meritori. És per això que considero que tots els actes que es puguin fer per conèixer la història de l’editorial, homenatjar-la i parlar d’ells seran pocs en comparació a tot allò que han fet per l’educació dels nostres nens, de nosaltres mateixos, de tants i tantes catalanes.

Jo de ben segur que quan tingui una estona m’escaparé per descobrir aquesta exposició, i us convido a tots a que hi aneu.

Peliko era una marca de jocs de taula i trencaclosques independent de Martinex, però aquesta darrera s’encarrega de la seva distribució. Durant anys han produït molts jocs de taula per adults i també per a un públic més familiar, i ho han fet amb èxit. El que m’interessa a mi d’aquesta marca és però la seva vesant més infantil. I és que en l’àmbit infantil compten sobretot amb un gran nombre de trencaclosques i jocs senzills per a nens, tots ells protagonitzats pels més representatius i famosos emblemes infantils de tot el país. Des dels personatges dels Moomin, fins als personatges d’en Mauri Kunnas, passant per uns divertits i molt coneguts en aquelles terres, Tatun ja Patun, que en algun dels seus contes us portaran a fer un recorregut per les seves terres.

Us deixo alguns dels seus productes.

Avui us vull portar una col·lecció molt infantil, però molt divertida. Ja sabeu la debilitat que tinc per en Guido Van Genechten, un il·lustrador infantil belga que té un marcat estil infantil, de línies gruixudes, colors vistosos, personatges dolços… Doncs bé, el que us porto avui és una col·lecció d’aquest autor que es diu Mesclanimals. Uns contes de format quadrat amb tapes i planes dures, molt acolorits, i només amb vuit planes. Uns contes interactius que permeten als infants jugar amb les seves planes dividides i crear així els animals més curiosos i estranys, de manera que podran combinar dos animals per acabar formant un animal diferent.

Són llibres joc, sense més contingut que aquest però que em van semblar d’allò més entretinguts i per això us els he volgut mostrar. De moment la col·lecció compta amb quatre títols, ens els porta l’editorial Baula i us els ensenyo ara mateix.

EL GANILL, Guido Van Genechten, Col·l. Mesclanimals, Editorial Baula

LA VAVOL, Guido Van Genechten, Col·l. Mesclanimals, Editorial Baula

LA ZEBELLA, Guido Van Genechten, Col·l. Mesclanimals, Editorial Baula

EL PORSET, Guido Van Genechten, Col·l. Mesclanimals, Editorial Baula

Farà un mes i mig vaig anar a Pineda de Mar a passar un relaxat dia de platja, i allà vaig descobrir una botiga que tenia molt bona pinta, la llàstima és que era tancada, es diu “Mira k bonic”. Tot i així, vaig fer-li una foto al cartell i a la seva web i uns dies més tard la vaig buscar des de l’ordenador de casa. I la veritat és que la meva intuïció no em fallava i vaig descobrir que “Mira k bonic” de Pineda de Mar és la segona botiga amb aquest nom, que la primera està a Canet, i que havia obert aquest mateix estiu.

No em va sorprendre tampoc descobrir que, tot i que el nom de la botiga i la manera en com està escrit no m’entusiasma, en el seu interior s’hi poden trobar joguines didàctiques de tota mena. D’aquelles que tan m’agraden a mi, d’aquelles tan especials. Marques com Djeco, Haba, Moulin Roty, Lilliputiens… formen part del seu catàleg, i això fa que sens cap mena de dubtes la qualitat dels productes que ofereixen sigui excel·lent. A la vegada, pel que he pogut veure en les fotos de la seva web, els productes estan col·locats amb molt de gust, els espais de les botigues són acollidors, i tot plegat convida a descobrir un munt de joguines educatives pels més menuts de la casa.

Així que és per tot això que us deixo les adreces d’ambdues botigues i us convido a que hi aneu, jo si puc, un dia d’aquests a lo millor m’acosto a la de Canet.

Carrer Riera Gavarra, 32
de 08360 – Canet de Mar.
Teléfon 93 193 41 39

C/ Dr. Bertomeu nº3
de 08397 – Pineda de Mar.
Teléfon 93 193 41 39

El Palacio del Juguete és d’aquelles jogueteries mítiques, i molt molt antigues, d’aquells locals que tenen història. Obert l’any 1936 al carrer dels Arcs número 8 de Barcelona, és d’aquells lloc que destil·len màgia, que saps que són especials, que són diferents. Inicialment la botiga estava dedicada a la venta i fabricació d’utensilis de fusta per la llar, però amb els anys i sobretot en les campanyes de Nadal es varen especialitzar en joguines de fusta, fins que mica en mica es va anar convertint en la botiga que avui dia encara coneixem, i que va acabar convertint-se en una de les jogueteries més importants de tota Barcelona destinada a la venta de tota mena de joguines. Durant la Guerra Civil, la botiga va quedar afectada pels bombardejos, es va haver de reconstruir en bona part, i encara avui es conserva el forat que va produir un tros de metralla en un dels vidres que protegia l’estructura de fusta de la caixa registradora.

Malauradament els temps canvien, i el lloguer d’un local com aquest (que a partir del 2015 passarà a ser de 30.000€ al mes), els han portat a haver de marxar i traslladar-se al carrer Capellans número 3, molt a prop d’on avui es troba localitzada. No sé si quan es publiqui aquesta entrada encara estarà obert l’antic local, o ja hauran inaugurat el nou espai, però si teniu la sort que encara hi són al carrer dels Arcs, anau-hi i entreu. Tot en el seu interior us recordarà a part de la nostra història, a part de la infantesa dels vostres pares o avis: els calaixos, les prestatgeries, la caixa registradora, els vitralls dels aparadors, el lloc en sí és una autèntica relíquia, i crec que que es perdin espais com aquests esborren una mica més la història del nostre país. Si hi sou massa tard, en el seu lloc hi trobareu una nova botiga de Geox, així que si hi compreu no us faran pudor els peus, això sí, haurem perdut part de la nostra història.

Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre si aquesta mena de locals històrics, de llocs emblemàtics haurien d’estar protegits d’alguna manera i la veritat és que resulta un tema força espinós i complicat. Què determina la historicitat d’un local? Què hauria de fer l’Ajuntament? No sé, simplement que em fa una mica de llàstima i força ràbia, però que en el fons la societat, tots hem abandonat el petit comerç, el comerç local, per comprar-nos la roba, les joguines i tot plegat en els Zara’s de torn i que hem de ser conscients que això té moltes avantatges però en el fons també hi té inconvenients.

Us deixo amb algunes imatges que vaig fer.

Ja la setmana passada us parlava de Martinex, així que no us comentaré gaire més al respecte. Aquesta setmana us vull portar els productes Mauri Kunnas, l’il·lustrador del Pare Noel. Un il·lustrador graciós i divertit, del que ja ens han arribat alguns contes a les nostres contrades. Doncs bé, avui us porto les joguines i altres productes que s’han tret sota la marca Mauri Kunnas, segur que us agradarà descobrir-los.

En el país en que vivim, tots som conscients que ser independentista avui dia està de moda, està ben vist socialment, abans ser català i catalanista no era sinònim d’independentisme, avui dia una cosa i l’altre van agafades de la mà. Sembla clar que la societat catalana està fent un pas de gegant cap a la separació, o si més no cap a la consulta d’aquesta. Ara els que érem minoria som majoria, sortim al carrer de forma pacífica i ens fem escoltar. Des de la manifestació de l’11 de Setembre de 2012 on un milió i mig de catalans van inundar els carrers de Barcelona, fins a la cadena humana d’enguany que es preveia un èxit, les editorials s’han posat les piles en aquest tema en l’àmbit infantil. I si han tornat a ressorgir contes oblidats que explicaven la llegenda de les quatre barres, les noves edicions per tractar amb els infants entorn aquest tema s’han multiplicat. En els mesos o setmanes prèvies a la Diada d’enguany les editorials han publicat diversos títols entorn aquest tema. Us en faig cinc cèntims dels que més m’han destacat.

1714, Jordi Sierra i Fabra, Il·l. Ignasi Blanch, Editorial La Galera –> Si hi ha un àlbum il·lustrat o conte que destaca entorn de tots els de rerefons catalanista, independentista o identitari que hem pogut veure aquests dies, aquest és sens dubte un preciós àlbum il·lustrat editat per La Galera. Es tracta de 1714, un llibre que s’encarrega de explicar el perquè els catalans, 300 anys més tard, encara avui celebrem una derrota. Ens parla de la defensa de la ciutat de Barcelona contra les tropes borbòniques, ens recorda aquella guerra i s’encarrega de fer memòria de qui sóm. L’autor ho duu a terme tot plegat a través d’un poema patriòtic i amb les imatges del sempre especial Ignasi Blanch acompanyant la història. És un conte molt especial, d’aquells que val la pena tenir en totes les prestatgeries, un reflexe d’un moment històric, la història de temps passats que ens recorden el perquè volem ser com som i qui som. Un conte simplement espectacular!

QUÈ CELEBREM? L’ONZE DE SETEMBRE, Núria Font, Il·l. Jordi Sunyer, Col·l. Què celebrem?, Editorial Cruïlla (Setembre de 2013) –> Publicat just una setmana abans de l’onze de Setembre, aquest llibre pretén explicar als més menuts què és l’11 de Setembre, què celebrem i perquè. És una manera de donar als nens una resposta senzilla, molt visual i entretinguda a través d’un llibre que inclou text, i imatges reals combinades amb il·lustracions.

La història se’ns explica a través dels ulls d’una nena, la Clara que tot just començar el curs marxa de colònies a Moià, allà anirà a veure la casa de qui va ser conseller en cap de la ciutat de Barcelona quan la ciutat va ser assetjada, Rafael de Casanova. I així aprendrà l’assetjament que va viure la ciutat de Barcelona l’any 1714, i que per recordar la valentia de tota aquella gent i per tal de retre’ls homenatge, a Catalunya cada 11 de Setembre la gent surt als carrers, tot s’omple de banderes i es ret homenatge d’aquesta manera als caiguts defensant la nostra terra.

És una col·lecció molt interessant, que ja compta amb altres títols que expliquen costums i tradicions catalanes, com la de Sant Jordi, la Castanyada, el Nadal…

LA MEVA PRIMERA DIADA, Jaume Clotet, Il·l. Rut Bisbe , Col·l. La Lluna de Paper, Editorial Estrella Polar (Agost de 2013) –> Avui en Marc i la Júlia no tenen escola, és festa, és la Diada i aniran a casa els avis a celebrar un dia molt especial. Però ben bé els dos nens saben què es celebra? Perquè la gent surt als carrers i els balcons s’omplen d’estelades i senyeres?

Les il·lustracions són de la Rut Bisbe, una il·lustradora que no tenia el gust de conèixer i que té un estil molt de còmic, que ha fet coses per a més grans i que no havia tocat l’àmbit infantil en paper, tot i això el seu treball és excel·lent i els seus personatges tenen una gran expressivitat.

PRIMERES PARAULES. EL LLIBRE DEL BEBÈ CATALÀ, Pilarín Bayés, Editorial La Galera –> Si hi ha una editorial en moviment en tot el referent als contes sobre l’11 de Setembre, la catalanitat i Catalunya, aquesta és la Galera. Una altra de les novetats en aquest sentit és un conte per a nens a partir d’1 any, de tapes i planes dures, de format quadrat on apareixen les primeres paraules que ha d’aprendre tot bebè català. Paraules relacionades amb la cultura catalana, la identitat i el sentiment catalanista. A més el llibre ha estat il·lustrat per la mítica Pilarín Bayés, llegenda viva de la il·lustració en català, de catalanisme i de defensa de les llibertats.

A més el conte, inclou un pitet de regal!

L’ONZE DE SETEMBRE, Anna Canyelles, Il·l. Roser Calafell, Editorial La Galera –> De nou, un nou títol de La Galera, aquesta vegada formant part de la col·lecció de Tradicions, que té molt èxit en totes les llibreries en dates senyalades. El conte de la Castanyada, de Sant Jordi, del Tió… cada any hi són i cada any es troben entre els més menuts. És el conte típic de regalar als menuts de la casa quan els hi volem explicar una festa o costum. Imatges clares, acolorides, il·lustracions simpàtiques i senzilles, textos clars i històries fàcils d’entendre. No amb tot això estic menystenint aquesta col·lecció, de fet, tot al contrari, crec que té molt mèrit haver estat capaç d’oferir un producte senzill, econòmic i de qualitat, i que a més interessa a pares i fills.

Aquesta vegada la història gira al voltant de la Sara, que vol viure l’Onze de Setembre intensament, però resulta que el seu gos, el Pelut s’ha escapat. El buscarà a l’ofrena floral, a la manifestació i així anirà passant per tots els racons de la Diada, de manera que mica en mica l’anirem descobrint a través dels ulls de la nena.

El conte ve amb una estelada de regal.

AQUELL DIA DE 1714, A. Munné-Jordà, Il·l. Òscar Julve, Editorial Publicacions Abadia de Montserrat (Setembre de 2013) –> Aquest és un llibre de lectura per a nens més grans de les edats que us acostumo a portar, és per a nens a partir de 8 anys, però com estava relacionat amb la temàtica que estem tractant en el post d’avui, m’havia semblat adequat portar-vos-el. Es tracta d’un llibre que narra una divertida i esbojarrada història. Tot gira entorna l’Euràlia, una nena Barcelonina que vol ajudar a defensar la muralla durant el Setmebre de 1714, per fer-ho però comptarà amb la inestimable ajuda del bou i del Patufet. Una història molt curiosa acompanyada de les sempre divertides il·lustracions d’Òscar Julve.

ELS NENS DEL BORN, Dolors Garcia i Cornellà, Il·l. Pep Brocal, Col·l. Primers Contes, Editorial Publicacions Abadia de Montserrat (Setembre de 2013) –> El darrer dels contes que us porto avui és un conte que ens narra la història del avida a la Barcelona del segle XVIII a través dels ulls de dos infants. Una història per a primers lectors que anirà desgranant com vivien, què els passava i què feien.

Comença la tardor, i sembla que després de l’estiu torna l’activitat pel que fa a les presentacions de contes en llibreries especialitzades. És aquest el cas de la llibreria més activa pel que fa a presentacions. Abracadabra Llibres presentarà aquest dissabte dia 21 de Setmebre a les 12h el conte de l’editorial Barcanova “El món dalt d’una sabata”. A l’acte hi participarà l’autora Cinta Arasa i la il·lustradora Marta Costa. L’acte tindrà dues parts, per una banda les autores ens explicaran com va néixer el llibre, així com la història en qüestió; i una segona part on hi haurà un taller per tal que cada nen pugui crear la seva sabata voladora.

Així que ja ho sabeu, si hi voleu anar:

EL MÓN DALT D’UNA SABATA

Dissabte 21 de Setmebre a les 12h

Abracadabra Llibres

C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona

Avui us vull portar un conte que em va agradar moltíssim, que no sabia amb quin altre conte el podia classificar, i que em va semblar tan bonic que m’era difícil no recomanar-vos-el. És per això que us l’he portat sol. Va, comencem a descobrir-lo:

M’AGRADA, Jordi Sunyer, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula (2013) –> Aquest és sens dubte un conte senzill, un conte sobre la quotidianitat de la vida d’un nen. El protagonista de la història és un menut que ens narra en primera persona tot allò que li agrada fer, com per exemple: passejar, anar a l’escola, fer vacances, un petó a la seva mare… És un conte sobre l’optimisme, sobre les ganes de viure, i sobre la importància de que a tots ens ha d’agradar fer coses, ja siguin noves o desconegudes, més rutinàries o menys. La importància de tot plegat radica en el fet de compartir amb la gent que t’estima i que t’estimes tot plegat.

Les il·lustracions d’en Jordi Sunyer tenen la delicadesa que transmet el seu propi text, són dolces i ens conviden a conèixer i a compartir amb el protagonista del relat la seva imaginació, el seu imaginari. Un conte d’aquells que sempre són especials!