Elefant Trompeta

Ens allunyem una mica dels trolls per parlar-vos d’un altre personatge característic de la mitologia noruega, es tracta del Pixi. A continuació us en faig una descripció d’allò més detallada, ja veureu quins éssers més encantadors.

“El pixi és una menuda i divertida criatura. Només té quatre dits en cada mà, i no té polzes. Tot i així, és millor que el compteu com un dels vostres amics, ja que si es converteix en un enemic, és capaç amb els seus vuit dits propinar-li una pallissa a qualsevol. Per la resta, podríem dir que aquest personatge no és gaire malvat, només cal tenir-lo content i per fer-ho cal donar-li la seva papilla, de la que no pot prescindir.

Es tracta d’una papilla amb una mica de mantega,que no és un preu tan elevat per tenir un d’aquests peculiars homenets a la teva granja, cuidant el bestiar. I és que no us ho havia dit però en les granges noruegues és on viuen aquests homenets. Es dediquen a cuidar de les vaques, vigilar els cavalls, i robar fenc i gra als seus veïns per tal de que el bestiar de la granja que custodia pugui viure còmodament. De fet, no hi ha granja ni granger que es precii que no tingui el seu propi Pixi.

També cal dir que són éssers molt divertits, molt bons explicant acudits, i estigui on estigui es poden sentir les seves rialles. Normalment seu en el graner, al costat d’alguna obertura sota la llum de la lluna. I de tant en tant despareix per pessigar els talons del pobre gat de la casa o fer enfadar al gos del granger.

A les nits, però no és gaire agradable escoltar i és que tan pot produir un so lleuger com el d’una pilota, com llençar cubells, gerres i ampolles buides pel terra, tot deixant menudes petjades com si es tractessin de més de cent rates.

Així que vosaltres mateixos decidireu si teniu ganes o no de tenir un d’aquests a casa.”

Si ahir us vaig parlar d’en Tor Åge Bringsværd i la seva sèrie més coneguda, Karsten og Petra. Avui us porto tot un spin off en el món dels contes infantils noruecs. Es tracta de la sèrie de contes protagonitzats per en Kokos. En Kokos és l’elefant blau més petit del món, i és que viu dins del cofre de les joguines de la Petra. Així com per en Karsten el seu amic fidel és el seu lleó de peluix, per a la Petra ho és en Kokos.

És evident que aquesta col·lecció de contes em va enamorar, perquè si ja em va agradar el seu autor i il·lustradora en la sèrie anterior, en el cas d’un petit elefant blau. La simpatia per aquest personatge va ser encara més gran.

D’en Kokos podeu trobar contes més de solapes i que ens ajuden a descobrir les diferents parts de la casa, o vocabulari molt bàsic per als menuts noruecs; i contes en el que ens narra una història on en Kokos pot haver perdut el eu barret verd, es pot fer amic d’una eruga, o es perd pels diferents racons que va descobrint.

Sens dubte, una col·lecció de contes també fantàstica, que espero que us agradi molt especialment.

Avui us vull recomanar una col·lecció de contes d’un dels autors noruecs més prolífics dels darrers temps: Tor Åge Bringsværd. És editor, traductor, escriptor, autor d’obres de teatre, i evidentment entre les seves peculiaritat destaca que és molt prolífic en el camp de la literatura infantil.

Karsten og Petra és una col·lecció de contes protagonitzada per un nen i una nena que es coneixen a l’escola i que es fan molt bons amics. Col·lecció de contes on ens narren mil i una aventures d’aquests dos nens en diferents àmbits. Ve a ser una sèrie tipus: TEO o Les Tres Bessones, però amb la peculiaritat de que és una sèrie noruega que ha arribat a nivells de fama al seu país força elevats. Fins i tot s’ha fet una sèrie per la televisió amb protagonistes reals.

El millor amic d’en Karsten és un lleó de peluix, al que li explica tots els seus problemes, aventures i desventures. I junts amb la Petra passaran un dia a la granja, ens descobriran el Nadal, la platja, l’hivern…

Pel que fa a l’il·lustradora que ha dinat vida a aquests personatges és la il·lustradora Anne Holt G., nascuda també a Noruega, i que ha treballat sovint amb Tor Åge Bringsværd, no només en aquesta sèrie sinó tambñe en d’altres.

Avui però, us en porto algunes imatges de les portades d’aquests contes, i també us puc dir que també podeu trobar les aventures d’en Karsten i la Petra per separat en alguns títols.

“Aquesta és la història d’un troll de quatre caps. Vivia darrera d’un penya-segat enorme i fosc. Tenia moltes riqueses, tresors, or i plata, pedres precioses i tot el que un podia desitjar. Però es tractava d’un troll cobdiciós que tenia tots els seus tresors dins d’un cofre de coure que protegia amb cos i ànima.

Un bon dia, li van dir que hi havia un tresor que encara no tenia i que era el més preuat de tots: la llum del sol. És aleshores quan el Troll de la muntanya Muere comença el seu llarg viatge a la recerca de la llum del sol. Una llum tan forta i brillant que és capç d’eclipsar al món sencer. Tan daurada que il·lumina les vides de milions d’éssers vius. I el seu únic pensament era que aquell tresor havia de ser seu per tancar-lo en el seu preuat cofre de coure.

Però vet aquí que després de molt temps i molt buscar es va adonar que per més que allargués la mà, per més que intentés aconseguir-lo, aquell tresor mai seria seu.”

“Diuen que si seus a la part alta de la cascada i el silenci s’apodera de tu, en una nit il·luminada per la lluna; aleshores podràs sentir l’esperit de la cascada.

Està allà baix enmig d’aquella foscor, tocant profundes melodies de la natura que ho atrapa tot. Els arbres, el bosc, els sorolls de la natura i de la nit, exerceixen de fidels acompanyants. L’eco es fa sentir cada vegada més i més fort.

Allà a baix de tot, hi és el violinista de la cascada que fa sonar concentrat amb moviments forts i rítmics, el so de la seva música. I et sents atrapat, tens la sensació que vols formar part de tot plegat, que portes el ritme a dins teu i que t’has d’unir.

Una trampa sinistra per tots aquells que es deixen emportar per la música de  l’esperit de la cascada.”

“Aquesta és la terrible història d’una dona que tenia tres filles. Eren molt pobres i una de les seves úniques fonts d’aliment, era una gallina que ponia ous cada dia. Però vet aquí que un dia la gallina es va escapar, i la dona va enviar a la seva filla gran a buscar-la.

Va ser aleshores, quan la noia va sentir una veu que li deia que la gallina estava ballant a la muntanya. Va seguir la veu i va caure per una trapa, que la va portar a travessar diverses habitacions fins que va arribar a la darrera on es va trobar un troll, que li va preguntar si vola ser la seva estimada. La jove s’hi nega rotundament i el troll li va arrencar el cap i va llençar el seu cos i el seu cap al soterrani.

Passaren set dies i la dona començava a estar preocupada, no hi havia rastre ni de la seva filla gran ni de la gallina. És per això que va decidir enviar a la filla mitjana a buscar a la seva germana i a la gallina. I la jove va córrer la mateixa sort que l’anterior, va caure en la trampa del troll i va morir amb el cap arrencat per negar-se a ser l’estimada d’aquest.

Va passar una setmana més i la dona va decidir enviar a la seva filla petita a trobar les seves germanes i la gallina, i també va caure en el parany del troll i va caure per la trapa. Va anar travessant habitacions i va veure el cos de les seves germanes. Decidida a no córrer la mateixa sort, va decidir acceptar la proposta del troll i ser la seva estimada. La va omplir de joies i vestits bonics, i va ser així com la jove va poder salvar la seva vida.”

NORWEGIAN FOLKTALES, Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe, Il·l. Erik Werenskiold i Theodor Kittelsen, Editorial Pantheon Books –> El recull de contes que us porto avui és el més famòs recull de contes de fades Noruecs escrit mai en la història del país. Es tracta de Norske Folkeeventyr (en noruec), contes de Fades Noruecs. Escrits pels grans recopiladors de contes noruecs, una espècie de germans Grimm nòrdics.

Doncs bé, aquest recull va sorgir en l’època de l’exaltació nacional de Noruega i de la recent aconseguida independència de Dinamarca, i és per això, amb aquest sentiment de recuperar la cultura pròpia i els relats de tradició oral, que va nèixer aquest recull de contes.

Un recull on no només podem trobar històries de Trolls, sinó també les versions noruegues de contes coneguts arreu d’Europa com la Bella i la Bèstia, els ànecs salvatges o el Perquè l’aigua del mar és salada?

De fet, aquest recull m’hauria agradat comprar-lo en una edició concreta en noruec, però no el vaig trobar, i em vaig haver de conformar amb l’edició anglesa, que és la que us he portat avui.

Bånsull és una botiga de puericultura, roba i joguines per a nadons que vaig descobrir en la meva visita a Noruega, concretament  a la ciutat d’Stavanger. En una passejada per aquesta ciutat, la vaig trobar i em va agradar moltíssim. Li vaig fer unes quantes fotos, vaig entrar-hi, vaig estar força estona tafanejant i finalment m’he decidit a portar-vos-la. No us imagineu una gran botiga, i és que és força menuda i acollidora. Però tot i així hi descobrireu marques de joguines que us agradaran moltíssim, i una mica de tot per al vostre nadó.

Si alguna vegada passeu per aquesta ciutat, us recomano que us acosteu al carrer Skagen 4, i allà la trobareu.

Quan pensem en follets, ens imaginem éssers menuts i entremaliats, però no ens imaginem pas que puguin ser capaços de despertar les nostres pors més amagades. Doncs bé, en el cas dels follets noruecs sovint és així, sinó mireu la història del Follet de l’Aigua:

“El follet de l’aigua és molt astut, els humans són la seva pressa, i quan es pon el sol, cal estar molt alerta. El follet de l’aigua, el podeu trobar amagat al damunt d’un nenúfar gran i brillant que intentem agafar amb les mans. En el moment que el toquem, el follet sortirà de sota les aigües i ens agafarà amb les sesves humides i fangoses mans.

O si una tarda estem asseguts sols, al costat de l’estanc, els nostres records aniran venint a la nostra ment com si es tractés d’una pel·lícula, però no us enganyeu és el follet de l’aigua que està fent maquinacions dins de la vostra ment, portant-vos els records més càlids i agradables, i fent que mica en mica aneu perdent de vista la realitat, us acosteu a l’estanc i perdre per sempre més la vostra vida, que quedaria atrapada al fons de l’estanc.”

Esgarrifós, no?

TROLL, VVAA, Il·l.E. Kittelsen, Editorial Cappelen Damm –> Ja coneixeu tots la meva debilitat per la literatura oral d’arreu del món, i era inevitable anar a Noruega i no portar-me cap a casa un conte de Trolls. És d’aquest conte, del qual n’estic extraient alguns fragments en les històries que us estic portant aquests dies. Evidentment, em vaig portar un conte en Noruec, però el que avui us porto és en castellà. Es tracta d’un petit homenatge a aquests éssers mitològics, en format de recull de Trolls o històries on apareixen Trolls acompanyats de les il·lustracions del gran Theodor Kittelsen.

Al principi hi podeu trobar un petit escrit on ens parla del Trolls com a ésser de la mitologia escandinava, i al final un repàs a la vida i obra de Kittelsen, també conegut com l’il·lustrador dels Trolls.

Les històries que hi podem trobar són contes de fades Noruecs, sobretot els més característics i un munt de contes i històries on apareixen els Trolls com a antagonistes. Cal destacar però que no es tracta d’històries senceres, sinó de fragments dels propis contes, il·lustrats tots ells amb una imatge. Es tracta d’un total de 23 fragments que ens permetran endinsar-nos una mica més en la descoberta d’aquests personatges.

Una petita i bonica mostra dels contes de fades noruecs més característics.