Elefant Trompeta

Peliko era una marca de jocs de taula i trencaclosques independent de Martinex, però aquesta darrera s’encarrega de la seva distribució. Durant anys han produït molts jocs de taula per adults i també per a un públic més familiar, i ho han fet amb èxit. El que m’interessa a mi d’aquesta marca és però la seva vesant més infantil. I és que en l’àmbit infantil compten sobretot amb un gran nombre de trencaclosques i jocs senzills per a nens, tots ells protagonitzats pels més representatius i famosos emblemes infantils de tot el país. Des dels personatges dels Moomin, fins als personatges d’en Mauri Kunnas, passant per uns divertits i molt coneguts en aquelles terres, Tatun ja Patun, que en algun dels seus contes us portaran a fer un recorregut per les seves terres.

Us deixo alguns dels seus productes.

Ja la setmana passada us parlava de Martinex, així que no us comentaré gaire més al respecte. Aquesta setmana us vull portar els productes Mauri Kunnas, l’il·lustrador del Pare Noel. Un il·lustrador graciós i divertit, del que ja ens han arribat alguns contes a les nostres contrades. Doncs bé, avui us porto les joguines i altres productes que s’han tret sota la marca Mauri Kunnas, segur que us agradarà descobrir-los.

Avui us vull parlar de Martinex, una empresa familiar finesa fundada l’any 1986 dedicada als productes per la llar, les joguines, la decoració i els regals. L’any 2001 la segona generació de la família va agafar el control de l’empresa, i aquesta ha anat creixent. És així com Martinex s’ha fet amb el control d’altres marques que formen part ara mateix de la seva pròpia empresa. D’entre les marques de joguines en destaquen tres que són les que us portaré en les properes setmanes.

Per una banda Martinex compta amb els drets d’imatge dels Moomin, personatges finesos per excel·lència i de gran rellevància en tot el país, dels que han fet peluixos, ninos, jocs, joguines, parament per la llar… Tot el que pogueu imaginar que es pugui treure d’uns personatges de conte és a les seves mans.

Per altra banda també compten amb els drets d’imatge de les il·lustracions de Mauri Kunnas, un dels il·lustradors infantils finesos més rellevants dels darrers temps, que a més ha il·lustrat diverses històries relacionades amb el Pare Noel, que com tots ja sabeu és finés, i de les seves il·lustracions podeu trobar tambñe molts productes.

I per acabar, Peliko, una marca de joguines finesa que l’empresa va adquirir i que en té els drets.

Així cada setmana us aniré portant una d’aquestes submarques. Començaré és clar, pels Moomin, el més finés per excel·lència. Jo no vaig poder evitar portar-me un peluix d’ells quan hi vaig ser-hi.

Mauri Kunnas és sens dubte l’escriptor finès viu més llegit arreu del món. Es tracta d’un autor i il·lustrador infantil que ha venut més de set milions de còpies arreu del món. Tanta popularitat és sens dubte gràcies a que és l’il·lustrador per excel·lència del Pare Noel, personatge que com ell prové de Finlàndia. I és el seu conte sobre aquest home gros vestit de vermell el seu treball més important, traduït a 28 llengües diferents.

I és que els Nadals de Kunnas són els Nadals finesos, els Nadals més purs, amb llocs nevats i amb la festa tal i com es viu al seu país. Dels seus contes es desprèn totalment el Nadal de Vammala, i és que diuen que sovint ha il·lustrat les seves esglésies, els seus carres, el seu ambient rural en els seus contes sobre el Pare Noel i el Nadal.

D’ell però us en puc explicar moltes més coses, va néixer l’any 1950 a Vammala, al sud de Finlàndia. L’any 1975 es matriculava en la Universitat d’Art i Disseny de Helsinkii com a dissenyador gràfic. Va treballar per a molts diaris fent tires gràfiques de sàtira política, tot i que el que el va fer realment famós arreu del món varen ser els seus contes per a infants. Els seus contes es caracteritzen sobretot per estar protagonitzats per animals que prenen forma antropomòrfica, i hi ha qui ha arribat a comparar el seu estil amb el d’en Richard Scarry. La seva sèrie de contes més famosa és la que protagonitza un gos anomenada Koiramäki.

Personalment em sembla un il·lustrador espectacular, amb un estil molt característic i amb una màgia especial a les seves mans.

Tot i que no vaig poder conèixer gaire de Finlàndia en la meva ruta d’aquest any per Lapònia, Cap Nord i el Nord de Noruega, sí que vaig trepitjar aquest país, concretament la part més al Nord, i només ser-hi em vaig adonar de la importància dels Moomin per als finesos. Aquí potser no són uns personatges molt populars ni coneguts, però jo sí que coneixia la seva existència, i sabia que havien nascut a Finlàndia.

És per això que avui vull aprofundir una mica sobre la història d’aquests personatges, parlar-vos de la vida de la seva autora, de quan els va crear i quina ha estat la seva evolució al llarg dels anys.

La seva autora Tove Jansson va néixer l’agost de 1914 a Finlàndia, nascuda a la Finlàndia- sueca, per dir-ho d’alguna manera, el seu idioma era el suec, tot i que també parlava el finès. Des de l’any 1930 al 1938 va estudiar art, i ho va fer a tres ciutat diferents: Stockholm, Helsinki i Paris. Ja al 1934 el seu primer personatge Moomin va aparèixer en la revista Gram.

Però què eren els Moomin? Els Moomin eren una espècie de família de personatges de conte blancs, arrodonits i similars als hipopòtams que vivien en la seva casa a Moominvalley, la Vall dels Moomin. Allà vivien trepidants aventures, i totes aquestes aventures que de moment estaven al cap de la seva autora, van passar al paper en el seu primer llibre l’any 1945. A aquest el seguirien vuit llibres més i tres àlbums il·lustrats tots ells escrtis i publicats originàriament en suec.

Anys més tard tots els llibres acabarien traduint-se a l’anglès i molts idiomes d’arreu del món. Els personatges de la Tove protagonitzarien tota mena d’objectes de merxandatge i fins i tot els acabarien convertint l’any 1990 en una serie de dibuixos animats, que estic convençuda que us deu sonar.

L’any 2001 a l’edat de 87 anys moriria la mare d’aquests simpàtics personatgets de color blac deixant al darrera seu un llegat que els anys mai podran esborrar.