Els racons de… JOUJOUX

30 abril 2009
0

Hola de nou! Del meu viatge a Parísn’he tret moltes coses positives, i una d’elles és la descoberta d’aquesta tenda Joujoux. Un autèntic paradís de les miniatures. En la tenda hi podem trobar els interiors de la casa de nines que totes hem somiat en tenir quan èrem petites. Uns detalls increíbles, i tot en un marc preciós i acollidor. I és que la botiga no es pot trobar en un espai més bonic, als Passages Couverts, que són una espècie de galeries interiors molt antigues i boniques en les que podem trobar les botigues amb tot l’encant parisí i uns cartells genials, d’aquells tan antics i clàssics… Un marc encantador per una botiga que també ho és.

L’adreça exacta:

Passage Jouffroy 41-43

Metro: Grands Boulevars

joujoux01joujoux02

El Trompeta vist per… BERNADETTE CUXART

29 abril 2009
0

Quina alegria he tingut quan he obert el meu correu electrònic aquest migdia i m’he trobat amb una sorpresa molt especial. Una nova versió de l’Elefant Trompeta feta amb plastilina per la Bernadette Cuxart. És bonica i diferent, i m’ha agradat molt. De fet, he preparat l’article volant perquè tots en pogueu gaudir.

elefantboblau_pk

Mil gràcies Bernadette!

Dibuixant a… LA FLOR ROMANIAL

29 abril 2009
0

flor_romanial_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

Home sweet môme

28 abril 2009
0

Per Setmana Santa ja sabeu que vaig marxar a París i evidentment el Trompeta i la seva llibreta també van viatjar. De París es diu que tenen una gran cultura pel que fa a literatura infantil, i jo sóc de les que pesno que també cuiden molt les joguines que ofereixen als seus infants, ja que moltes de les marques que us porto són d’allà. Doncs bé, passejant per Montmartre vaig descobrir una botiga molt xula, amb coses per a infants de disseny. Es diu Home sweet môme, hi hi ha des de joguines de fusta; samarretes i roba curiosa per a nens; pitets amb formes de pirates, animals, etc.; i el que més em va cridar l’atenció és que tenen una col·lecció, a conjunt amb les pitets, de cuberts per a infants. Evidentment, tot caríssim i moníssim, però una botiga curiosa de fotografiar.

Mireu…

Si us acosteu per París, la podeu trobar a Rue Lepic 59-61

Els orígens de… LA FLOR ROMANIAL

27 abril 2009
0

“Vet aquí una vegada un Rei que estava molt malalt, i que només tenia una manera de guarir-se, amb la Flor Romanial, una flor que mai abans ningú ha vist ni n’ha sentit parlar. Per aconseguir-la, el Rei envia als seus tres fills a buscar-la, i el primer que la trobi serà el digne hereu i successor.
Els tres germans decideixen trobar-se en un punt en concret un any després, el petit i més espavilat,en Bernadet,  rep l’ajuda d’un àguila que maltractaven els seus altres dos germans i acaba trobant la flor. Passa l’any i es troben, i el Joanot, el germà gran l’enterra i li pren la flor. El gran i el mitjà tornen al palau amb la flor i el pare es cura. Passa el temps i quan el pare decideix nombrar successor al Joanot, un pastor passa per allà on en Bernadet ha estat enterrat, que hi ha crescut unes boniques canyes. El pastor n’agafa una i al bufar-la en forma com si es tractés d’una flauta o un flabiol, se sent al Bernadet que diu:
“Oh pastor, bon pastor,
Tu em toques i no em fas por,
M’enterraren dins l’arena
 per la flor romanial.”
El pastor sorprès i coneixent la història del rei porta la canya a Palau, allà en Joanot la bufa i la canya respon:
Oh germà, lo mal germà,
tu em toques i em fas mal.
M’enterrares dins l’arena
per la flor romanial.
El germà gran confessà i van a buscar el lloc on va ser enterrat Bernadet que continua viu gràcies a l’ajuda d’un tros de flor romanial que li havia quedat amagada a la butxaca. Finalment en Bernadet acaba coronant-se rei.”

 

Aquesta és una rondalla fantàstica amb origen ben clar, ambientada a la ciutat de Mallorca on va néixer la història: la flor Romanial. Una d’aquelles històries antigues explicades de pares a fills i recopilada per Antoni M. Alcover en el seu llibre Aplec de Rondaies Mallorquines del 1936 a Palma. Alcover fou com el Joan Amades de les Balears, com els Germans Grimm a Alemanya, un bon recopilador de contes, que ens ha permès que històries com aquestes no es perdin en l’oblit i arribin als nostres dies.
Curiosament, aquesta història té també la seva versió catalana, i sota el títol la Flor del Penical ens explica una història també molt similar.
Un Rei amb una cama malferida que no s’acaba de curar i tres fills que van a la recerca de la Flor del Penical. Surten amb tres dies de diferència. El que canvia és que qui ajuda al fill petit a trobar la Flor és una velleta que tots tres troben pel camí i que només el petit té cor de donar-li una mica de menjar. Com a compensació, la dona li entrega la Flor i l’ajuda a amagar-la dels seus germans. Igual que en la història anterior els dos germans li prenen i el maten, però el gran, cobdiciós mata també al mitjà clavant-li una espasa. El petit és enterrat i en surt un canyar al capdamunt on d’una de les canyes un pastoret se’n fa un flabiol.
La resta de la història és igual però aquesta vegada qui havia mantingut el noi en vida no era la flor, sinó la velleta que dia rere dia li havia portat menjar.”

Aquesta versió fou recopilada per Joan Amades sota el títol la Flor del Penical en el seu llibre Les millors rondalles populars catalanes (1979).
Però aquí no s’acaba la història de la Flor Romanial, ja que al País Valencià també en tenen una altra versió sota el títol: La flor del lliri blau o la flor del lilolà. Igual que les altres dues, hi ha alguns aspectes que es modifiquen.
“És una princesa que està malalta i només es pot curar amb aquesta flor màgica. El pare de la noia promet que qui porti la flor tindrà la mà de la seva noia. Tres germans en sentir la notícia decideixen partir a la seva recerca. Surten en tres dies de diferència i els tres es troben amb una velleta que demana almoina, només el petit li dóna  (igual que en la versió catalana) i la vella li diu on pot trobar la flor i li dóna una capa per fer-se invisible. El xicotet fa camí cap a la muntanya llunyana i perillosa indicada per la vella i troba la flor. DE camí cap a casa es troben els germans que acaben descobrint que el petit té la flor. L’enterren i són les arenes on és enterrat que parlen i diuen el que ha passat al rei que finalment casa a la seva filla ja curada amb el més petit i valent de tots.”

Buscant imatges i il·lustracions per l’article, he trobat una cosa que m’ha sorprès: aquest conte ha traspassat fronteres, països i nacions i ha creuat mig món, fins a convertir-se en un conte força explicat i recurrent a Sud Amèrica, sota el títol de La Flor de Lilolá o Lalilà. Segons ells es tracta d’un conte d’origen espanyol (llàstima que no és ben bé així) i ells l’han adaptat, de manera que a cada regió s’explica una mica diferent. A Colòmbia, la història de la recerca de la flor sorgeix perquè el protagonista, Enoc, amb el seu amic, ha de trobar la flor per alliberar a la seva novia segrestada el dia del seu casament per un malvat mag.
En canvi,a centre Amèrica es tracta de la recerca d’un fill per curar la ceguera del seu pare. Curiós, oi?

La flor romanial com és realment? De fet , es tracta d’una flor de color blau, amb pètals de vellut i una olor màgica que mai ningú no ha vist. Potser té forma de lliri, com en la versió valenciana o potser té molts pètals petits i és suau com la seda, tal i com diu la catalana. El que és clar és que és una flor blava, una flor impossible de trobar.

Una història molt bonica sobre la recerca d’un element màgic per tal de curar una malaltia que no té cura. Bonica història amb just final.
Il·lustracions
No és fàcil trobar imatges d’aquesta història, de fet és força complicat. Primer, us porto la portada de Xesco Boix on apareix aquesta història.

0000137486_350

 
Podem trobar una imatge força antiga i la següent és una portada colombiana de la història.

rondaies4colombia

 
De Mariela Agudelo és aquesta il·lustració.

lilola_marielaagudelo

 
Ara us porto una imatge d’un lliri blau perquè veieu a què es pot semblar la flor de la història que avui ens ocupa. És preciosa.

jpg_lliri_blau

 
Per acabar, una imatge de les tres Bessones i La Flor de Romanial, és gràcies a elles i als meus nens que vaig descobrir aquesta història un dia de pluja.

dvd-0082
 
A veure si teniu sort i trobeu la flor!

Explica'm… EL GRAN LLIBRE DE LES AVENTURES

26 abril 2009
0

EL GRAN LLIBRE DE LES AVENTURES, vvaa, Il·l. Pedro Rodríguez, Editorial Parramón (2006) –> Un recull de contes del gènere de les aventures pensat per a nens de 8-9 anys als que els hi agraden aquets tipus d’històries. Adaptacions de Wilde, Stevenson, Defoe… ens porten històries de pirates, cavallers, indis, balleners… 11 relats entre els que podem trobar: Ivanhoe, Robinson Crusoe, Tom Swayer.

Com a aspectes positius té un il·lustrador molt divertit que dóna una imatge innovadora de les històries; així com que cada història està acompanyada per una nota Biogràfica i bibliogràfica de l’autor. De manera que als infants se’ls fa conèixer no només la història sinó el seu autor.

9788434229280

Jugant a… ESEMEBE

25 abril 2009
0

Hola a tots i totes! Per fi us porto una marca de joguines d’aquestes que tan m’agraden a mi que és catalana: Jocs Esemebe, ubicada a Cornellà del Llobregat. És una marca amb molts productes i no tots m’interessen especialment: tenen castells, vaixells pirates, cases de nines, animals de tot tipus de goma, caballers, prínceses, dracs… És una marca que podem trobar a diverses botigues, però tenen dos tipus de joguina que m’han interessat especialment.

Una és: les cuinetes i els seus utensilis, de fusta i preciosos;  i l’altre les titelles de drap, fetes a mà i molt simpàtiques. És el que més m’agrada d’una marca que suposo que pel fet de no ser d’importació, els seus preus poden ser una mica més baixos.

Jo he vist els seus productes als Casa Viva de joguines i també als Didacmanía. Voleu veure’n les fotos?

Crònica de la 2a Trobada d'Il·lustradors

24 abril 2009
0

Ahir Sant Jordi, un dels dies més especials de l’any per una mestra aficionada a la literatura infantil i gran admiradora dels bons il·lustradors. Com l’any passat, s’ha celebrat la segona Trobada d’Il·lustradors a la Vila de Gràcia, i sincerament han millorat força pel que fa a l’any passat en relació en l’espai que tenien els il·lustradors per treballar. Aquest any l’Ajuntament ha posat “calerons” i com a mínim han pogut tenir unes taules força amplies.

Jo vaig estar a la tarda, i hi havia l’Ignasi Blanch, l’Agustín Comotto… i em va encantar que poguessin treballar amb més material i més variat que l’any passat. Fins i tot en Comotto feia collage en els seus dibuixos, de fet jo tinc un vaixell amb paper de seda.

Moltíssima gent i molts nens, un públic d’allò més exigent que demanava les seves il·lustracions. Jo la veritat és que vaig passar una mica de vergonya, per no dir molta, rodejada de tant nen i amb el meu conte a la mà de la Guerra perduda. Evidentment, el Trompeta no va revelar la seva autèntica identitat, i va quedar com sempre a l’anonimat.

Pel que fa als il·lustradors molta qualitat i molt professionals, molt amables i amb molta paciència amb uns nens nerviosos, impacients i atabalats. De nou, la meva enhorabona a aquesta genial iniciativa i a veure si l’any vinent es torna a celebrar, encara millor, en un millor espai, amb més il·lustracions i potser, com a proposta, una exposició d’originals.

Us deixo amb algunes imatges.

El Trompeta recomana… CONTES D'ÓSSOS (V)

24 abril 2009
0

Hola a tots i totes! Els ossets: gran animal típic i tòpic pels infants. És el gran animal protagonista d’infinitat de contes i històries. Normalment és l’osset tendre i dolç… però mai és l’animal ferotge que en realitat és. Avui us porto dos contes molt diferents entre sí, un molt tendre i una mica nyonyo i l’altre d’una qualitat excepcional.

PIGUI Y EL GRAN OSO BOBOSO, Mick Inkpen, Editorial Bruño (2008) –> Pobre ós que no li han pogut posar un nom més cursi i nyonyo. Salvant el títol del conte la història és dolça i simpàtica sobre un porquet que té per amic un ós i que aquest hi ha un munt de coses que no pot fer, però d’altres en canvi que sí i és això el que el fa especial i amic del porquet.

Les il·lustracions són senzilles, dolces, coloristes i mones.

518jc0knxhl__sl160_

 

DISCURS DE L’ÓS, Júlio Cortázar, Il·l Emilio Urberuaga, Libros del Zorro Rojo –> “A l’estiu nedo de nit a la cisterna picotejada d’estels, em rento primer amb  una mà, després amb l’altra, després amb totes dues juntes, i això em produeix una grandíssima alegria”. 25 anys després de la mort de Cortázar aquesta editorial reedita el seu conte, una història que ens parla sobre l’ós de les canyeries, els sorolls que fa, per on va; així com de la solitud humana. Un conte preciós que com sempre ens porta una editoial que mira motl bé quins llibres tria per a publicar i de quina manera ho fa. Genial!

blog_t-osoblog-osblog_oso4blog_oso3blog_oso2blog_oso1

Els racons de … PAIN D'EPICES

22 abril 2009
0

Hola a tots i totes! De nou un racó increíble de París, per si alguna vegada us hi acosteu per allà, sapigueu que aquesta jugueteria és de visita obligada. Es tracta de Pain d’Epices, una jugueteria que també té alguns contes, amb totes aquestes marques franceses que tan m’agraden. L’aparador ja és una monada, i per dins dues plantes de cosetes d’allò més excepcionals. Si voleu algun peluix d’en Moulin Roty és dels millors llocs on trobar-los; això sí, no us espereu que el preu variï gaire del d’aquí, de fet, tot i que aquí són joguines d’importació els preus són pràcticament iguals.

Perquè us en feu una idea de la botiga, el millor que podeu fer és veure les fotos.

 

Si visiteu París, la podeu trobar a:

Passage Jouffroy 29,31,33, dins de les galeries de els Passages Couverts.

<