Explica'm… ELS COLORS OBLIDATS

31 Gener 2010
0

ELS COLORS OBLIDATS I ALTRES RELATS IL·LUSTRATS, Silvia González Guirado, Il·l. David García Forés, Desireé Arancibia i Marta García, Editorial Play Attitude (2009) –> Crec que és la primera vegada que recomano un conte pensat per a joves, adolescents i adults. Però és que es tracta d’un recull de quinze relats preciós, amb unes il·lustracions màgiques i que parlen de temes universals com: l’amor, el coratge, l’amistat, l’ecologia… I és que es tracta d’una editorial amb consciència ecològica i social, i és que a part d’utilitzar un 50% de paper reciclat i tintes fetes amb olis vegetals per a la seva impressió, destina un 10% dels seus beneficis a una ONG.

Dit tot això, parlar-vos de les històries. La primera comença amb Carmesina, una jove noia en que al seu món li van desapareixent els colors dia rere dia, fins que un dia tot això canvia. I és que un gat negre ho pot canviar tot.

Un viatge a altres móns, a altres temps amb una nova forma d’entendre’ns a nosaltres i a la resta.

Les il·lustracions són precioses, val molt la pena fer-hi un cop d’ull.

El Trompeta recomana… BONS DE CONTE

29 Gener 2010
0

Aquest nom de “Bons de conte” no és ni més ni menys que una col·lecció que vaig descobrir ja fa uns quants mesos i em va agradar molt. Es tracta de protagonistes divertits típics i característics de tots els contes de fades, però amb alguna característica peculiar. A part del conte, en cada entrega ve un joc com de cartes o targetes, que te molt bona pinta. Una bona manera de divertir-se llegint. Voleu conèixer aquests simpàtics personatges amb mi?

ALÍCIA, LA PRINCESA MANDROSA, Rocío Antón i Lola Núñez, Il·l Claudia Ranucci, Editorial Edelvives –> L’Alícia és una princesa que pot semblar com la resta, però no és així, i és que la pobra sempre té moltíssima mandra, tanta que fa tard sempre a tot arreu.

16

MARIONA, LA SIRENA RONDINAIRE, Rocío Antón i Lola Núñez, Il·l Claudia Ranucci, Editorial Edelvives –>Qui no ha somiat mai que era una princesa i que somiava en nedar pel bonic fons marí? Doncs la sirena d’aquest conte és d’allò més peculiar, i és que mai té ganes de fer res, té una mandra per tot…

2portadaphp

NICOLAU, EL SAVI MENTIDER, Rocío Antón i Lola Núñez, Il·l Claudia Ranucci, Editorial Edelvives –>Un savi d’allò més barrut que només fa que dir mentides… Aish, que li creixerà el nas.

4

RITA, LA FADA DESENDREÇADA, Rocío Antón i Lola Núñez, Il·l Claudia Ranucci, Editorial Edelvives –>Les fades són uns èssers fantàstics qie m’encanten, sempre amb la seva vareta fent encanteris aquí i allà, llàstima que aquesta és una mica desorganitzada.

27

ROGER, EL PRÍNCEP PORUC, Rocío Antón i Lola Núñez, Il·l Claudia Ranucci, Editorial Edelvives –>Qui no ha tingut por alguna vegada? Tots. Però és estrany que un príncep fet i dret en tingui, oi? Doncs en Roger n’és un d’ells.

portadaphp

SIMÓ, EL FOLLET CAPRITXÓS, Rocío Antón i Lola Núñez, Il·l Claudia Ranucci, Editorial Edelvives –> Els follets són uns éssers simpàtics i sovint entremaliats. Però capritxosos? En Simó, ho és i molt!

3

SARA RUANO: "Ilustrar es continuar dando vida al niño que llevas dentro"

28 Gener 2010
0

illustrationsararuanocom-11La Sara Ruano es va llicenciar a València en Belles Arts i es dedica des de l’any 2004 de manera professional al món de la il·lustració infantil. Jo la vaig descobrir en El gran llibre de les princeses, i em va enamorar. Em van semblar unes il·lustracions fantàstiques i sorprenents i per això em vaig decidir a fer-li aquesta entrevista. Un projecte en el que ha madurat com a il·lustradora i l’ha fet créixer.

Us deixo amb l’entrevista que la Sara té moltes coses a dir:

– Com van ser els teus inicis en el món de la il·lustració infantil? Quant temps fa que et dediques a la il·lustració?
Empecé en serio en 2004; pero antes estaba trabajando en el mundo de la animación desde que terminé mis estudios de Bellas Artes. Los inicios como siempre son difíciles, pero llenos de mucha ilusión. En cualquier caso en este mundillo nunca puedes perder la ilusión y siempre tienes que estar aprendiendo cosas nuevas para no quedarte estancado y  no aburrirte con lo que haces.

illustrationsararuanocom-02– Il · lustrar és …
continuar dando vida al niño que llevas dentro y hacer lo que te gusta y te hace feliz.

– Com definiries el teu estil?
Delicado, con un toque naif  y espero que mágico.

illustrationsararuanocom-05– De quin dels teus treballs et sents més orgullosa? Per què?
“El gran libro de las Princesas”. Es el más reciente y en él se ve que he mejorado …. cada nuevo trabajo es una oportunidad para mejorar y aprender. Además el tema me encanta, da mucho juego.

– Quin dels teus projectes et va resultar més complicat?
“El gran libro de las Princesas”

Què et queda per fer en el món de la il·lustració infantil?
Espero que mucho.

illustrationsararuanocom-01– Has il·lustrat El gran llibre de les princeses. Amb quina d’elles et quedes? Per què?

Es difícil, me gustan mucho todos esos cuentos, supongo que con “La princesa y el guisante” .Es un cuento que me encantaba de pequeña y además tiene la ilustración que más me gusta del todo el libro… la de los colchones.

– Va resultar complicat fer un recull d’aquesta mena?
Sí, porque fue mucho trabajo y dispuse de un tiempo muy ajustado.

– ¿Quin gran clàssic de la literatura infantil t’agradaria il·lustrar? Per què?
“Alicia en el País de las Maravillas” Me encanta ese libro, es absolutamente genial.

– Si fossis un personatge de conte series ...
Depende del día… supongo que todos llevamos dentro  a la princesa, la bruja y demás arquetipos de los cuentos.

– Un país amb bona literatura infantil és …
No puedo juzgar lo que no conozco y desgraciadamente no estoy al tanto de lo que se hace en todas partes. Francia es un buen ejemplo de país que apuesta por sus autores e ilustradores y de hecho exporta sus productos muy bien, sin perder calidad. Reino Unido también apuesta por lo suyo; pero para mi gusto innova muy poco.

illustrationsararuanocom-03– ¿Quina és la situació de la literatura infantil actual?
Creo que se produce demasiado, el mercado está saturado y pocos son productos de calidad.

– Quins són els teus propers projectes?
Hay dos importantes para mí en perspectiva, pero nada es seguro hasta que las firmas se ponen en un papel. No me gusta hablar de las cosas hasta que no son súper seguras…llámalo superstición, si quieres.

Dibuixant… LES SABATES VERMELLES

27 Gener 2010
0

ballarina_color_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El Trompeta navega per… EXPLORATGN

26 Gener 2010
0

Hola a tots i totes!

Ahir vaig rebre un e-mail que em fa especial il·lusió, es tractava de la gent de la web ExploraTgn.cat que havien parlat del Bloc de l’Elefant Trompeta en el seu butlletí setmanal, en l’apartat del link de la setmana.

Em va fer molta gràcia i em vaig animar a fer una passejada per la seva web, una web que és el primer portal d’oci i turisme familiar del sud de Catalunya, orientat exclusivament a famílies amb nens de fins a 12 anys. Escrit en català, castellà i anglès, ofereix una selecció setmanal d’activitats per a fer en família durant els caps de setmana i les vacances. Cada dijous el portal renova els continguts del seu butlletí (e-zine) amb una nova proposta de ruta, restaurant, activitat, espectacle, festa i tradició i link de la setmana.

És una proposta interessant sorgida per part de pares i mares professionals en el món del periodisme i gestió cultural per a famílies amb nens que vulguin ocupar el seu temps de cap de setmana fent coses boniques, lúdiques i educatives amb els seus petits. Si sou del sud de Catalunya i teniu ganes de fer activitats en família, no ho dubteu, aquesta és la vostra web. Una web que va sorgir de la necessitat d’aquests pares i mares i la intenció de donar a conèixer les seves propostes.

explora

Els orígens de… LES SABATES VERMELLES

25 Gener 2010
0

“Hi havia una vegada una nena molt i molt pobre que no tenia ni per menjar. No tenia ni sabates de tan pobra que era i es va quedar sense mare. Una dona gran es va apiadar de la nena i la va recollir a la seva llar, oferint-li tots els luxes de que era capaç.
Un bon dia per les seves terres va passar la reina i la seva filla, i la nena en veure les boniques sabates vermelles que duia la princesa, va desitjar-ne unes d’iguals.
La vella li va comprar unes al millor sabater de tot el poble, i és que la nena havia de fer la comunió; tot i que no resultava molt adequat fer-la amb unes sabates d’aquest color; la velleta, que no s’hi veia gaire, li va comprar igualment.
A l’Església només podia pensar en les seves sabates i amb lo bonica que amb elles es sentia, i en sortir les sabates es posaren a ballar de manera incontrolable.
I va ballar i ballar fins arribar al cementiri on es va trobar un àngel amb una espasa que li va dir que hauria de ballar davant de nens creguts i vanitosos com ella, fins que s’acabés convertint en un esquelet.
La nena desesperada va anar fins a la casa del botxí a demanar-li que li tallés els peus i per tant, poder-se desempallegar de les sabates que a ells anaven adherides. El botxí així ho va fer i li va construir uns peus de fusta a la nena perquè pogués caminar.
Però les sabates van continuar ballant per sí soles, i la nena fugia atemorida d’arreu on les veia.
La dona del sacerdot es va apiadar d’ella i finalment la nena va ser perdonada per Déu.”

Aquest és el conte de “Les sabates vermelles” escrit pel danés Hans Christian Andersen el 1845. Va ser un conte força popular d’aquest autor i se’n van fer unes quantes reedicions. Es va tornar a publicar el 1849 i el 1863.
S’explica que Andersen es va inspirar per escriure aquesta història en uns fets que li van succeir al seu pare quan ell encara era un nen. Resulta que el seu pare era sabater i li van encarregar que fes unes sabates per ballar de seda vermella per a la filla d’una dona rica. L’home les va fer amb tota la cura i tot el carinyo del món, cuidant fins a l’últim detall. En entregar les sabates la dona li va dir que les sabates eren per llençar-les a les escombraries, i que havia  espatllat la preciosa seda vermella. El pare d’Andersen evidentment, s’emportà un gran disgust.

Evidentment l’obra d’Andersen era una crítica a la vanitat i la superioritat que senten els rics envers els pobres. Una obra que critica la societat en que el propi Andersen va viure, on el predomini de les classes socials dirigia la societat del moment. Com sempre, un conte amb moralina i amb una crítica al món que envoltava a l’escriptor danés.

També s’observa, al igual que en el cas de la Venedora de llumins, la religiositat d’Andersen que acabava donant solució a alguns dels seus contes per la intervenció divina d’un Déu sempre misericordiós.

Una història de la que se n’han fet nombroses adaptacions en diferents mitjans, alguna pel·lícula, obres de ballet i fins i tot han arribat a aparèixer en algun capítol d’uns famosos dibuixos animats.

Cal dir però, que amb el temps, és d’aquelles històries que han quedat oblidades i relegades a un segon pla, passant a fer-se més populars altres històries de l’autor com l’Aneguet leig o la Sireneta.

Il·lustracions
Començant amb les il·lustracions més clàssiques, us porto unes que va fer Anne Anderson, AW Bayes, Katharine Cameron, Klever i WH Robinson.

anneandersonanneanderson2awbayes_redshoes1katharine_cameron_redshoes1katharine_cameron_redshoes3klever_deroedeskoe321robinson_redshoes1

A continuació us presento tot un seguit d’imatges, tan en color com en blanc i negre.
sabates2sabates3sabates4gum14_cl07080japodanitorrentkaren-and-the-red-shoes

Ara us deixo amb algunes portades en diferents idiomes.
1879085569_01__sclzzzzzzz_2894116596_a2030c1b71_o9788441324084red-shoes-covers

Per anar acabant, unes imatges escanejades d’un conte “troquelado” que fa l’efecte de ser molt antic en castellà.

scan001scan002scan003scan004scan005scan006scan007scan008scan011scan013

Per acabar us deixo amb una curiositat, una paret que es troba en el parc d’atraccions més gran d’Holanda: Efteling.

parc-atraccions-efteling

Explica'm… LA LLAVE DE ORO

24 Gener 2010
0

LA LLAVE DE ORO Y OTROS CUENTOS, Cuentos completos IV, Jacob i Wilhelm Grimm, Il·l Gabriel Pacheco, Editorial Anaya –> Un clàssic d’entre els clàssics eren els famosos Germans Grimm, els que m’atreviria a dir els més grans recopiladors de contes europeus de la història. Amb aquesta fantàstica edició, Anaya ens presenta els seus contes complerts IV, amb les il·lustracions del fantàstic Gabriel Pacheco, que fan d’aquesta, una edició encara més bonica.

ij00219701

El Trompeta recomana… POP UP'S

22 Gener 2010
0

El gènere del Pop-up en àlbum infantil mai ha estat un gènere que m’hagi despertat gaires simpaties, però darrerament he descobert que es tracta d’autèntiques obres d’art, i que hi ha un treball molt gran al darrera de cada plana. Avui em feia gràcia portar-vos-en una petita mostra.

L’ARCA DE NOÈ, Lluís Farré, il·l.Mercè Canals, Editorial Combel (2009) –> mai he tingut especial interès en els contes amb temes bíblics, però la part de l’Arca de Noè sempre m’ha fet molta gràcia, tots els animals en un vaixell enorme, i tots aparellats. Doncs bé, de tot plegat en Lluís Farré i la Mercè Canals han fet un fantàstic pop-up amb molts colors, unes il·lustracions molt vives i simpàtiques i un volum increïble.

cobertamostres-arca-noe

LA VIDA EN UN MOLÍ D’AIGUA, Tim Hutchinson, Editorial Combel (2009) –> Més que un pop-up, el que us presento ara és un conte en tres dimensions, un tipus de conte que sempre m’havia cridat l’atenció i m’havien semblat molt complicat d’elaborar. En aquest cas es tracta d’un conte també de coneixements, que ens explica el funcionament d’un molí d’aigua utilitzat per moldre gra del segle XVIII. Un detalladíssim conte amb tots els elements que el conformen i uns quants que pots afegir tu mateix, a la vegada inclou un llibret amb les explicacions sobre el funcionament real dels molins d’aigua d’aquella època. Molt bonic i curiós.

9788498254662_04_n

QUADRAT GROC, David A. Carter, Editorial Combel (2009) –> Era impossible parlar dels llibres en pop – up sense mostrar-vos algun del gran mestre de l’enginyeria del paper. Autor d’altres títols com: Un punt vermell o El dos blau, ara ens permet jugar i fer volar la imaginació tot cercant el quadrat groc.

Realment un complex joc on el paper, les formes, el volum i els colors prenen un paper fonamental, un d’aquells contes per mirar i buscar.

9788498254419_04_n

LA GRANOTA ALEGRE, Jack Tickle, Editorial Comble, col·lecció Els llibres del tat (2009) –> Si voleu introduir als més petits al fantàstic món dels llibres amb volum, dels pop-up, us recomano aquesta col·lecció, una col·lecció que sempre tracta temes senzills i cridaners pels més petits, normalment protagonitzats per animals, on aquesta vegada és la granota i els diferents animals de jardí els que ens acompanyen en el decurs del conte. Colorista, divertit i amb desplegables i pop-up’s preciosos.

9788498254426_04_n

EL CUADERNO PERDIDO, LEONARDO DA VINCI, VVAA, Trad. Ana Mata Buil, Editorial Montena (2008) –> Aquest conte pop up és magnífic i està basat amb els esbosos fets per el propi Leonardo Da Vinci, un dels genis més influents de la història. Uns pop-ups preciosos dels invents d’aquest gran geni que ens ajuden a entendre la manera de pensar i de fer de Da Vinci, a part ens serveixen per conèixer des d’una altra perspectiva el seu llegat.

el-cuaderno-perdido-leonardo-da-vinci-tapa-dura_libro_image_zoom

ENCICLOPEDIA PREHISTÓRICA, MEGA BESTIAS, Robert Sabuda, Matthew Reinhart, Editorial Montena (2007) –> Amb un títol horrible, però unes il·lustracions i un pop-up genial, us porto aquest llibre pensat per aquells nens que els fascinen els dinosaures i criatures per l’estil. Els gegants de l’Edat de Gel, uns animals que van poblar la nostra terra fa molt i molt temps i dels que en sabem ben poc. Una bona manera per a que els descobreixin els més petits.

enciclopedia-prehistorica-megabestias-tapa-dura_libro_image_zoom

JUAN M. MORENO: "Un ilustrador es alguien que trata de transmitir sensaciones a través del dibujo."

21 Gener 2010
0

Mpizeloistoria Prwtopsaltou ENGLISH:21 x 28.5En Juan M. Moreno és un il·lustrador Argentí afincat a Barcelona des de l’any 2006. Però la seva feina com a il·lustrador ja fa uns quants anys que la duu a terme, i és que l’any 1993 va començar amb el món dels còmics.

Amb un estil bonic, colorista i molt adaptable sempre a l’estil de les il·lustracions requerides. El podem trobar tant fent un dibuix més humorístic, com unes il·lustracions molt més serioses.

El vaig conèixer amb un treball seu publicat recentment, el de “cuentos japoneses”, i em va semblar tan i tan bonic, que el vaig buscar fins que al final el vaig poder entrevistar.

El voleu conèixer una mica més?

–   Quant temps fa que et dediques al món de la il lustració?
Desde mis primeros años en la Facultad de Bellas Artes en La Plata (Argentina), al principio comenzé haciendo comics para un fanzine de unos amigos, si mal no recuerdo fué por 1993. Con la ilustración ifantil-juvenil comenzé en en 1998 en Argentina y desde el 2006 aquí en Barcelona

– Van ser complicats els inicis?
La verdad que no, pero por que tuve mucha suerte de conocer gente muy buena,  que me dió la oportunidad de hacer mis primeras muestras y trabajos.  Al llegar aquí fué como empezar de cero nuevamente y gracias a gente como Jaume Ríos (Editorial Teide) e Isabel Martí (IMC) que me dieron la oportunidad de ilustrar el Libro de la selva y que fué mi primer libro aquí.

6630-6430-contraportada– De quin dels teus projectes et sents més orgullós?
Yo creo que de todos, pero hay dos que son los que más me gustan:
El de los cuentos japoneses de Edebé y el de las leyendas de Urashima Taro de Teide… dá la casualidad que los dos son japoneses

041– Quin és el que més complicat has trobat en la seva elaboració? Per què?
Creo que la serie de Teide de Frankestein, Jasón, El conde de Montecristo… por que tenían que ser bastante realistas y me costaron bastante.

–  Per què?
Bueno, por el estilo de dibujo que tenía que hacer; por lo general me gusta más hacer cosas un poco más fantasiosas y no tan realistas.

cuento-05-detalle– Un dels teus darrers treballs és un recopilatori de contes japonesos, Quins reptes ha suposat per a tu il.lustrar històries d’una cultura tan diferent de la nostra? Has hagut d’adaptar molt el teu estil?
Siempre me gustaron las ilustraciones y grabados japoneses, así que más o menos sabía que era lo que tenía que hacer, espero no me hayan quedado muy mal jeje.
Con los diferentes estilos no tengo problemas, debe ser por que trabajé muchos años en estudios en Argentina (Duendes del Sur y A Cuatro Manos) donde hacíamos muchos estilos diferentes, mucho volumen de trabajo y con poco tiempo de margen.

– De les 20 històries japoneses, amb quin et quedes? Per què?
Con la historia de terror: Déjalas y vete.
Me encantan las historias de terror, si puediera ilustrar siempre cuentos de terror sería genial!

– De Buenos Aires a Barcelona, va ser molt difícil prendre la decisió de venir a viure i treballar aquí?
No, por que tenía ya muchos amigos y compañeros de Facultad viviendo acá.

cuento-02-detalle– Pel que fa al teu estil, com el definiries? Ja que he vist que en alguns dels teus treballs mostres un estil molt més seriós i en altres molt més infantil.
Digamos que adaptable a lo que haya que hacer jeje, no tengo problemas en cambiarlo si lo requiere el encargo.

– Un il.lustrador és …
Uy que difícil! Creo que alguien que trata de transmitir sensaciones a través del dibujo… ya vez, los dibujos se me dan bien..las palabras fatal.

– Explica’ns un conte típic del teu país.
Pues los que más me gustan los Cuentos de la selva de Horacio Quiroga, el problema que son medio largos… si se puede te copio uno que se llama:  Las medias de los flamencos:

LAS MEDIAS DE LOS FLAMENCOS
“Cierta vez las víboras dieron un gran baile. Invitaron a las ranas y los sapos, a los flamencos, y a los yacarés y los pescados. Los pescados, como no caminan, no pudieron bailar; pero siendo el baile a la orilla del río, los pescados estaban asomados a la arena, y aplaudían con la cola.
Los yacarés, para adornarse bien, se habían puesto en el pescuezo un collar de bananas, y fumaban cigarros paraguayos. Los sapos se habían pegado escamas de pescado en todo el cuerpo, y caminaban meneándose, como si nadaran. Y cada vez que pasaban muy serios por la orilla del río, los pescados les gritaban haciéndoles burla.
Las ranas se habían perfumado todo el cuerpo, y caminaban en dos pies. Además, cada una llevaba colgando como un farolito, una luciérnaga que se balanceaba.
Pero las que estaban hermosísimas eran las víboras. Todas sin excepción, estaban vestidas con traje de bailarina, del mismo color de cada víbora. Las víboras coloradas llevaban una pollerita de tul colorado; las verdes, una de tul verde; las amarillas, otra de tul amarillo; y las yararás, una pollerita de tul gris pintada con rayas de polvo de ladrillo y ceniza, porque así es el color de las yararás.
Y las más espléndidas de todas eran las víboras de coral, que estaban vestidas con larguísimas gasas rojas, blancas y negras, y bailaban como serpentinas. Cuando las víboras danzaban y daban vueltas apoyadas en las puntas de la cola, todos los invitados aplaudían como locos.
Sólo los flamencos, que entonces tenían las patas blancas, y tienen ahora como antes la nariz muy gruesa y torcida, sólo los flamencos estaban tristes, porque como tienen muy poca inteligencia, no habían sabido cómo adornarse. Envidiaban el traje de todos, y sobre todo el de las víboras de coral. Cada vez que una víbora pasaba por delante de ellos, coqueteando y haciendo ondular las gasas de serpentina, los flamencos se morían de envidia.
Un flamenco dijo entonces:
–Yo sé lo que vamos a hacer. Vamos a ponernos medias coloradas, blancas y negras, y las víboras de coral se van a enamorar de nosotros.
Y levantando todos el vuelo, cruzaron el río y fueron a golpear en un almacén del pueblo.
–¡Tantan! –pegaron con las patas.
–¿Quién es? –respondió el almacenero.
–Somos los flamencos. ¿Tiene medias coloradas, blancas y negras?
–No, no hay –contestó el almacenero–. ¿Están locos? En ninguna parte van a encontrar medias así.
Los flamencos fueron entonces a otro almacén.
–¡Tantan! ¿Tiene medias coloradas, blancas y negras?
El almacenero contestó:
–¿Cómo dice? ¿Coloradas, blancas y negras? No hay medias así en ninguna parte. Ustedes están locos. ¿Quiénes son?
–Somos los flamencos –respondieron ellos.
Y el hombre dijo:
–Entonces son con seguridad flamencos locos.
Fueron entonces a otro almacén.
–¡Tantan! ¿Tiene medias coloradas, blancas y negras?
El almacenero gritó:
–¿De qué color? ¿Coloradas, blancas y negras? Solamente a pájaros narigudos como ustedes se les ocurre pedir medias así. ¡Váyanse enseguida!
Y el hombre los echó con la escoba.
Los flamencos recorrieron así todos los almacenes, y de todas partes los echaban por locos.
Entonces un tatú, que había ido a tomar agua al río, se quiso burlar de los flamencos y les dijo, haciéndoles un gran saludo:
–¡Buenas noches, señores flamencos! Yo sé lo que ustedes buscan. No van a encontrar medias así en ningún almacén. Tal vez haya en Buenos Aires, pero tendrán que pedirlas por encomienda postal. Mi cuñada, la lechuza, tiene medias así. Pídanselas, y ella les va a dar las medias coloradas, blancas y negras.
Los flamencos le dieron las gracias, y se fueron volando a la cueva de la lechuza. Y le dijeron:
–¡Buenas noches, lechuza! Venimos a pedirle las medias coloradas, blancas y negras. Hoy es el gran baile de las víboras, y si nos ponemos esas medias, las víboras de coral se van a enamorar de nosotros.
–¡Con mucho gusto! –respondió la lechuza–. Esperen un segundo, y vuelvo enseguida.
Y echando a volar, dejó solos a los flamencos; y al rato volvió con las medias. Pero no eran medias, sino cueros de víbora de coral, lindísimos cueros recién sacados a las víboras que la lechuza había cazado.
–Aquí están las medias –les dijo la lechuza–. No se preocupen de nada, sino de una sola cosa: bailen toda la noche, bailen sin parar un momento, bailen de costado, de pico, de cabeza, como ustedes quieran; pero no paren un momento, porque en vez de bailar van entonces a llorar.
Pero los flamencos, como son tan tontos, no comprendían bien qué gran peligro había para ellos en eso, y locos de alegría se pusieron los cueros de las víboras de coral, como medias, metiendo las patas dentro de los cueros que eran como tubos. Y muy contentos se fueron volando al baile.
Cuando vieron a los flamencos con sus hermosísimas medias, todos les tuvieron envidia. Las víboras querían bailar con ellos, únicamente, y como los flamencos no dejaban un instante de mover las patas, las víboras no podían ver bien de qué estaban hechas aquellas preciosas medias.
Pero poco a poco, sin embargo, las víboras comenzaron a desconfiar. Cuando los flamencos pasaban bailando al lado de ellas, se agachaban hasta el suelo para ver bien.
Las víboras de coral, sobre todo, estaban muy inquietas. No apartaban la vista de las medias, y se agachaban también, tratando de tocar con la lengua las patas de los flamencos, porque la lengua de las víboras es como la mano de las personas. Pero los flamencos bailaban y bailaban sin cesar, aunque estaban cansadísimos y ya no podían más.
Las víboras de coral, que conocieron esto, pidieron enseguida a las ranas sus farolitos, que eran bichitos de luz, y esperaron todas juntas a que los flamencos se cayeran de cansados.
Efectivamente, un minuto después, un flamenco, que ya no podía más, tropezó con el cigarro de un yacaré, se tambaleó y cayó de costado. Enseguida las víboras de coral corrieron con sus farolitos, y alumbraron bien las patas del flamenco. Y vieron qué eran aquellas medias, y lanzaron un silbido que se oyó desde la orilla del Paraná.
–¡No son medias! –gritaron las víboras–. ¡Sabemos lo que es! ¡Nos han engañado! ¡Los flamencos han matado a nuestras hermanas y se han puesto sus cueros como medias! ¡Las medias que tienen son de víbora de coral!
Al oír esto, los flamencos, llenos de miedo porque estaban descubiertos, quisieron volar; pero estaban tan cansados que no pudieron levantar una sola ala. Entonces las víboras de coral se lanzaron sobre ellos, y enroscándose en sus patas les deshicieron a mordiscones las medias. Les arrancaban las medias a pedazos, enfurecidas, y les mordían también las patas, para que se murieran.
Los flamencos, locos de dolor, saltaban de un lado para otro, sin que las víboras de coral se desenroscaran de sus patas. Hasta que al fin, viendo que ya no quedaba un solo pedazo de media, las víboras los dejaron libres, cansadas y arreglándose las gasas de su traje de baile.
Además, las víboras de coral estaban seguras de que los flamencos iban a morir, porque la mitad, por lo menos, de las víboras de coral que los habían mordido, eran venenosas.
Pero los flamencos no murieron. Corrieron a echarse al agua, sintiendo un grandísimo dolor. Gritaban de dolor, y sus patas, que eran blancas, estaban entonces coloradas por el veneno de las víboras. Pasaron días y días, y siempre sentían terrible ardor en las patas, y las tenían siempre de color de sangre, porque estaban envenenadas.
Hace de esto muchísimo tiempo. Y ahora todavía están los flamencos casi todo el día con sus patas coloradas metidas en el agua, tratando de calmar el ardor que sienten en ellas.
A veces se apartan de la orilla, y dan unos pasos por tierra, para ver cómo se hallan. Pero los dolores del veneno vuelven enseguida, y corren a meterse en el agua. A veces el ardor que sienten es tan grande, que encogen una pata y quedan así horas enteras, porque no pueden estirarla.
Esta es la historia de los flamencos, que antes tenían las patas blancas y ahora las tienen coloradas. Todos los pescados saben por qué es, y se burlan de ellos. Pero los flamencos, mientras se curan en el agua, no pierden ocasión de vengarse, comiéndose a cuanto pescadito se acerca demasiado a burlarse de ellos.”

– Si fossis un personatge de conte series …
Urashima Taro

El libro de la selva5– Has il.lustrat alguns clàssics de la literatura universal com El llibre de la Selva o el mateix Frankenstein. T’agradaria il.lustrar més contes clàssics? Amb quin d’ells et quedaries? Per què?
Me gustan por igual los clásicos que los demás, lo que si me gusta es que sean lo más fantasiosos posible, así se puede lucir mejor la ilustración.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Pues creo que dentro del caos general de la crisis y demás, no está tan mal, anque se nota un poco la merma de nuevos títulos.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Creo que un país necesita buena educación y niños felices, así que eso engloba la literatura infantil.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Un librito sobre Jack y las habichuelas gigantes, un par de aventuras con brujas, piratas y magos y después unas vacaciones!

Dibuixant… BLANCANEU I ROSAVERMELLA

20 Gener 2010
0

rosavermella_color_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)