Elefant Trompeta

Hola a tots i totes!

Aquesta encara ha estat una setmana dins de la normalitat per als infants de la classe dels Elefants, tot i que hi ha alguns que han marxat un dies de vacances, hem fet programació normal.

Dilluns vem ensenyar als infants fotos de l'època de l'any en que ens trobem i les vem comparar amb les d'altres èpoques de l'any.

Dimarts vem recordar la figura de Joan Miró, quins quadres pintava i com ho feia (amb les mans, els peus, amb ls dits, amb pinzell…). També vem veure en l'ordinador imatges dels quadres que podem trobar a la fundació Joan Miró. I vem fer jocs amb aros.

Dimecres vem anar d'excursió a la Fundació Joan Miró, van identificar alguns dels quadres que havíem treballat a l'aula en el propi museu i els hi van agradar molt.

Dijous vem parlar del color blau, del cel i el mar. Vem buscar objectes que són d'aquest color a l'aula

Avui, divendres, hem mostrat petxines als infants, hem parlat d'on surten i com les podem trobar; i després amb pintura hem estampat la seva forma en una cartolina.

Espero que us hagi semblat interessant la setmana

Fins aviat!

Hola a tots i totes! La meva recomanació d'avui és força cinematogràfica, però el que realment m'interessa d'aquesta història és el conte, no pas la pel·lícula, espero que us interessi:

AZUR & ASMAR, Michel Ocelot, Editorial SM (castellà) o Editorial Cruïlla (català), any de publicació: 2007 –> Aquest conte narra la història de dos nens: L'Azur, ros i d'ulls blaus, fill d'un noble; i  Asmar moreno i ulls negres com el carbó, fill de la dida. Dos nens que es crien amb la mateixa mare, com germans: s'estimen i es barallen de la mateixa manera. Creixen junts fins que el destí els separa… Però es tornaran a trobar, i de la mateixa manera que eren germans, ara es convertiran en enemics en busca d'un mateix objectiu: trobar i alliberar la fada dels follets.

Una història apassionant i a la vegada didàctica, que ens porta a descobrir una aventura i una part de la història de l'època medieval. Les il·lustracions són molt especials, plenes de detalls i amb uns paisatges magnífics. Estan fora del que pot resultar habitual… Les que us adjunto a continuació, no estic segura si són de la pel·lícula o del conte, ja que costa trobar informació del conte sense relacionar-lo amb la pel·lícula. De totes maneres cadascuna d'elles conforma una verdadera obra d'art:

Espero que us hagi agradat. Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Escric aquest post per parlar-vos del perquè anar de colònies a la Llar d'Infants. Hi ha molts pares que pensen que és perillós, que els seus fills són molt petits, que els hi pot passar qualsevol cosa, que ploraran perquè s'anyoraran…però qui realment s'angoixa són els pares i no pas els nens.

En relació als perills que poden còrrer, els nens estan potser més vigilats del que ho estan a la Llar, ja que per cada cinc nens va una educadora, i en els nostre cas, cada educadora es cuida del seu grup de cinc.

No ploren ni s'anyoren, i no considero que siguin molt petits.

Les colònies, no només serveixen per passar-ho bé i fer activitats. Els nens aprenen a conviure, a ajudar-se els uns als altres, a cuidar dels més petits, a sentir-se responsable de les seves coses, a fer-se més autònoms per sí mateixos. A l'hora que conviuen i estableixen forts lligams tant amb les seves educadores com amb els seus companys.

Entenc les pors que puguin tenir els pares, però si poguessin veure els seus fills per un forat, s'adonarien de la importància de tot el que estic explicant ara.

En relació als perills, com a mestra estàs molt més alerta del que fan o deixen de fer els teus nens i no dorms ni descanses pendent de que ells es sentin a gust i relaxats.

Així que amb aquest post espero haver canviat el parer d'alguns pares o si més no, haver-los fet reflexionar sobre el tema.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Aquesta ha estat sense cap mena de dubte la setmana més esgotadora del curs… Sobretot els dos darrers dies.

Dilluns vem parlar de l'estiu, de si fa fred o calor, de quina roba portem i què és el que fem: menjar gelats, anar a la platja, a la piscina… També vem explicar un conte d'aquesta època de l'any.

Dimecres, vem parlar de les colònies: les activitats què faríem quins nens anirien amb cada educadora, com dormiríem, què havíem de posar a la maleta, com aniríem… A la vegada també vem parlar de la revetlla de Sant Joan: els petards, les fogueres i la nit.

Dijous i divendres vem marxar de colònies. Vem fer un munt de coses.

Només arribar vem anar a fer una visita per la casa, vem jugar una estona i vem pintar un dibuix de la casa de colònies. Ja per la tarda, ens vem posar el banyador, vem fer jocs d'aigua, vem fer una exzcursió fins al riu, vem anar a veure els animals de granja que hi tenen, i ja vem anar a sopar. Després de sopar, amb els pijames posats i les llanternes a la mà, vem anar a mirar les estrelles del cel i la lluna i a escoltar els sons de la nit: grills, els ocells i el silenci de la nit.

Divendres vem començar el dia amb un bon esmorzar per agafar forces. Vem anar a passejar pel bosc i agafar floretes, vem posar-nos les plomes d'indi que havíem fet a l'escola i vem cantar les cançons d'indi que sabíem, ens vem pintar la cara els uns als altres. Després vem fer jocs d'aigua, vem enganxar les floretes en forma de ram en un paper i vem dinar… i després d'una curta migdiada, ja de tornada a la Llar.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

L'altre dia, passejant per l'abacus, vaig trobar una versió de: "Els tres porquets" que em va sorprendre molt positivament, i a partir d'aquest conte, n'he buscat algun més que també m'ha agradat. Us els recomano:

ELS TRES PORQUETS, Cyril Hahn, Editorial Baula (2006) –> Aquest es tracta d'una versió moderna dels tres porquets divertida i imaginativa, amb unes il·lustracions vistoses i sorprenents.

ELS TRES PORQUETS, Kimiko, Editorial Corimbo (2001) –> Aquesta versió m'ha agradat per dos motius. El primer és que està destinada a infants de 0 a 3 anys, i em sembla molt adequat, ja que sovint ens resulta difícil trobar els grans clàssics adaptats a aquestes edats. Segon, perquè considero que les seves il·lustracions són senzilles però a la vegada amb un estil diferent degut a la procedència oriental de la seva autora.

ELS TRES PORQUETS, David Wiesner, Editorial Juventut –> Aquest com podeu deduïr, va ser el conte que em va captivar en la meva passejada per l'Abacus. És un conte especial, les il·lustracions sóm molt bones i realistes.

La portada sembla no cridar l'atenció i presentar-nos una vegada més aquest clàssic, però quan obrwes les seves pàgines te n'adones de que no es ben bé així. Ens narra l'inici de la història dels tres porquets, i un llop que va bufar tan fort que va fer sortir als protagonistes dels seu propi conte, tot vositant altres contes i històries.

Espero que us hagin agradat tant com a mi.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Arriba la recta final del curs per a moltes escoles, però per a nosaltres, les que treballem en Llars d'Infants, encara ens queda un calorós mes de Juliol per treballar. Tot i així, el curs acadèmic s'acaba i això va acompanyat de la finalització de les fitxes, les tapes dels àlbums, la preparació del festival i la ultimació dels detalls per anar de colònies. Sí, sí…la setmana vinent marxem de colònies dos dies…

Doncs bé, aquesta setmana hem fet moltes coses.

Dilluns vem acabar de parlar de Miró, tot observant les llunes i estrelles que pintava en els seus quadres i vem preparar les plomes i cintes d'indis que ens endurem de colònies.

Dimecres vem pintar amb diverses tècniques plàstiques una senyora prenent el sol i un pescador grans per al mural de l'estiu de l'entrada. Van quedar realment molt macos i els nens s'ho van passar d'allò més bé.

Dijous vem fer la darrera fitxa del curs que consistia en enganxar trocets de paper de seda vermell en un cranc dibuixat per la mestra.

Divendres vem fer el mural d'estiu de la classe, tot experimentant amb bombolles de sabó i pintura amb les que vem pintar el fons i enganxant  papers en uns peixos de colors.

Tot això ha estat combinat amb els assajos del festival i l'estampació de les mans dels nens a les samarretes que portaran de colònies.

Com podeu comprobar ha estat una setmana mogudeta i cansada!

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Normalment no acostumo a parlar de vídeos ni anuncis de TV, però aquesta vegada és diferent. Tots i totes, suposo que haureu vist l'anunci de l'editorial SM que parla de Pablo Picasso.

La primera vegada que el vaig veure em va resultar màgic, ja que crec que a part de ser original, destaca la feina dels mestres, professors i educadors com a persones que anem més enllà d'un llibre de text o d'un àlbum de fitxes. Que darrera de tot el material educatiu, estan per sobre de tot els professionals de l'àmbit educatiu. Persones disposades a oferir tots els seus coneixements i passió a la professió a la que es dediquen i, evidentment, i per sobre de tot, als nens que estan intentant educar.

Sense cap mena de dubte, brillant! I com diu l'anunci: "Aprendre ho és tot", ja que és el més important.

Felicitats a l'editorial per a una bona campanya.

Hola a tots i totes!

Avui inicio la tercera i suposo que darrera part de recomenacions sobre contes d'ossos i ossets. Buscant i rebuscant, n'he trobat d'altres molt interessants.

PER SEMPRE, Jean-Baptiste Baronian, Editorial Beascoa (2001) –> Aquest és un conte que ja us he recomenat dues vegades, aquesta és la tercera, així que no en diré els seus detalls.

AMB TOT EL COR, Jean-Baptiste Baronian, Editorial Beascoa (1999) –> Buscant i rebuscant, he trobat un conte de l'autor anterior, amb una estructura molt similar però bonic igualment. En Pol intenta descobrir perquè la seva mare l'estima amb tot el seu cor, va preguntant a tots els seus amics, fins que acaba parlant amb la seva mare.

UNA NIT AMB ELS ÓSSOS, Andrew Breakspeare, Editorial Joventut (2005) –> Aquest es tracta d'un conte que també inclou textures, per tocar i acariciar. Ens narra la història d'en Pau, un nen que observava la gent patinar sobre un llac gelat. Un bon dia somia en convertir-se en un gran patinador, el millor del món; i una nit va al llac per entrenar-se. Però en aquella nit màgica uns óssos el vénen a ajudar.

¿A DÓNDE VAS OSITO POLAR?, Hans de Beer, Editorial Lumen (1993) –> Tot i que habitualment em ressisteixo a recomenar contes en castellà, els contes d'aquest autor no els he trobat en un altre idioma, tret de l'anglès o l'alemany. Aquest conte ens narra la història de Lars un petit ós polar que viatjarà amb el seu pare pels gels del Pol Nord fins arribar al mar, en un dia en que tot s'ha tornat de color blanc perquè ha nevat.

OSITO PARDO, ¿QUÉ SUEÑAS?, Hans de Beer, Editorial Lumen (2000) –> Un conte del mateix autor que l'anterior, però aquesta vegada el seu protagonista és un ós bru que parteix de casa seva amb un grup d'amics cap al sud fugint del fred de l'hivern.

Espero que us hagin agradat molt tots.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Està resultant força interessant treballar Joan Miró amb els nens, tot i que considero que aquest artista se l'ha encasellat per treballar amb infants d'aquestes edats. Ja que crec que també es podrien treballar altres autors. Dit això, començaré amb el meu resum setmanal:

Dimecres vem començar la setmana parlant de les formes de Joan Miró (ja que dilluns era festa i dimarts tocava piscina). És a dir de les formes o figures geomètriques que Miró dibuixava en els seus quadres: línies, rodones, quadrats i triangles; fàcilment reconeixibles pels infants. Després vem pintar amb pintura i pinzell aquestes formes en un paper.

Dijous vem observar els elements de contrast que apareixien en els quadres de Joan Miró: coses grans o petites, llargues o curtes…

Divendres cada nen va fer la seva pròpia versió d'un dels quadres de Miró: Blau II.

Com veieu aquesta ha estat una setmana curta però intensa.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Com ja sabeu, aquesta és la segona part d'un llistat de contes d'ossos. Els ossos i ossets, més realistes o menys, de peluix o de veritat, formen part de l'imaginari col·lectiu de tots i totes; i és per això que tenen tan d'èxit i popularitat en contes infantils.

Així que sense més preambuls continuaré la meva llista de recomanacions de contes d'ossos:

EL PARADÍS DELS OSSO DE PELUIX, Marie-Ange Guillaume, Editorial Joventut (2005) –> Aquest conte narra la història d'una nena que busca un amic al que no li pugui passar res dolent, que no se'n vagi, que no es pugui fer mal; la d'un ós de peluix que somia estar en un lloc on algú l'esperi i quedar-se dormit en els braços d'una nena.

L'ÓS DE L'AVI, Catharine Allison, Editorial Joventut (2005) –> La Ruth és una nena que ha anat a passar la nit a casa del seu avi. Es posa a remenar entre les seves coses i troba un ósset de peluix embolicat en paper d'embalar. Però no es tracta d'una joguina qualsevol… Lós comença a parlar-li i presentar-li la resta de joguines amb les que conviu. Una història, si més no, màgica.

En relació a les il·lustracions són molt realistes i sòbries, però no per això de menor qualitat. Realment fascinants.

LA SORPRESA D'EN BLANQUET, Piers Harper, Editorial Joventut (2004) –> Aquest conte el protagonitza un altre ós polar. Aquesta vegada es tracta la història d'una mare que surt de casa cansada, i en Blanquet, el seu fill decideix preparar-li una sorpresa per quan torni.

Aquest conte va acompanyat de textures diferents i purpurina que ens permeten veure i tocar, captant les diferents textures que ens vol transmetre el propi conte.

TRES ÓSSOS, Cliff Wright, Editorial Joventut (2006) –> Aquest conte el protagonitzen tres óssos: un ós blanc, un ós bru i un ós negre. L'ós negre i l'ós bru són molt amics, però un dia l'ós bru es fa mal i l'ós negre l'ajuda. Tot i que l'ós negre comença a sortir amb l'ós blanc i el pobre ós bru, no se n'alegra gaire. Un conte sobre l'amistat i les enveges.

Les il·lustracions, personalment m'agraden molt i la temàtica que tracta també, ja que de vegades és difícil compartir els amics.

< /p>

Fins aviat!