Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! 

M’he decidit a publicar una nova secció en el meu bloc, que ja fa uns quants mesos que estic preparant. Sempre he pensat que molts dels contes tradicionals que expliquem als nostres infants: La Caputxeta, La rateta, o La caseta de sucre… no tenen res d’infantils, sinó que són contes pensats per espantar als nens i evitar així que fessin certes coses. D’altres en canvi, són una mica més desconeguts per a tots, i amb aquesta secció, espero donar-vos-els a conèixer.Fet i fet, no anava del tot desencaminada. Ja que m’he dedicat a buscar els orígens de molts contes de tradició oral. Ha resultat força complicat però engrescador. I he descobert aspectes realment molt foscos de molts dels contes que a tots i totes ens han explicat i que amb els anys, diversos adaptadors com els germans Grimm o en Charles Perrault han anat suavitzant i donant-li l’aspecte moral que avui dia els precedeix.

Al text també els acompanyaran il·lustracions de diverses èpoques i il·lustradors, per així observar com ha resultat l’evolució del personatge a nivell gràfic. 

Aquesta secció s’inclourà també en el programa de Ràdio Gràcia: Batakada Radioactiva (107.7FM) a partir del proper dilluns 3 de Desembre. Espero que us resulti tan interessant i sorprenent com a mi.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Qui no ha somiat mai en que és una fada i pot fer desitjos realitat, o una sirena o qualsevol altre èsser màgic? Els contes que avui us porto són sobretot per a aquelles nenes que es senten una mica fades, o potser unes estrelles del cel…

ESTELA, Pablo Albo, Thule Ediciones (2007) –> Aquest és un bonic àlbum il·lustrat sobre l'Estela, l'estrella dels desitjos. L'Estela és molt feliç ja que quan algú li demana un desig, ella encara brilla amb més força. Però un bon dia una impressionant pluja d'estels, l'allunya del cel. Un viatge sobre la recerca d'una estrella a trobar de nou el seu lloc, ens portarà des de les profunditats marines fins a l'espai.

La qualitat del seu narrador i il·lustrador es fan evidents a mesura que es va desplegant la història. L'il·lustrador, Miguel Ángel Díez aconsegueix transportar-nos a tots els paratges descrits. Impressionant.

EL LIBRO DE LAS HADAS, Carmen Gil, Editorial Toro Mítico (2007) –> Són molts els contes que s'han fet amb un títol similar, però aquest em va cridar especialment l'atenció per la originalitat de les seves imatges. A la vegada, a diferència d'altres és un llibre de poesies i altres recursos lingüístics, on a cada pàgina ens apareix una fada més divertida i més simpàtica que l'anterior. Un llibre bonic per a ser mirat amb calma.

Fades d'allò més estranyes com una fada novícia, una altra que és una mica despistada i arriba tard a la seva cita amb la Ventafocs, una de molt petita que no pot ni amb la vareta màgica… Entre les seves pàgines trobem poemes, embarbussaments, consells, o fins i tot receptes. Un llibre d'allò més variat i interessant.

Entre les seves poesies, n'apareix la que us presento a continuació:

El encantamiento de la Bella Durmiente

El hada Fresa,

muy enfadada,

a una princesa

tiene encantada

La princesita

-¡vaya bombazo!-

se quedó frita

con un pinchazo.

Bella Durmiente

duerme un montón,

profundamente,

sobre el colchón.

Da unos ronquidos

que los ratones

en los oídos

llevan tapones.

Llegan al Polo

y hasta al espacio.

Con uno solo,

tiembla el palacio.

Toda la corte< /p>

-con rey incluido-

huye hacia el Norte,

harta de ruido.

Se necesita

príncipe tieso,

y con levita,

que le dé un beso.

LA LADRONA DE LÁGRIMAS, Carol Ann Duffy, Editorial Intermón Oxfam (2007) –> Aquest és un llibre que em va encissar des del primer moment que el vaig veure, està magníficament il·lustrat per Nicoletta Ceccoli, però el millor és la història que ens narra.

Us heu parat a pensar mai on van a parar totes les llàgrimes que surten dels nostres ulls? Doncs, hi ha una lladre de llàgrimes que roba i eixuga les llàgrimes als més petits. Però què en fa d'aquestes llàgrimes? Perquè les que són llàgrimes trsites de veritat són les més importants? Un magnífic llibre per treballar els sentiments amb els infants.

Espero que us hagin agradat tant com a mi.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Avui m'he decidit a portar-vos una segona entrega de contes sobre el màgic món del circ. Espero que us agradin tant com a mi:

EN POL FA DE MAG, Régs Faller, Editorial Combel (2006) –> Aquest conte li dedico a un mag molt especial, el Mag Xurret. És un conte molt bonic, sense mots… i de fet no li calen. El protagonista en Pol vol fer de mag i així ho farà. Un conte per somiar sobre allò que ens agradaria ser.

MAX YA NO HACE REIR, Laura Gallego, Editorial SM (2004) –> En Max era un pallasso que portava molt temps fent riure a la gent, però un bon dia la gent va deixar de riure. En Max es va posar molt trist, havia perdut la gràcia. Com tornarà a fer riure al seu públic?

PAPÁ ESCAPÓ COM EL CIRCO, Etgar Keret, Editorial FCE (2005) –> El circ arriba a la ciutat i tota la família decideix anar-lo a veure. El pare s'emociona tant amb l'actuació que decideix marxar amb el circ. Quan torni ja res serà com abans.

HUGO EL DOMADOR, Carlos Romeu Muller, Editorial Alfaguara (2006) –> Cada nit l'Hugo somia que és un gran ivalent domador de lleons. Però quan desperta les coses canvien i ell ja no és tan valent. Té por de sortir al jardí i topar-se amb el gat del veí. Li plantarà cara finalment?

Fins aviat! 

Hola a tots i totes! Avui m'he decidit a portar-vos contes sobre uns personatges molt especials de l'imaginari col·lectiu de molts nens i nenes, i també d'alguns que en són una mica més grans: els pirates.

Ha estat força difícil trobar contes que m'agradessin sobre aquests personatges, i espeor que us agradin.

EL PIRATA BOB, Katheryn Lasky, Editorial Joventut (2006) –> Aquest és un conte molt especial, un conte d'un temible i malvat pirata, el pirata Bob. En Bob viu en un vaixell on tothom desconfia de tothom, i on tenir amics resulta força complicat. El somni de tot pirata és trobar un gran tresor i enterrar-lo en un lloc secret. Però en Bob té por de que si algun dia té un tresor, els seus amics només l'estimin per això.

Aquesta és la història d'un pirata amb un aspecte molt divertit: un gran nas amb una esgarrafidora cicatriu; un mocador al cap i una espasa entre les dents. Molt divertit amb unes excel·lents il·lustracions de David Clark.

EL CAPITÁN BARBASPÍN Y SU CUADRILLA, Cornelia Funke, Ediciones B (2007) –> Auqetsa és una de les novetats editorials més interessants sobre pirates que ha aparegut en l'àlbum il·lustrat darrerament. El seu protagonista és el ferotge capità Barbaspín, el més temut dels pirates que va a bord de l'Horrible Haddock amb la tripulació més ferotge de tots els mars. Tothom els hi té por i respecte, però un bon dia segresten una nena: la Molly, i portarà a tots els pirates de cap. Qui serà més valent i més espavilat?

EL CAPITÀ CALABROT, Alberto Sebastián, Editorial Kalandraka (2006) –> El capità Calabrot és el més temut i respectat pirata. Ja retirat, viu en una illa on guarda i vigila el seu tresor, mentre va revivint les seves més importants proeses. Però un bon dia arriba un vaixell a l'illa on hi ha el tresor que custodia. El vaixell que arriba és d'un altre pirata que com ell ve a enterrar el seu tresor i a retirar-se. Què succeirà al final d'aquesta història?

Aquest post el dedico al meu "pirata" preferit ja que com ell acostuma a dir avui és el dia del seu nom.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us porto un tema força especial. Com reben els nens l'arribada a la família d'un nou membre que els hi prendrà tot el protagonisme? Com tot, hi ha diverses maneres de tractar aquest tema amb els petits "germans grans":

ELLA, Àngel Sauret, Editorial La Galera (2007) –> En Lluís està a punt de celebrar el seu sisè aniversari i ja té un germà petit, en Miquel. Però tothom es revoluciona quan se l'adverteix de l'arribada d'una germaneta. El problema és que la nena encara no té nom i és en Lluís le'ncarregat de trobar-ne l'adequat. "Alça Manela" sí que és gran la nova germaneta… Com creieu que es dirà?

Unes il·lustracions magnífiques i uns plans molt interessants acompanyen a aquesta divertida història.

QUÈ HI HA DINS?, Jeanne Ashbe, Editorial Corimbo –> Aquest és un petit llibre ple de sorpreses en el seu interior. Què hi ha dins d'una maleta? Què hi ha dins de la capsa? I a dins de la panxa de la mare?

Il·lustracions senzilles i clares que acompanyen a un text que no caldria, gràcies a la claretat de les imatges.

UN GERMANET? A QUI SE LI ACUT?, Fanny Joly, Editorial La Galera (2001) –> La Gisela aviat tindrà un germanet i no està gaire convençuda de voler-lo. A l'escola li han explicat que els nadons ploren, embruten, vomiten… i per si encara fós poc tots els grans estan per ells. La Gisela intenta convèncer als seus pares de que no cal tenir un germanet. Quan el nen arriba casa, ella li marcarà molt bé els seus límits; però al final, resultarà fins i tot divertit això de tenir un germanet.

ESPERO UN GERMANET, Marianne Vilcoq, Editorial Corimbo (2001) –> La Maria tindrà un germanet i no li fa gens de gràcia. Mentre ens dóna les seves explicacions, la panxa de la mare va creixent i creixent, i fons i tot, podem veure el bebé a dins.

ONGA BONGA, Freda Wishinsky i Carol Thompson, Editorial Joventut –> Ja no poden més! Ningú no ssap com fer-s'ho per fer callar a la Lluïsa, no para de plorar. El pare l'agafa en braços, la mare li canta una cançó de bressol, l'àvia li dóna el biberó i l'avi li toca una cançó… però no hi ha manera. Només hi ha un membre a la família capaç de fer somriure a la petita: el seu germà gran.

Per una vegada la història es capgira i el germà gran no és el celós, sinó l'únic capaç de comprendre a la seva germana petita.

El tema de la gelosia als germans petits és força difícil de tractar, i és a través de contes que se'ns pot facilitar una mica aquesta tasca. Espero que us hagin interessat.

Finas aviat!

Hola a tots i totes! Avui us porto una col·lecció que vaig descobrir fa unes quantes setmanes en una llibreria de literatura infantil i juvenil. La veritat és que es tracta d'una col·lecció molt bonica sobre el que volem fer quan siguem grans… I tu què vols ser…? Jo ja fa temps que ho sé: mestra.

JO, ASTRONAUTA, Maria Espluga, Editorial Combel (2006) –> Aquest és el conte que ens narra la història d'una nena que vol ser astronauta, vol viatjar a altres móns i planetes; una nena que llegeix el Petit Príncep i vol ser com aquest gran clàssic de la literatura infantil. Amb unes excel·lents il·lustracions i una història senzilla.

JO, PAGÉS, Maria Espluga, Editorial Combel (2006) –> Aquesta vegada és un nen el que ens dóna tota una sèrie de motius sobre perquè ser pagés és el que més il·lusió li faria en el món.

JO, BALLARINA, Maria Espluga, Editorial Combel (2006) –> Quan ballar es converteix en part més important en la vida d'una nena, marcarà els seus desitjos i anhels de quan sigui gran.

JO, MARINER, Maria Espluga, Editorial Combel (2006) –> El mar és un univers per explorar. En aquest cas el protagonista vol ser mariner i ens explicarà el perquè.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Avui us porto unes imatges força especials. Són les realitzades per la fotografa Annie Leibovitz en la seva campanya "L'any del milió de somnis". Campanya en la que ha transformat a actrius, actors i esportistes en autèntics personatges Disney. Representants del imaginari col·lectiu de milions de persones.

La fotografa que va fotografiar a John Lennon despullat, ens reflexa avui un aspecte molt més innocent dels famosos.

Rachel Weisz (protagonista de "La Momia" ) es converteix en la famosa Blancaneus, envoltada de conillets i altres animalons en un món màgic.

Julie Andrews (per a tots Mary Poppins) i Abigail Breslin ("La petita Miss Sunshine" ) es converteixen en fades. La primera és la fada de Pinotxo i la segona una de les darreres fades de la factoria Disney.

David Beckham es converteix (tot molt masculí ell) al damunt d'un cavall blanc en un "Príncep Blau" de conte. En Felip de la Bella Durment.

Beyoncé, Lyle Lovett (cantant) i l'acotr Oliver Platt, s'introduiren en el fantàstic món de la sempre surrealista Alícia en el Páis de les Marevelles.

La bonica Scarlett Johansson es converteix en Ventafocs per un dia i perd la seva bonica sabat de critstall per l'escalinata, en la seva fugida a les 12 de la nit.

Roger Federer (número 1 mundial de tennis) es converteix en un rei Artur que canvia la seva raqueta per una Excalivur força pesada que aconseguirà treure de la pedra.

En general unes imatges divertides i sorprenents.

Hola a tots i totes! En principi volia fer només un post sobre contes de pallassos, però com he trobat alguns cvontes interessants sobre el tema del circ, m'he decidit a portar-los. Comencem primer pels contes de pallassos.

EN TITO BUSCA NAS, Guido Van Genechten, Editorial Baula (2002) –> Ja coneixeu la debilitat que tinc per aquest autor. Crec que publica molt bones obres. En aquesta ocasió ens porta a un entrenyable personatge, en Tito. En Tito és un pallasso que viu diverses aventures. En aquesta ocasió ha perdut el seu nas de pallasso. En Tito es posa molt trist ja que recorre totes les botigues de la ciutat a la recerca d'un nas nou, però no troba cap com el seu. Es pensa que el públic sense el seu nas, no l'estimarà.

EN TITO DOMADOR, Guido Van Genechten, Editorial Baula –> Aquesta vegada en Tito es converteix en domador. Li agradarà la seva nova feina?

TITO MAGO, Guido Van Genechten –> Us imagineu un pallasso fent de mag? SDoncs sí, en Tito és capaç d'això i molt més. Es posa el seu barret de Mag, agafa la seva bareta màgica i …

TITO MALABARISTA, Guido Van Genechten –> Aquest cop en Tito canvia la seva professió de pallasso per la de malabarista. Complicat, oi?

CLOWN, Elzbieta, Ecole de loisirs (París) –> Aquest és un àlbum il·lustrat francés, que no trobem al nostre país però que tracta la temàtica que avui m'interessa. És un llibre bonic amb dibuixos senzills i entenedors. El protagonista: un petit pallasso i els seus amics.

Espero que us hagin agradat les propostes d'avui.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

 A diferència del curs passat, aquest, no escric setmanalment sobre les meves vivències a l'aula o les activitats que realitzo. Potser pel fet de que ja està tot més pautat o perquè són activitats que no estan fetes per a mi. Tot i que les explico com crec convenient, i amb això sí que tinc més de llibertat.

També m'ha condicionat el fet de que aquest any, al ser la mestra d'anglès, no tinc grup propi i vaig tot el dia de classe a classe, i seria una mica complicat explicar-ho tot. I ho reconec, no he explicat res perquè trobo molt a faltar els meus Elefants! Però bé, com algú se m'ha queixat de que no explico novetats de l'aula, començarem.

Feta aquesta introducció, m'agradaria explicar-vos queper Nadal els nens tenen que aprendre una cançó en anglès, una nadala; i la veritat és que tot i que n'he buscat de fàcils, resulta força complicat.

Primer de tot perquè no entenen el que estan cantant. Tot i que jo els hi he traduït la cançó al català i els hi he explicat en la nostra llengua.

Segon perquè no és la seva llengua vehicular i els hi costa aprendre les paraules i pronunciar-les bé, fan com cadenes de sons.

Tercer, perquè els assajos van convinats amb la feina de classe habitual, que s'ha d'acabar a finals de trimestre i no podem dedicar més estona a cantar.

Quart: la vergonya! Vergonya per cantar davant de la gent i a sobre per fer-ho en una llengua estrangera. Quin enemic més gran!

Bé, com veieu no és fàcil peerò ho aconseguirem. Si vem poder amb el Festival del curs passat. Ja us explicaré com ho fan el dia que hagin de cantar davant de tothom.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Els gats mai han estat el meu animal preferit, de fet sempre m'han semblat massa esquerps; tot i això, cada vegada hi simpatitzo més. Però continuo preferint els gossos.

És per aquesta simpatia que he decidit dedicar-los un article amb alguns contes interessants que he trobat sobre aquests animals d'ungles afilades.

1,2,3 GATITOS, Michel Van Zeveren,Editorial Ekaré (2006) –> Aquest és un àlbum il·lustrat de procedència europea molt bonic i senzill. La història ens narra el diàleg d'una mare gata amb els seus tres gatets. Aquests saben molt: saben comptar fins a tres! Però potser hi ha coses que no poden comptar encara…

EL GAT AMB BOTES, Xosé Ballesteros, Editorial Kalandraka (2005) –> De procedència gallega aquest excel·lent il·lustrador ens porta la història de El gat amb botes amb unes il·lustracions sorprenents, noves i originals. Un clàssic modernitzat.

GAT GUIM I ELS MONSTRES, Rocío Martínez, Kalandraka (2001) –> El Gat Guim està jugant a la seva habitació, i de sobte sent un soroll estrany. Pensa que és un monstre temible i avisa a la seva mare. Junts buscaran els monstres que en Guim sent i creu que veu.

EL GATO TRAGÓN, Perica Patacrúa, Editorial Kalandraka (2005) –> Aquesta és la història d'un conte popular força desconegut a les nostres contrades. Es tracta d'un gat que té molta gana i es menja tot el que troba al seu pas, tot: persones incloses.

Fins que es troba amb un llenyador amb una afilada destral i…

Es tracta d'un conte divertit, imaginatiu i acumulatiu. Una fantàstica història per treballar la memòria i així recordar tot el que s'arriba a menjar el gat.

ELS GATS DE LA MARÍA TATIN, Sylvie Chausse, Editorial Zendrera Zariquey (2001) –> Aquest conte em recorda molt a la típica imatge que tenim de senyora vella, sola i una mica llunada que dóna menjar a tots els gats del veïnat. Sovint aquest personatge espanta molt als infants, però en aquest cas, la protagonista de la nostra història és una persona sola, però afable i agradable. Tan és així, que adopta a tots els gats del seu veïnat i els hi fa un deliciós pastís de poma. Umm… què bo!

Fins aviat!