Nova exposició d'en Valentí Gubianas

29 setembre 2010
0

El proper divendres dia 1 d’Octubre a les 17:30h tindrà lloc l’acte de presentació de l’exposició d’il·lustracions d’en Valentí Gubianas. Tot plegat tindrà lloc a la Biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-Reig.

L’exposició estarà tot el mes d’octubre exposada en aquesta biblioteca i es podrà visitar dins el propi horari de la biblioteca. Es tracta d’una mostra d’originals realitzats els darrers mesos per en Valentí i que formen part de quatre contes infantils que es publicaran en breu.

Contes d’animals que durant un mes estaran instal·lats a les parets d’aquesta biblioteca.

Així que ja ho sabeu, si no teniu ganes de perdre-us la presentació d’aquesta exposició, teniu una cita a:

Biblioteca Guillem de Berguedà (Puig-Reig)

Divendres 1 d’Octubre a les 17:30

El Trompeta vist per… CECILIA VARELA

28 setembre 2010
0

El Trompeta que us porto avui és un regal de la Cecilia Varela, una il·lustradora que entre trasllat i trasllat ens va poder regalar a mi i al Trompeta aquesta bonica versió d’aquest tan estimat Elefant. Un Trompeta invadit per unes petites formiguetes en el seu braç.

La veritat que és molt dolç i que sempre fa il·lusió rebre Trompetes diferents. Aquest sens dubte ho és. Moltes gràcies Cecilia!

Presentació de NARA a La Central del Raval

27 setembre 2010
0

Avui us porto una presentació que es farà en els propers dies a La Central del Raval. Es tracta de l’àlbum il·lustrat Nara de Pitu Àlvarez. L’acte en qüestió tindrà lloc el proper dijous 30 de Setembre a les 18h. Un àlbum preciós amb unes il·lustracions magnífiques del que no us en podeu perdre ni un detall.

Així que si teniu un momentet no us ho penseu més i acosteu-vos-hi:

Llibreria La Central del Raval

C/ Elisabets 6

30 de Setembre a les 18:00h

Explica'm… QUINS UNS, ELS GEGANTS!

26 setembre 2010
0

QUINS UNS, ELS GEGANTS!, Roser Ros, Il·l. Arnal Ballester, Editorial Tantàgora Serveis Culturals (2008) –> He triat aquest recull de contes de gegants per diversos motius. Un d’ells és que es tracta de contes de gegants d’arreu a través de contes clàssic i propis de la tradició oral del nostre país; alguns de coneguts, i altres que no ho són tant, i el fet de que en un recull de contes, et facin descobrir històries que per a tu encara et són desconegudes, sempre és un plaer. Per altra banda la seva autora, la Roser Ros és fascinant, vaig tenir la sort de fer un curs amb ella sobre “Grans personatges de la petita literatura” i em va fascinar, tant que en certa manera, l’Elefant Trompeta ha arribat a ser com és gràcies a aquest bloc. El darrer dels motius és que es tracta d’un recull, on a més de les històries en format escrit, es poden trobar també en CD, de manera que és un llibre per ser explicat, escoltat o llegit.

Us encantarà, a mi m’ha agradat molt!

El Trompeta recomana… CONTES PER A PARES I MARES (III)

24 setembre 2010
0

Els pares i les mares tenen un paper fonamental en l’educació dels infants, i és per això, perquè són el més important en la vida dels més menuts que els hi vull dedicar les recomanacions d’avui. Es tracta de contes per a pares i mares, tots ells molt diferents, però amb un denominador comú i és que els pares esdevenen protagonistes.

¿CÓMO ES TU MAMÁ?, Rosanela Álvarez, Il·l. Yasushi Muraki, Editorial Fondo de Cultura Económica (FCE, 2008) –> Aquest conte ens acosta al món animal i a les característiques morfològiques d’alguns animals a través de les diferents mares del món animal. Unes ponen ous, altres porten el seu fill a dins de la panxa, algunes mares tenen una trompa molt llarga, altres viuen als arbres… Totes elles molt diferents, però totes amb un denominador comú: estimen als seus fills.


¿CÓMO ES TU PAPÁ?, Etrela Burgos, Il·l. Miguel Tanco, Editorial Fondo de Cultura Económica (FCE, 2010) –> Aquest relat ens explica moltes coses sobre la paternitat en els animals. Ens diu per exemple com la guineu ensenya a caçar al seu fill, ens explica com el pare del caballet de mar el va portar en una bossa a la seva panxa juntament amb els seus tres-cents germans, alguns es queden amb els seus cadells fins que es puguin valer per sí mateixos, altres en canvi els deixen perquè s’arreglin com puguin… Es tracta d’una bonica passejada pel món de la zoologia de la mà de diferents pares. Es tracta de planes amb solapa que ens permeten descobrir coses desconegudes fins ara per la majòria de nens.

Una passejada que li permetrà a l’infant realitzar-se preguntes sobre quina mena de pare és el seu.

Les il·lustracions són precioses, fet que encara li dóna més bellesa al relat.

CÓMO ENSEÑAR A TUS PADRE A DISFRUTAR DE LOS LIBROS PARA NIÑOS, Alain Serres, Il·l. Bruno Heitz, Editoral SM –>Aquest llibre no em va cridar l’atenció per la seva portada, ni potser tampoc per les seves il·lustracions; però el que sí que em va cridar moltíssim l’atenció va ser el seu títol. I vaig pensar: “Com es pot fer que uns pares aprenguin a valorar la literatura infantil?”. I amb aquest llibre em vaig divertir, vaig reconèixer a tots i cadascún dels personatges de literatura infantil que hi apareixien i sens dubte em va encantar.

Molts pares creuen que no els agraden els llibres infantils, i és que sovint es troben perduts en un mar de contes i es preocupen pensant que els seus fills perden el temps en llegir-los. Tot i així amb aquest àlbum il·lustrat imaginatiu i divertit, fins i tot els pares més despistats, podran aprendre a estimar en certa manera la literatura infantil. Només cal obrir-lo per descobrir-ho…


LOS DOCE ABRIGOS DE MAMÁ, Marie Sellier, Il·l. Nathalie Novi, Hotel Papel Ediciones –> Aqauest conte es tracta d’¡un recull de dotze poesies, dotze com els mesos de la’ny, i dotze estats anímics en els que es pot sentir una mare. Somiadora, rondinaire, trapella, misteriosa, contacontes, marevellosa… I és que els estat anímics d’una mare, al igual que el de la resta de persones, mai són els mateixos, i és per això que es va canviant d’abric en funció del moment que està passant!

Un conte amb unes il·lustracions precioses sens dubte!

TINC UN PARE GENIAL, Ross Collins, Editorial Blume –> En Zip és un petit cocodril que s’estima molt al seu pare, però té un dubte. I és que els altres pares fan coses increïbles tot el dia, i el seu? Què fa? Preocupat per aquest fet es decideix a esbrinar el que fa el seu pare tot el dia amb el seu amic Max i és amb ell que descobrirà que és sens dubte un pare realment genial. Un conte molt bonic amb unes il·lustracions molt i molt dolces.

El Trompeta vist per… FERNANDO COBOS

21 setembre 2010
0

Aquesta setmana us porto un altre dels meus regals d’aniversari. Aquesta vegada és en Fernando Cobos qui ha volgut regalar-me la seva pròpia versió de l’Elefant Trompeta. Un altre artista comiquero que n’ha fet una versió del Trompeta divertida i original. Només em queda donar les gràcies al Fernando per passar a fer més gran la meva col·lecció de Trompetes, i aconseguir una versió com aquesta.

Mil gràcies Fernando!

El Trompeta vist per… PATXI PELÁEZ

20 setembre 2010
0

Un altre il·lustrador que no s’ha volgut perdre l’aniversari del Trompeta ha estat en Patxi Peláez i és per això que en va fer la seva pròpia versió!!! Un Trompeta divertit, sorprenent, alegre i feliç! Un Trompeta que en el fons sempre manté aquesta actitud positiva o això intenta. I és que aquest il·lustrador basc té un estil magnífic i em va fascinar quan el vaig descobrir, per això tenir-ne la seva versió m’ha fet molta il·lusió.

Moltes gràcies Patxi!

Explica'm… EL VAMPIRO Y OTROS CUENTOS

19 setembre 2010
0

EL VAMPIRO Y OTROS CUENTOS. CUENTOS POPULARES RUSOS IV, A. N. Afanásiev, Il·l. Beatriz Martín Vidal, Editorial Anaya (Gener 2008) –> Aquest és el quart volum i darrer de la gran obra recopilada per Afanásiev, volum que consta fonamentalment de relats inspirats en Bylines (que es tracta d’uns poemes tradicionals èpics russos) i contes de costums, tots ells de creació popular.

Un recull molt curiós on algún dels seus relats és protagonitzat per la sempre interessant figura del Vampir.

El Trompeta vist per… MÀRIAM BEN-ARAB

18 setembre 2010
0

Fa un parell de dies vaig rebre al meu correu una sorpresa increïble. I és que la Màriam Ben-Arab va veure en el bloc del Trompeta que havia complert anys i va voler regalar-me la seva pròpia versió. És preciós! Una autèntica delícia, dolç i amb un estil molt personal.

Moltíssimes gràcies Màriam!

El Trompeta recomana… POMELO

17 setembre 2010
0

Avui us vull presentar un Elefant molt especial, de fet és un cosí llunyà que té una curiositat, i és que té una trompa llarguíssima, es diu Pomelo. En Pomelo és un elefant molt menut, que té una trompa desproporcionada i que viu en un hort a sota d’una flor, de la seva Dent de Lleó. És un elefant poruc que té por de tot el que l’envolta, però que té alguns bons amics, una tortuga i una patata que parla de manera molt estranya.

Li agrada viure imaginant, i li agraden les aventures, és d’aquestes històries que us vull parlar avui, i és que en Pomelo ha protagonitzat sis boniques històries que avui em ve de gust acostar-vos.

POMELO ES FELIZ, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2005) –> En Pomelo és un elefant que té una trompa amb unes mesures desproporcionades, i en aquest conte se’ns presenta aquesta trompa com un autèntic problema per al pobre elefantet. I és que se la trepitja, i cau; l’arrossega per tot arreu, es dona cops, s’enreda… Com acabarà solucionant els problemes que té amb la seva trompa en Pomelo? S’acabarà acceptant a si mateix, amb els seus defectes i les seves virtuts?

Un conte preciós que ens ensenya a estimar-nos una miqueta més, amb els nostres defectes, les nostres virtuts, estimar-nos tal com som.

POMELO ES ELEFANTÁSTICO, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2005) –> El títol original d’aquest conte és en Pomelo s’enamora, però ha estat traduït al castellà amb un títol potser una mica més simpàtic. Però se’ns dubte el que li passa al Pomelo en aquesta història és que s’enamora, però no d’una elefanteta, sinó de tot el que l’envolta, i si llegiu un fragment del text d’aquest conte, comprendreu el que us estic explicant.

“Pomelo está enamorado.
Del undécimo rábano de la tercera fila.
De Rita, aunque ella jamás le mire.
Del rocío.
De Gigi, un poquito.
Está enamorado de la buena música.
Está enamorado de la lluvia de la tarde, porque es inexplicable.
¡De la luuuuuuuuuuuuuuna!
De esa piedra gris, porque sólo tiene a Pomelo para que le quiera.
Está enamorado de las flores de alcachofa, porque son raras.
Está enamorado de ese perfume de menta que le da escalofríos.
De su sombra, porque siempre le acompaña.”

I és que en Pomelo és dolç i tendre i és que sempre té paraules amables per tots aquells que l’envolta, des de la pedra gris més corrent del seu hort fins a la inaccessible granota que mai li dirigeix ni una sola paraula. Un llibre que ens permet observar els canvis que es produeixen en la natura amb el pas del temps i ens ajuda a valorar la simplicitat de les coses.

POMELO SUEÑA, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2005) –> Molt sovint, en Pomelo té el mateix somni, somia amb flors de Dents de Lleó, o amb animals que no existeixen… Coneix a una patata molt extravagant, i també es decideix a celebrar el carnestoltes en el dia menys esperat. Un conte que ens acostarà als somnis d’aquest petit elefant, i el seu món fantàstic, un conte que ens portarà a nosaltres també a pensar en els propis somnis, desitjos i anhels.

POMELO SE PREGUNTA, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2006) –> En Pomelo és en certa manera com els més menuts, i és que igual que qualsevol altre nen, tracta de trobar resposta a les seves grans dubtes existencials, i ho fa amb tendresa, ironia i sobretot amb molt sentit de l’humor.

I és que preguntes com aquestes formen part d’aquest relat:

“A veces, sin razón aparente, Pomelo deja todo lo que está haciendo y comienza a preguntarse cosas.
Por ejemplo, se pregunta en qué pensarán las hormigas.
O ¿por qué los calabacines son verdes y los tomates rojos?
Y, si él fuera de color verde… ¿seguiría siendo él mismo?
¿Qué haría si estuviera completamente solo?
¿Y… si no existiera el huerto?
¿Y si tuviera pelo?
¿Y si Rita le mirase?
Y, sobre todo: ¿quién habrá dado un mordisco a la luna?”


POMELO AL OTRO LADO DEL HUERTO, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2008) –> En Pomelo se sent molt sol, i és que té la sensació de que tothom se’n riu d’ell, ja no veu les coses de la mateixa manera que ho feia abans, sota la seva flor de Dent de Lleó, i és que de fet ja no la sent ni seva. És com si les maduixes ja no tinguessin el gust de sempre, com si tot s’allunyés d’ell.

És en aquest context en el que el pobre Elefant es sent en certa manera trist, abandonat o decebut, en el que decideix embrancar-se en un petit viatge, un viatge en el que vol conèixer més enllà del seu trosset d’hort que sempre veu, vol arribar una mica més lluny, i és que ni tan sols sap el que hi ha a l’altra banda de l’hort.

POMELO VIAJA, Ramona Bâdescu, Il·l. Benjamin Chaud, Editorial Kókinos (2010) –> La darrera de les entregues protagonitzada per en Pomelo en castellà és aquesta. Es tracta d’un viatja que Pomelo emprendrà en un món que a ell li resulta totalment desconegut, l’interior d’una casa habitada per persones. És un viatja sorprenent i original per a l’elefant que es fascina per un entorn quotidià, però que per a ell resulta totalment desconegut: el bany, la cuina, l’habitació… tot són formes noves i sorprenents d’allò més exòtiques per un elefantet que no ha vist mai més enllà del seu hort.

Us deixo amb un fragment d’aquesta nova i darrera (de moment) aventura d’en Pomelo.

“Bajo esta rara flor de diente de león (que pincha), Pomelo mira hacia lo desconocido. ¡Tan desconocido que nunca lo había visto antes! Lo desconocido que le llama y le produce un cosquilleo que le hace pshiiit en la tripa: son los nervios del comienzo del viaje. Y Pomelo inicia su viaje rodeado de formas extrañas. Se sumerge en una bañera de agua tibia, florida, un poco traslúcida. Un viaje que le trae viejos sueños. Descubre que aquí también hay misterios. Misterios que hormiguean de aquí para allá.”

<