Els racons de… LLIBRERIA FABRE

30 juny 2009
0

L’altre dia passejant per les Rambles de Camí a l’exposició de la Montse Tobella a la Sala Rovira, vaig passar per davant d’una llibreria que em va fascinar: la llibreria Fabre, a Rambla Catalunya 52.

011

Perquè? Doncs perquè en ella vaig descobrir una llibreria especialitzada en literatura alemana on hi havia una gran quantitat de conte infantil en aquest idioma, a la vegada que un munt de joguines antigues i de fusta. La majòria dels seus productes d’importació i procedència germànica.

A l’aparador hi havia una gran acumulació de Pincchios de fusta i alguns contes alemanys i no m’hi vaig poder estar d’entrar-hi a fer un cop d’ull.

021

Una llibreria amb molts anys d’història, fundada el 1860, és la més antiga de la ciutat de Barcelona. En una primera etapa (fins al 1951), l’espai estava destinat a literatura especialitzada de tipus tècnic i en obres més generals; venent productes tan en castellà com en anglès, francés o alemany.

fabre50pic

La seva segona etapa a partir de 1951 va ser quan es va convertir en la llibreria alemanya més especialitzada de la ciutat, on a part de llibres i contes fantàstics, en l’última dècada han abandonat gran part de la seva vesant de papereria per incloure també joguines de fusta precioses i altres elements i figures antigues alemanyes de regal. La majòria dels productes exportats actualment ‘Alemanya i Austria, amb una riquesa i varietat excepcionals.

031juguetespicregalosotros

Explica’t això, es tracta d’un d’aquells racons en els que, per curiós, val la pena perdre-‘shi una estona i descobrir materials que en el nostre idioma no han estat mai publicats.

Els orígens de… ELS MINAIRONS

29 juny 2009
0

“Hi havia una vegada al Pallars Sobirà hi vivia l’hereu de Saverneda, un jugador empedernit que es va jugar totes les seves terres i les va perdre. Per no quedar-se sense res es va quedar un sol jornal,  es podria quedar amb les terres que fos capaç de segar un sol home en un dia. Desesperat l’hereu va buscar al millor jornaler i li en van dir que era un de francès.
El va contractar i semblava tenir molta cara, era ben entrada la tarda i encara no havia començat a segar res. Quan l’hereu ja se n’estava cansant, el gavatx li va dir que per fer la feina necessitava que no el mirés, que es girés. En quan l’hereu va girar cua, el francès va treure un canut de canya amb un tap de suro, que al destapar-lo en van sortir milers de diminuts minairons, tot dient “Què farem, què direm? Què farem, què direm?”. L’amo del canut va dir-los que seguessin l’herba del prat. Dit i fet, la van segar tota i en acabar la feina van tornar al seu canut.
I va ser així com l’hereu de Saverneda no va perdre les seves terres.”

Aquesta és una de les moltes històries que s’expliquen entorn dels personatges dels minairons, aquesta concretament extreta del llibre de Pep Coll “Muntanyes maleïdes” (1993). En Pep Coll ha fet famosos aquests personatges a través d’una novel·la juvenil sota el títol “Què farem, què direm?” que tracta dels minairons del Pallars; i ha escrit d’ells en diverses de les seves obres.

Però qui són realment aquests personatges?
Els minairons (també anomenats manairons o menairons) són uns éssers fantàstics característics del Folklore català, concretament més característics del Pallars, Andorra, Alt Urgell i bona part dels Pirineus. Els podem trobar també a l’Alta Ribagorça sota el nom de Diablorins; i a altres indrets meridionals més allunyats dels Pirineus els podem trobar sota el nom de Femilians.
Es tracta d’uns éssers diminuts, una espècie de follets, que són capaços de cabre en un canó d’agulles, una ampolleta o una capsa de tabac. Es caracteritzen per sortir del canó tots a la vegada i ser tan nombroses que poden fer la feina de molts homes a la vegada. Sempre surten repetint la mateixa frase: “Què farem, què direm?” i hi ha qui els compara amb un eixam de mosquits o de borinots, pel soroll que fan al sortir del canut.  Això sí, tenen una conducta dual i estranya. Per una banda fan sempre tota la feina que els hi demana el seu amo, però si aquest per descuit no els hi dóna cap feina a fer, el castiguen, o fins i tot el poden arribar a matar.

Es diu que molts hereus del Pirineu han disposat de canuts de minairons i que per això les seves cases van créixer ràpides i fortes, i així ells mai més van saber el que era treballar. Entre aquests hereus una mica ganduls podem dir diversos noms com: Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d’Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d’Alós, Badinet d’Isil, Sidro d’Estaon i el Feu de la Guàrdia d’Ares.

Altres històries en canvi, tenen com a propietari del canut un forçut i ganàpia jornaler, com el de la nostra història, que sembla capaç ell sol de fer la feina de tres o quatre homes junts, però que en realitat és un gran farsant al que als minairons els hi fan la feina bruta.
Històries d’allò més variades que s’expliquen sobretot els poblets de les serralades que separen les valls de la Noguera i del Segre, des del massís del Boumort fins a Andorra. Cal a dir, però que aquestes històries giren sempre entorn de dues trames molt clares, i a partir d’aquestes trames canvien els indrets i els personatges. La primera història que s’explica és la de “El mosso tafaner”, i la segona la de “El dallador preufetaire”, aquesta darrera és la que us he explicat. Però en què consisteix la història del “Mosso tafaner”?

“Ens explica la història que un noi despistat i tafaner troba un canut enmig d’una plana, i no s’està de mirar-lo i obrir-lo. En veure’s rodejat de minairons ansiosos de treballar, i per por a que no el matessin, els encarrega una feina força estúpida: els fa agrupar totes les pedres d’un prat a la muntanya per tal de salvar la vida, ja que un cop acabada la feina sí que se’ls pot demanar que tornin al canut. I és així com s’explica l’origen de moltes tarteres que sovint no tenen explicació geològica possible, ja que es troben enmig del no res.”

A les valls d’Aguolar, a l’Alt Uregell, fins i tot s’han senyalitzat una sèrie d’indrets sota el nom de “La ruta dels minairons”, i podem trobar a Taüs una estranya i inexplicable tartera enmig d’un bosc i en un lloc planer. Tot un misteri geològic, de ben segur que els minarions la deurien fer allà enmig del no res després de les ordres d’un amo desesperat per salvar la vida.

També es converteixen en un dels principals protagonistes de l’època nadalenca de la Seu d’Urgell en el marc de El món màgic de les muntanyes com a responsables d’organitzar el Tió de la Freita (un antecedent mitològic de l’ actualment conegut com a Tió de Nadal o Caga Tió).

Il·lustracions
Dibuixos i il·lustracions d’aquests personatges són pràcticament nul·les. Tot i així us en porto alguna curiositat.

Primer us mostro la imatge d’una tartera, entesa com una aglomeració de pedres, provinents de la sedimentació dels cims d’algunes muntanyes. Però aquesta té d’especial, que es troba en la ruta dels minairons i es diu que podrien haver estat aquests éssers fantàstic qui apilessin tota aquesta quantitat de pedres, en un indret on sembla que no hi puguin haver arribat soles.

untitled

En un canó d’agulles com aquest els hi podríem trobar.

cano-d-agulles

I fins i tot han protagonitzat alguna història.

biblio_manairons

Uns personatges divertits, curiosos i nostres. M’encanten…

Explica'm… EL GRAN LLIBRE DE LES BRUIXES

28 juny 2009
0

EL GRAN LLIBRE DE LES BRUIXES, VVAA, Il·lustracions Antonio Tello, Editorial Parramón (2009) –> Un recopilatori d’històries de bruixes genial, amb unes il·lustracions amb un estil excel·lent. Ens parla des de la bruixa de la Rapunzel fins la bruixa de Hansel i Gretel, passant per algunes històries també populars de bruixes però més desconegudes. Últimament us he portat diversos recopilatoris de l’editorial Parramón, i és que en aquest aspecte sembla que s’han posat força les piles, i val la pena mirar-se’ls.

Em sembla un molt bon recopilatori per un personatge que ha omplert tantíssim el nostre imaginari que ja s’ho anava mereixent.

9788434233966

Montse Tobella a la Sala Rovira

27 juny 2009
0

Fa uns dies va acabar l’exposició d’originals de la Montse Tobella a la Sala Rovira, per diversos motius no hi vaig poder anar de bon principi i si me’n descuido no hi puc anar, finalment, un parell de dies abans de que acabés m’hi vaig poder acostar. no vaig poder fer fotografies per decisió de la sala però em quedo grabat a la meva memòria uns originals fantàstic i preciosos. És una llàstima que amb les publicacions es perdin les textures que els autors aconsegueixen amb els seus originals.

La màgia dels regals, un dels meus preferits, em va fascinar; el seu personatge de la Neus; la seva participació en Tatano i Cavall Fort; La pluja de sons i colors, i Camí del Sol, també hi havia una versió de Robin Hood i alguna il·lustració del seu darrer conte publicat amb Bromera: L’hàmster d’en Josep… Unes autèntiques obres d’art precioses.

Enhorabona per una exposició fantàstica!

El Trompeta recomana… CONTES DE VIATGES

26 juny 2009
0

Viatjar, a qui no li agrada? Qui no ho fa sovint en el seu propi imaginari? Qui no ha somiat mai en arribar a la lluna? Viatges impossibles… Viatjar és sempre sinònim d’aventura, descobriments, novetats i en certa manera màgia. I tot això i molt més és el que ens porten els contes de fantàstic viatges que us porto avui. Comencem:

DE VUELTA A CASA, Oliver Jeffers, Editorial Fondo de Cultura Económico (2008) –> Vet aquí una vegada que un nen va agafar el seu avió i va començar a volar i volar i volar. Va volar tan i tan amunt que va arribar fins a la lluna. Des d’allà dalt, tot es veia immens, però resulta que s’hi va quedar atrapat, ja que el seu avió s’havia espatllat. Com s’ho faria per tornar a casa? El més curiós de tot és que no era l’únic que s’havia quedat atrapat a la lluna…

fg8762

Un molt bon conte amb unes il·lustracions molt boniques del mateix autor. En la seva web he pogut trobar esbossos de com va crear aquest conte i els seus personatges, així com algunes de les il·lustracions definitives.

01020304050607

EL GRAN VIAJE, Anna Castagnoli, Il·l. Gabriel Pacheco, OQO EDitora (gener del 2009) –> Un nen s’imagina que un dia emprendrà un viatge amb un vaixell que pugui flotar per mars i oceans, volar pel cel, anar per la terra i per sota el mar com ho fan els submarins. Un nen que emprèn un viatge fantàstic on recorrerà països en guerra, ajudarà a animals en perill… i acabarà tornant com un autèntic heroi.

granviaje

Un viatge molt poètic que ens acosta perles com aquesta:

“Tomaré el timón,
escrutaré el horizonte como un buen marinero,
saludaré con un silbido a los delfines
y escucharé el silencio
cuando los delfines desaparezcan detrás de las olas”

Les il·lustracions són molt especials i rares, perquè enganyar-nos, un pèl grises i fosques; però l’il·Lustrador transmet alguna cosa especial, no sé ben bé què, que el fa diferent.

gabrielpacheco01gabrielpacheco02gabrielpacheco03gabrielpacheco04

LA CARA OCULTA DE ( L’ARRIBADA DE L’HOME A) LA LLUNA, Lluís Llort (Lewis York), Il·L. Roger Olmos, Editorial Beascoa (2009) –> Un conte que ens parla sobre si va ser real o no l’arribada de l’home a la lluna. En clau d’humor i força divertit, ens acosta una sèrie de successos que van succeir abans, durant i després de la conquesta lunar. Va ser real o va ser un invent nord-americà?

portada-lluna-blog

És divertit i està pensat per a nens grandets que siguin capaços d’entendre amb humor tot el que se’ns explica, a la vegada en Roger Olmos, que és molt bo, ens porta una il·lustracions al·lucinants, tot i que aquesta vegada hi ha algunes que no m’agraden gaire o em fan certa angúnia. Però la de la gosseta és molt divertida. Felicitats Roger!

lluna-6-7-bloglluna-14-15-bloglluna-30-31-blog-copiaportadilla-lunablog

ELVIS, Thaï – Marc, Rebecca Dautremer, Editorial Edelvives (2009) –> L’Elvis és una història d’un nen que neix en una família pobre de mitjans del segle XX dels Estats Units. Un nen que té un especial talent amb la guitarra, quan els seus pares ho descobreixen, li regalen una guitarra. El noi agafa la guitarra i se’n va a Las Vegas per trobar el seu lloc en el món. Buscant fama i fortuna se n’adona que potser el que li fa falta és una altra cosa…

9782013914550

Una vegada més una excel·lent obra de la Rebecca Dautremer amb il·lustracions que parlen soles.

cadillac

EL VIATGE DEL SENYOR COC, Jo Lodge, Editorial Baula (2009) –>El senyor Coc comença un viatge apassionant. Ell i els seus amics aniran amb avió, vaixell, cotxe, submarí… Una història senzilla i divertida per a nens petitons amb pestanyes i pop-up.

Les il·lustracions són molt coloristes, vives i amb línies molt gruixudes, amb un protagonista cocodril que ja ha protagonitzat altres històries.

0340960035

I encara trobo a faltar els seus somriures…

25 juny 2009
0

Han passat ja dos anys des de que em vaig acomiadar dels meus primers alumnes, i sovint encara hi penso, m’enrecordo dels seus noms, de les seves carones, dels seus somriures… Quan passa el temps, sovint penses que només es recorden les coses bones, però jo també recordo les coses dolentes i no per això els deixo de trobar a faltar. Recordo mossegades o algun nyanyo, recordo alguna malifeta o el complicat que resultava que tots t’escoltessin quan els volies explicar alguna cosa, el nen que no havia manera que sabés els colors i ja no sabies com explicar-li, el que es feia caca al damunt i s’amagava en un racó perquè no el veiessis, el que no havia manera de que li volguessin treure el bolquer, l’esgotament, el no descansar en tot el dia ni un segon (bé, sí els minuts en que les meves companyes “m’obligaven” a seure i dinar tranquil·la); i de tot això en vaig aprendre tant, que no crec que els dos cursos que han vingut després hagi après tantes coses de la professió com aquell any.

Però també recordo moltes altres de bones: les estones explicant-los contes, les abraçades, els petons, les rialles, les mil activitats que m’empesacava per fer-los aprendre coses noves, les meves companyes i el que vam riure plegades… Tantes i tantes coses que van passar en tan sols un curs. M’encantaria algun dia trobar-me’ls pel carrer i que em diguessin: “és la senyoreta que tenia a la classe dels Elefants, la meva senyoreta”. De fet, jo sempre em sentiré una mica la seva mestra, i m’agrada sentir-me així.

Aquest any he tornat a ser tutora d’un grup de P4, la mateixa edat que la dels meus Elefants ara, i no tinc les mateixes sensacions, ni la mateixa sensació d’anyorança, evidentment, el curs acaba d’acabar i no ha estat un comiat, ja que el curs vinent els continuaré veient fer de les seves. Tot i així, potser també ha estat un grup difícil, un curs complicat, una adaptació per part meva de nou a una tutoria i a una manera de fer molt diferent a la que a mi m’agrada i em fa sentir bé… Sigui com sigui, avui encara no trobo a faltar els seus somriures. M’he insensibilitzat? Ho dubto, simplement que els meus Elefants, sempre seran els meus Elefants.

Dibuixant a… LA REINA DE LES ABELLES

24 juny 2009
0

abella_color_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El conte de… LA REINA DE LES ABELLES

23 juny 2009
0

És evident que aquesta no és una història gaire coneguda, de fet a mi no m’ho resultava. La vaig descobrir fa cosa d’un any, en el casal d’estiu quan una nena va portar de casa seva un conte perquè l’expliqués. Evidentment ho vaig fer, i em va agradar tant que em va picar la curiositat. Al principi no en trobava res però després, remenant i investigant, vaig trobar coses sobre els orígens.

En relació a les versions, només n’he trobat una en català, i és la que la nena em va portar.

LA REINA DE LES ABELLES, Il·l Margarita Ruiz Abello, Traductor Emriqueta Capellades, Combel Editorial –> Un dels clàssics de Combel, que ens recorda als antics “troquelados” però amb una edició actual. Per 2€ pots tenir aquesta història amb un estil clàssic però fidel al relat original.

9788478644834_04_n

1.2.3 MÀGIA

22 juny 2009
0

Sota un títol tan suggerent s’amaga una exposició d’il·lustracions organitzada per l’il·lustrador Ignasi Blanch i la llibreria infantil ABRACADABRA, ambdós vells coneguts meus. Es tracta d’una exposició que s’inaugura el proper dijous 25 de juny a les 19h a la llibreria Abracadabra amb l’actuació de “Vivim del cuentu”, un grup de 7 rondallaires que es van unir al 2006 per fer arribar els contes tradicionals a la canalla.

Doncs bé, aquesta exposició durarà del 25 de juny al 31 d’agost i hi podrem trobar il·lustracions de: Eli Aguirre, Flor Barbaza, Noe Bufarull, Laia Codina, Mònica Solsona… i molts d’altres

Si voleu anar acosteu-vos fins el Carrer General Alvárez de Castro 5, i així de pas també coneixeu una llibreria infantil molt maca i amb materials molt ben triats i molt interessants.

fly

Els orígens de… LA REINA DE LES ABELLES

22 juny 2009
0

“Vet aquí una vegada un rei que tenia tres fills. Un dia els dos grans se’n van anar a la recerca d’aventures. Va passar el temps i no tornaven, així que el petit, al que tots anomenaven el Beneit,  preocupat va sortir a la seva recerca. Quan els va trobar, els germans grans no havien fet res de bo i els hi feia vergonya tornar a casa, així que tots tres van anar fent camí.
Pel camí es van trobar un formiguer, i els dos germans grans van voler destruir les pobres formigues i la feina que estaven fent; el petit els hi ho va impedir. Després es van trobar amb uns ànecs en un llac, i els van voler caçar per menjar-se’ls; el petit ho va impedir. Finalment es van trobar un rusc d’abelles i els germans van voler cremar-lo per quedar-se’n la mel; el petit, de nou, ho va impedir.
Finalment van arribar a un castell, on a la quadra van veure cavalls convertits amb pedra; van anar sala per sala i no hi trobaven ningú; fins que van arribar davant d’una porta tancada amb tres panys amb una finestreta al mig, a través de la que van veure un home petitonet de cabells grisos, assegut al davant d’una taula. L’home es va aixecar i va obrir la porta, va caminar fins conduir-los, sense dir res, davant d’una taula molt ben parada, on es van ben atipar, després van anar a descansar a tres cambres diferents del castell.
Al matí, el vell va anar a buscar al germà gran i el va portar davant d’una taula de pedra on hi havia escrites tres probes. La primera consistia en trobar les mil perles que la princesa havia perdut pel bosc abans de pondre’s el sol. Si en faltava alguna, es convertiria en pedra. No les trobà i es convertí en pedra. El mitjà al dia següent va córrer la mateixa sort. Quan arribà el torn del petit, va anar al bosc i es va desesperà al veure que passava l’estona i no trobava les perles. Però la reina de les formigues li va oferir la seva ajuda i la de cinc mil súbdits, i li van portar les mil perles.
La segona proba consistia en trobar la clau de la cambra de la princesa que havia caigut al fons del llac. Els ànecs que havia salvat el van ajudar, i tot submergint-se, li van portar la clau del fons del llac.
La darrera de les proves consistia en identificar de les tres princeses que estaven adormides a la cambra, la més petita de totes. L’única pista que tenia és que la més gran abans d’adormir-se s’havia menjat un terrós de sucre, la mitjana, xarop, i la petita una cullerada de mel. El noi no sabia quina assenyalar, quan de sobte, va entrar la reina de les abelles a la cambra, i va assenyalar la més jove. El noi la va assenyalar i es va despertar. El castell es va desencantar,tots els que s’havien transformat en pedra  van tornar a la vida,el noi que semblava “beneit” es va casar amb la bonica princesa, i els altres dos germans es van casar amb les altres germanes.”

Aquest és el conte “La reina de les abelles”, un bonic conte recopilat i atorgat als famosos germans Grimm; pertany a la temàtica dels “Animals agraïts” i es pot classificar com a ATU 554. A en Jacob i en Wilhelm els hi van explicar aquesta història a l’estat federat de Hesse. És en aquest indret on se’ls va explicar també una història similar, però diferent aquesta vegada.

“Es tracta d’un soldat que li promet al rei portar-li la més bonica de les donzelles, i quan està a punt d’entrar al bosc, s’encarrega de no alertar als ocells en la seva entrada al bosc fent que el seu cotxer deixi el carro fora del bosc. Ajuda també als corbs i a un peix del riu.
Se li presenten les tres probes que són similars a les anteriors, però en comptes de perles són llavors de roselles, un anell en comptes d’una clau, i matar a un malvat unicorn. El soldat li porta al rei el cap de l’unicorn, i aquest com agraïment de portar-li quelcom de tanta bellesa, i que demostra la gran valentia del soldat, li ofereix la mà de la seva filla.”

Hi ha qui diu que l’origen d’aquest conte és alemany, però hi ha moltes històries amb la mateixa temàtica arreu d’Europa, i probablement més antigues que la versió escrita pels germans Grimm. De fet, sota el títol “Les bèsties agraïdes” es coneix un conte de fades típic hongarès, en persa, Touti Nameh.
El conte de les Bèsties agraïdes ens explica com els tres germans van a fer fortuna pel món, el petit és el més bonic de tots. I els grans li tenen tanta enveja que li prenen el seu menjar, el deixen cec i li trenquen les cames. Aleshores el noi es posa a descansar i sent com dos corbs diuen que hi ha un llac que cura totes les ferides i mals, va fins al llac, hi veu, es frega els ulls i s’acaba curant. El noi, que agafa un flascó d’aigua del llac, ajuda a un llop ferit, un ratolí i a l’abella reina que s’ha trobat pel camí.
Va arribar a un castell, on s’hi va posar a treballar al seu servei. En el mateix castell hi treballaven els dos germans, que es van espantar al pensar que el germà petit els descobriria. Per evitar-ho van dir que el jove germà es tractava d’un mag maligne que volia segrestar la filla del rei. El rei va decidir que l’executaria a no ser que superés tres probes. Tres tasques en les que destaquen que ha de construir el castell més bonic del món, i les abelles l’ajuden; recollir el blat de moro de tot el reialme, l’ajuden els ratolins; i conduir tots els llops al turó.
El rei tanca a la princesa enamorada del noi jove a la torre, i els llops maten a el Rei, i als germans; els noi es queda amb la princesa i són feliços per sempre més.”

D’aquest conte també se’n pot dir que ja apareixia en un recull de contes perses del segle XIV, i actualment està molt estès per Europa i Àsia. Una de les millors versions catalanes que en podem trobar fou escrita per Carles Riba el 1935.

Il·lustracions
Difícil de trobar són les il·lustracions d’aquest conte, us en porto unes quantes de les que no en conec gairebé l’origen.

bee_16522_lgdebijenkoningindie_bienenkoenigin2die_bienenkoenigin1thequeenbeeint

La primera una portada anglesa, la resta d’il·lustracions són alemanyes:

51mcbtw01nl__sl500_aa240_alemanaleman02aleman03

En castellà aquestes.

abejasmuestraportada

Un conte amb un imaginari genial, que té molt bones escenes per il·lustrar, i que ve de gust dibuixar i explicar. M’ha encantat!

<