Manualitats amb castanyes

31 octubre 2011
0

Cada any, a la meva escola, per la Castanyada els nens i nenes s’han d’emportar a casa una manualitat feta amb una o més castanyes. Un cargol, un cuc, una papallona… sempre són les opcions més recurrents, però aquest any estava cansada d’animalons i volia fer una cosa una mica diferent. Així que aquesta vegada hem fet una flor. Els nens han punxat la cartolina groga del gira-sol, i han pintat i punxat la fulla. Jo ho he enganxat tot i el resultat és aquest. Espero que us agradi.

Un detall potser una mica primaveral per l’època de l’any en la que ens trobem, però que crec que no queda gens malament.

 

Explica'm… CUENTOS Y LEYENDAS DE LOS JAWI

30 octubre 2011
0

CUENTOS Y LEYENDAS DE LOS JAWI. UN PUEBLO DE TAILANDIA, Pierre Le Roux, Peggy Adam, Editorial Kokinos –> Al sud de Tailàndia, país musulmà, hi habita un poble musulmà: els jawi. L’etnòleg francès Pierre Le Roux va anar fins allà per tal de conèixer-los. Va viure amb ells, va aprendre la seva llengua, i va aprendre i recollir els seus contes, contes que ens porta aquest recull que avui us presento. Relats sobre animals antagònics que conviuen, sobre l’origen de les llavors de l’arbre del cautxú, el perquè de l’ànima de l’arrós o fins i tot una història d’amor entre una ossa i un home. Uns relats que ens permeten conèixer una mica més els jawi: els seus orígens, la seva vida quotidiana, les seves creences, els seus ritus…

Jugant a… MARY MEYER

29 octubre 2011
0

Mary Meyer va néixer ara fa 77 anys amb l’objectiu de ninots de peluix de qualitat, amb molts detalls i per sobre de tot, que es tracti de joguines segures, educatives, amb els millors materials i els millors dissenys. Es tracta d’una marca de joguines de Vermont (EEUU) que en aquesta ciutat té el seu propi museu, un museu on s’explica la història de l’empresa. Una història curiosa que va néixer l’any  1933, quan una jove noia va decidir fer realitat la seva passió per crear les seves pròpies joguines. I juntament amb el seu marit van crear una empresa familiar. Van tenir fills, i aquests van continuar amb un negoci familiar, que lluny de quedar-se estancat, va expandir les seves fronteres, i finalment va decidir traslladar la seva producció a Europa.

Tot i així, el disseny de les seves joguines es continua fent a Vermont, des d’on s’observa de molt a prop el món dels més petits amb l’objectiu principal de crèixer i avançar amb els infants i els temps que corren.

No només fan joguines per a infants i nadons, sinó que a més a més fan complements infantils o guardioles. Tots ells amb un estil que els fa inconfusibles. Entre els seus productes trobem: sonalls, porta-xumets, peluixos, coixins, peluixos musicals… Espero que us agradin els que he triat per vosaltres.

 

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ VET AQUÍ

28 octubre 2011
0

Avui us porto una col·lecció que crec que és força ideal per mi, es tracta d’una col·lecció que consta de moment de quatre títols de llegendes catalanes. Són llegendes no gaire populars i conegudes, i això és el que fa especial aquesta col·lecció: que et permet conèixer-les. Vosaltres les voleu conèixer amb mi? Són històries fantàstiques i sorprenents.

LES MOSQUES DE SANT NARCÍS: L’OCUPACIÓ FRANCESA A GIRONA, David Guàrdia, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> Aquesta història que us porto avui és una llegenda de Girona i rodàlies, molt estimada i coneguda per la gent d’aquestes contrades. Un text amb una llegenda fascinant, que la majòria de nosaltres no coneixem i unes il·lustracions amb molta força i personalitat.

LA COCOLLONA: UNA FIGURA SIMBÒLICA DEL RIU ONYAR, David Guàrdia, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> Segons conten alguns gironins, per les aigües del riu Onyar, entre els ponts de Pedra i de les Peixateries Velles, neda la Cocollona, una barreja de cocodril i de papallona. Una llegenda d’una monja que és condemnada i acaba convertint-se en una espècies de drac amb ales de papallona.  Una història fascinant, que igual que en el cas anterior, repetim il·lustrador, un il·lustrador amb molta força i una mica fosc, per narra una història que sens dubte també té els seus punts foscos.

LA LLEGENDA DE TORENA, Xavier Gasol, Il·l. Mercè Galí, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> Hi ha una vall al Pallars Sobirà on l’herba creix per tots els racons, on cada estiu pasturen milers d’ovelles xisquetes, centenars de vaques i d’eugues. És una vall, però, diferent de la resta de valls dels nostres Pirineus: a la vall d’Àssua no hi ha boscos!
Expliquen les padrines que, fa molts i molts anys, aquesta vall era ben plena de pi roig, pi negre i avets, però, pel mal cap d’una dona de Llessui i el seu escabot de porcs, van desaparèixer tots els arbres de la vall!

Una història fascinant i sorprenent amb les sempre magnífiques i divertides il·lustracions de la Mercè Galí, una molt bona il·lustradora de les nostres contrades que té un estil que particularment, m’agrada moltíssim.

LA LLEGENDA DEL MARINER DE SANT PAU, Joan Solé i Amigó, Il·l. Txell Darné, Col·lecció Vet Aquí, Editorial Efadós –> En un naufragi, només se salva un mariner empordanès aferrat a un rem. A terra, el mar ha destruït casa seva i no resta ningú viu. Trist i enrabiat, se’n va terra endins fins on no hagin sentit mai a parlar del mar. Rem a coll, deixa enrere els aiguamolls, Banyoles, Besalú… i arreu pregunta: «Què és això?». «Un rem», diuen. Més a muntanya responen: «Una pala de barca.» A Sant Pau de Segúries diuen que és un culler…

Aquesta història és sens dubte molt popular, i part de la seva popularitat li hem d’atorgar a Verdaguer que la va recollir a principis del segle XX, una història de les nostres contrades sobre la trista històia d’un mariner.

Anècdotes de Castanyes

27 octubre 2011
0

La tardor ja fa dies que ha arribat, les castanyes a punt per ser menjades, i els nens preparats per fer panellets. Però jo ja fa uns dies, vaig anar a collir castanyes al Montseny i en vaig agafar algunes amb la seva closca punxeguda per portar-les als meus nens i que veiessin com és una castanya abans de ser cuinada.

Començo la meva explicació a tots els nens, explicant-los que han d’anar molt en compte i no tocar-les perquè punxen molt, i que si alguna vegada van a la muntanya que no les vagin agafar que es poden punxar. I la resposta d’un dels meus nens no em deixa pas indiferent: “Clar, és que les castanyes només les poden agafar els superherois recollidors de castanyes!” I es va quedar tan a gust, jo que no puc evitar que se m’escapi un somriure enorme li contesto: ” i les supersenyoretes també”. Els nens em miren estranyats i jo començo a riure; i és que a vegades petits moments com aquests fan que recordi perquè un bon dia vaig decidir ser mestra.

Curiosa és també una anècdota que li va succeir a una mestra també d’infantil que m’explicava que va dirs als seus nens que ella les agafava amb molt de compte per no punxar-se i que un li va contestar: “Clar, perquè pots adormir-te com la Bella Dorment”.

Definitivament, els nens són unes estranyes i curioses criatures amb una capacitat de sorprendre’ns increïble.

Dibuixant a… LES ENCANTADES DE VALLDERRÓS

26 octubre 2011
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2011)

El Trompeta recomana… LA MÀGIA DEL TÀNDEM MARTÍ-SALOMÓ

25 octubre 2011
0

L’ILLA DE LES 160 DIFERÈNCIES, Meritxell Martí, Il·l. Xavier Salomó, Editorial Cruïlla (2011) –> Avui em ve molt de gust portar-vos un conte molt especial. I és que ja fa temps en vam parlar amb en Xavier de que era un projecte que els hi feia molta il·lusió, fet amb molta cura, i que estaven treballant amb una editorial francesa per editar-lo. Però una joia com aquesta era una autèntica llàstima que no arribés a les nostres contrades, i afortunadament, Cruïlla s’ha decidit a publicar-lo, i pel meu modest punt de vista ha estat un autèntic encert.

Es tracta d’un conte espectacular, de gran format i un conte d’aquells que diverteix hores i hores als més menuts. Un gran conte de torbar les diferències, d’aixecar les solapes, de desvetllar-ne els secrets… Un conte on a cada doble plana, apareix el mateix dibuix per duplicat però amb alguns petits canvis. Has de trobar 1, 2, 3, 4,7, 12… diferències. Fins arribar a un total de 160!

La història ens explica un bonic viatge, el d’en Pol i l’Estel per un món imaginari, un món creat per dos genis de la literatura infantil al nostre país, que han fet un conte pensat per divertir al nens i per agradar moltíssim als que ja no ho som tant.

Està fet amb moltíssima cura, multitud de detalls i té un bonic i especial final que li dóna aquest toc característic de la Meritxell i en Xavier.

Felicitats per un conte que és una altra petita joia!

Els orígens de… LES ENCANTADES DE VALLDERRÓS

24 octubre 2011
0

“Fa molts i molts anys, les contrades catalanes vivien sotmeses sota comandament àrab, i els catalans es veien obligats a pagar mil tributs si no volien perdre la vida. L’amo de les terres de la història que avui ens ocupa, viva al castell  de Montbui, i era l’amo i senyor de tota la muntanya de Sant Feliu.

Un bon dia, però, els cristians cansats de tantes injustícies es van alçar contra el temible poder del moro que els governava, i van aconseguir obligar-lo a fugir amb uns quants dels seus súbdits. El moro es va amagar al bosc, i entre les muntanyes hi havia un llac on queien les aigües d’un torrent, i al peu d’aquell torrent s’amagava una profunda cova, i fou allà on es van refugiar.

Les gents catalanes, però enseguida van tornar a caure en mans del control àrab, però el rei Moro mai va deixar la cova on es trobava, i és per això que des d’aleshores a aquella cova se l’anomenà la cova del moro.
Diuen però, que el moro no es va deixar de cobrar els seus tributs, i es va comprometre a que no en cobraria més si cada any li entregaven i li portaven a la cova les 100 donzelles més boniques de tot Catalunya.

Dit i fet, les gents de tota la contrada buscaren les 100 donzelles més boniques, i en una trista comitiva decidirien portar-les fins al peu del torrent on s’amagava el moro. La tristesa de la gent que les acompanyava era enorme. Fins i tot semblava que la natura s’hagués confabulat amb aquell acte tan cruel, i el cel també es va tenyir de gris. Uns núvols atapeïts cobrien el cel, un vent terrible es va girar tan fort que fins i tot semblava poder arrencar els arbres més corpulents, els ocells fugiren atemorits dels seus nius. I tot just quan les 100 noies arribaren al torrent, just davant de la cova, se sentí un tro terrible,les aigües s’alçaren i s’empassaren a les 100 noies. Una llum blanca ho va omplir tot, i el Rei moro espantat i els seus companys, van decidir fugir per no tornar-ne mai més, i l’esperit de les cent donzelles quedà atrapat en aquell gorg on se’n diu que encara hi viuen.

Passaren molts i molts anys, fins i tot segles, i mai ningú va gosar acostar-se mai més a aquell terrible indret. Però vet aquí que un bon dia, una pastora d’ovelles tot seguint el seu ramat i una mica despistada es va endinsar en el bosc, va arribar fins al torrent i va veure el gorg, i la cova que s’hi amagava al darrere.
Es va asseure a descansar una estoneta al costat del gorg, i es va posar a filar. Tanta estona s’hi va estar que se li va fer de nit. Fou aleshores quan començà a sentir la veu més dolça i bonica que havia escoltat mai, semblava la veu d’una sirena. Presa per la fascinació s’acostà una mica més al torrent i al gorg. El cabdell que estava filant se li caigué a l’aigua, i quan mira a l’interior del llac, li va semblar veure un palau de miralls i plata. La veu continuava, però aquesta vegada sonava tant alt i clar que semblava com si es tractessin de cent donzelles parlant a la vegada. La pastora s’hi va acostar tant per veure amb més claredat el que hi havia a l’interior d’aquell gorg que de cop i volta caigué a dins de l’aigua, i va anar a petar ben al fons. Tant que ni el seu propi ramat d’ovelles que la buscava amb la vista l’aconseguiren veure mai més.

I diuen que les ovelles van quedar convertides en pedra al voltant del gorg i que un xic de borra de la que estava filant quedà surant a l’aigua i  que entremig d’ella s’hi posa un rossinyol que tot l’any hi canta.
Però vet aquí que la història no s’acaba aquí, i diuen que al cap d’uns quant dies s’acostà una altra pastora que tot filant i per veure la fondària del gorg, va lligar una pedra al cap del fil, i va començar a deixar-la anar, i deixava i deixava anar fil , quan de sobte va sentir una veu que deia:
“Tira’n més encara”.
La noia espantada va fugir a explicar-ho als riellencs, i més d’un ho ha provat, però per més fil que al gorg han llençat, sempre sentien les mateixes paraules.

I des d’aleshores que les gents d’aquelles terres saben que es tracta d’un indret màgic, on diuen que les cent encantades van decidir fer reina a la pastora per la seva bellesa i gentilesa. I des d’aleshores, quan comença a fer-se de nit, quan en el cel hi brilla la lluna clara, surten a ballar i cantar, tot dansant i jugant amb els lliris i els joncs que hi ha a la vora del gorg. I fan la bugada, tot xerrant i rient i estenent la roba a les pedres del voltant del gorg, hi diuen que les seves rialles es poden sentir des de Riells.
Però en les nits fosques i ennuvolades, ballen i ballen sardanes sense parar fins que aconsegueixen desfer la boira i fer acampar els núvols.”

Aquesta és la llegenda o història de Les encantades de Vallderrós, llegenda en la que es barregen diverses històries i en la que s’acaba formant una de sola.

Les encantades són un ésser mitològic molt arrelat a les nostres contrades i normalment són femenins. Es caracteritzen per ser víctimes mortals d’un malefici, encantament o sacrifici, pel qual es converteixen en éssers condemnats a una vida eterna sent presos de l’indret en que varen succeir els fets que les van condemnar. Formen part del món de les fades, i tot i que apareixen amb poders similars als de les bruixes,  tant les encantades (Pallars), ‘encantàries’ (Taüll), o dones d´aigua (en altres indrets) son divinitats femenines que tenen cert control sobre les forces de la terra, i viuen en indrets d’aigua dolça: llacs, gorgs, torrents, fonts i estanys. Cal dir que entorn d’elles corren un munt d’històries, però una de les més sorprenents i fascinant, a la vegada que tràgica, és la que us he portat avui.

Aquesta història, però, de la que podríem dir que és originària de Catalunya en molts dels seus aspectes, es fonamenta en un fet històric que tenia lloc durant l’època de la invasió islàmica (S.VII- IX)tan a Catalunya coma Espanya, i és que per tots era sabut que els cabdills àrabs durant els segles que van estar instaurats a les nostres terres, es cobraven tributs abusius, i un d’ells, era el de les Cent Donzelles que aquests caps islàmics enviaven any rere any al seu Rei.

I d’aquest fet històric en podem dir que es va inspirar l’inici de les nostres Encantades de Vallderrós. Tot i que pel que fa a tota la història, que hi ha a posterior, el seu origen és el d’una llegenda pastoril catalana típica del Vallès. Però com en tota bona llegenda de la tradició oral del nostre país, sempre hi ha algun aspecte que varia en una versió d’una altra. Per exemple, en una altra versió que he pogut consultar, es diu que les cent donzelles, no foren condemnades per les pròpies forces de la naturalesa que se les empassaren; sinó que les joves preferiren prendre’s la vida, llançant-se elles mateixes al torrent.

Sigui com sigui, una llegenda màgica, fantàstica i sorprenent, així que aneu amb compte si un bon dia decidiu acostar-vos a aquest màgic indret, no caigueu en el torrent i quedeu atrapats per sempre més a les seves aigües.

Imatge
Ningú no ha il·lustrat mai aquesta llegenda per transformar-la en conte, i és una autèntica llàstima, però el que sí que us en puc portar és una imatge.

El Trompeta a la Trobada d'Il·lustradors de A peu de pàgina

23 octubre 2011
0

Ahir vaig passar un dia d’allò més completet i em vaig llevar de bon matí, vaig agafar els FGC i cap a Sarrià em vaig plantar, tot per veure la Trobada d’Il·lustradors organitzada per la Llibreria A peu de pàgina, feta per celebrar el dia de la Mostra de comerç de Tardor i la Mostra Gastronòmica de Sarrià. Un batibull de gent, i un munt d’il·lustradors preparats per fer les delícies dels més petits. Cares conegudes com Ignasi Blanch, Xavier Salomó, Òscar Julve, Anna Llenas, Agustín Comotto, Pitu Álvarez, Mercè Galí.. i fins i tot la popular escaladora, Araceli Segarra amb els seus contes.

Un munt de gent, un munt de nens gaudint de les seves il·lustracions preferides, activitats per als més menuts… Una trobada sens dubte molt multitudinària i que ha rebut molt bona acollida per part dels veïns de Sarrià.

Explica'm… CUENTOS Y LEYENDAS DE LOS ARMENIOS

23 octubre 2011
0

CUENTOS Y LEYENDAS DE LOS ARMENIOS. UN PUEBLO DEL CÁUCASO, Reine Cioulachtjian, Catherine Chardonnay, Editorial Kókinos –> Avui us porto també un recull de contes, de la sèrie de la setmana anterior. Aquesta vegada es tracta de contes armenis. Terres armènies que han tingut que suportar molt i molt temps invasions d’exèrcits de diferents nacions, i que han estat conquerits en diverses ocasions. És per això que s’han aferrat a la seva cultura, a les seves tradicions, a la seva identitat i evidentment, als seus contes i llegendes. Llegendes que recreen unes formes de vida més acords amb els seus valors i la seva personal visió del món. De tot plegat, en van néixer diversos personatges: Semíramis, els dos amics units fins més enllà de la mort, el Rei colèric, el venedor d’oques…  Contes que ens parlen de les creences d’un poble massa ignorat.

<