Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! Avui us porto alguns contes per a nens i nenes aventurers i decidits, que estiguin disposats a llegir com es va crear la primera nina, o com un gran Guerrer sent por d'una ombra molt estranya. Contes per a petits i per a una mica més grandets que ens portaran al passat, a altres indrets…

EL GRAN GUERRERO, Pello Mari Añorga, Editorial Faktoria K de Libros (2007) –> Aquest és un conte vasc amb unes il·lustracions força estranyes, però intrigant i divertit. és la història d'un guerrer temible i poderós, que es dirigeix cap a casa en cavall desp´res de viure una de les seves grans aventures. Està molt cansat i decideix parar, de sobte s'adona de que una ombra l'està envoltant, l'ataca i perd les armes, la torna a atacar i perd la vestimenta… finalment l'ombra és…

CROMINYONA, Gay Michel, Editorial Corimbo (2007) –> Aquesta és una història que va succeïr fa més de 10.000 anys, en l'època dels cromanyons. Una nena de la tribu vol coure pa com ho fan les dones del seu poblat, però no la deixen perquè és massa petita; així que agafa una mica de fang, li fa cara, ulls, boca i cos i la posa a coure amb el pa. Els gran s'enfaden al veure que hi ha fang amb la farina i tiren la nina. Ella la recupera. Ha creat la primera nina de la història!

Es tracta d'un conte molt bonic, que narra una història fascinant i acosta als més petits a un món que fa molts i molts anys que vem deixar enrere. Potser no tant, oi? Encara les nenes juguen amb nines.

LA CASA DEL MISTERI, Gil Blanco, Editorial Combel (2007) –> Un àlbum il·lustrat fascinant, a cada plana apareix un personatge fantàstic diferent: bruixes, vampirs, mòmies. El text és escrit amb rima i ens parla d'aquest personatge.

A continuació us adjunto un dels textos del llibre:

Aquí está Aurelio II,

el fantasma de Su Alteza,

que ha perdido la cabeza

y la busca en medio mundo.

Sin ella no puede, al alba,

sacarse brillo a la calva

ni darse una comilona

ni ponerse la corona.

Ni gritar constantemente,

ni hacerle burla a la gente…

Tampoco sacarse un moco,

¡y se está volviendo loco!

Si te encuentras en un sueño

una cabeza sin dueño,

dásela a Aurelio II

que la busca en medio mundo.

Les il·lustracions són brillants, superposen plans i textures diferents, tot combinant diferents tècniques.

EN BUMBA VOL SER CAÇADOR, Cyril Hahn, Editorial Baula (2007) –> Aquest és un conte de tapes dures i amb solapes i aquestes coses que a mi no m'acostumen a agradar. Però el recomano pensant amb els més petits, ja que és un conte gran i divertit, amb unes il·lustracions molt vistoses i un personatge protagonista molt simpàtic: en Bumba.

Ningú a la tribu vol anar a caçar però en Bumba té gana i decideix anar-s'hi tot sol. Què portarà dins el seu sac?

Fins aviat!

Il·lustració d'elefant Tromepta (2007)

"El Partit Popular proposa separar als nens de 6, 7 i 8 anys en classes diferents segons la seva família sigui catalana o castellanoparlant. Durant aquests tres cursos la segona llengua s'introduiria de manera progressiva per passar als 9 anys a fer la meitat de les classes en català i l'altre meitat en castellà."

He sentit aquesta notícia fa una estoneta al TN i m'he quedat bocabadada i indignada. Sempre s'ha parat del model d'immersió lingüística com el model ideal per a l'ensenyament de llengües en contextos bilingües o plurilingües, i ara ho volen canviar perquè senten que el castellà està amenaçat a Catalunya, sincerament no ho crec així. I no vull entrar en qüestions polítiques ni en quin és l'idioma més o menys amenaçat, em centraré amb el que m'importa realment: els nens.

M'estan dient que s'han de separar els nens en classes diferents en funció de en què parlin a casa, i després amb 9 anys ajuntar-los i pretendre que a sobre es formi un grup classe sòlid i unit? Considero que l'únic qeu s'aconseguirà és que hi hagi dos grups molt definits en un mateix grup – classe quan aquests nens ja tinguin nou anys: els que parlen castellà i els que parlen català.

Potser és que no he entés bé la proposta o que em sembla més terrible del que realment és… No ho sé, no entenc res.

“N’eren tres porquets que van marxar de casa…” Tots sabeu la història dels tres porquets, és una història que ha passat de pares a fills i on apareix un personatge que a nens i nenes agrada: el llop. Un llop ferotge i famolenc amb moltes ganes de menjar-se tres joves i tendres porquets.
Els tres porquets com ja sabeu és una faula amb animals personificats; ja popular al segle XVIII; tot i que hi ha qui creu que la història és molt més antiga.
El conte fou escrit i publicat per primera vegada l’any 1843 per James Orchard Halliwell-Phillipps en el seu llibre Nursery Rhymes and Nursery Tales, fet que li va donar força popularitat durant les darreries del segle XIX.
Altres variants d’aquest conte van aparèixer a Uncle Remus: His Songs and Sayings al 1881 per Joel Chandler Harris.
Però no va ser fins l’any 1898 quan es publicà la versió oficial i més coneguda fins ara, de la mà de Joseph Jacobs a la seva obra “Contes de fades anglesos”. Tot i això, Jacobs va reconèixer inspirar-se en la obra precedent de Halliwell.

D’aquesta història, a diferència de moltes altres, no se’n coneixen innumerables versions. En totes elles, els tres porquets en surten força ben parats de la seva “topada” amb el llop, que surt corrents cames ajudeu-me perquè es crema el cul amb l’olla que hi ha a la llar de foc quan intenta entrar per la xemeneia.
Com a curiositat comentar, que en algunes versions, els porquets a part de ser germans i construir les seves respectives cases, eren músics: l’un tocava la flauta, l’altre el violí, i el darrer el piano (tot i que jo el recordo amb una espècie d’harmònica a les mans).

L’objectiu final d’aquest conte és el de que l’esforç val la pena, ja que el que és fàcil i ràpid, sovint acaba sortint malament; i són les coses que es fan a consciència i amb dedicació les que funcionen.

Així que, no oblideu comprar una casa de maons, que una de palla o de fusta se us pot caure al terra.

Il·lustracions
Algunes de les il·lustracions més clàssiques dels Tres porquets són aquelles en que no duien cap tipus de vestimenta, tot i que caminaven sobre dues potes.
 

Ja més populars en resulten les següents, així com la versió popularitzada per Walt Disney l’any 1933.

 

Una versió molt curiosa i de les millors publicades recentment és aquesta de David Wiesner on els porquets surten del seu propi conte. 

      

Altres versions més modernes en són les següents:

Hola a tots i totes! Avui vull fer un post dedicat als més petits, als nens que a la banyera vulguin gaudir i disfrutar d'una estona entretinguda amb conte adients a la seva edat, contes per a nens d'entre 1 i 3 anys. Aquests contes tenen la característica de ser d'un material que per met mullar-los, apretar-los i ensabonar-los sense que es facin malbé. A Catalunya no hi ha gaire tradició amb aquest format, tot i que cada vegada podem trobar novetats que resulten una mica més interessants:

SERAFÍ, EL PETIT DOFÍ, Xavier Deneux, Editorial Combel (2007) –> Aquest llibre pertany a la col·lecció: Tots a l'aigua! Amb només dos títols espero que aquesta sigui una col·lecció que vagi creixent. Aquest no el recomano per ser de dofins, que els que em coneixeu sabeu que m'apassionen, sinó perquè ens porta unes il·lustracions senzilles i divertides i un personatge que encara ho és més. A la vegada el conte, inclou l seu protagonista en forma d'animal inflable per jugar i gaudir encara més.

EL BANY DEL PETIT COCÓ, Sylvain Diez, Editorial Combel (2007) –> Al igual que l'anterir, aquest forma part de la mateixa col·lecció, i per tant, inclou tabé el simpàtic cocodril inflable. Il·lustracions divertides ens porten un "Cocó" molt bonic.

EL CHAPUZÓN DE ELMER, David Mackee, Fondo de Cultura Económica (2006) –> Aquest conte ja us el vaig recomaar amb anterioritat, però em semblava injust no tornarne a fer menció en aquest post. L'elmer camina pel camí de les pedretes, rellisca i cau a l'aigua i …

EL PEIX IRISAT, Marcus Pfister, Editorial Beascoa (2006) –> Aquest conte també està en paper, de fet primer va aparèixer d'aquesta manera. Però, al ser un peix, resultava atractiu fer-ne un conte que pogués anar dins de l'aigua. La història: un peix brillant i amb els colors de l'Arc de Sant Martí aprén a compartir amb la resta el que té.

FERDINAND, EL ELEFANTE, Thomas Röhner, Editorial SM (2006) –> Aquest és potser de tots els contes que recomano avui, dels que més em va agradar. És un conte – acordió que ens narra el dia i la nit en un dia qualsevol en la vida el nostre petit amic Ferdinand, i el millor de tot és que ho fa sense cap tipus de text. De manera que els nens, ja des de ben petits, poden entendre el que ens narra. A la vegada, el conte inclou un petit Ferdinand de goma amb els que els nens també es podran banyar.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Darrerament sembla força complicat trobar webs interessant relacionades sobre el món de l'Educació, però esteem avançant en un aspecte, alguns bons il·lustradors catalans, tenen la seva pròpia web o blog i en ella faciliten imatges de les seves il·lustracions més significatives.

Avui perquè en feu un petit tast us porto un molt bon il·lustrador: Xavier Salomó. Il·lustrador de contes com la col·lecció de la Llar dels contes, Crisol y su estrella o El camino que no iba a ninguna parte. Aquest il·lustrador l'he descobert a través de la col·lecció que ushe mencionat primer i realment m'agrada molt: dibuixos simpàtics i senzills, colors vius i una expressivitat increïble.

Doncs bé, la seva web és amb fons blanc i molt senzilla, per tal de poder navegar-hi amb facilitat.

Inclou diversos apartats:

Llibres: on podem trobar la sinopsi i les il·lustracions  de les seves obres publicades.

Martí – Salomó: ens parla de l'estreta relació existent entre l'autora de contes infantils Meritxell Martí i Xavier Salomó.

Oc i Croc: un seguit d'historietes divertides que han esdevingut una afició per l'il·lustrador.

Llibretes: on podem trobar imatges de les llibretes més significatives per l'autor.

Amics

Currículum

Contacte

Actes en els quals participará l'artista.

Però sens dubte les parts més interessants d'aquesta web són les dels seus llibres i l'apartat "llibretes", on podem trobar algunes il·lustracions interessants. Si teniu un moment, passejeu-vos-hi, és agradable de visitar.

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2007)

Hi havia una vegada… Una nena vestida amb una caputxeta de color vermell.
Suposo que a tots us sona el principi d’aquesta història. Però d’on prové realment? Quin és el significat real del conte?  

La història de la Caputxeta és un relat oral que es transmetia de pares a fills en diversos països d’Europa i d’Amèrica, ja durant l’època Medieval. Parlava de la inseguretat que havia en els boscos en aquella època, i per espantar als nens ens presentava un personatge aterrador i present en moltes obres de tradició oral: el llop.

 En un inici era un conte propi del Folklore de molts països, i en ell incloïa escenes relacionades amb l’esquarterament de l’àvia per part del llop i l’oferta al canibalisme que el llop li feia a la Caputxeta, oferint-li trossos de la seva carn i una copa amb la seva sang. Fins i tot, hi ha algunes escenes una mica més pujades de to, en les que el llop li diu a la Caputxeta que es tregui totes i cadascuna de les peces de roba que porta i es fiqui amb ell al llit. Tota aquesta història amb l’únic objectiu de mantenir allunyades a les nenes i joves indefenses d’un bosc ple de perills. 

Més tard passaria a convertir-se en un dels clàssics de la literatura moral en l’adaptació que en va realitzar Charles Perrault. La primera publicació escrita que es va realitzar de la història va ser el 1697 amb títol Le Petit Chaperon Rouge (La Caputxeta Vermella) dins de Histoires et contes du temps passé, avec des moralités. Contes de ma mère l'Oye) ("Històries i contes del passat, i la seva moralitat. Contes de la meva mare l’Oca"). Aquesta vegada, Perrault va convertir el conte en una llegenda cruel per prevenir a les noietes que no parlessin amb desconeguts. Va situar la història entre els Alps i el Tirol, delimitant així l’àmbit territorial que anteriorment havia encabit. Perrault va ometre les escenes de canibalisme que apareixien en la història original, però no l'escena en que la indefensa Caputxeta es posa a dins del llit amb el llop, tal i com s'observa a les il·lustracions realitzades per Gustave Doré el mateix 1697. 

En un inici tan la Caputxeta com l’àvia eren devorades pel llop i no hi havia cap caçador que les vingués a rescatar. Però molts autors en desacord amb aquest final, van crear-ne un de propi. A l’any 1840 a Anglaterra, la Caputxeta al veure’s atacada pel llop, crida i vénen uns caçadors a salvar-la. A França durant la mateixa època, és una abella la que entra per la finestra i pica el nas del llop que surt corrents cames ajudeu-me… Però cap de totes aquestes versions salvaven a l’àvia de morir a mans del llop. 

Però els Germans Grimm, l’any 1812 en publiquen una nova versió amb un final evidentment diferent, havent investigat diverses fonts. El final és més innocent i tant la Caputxeta com l’àvia sobreviuen a les urpes del llop.

D’ençà que els Germans Grimm publicaren la seva versió, la Caputxeta va adquirir un àmbit universal,  fent-se coneguda arreu del món.

Les il·lustracions
Com podeu observar a través d’aquestes imatges, són moltes les Caputxetes creades per diversos il·lustradors: algunes més originals, d’altres més tradicionals… Però totes elles en essència, el mateix personatge.
Algunes de les primeres il·lustracions que ens apareixen sobre la Caputxeta són les creades per Gustave Doré en la primera Publicació que es va fer de la Caputxeta Vermella l’any 1697. En blanc i negre i amb un estil clarament realista, ens porta la història amb imatges tal i com la va escriure Perrault.

Altres imatges de la Caputxeta mantenint-ne el seu clàssic estil es poden trobar en diversos autors. Un d’ells, és per exemple Eugène Feyen amb aquesta litografia publicada l’any 1846.

Va ser amb la publicació de la versió dels Germans Grimm, quan es van estendre les
publicacions de la Caputxeta, una bona mostra d’això és la versió holandesa que se’n va dibuixar l’any 1868.

Més francesa ens resulta aquesta il·lustració creada el 1920 per Felix Loiroux.

 
Altres il·lustracions més properes a la nostra visió de la Caputxeta són les que va fer Mercè Llimona l’any 1944. Una Caputxeta vestida com la típica camperola catalana que tots imaginem, per tal d’acostar-nos el personatge a la nostra cultura.
 

Ja més actuals resulten les il·lustracions publicades per Raphaele Galea (1999) i Eric Battut:

Encara més sorprenent resulta la versió de Kimiko on la Caputxeta deixa de ser una nena per transformar-se en un animal indefinit, que jo diria que és un ratolí.

 

Si coneixeu més versions d’aquest conte, no dubteu en escriure-les… Tothom té la seva pròpia versió. Espero que us hagi interessat la meva aportació.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us porto una col·lecció molt especial. La veritat és que tinc el plaer de tenir un exemplar d'aquesta col·lecció i és bonic de debó. Són contes senzills que ens permeten treballar amb els infants no només les parts de la casa, sinó les vivències que s'hi poden viure en cadascuna d'elles.

Aquesta col·lecció és un projecte de Meritxell Martí i de l'il·lustrador Xavier Salomó, que pretén acostar les diferents parts de la casa als infants. Per a fer-ho cada conte, inclou també una l`pamina imantada de l'estança de la casa i els personatges protagonistes de la història, també imantats. Uns contes ideals per a nens de 4 a 7 anys, primer per ser explicats i després per ser llegits.

Us interessen? Comencem:

UN LAVABO PER A TOTS!, Meritxell Martí i Xavier Salomó, Editorial Barcanova (2007) –> Ja sabem que passa a totes les cases a primera hora del matí, tothom ha d'anar al lavabo a rentar-se la cara, les dents, dutxar-se, fer un pipi… i tot això sembla encara més complicat quan a la família hi ha nens. Al lavabo es poden viure moltes coses i gaudir de molts bons moments, i això és el que ens explica aquesta història.

Pel que fa a les il·lustracions són boniques, simpàtiques i divertides. Sinó mireu-les:

UNA CUINA ENSUCRADA, Meritxell Martí i Xavier Salomó, Editorial Barcanova (2007) –> L'Ahmed diu que vol ser cuiner, és per això que no es separa del seu oncle quan està a la cuina, vol aprendre-ho tot per crear grabs i magnífics plats. Fins i tot fer una amanida pot resultar d'allò més divertit. La cuina és un lloc agredolç, salat, àcid, aarg i molt però que molt DOLÇ. Un conte que ens vol acostar al igual que la resta de la col·lecció, les diferents realitats culturals i socials que es poden viure a l'interior d'una família.

Una altra vegada les il·lustracions ens sorprenen amb un "ball" de tomàquets.

UN SAFARI A L'HABITACIÓ, Meritxell Martí i Xavier Salomó, Editorial Barcanova (2007) –> Ttos sabem el que significa la seva habitació per a un nen, finms i tot ho significa per a un adult. A la seva habitació crea el seu propi món, un món ple de colors, de personatges i també de por… una por que podem mantenir allunyada i oblidada gràcies als amics tovets, a l'estel del capvespre i a la imaginació fomentada per la lectura de bonics contes i llibres abans de dormir.

Uns animals molt simpàtics fan d'aquest un altre conte molt divertit.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Aquesta setmana m'he perdut en un espai molt bonic, amagat també a la Vila de Gràcia. És un lloc força nou que es diu Bateau Lune. És una tenda de joguines i llibres-joc per a infants de 0 a 99 anys. La gràcia que té respecte a altres és que les joguines que podem trobar NO són de plàstic, ni van amb piles. Són jogunes de roba, de fusta… d'aquelles tan boniques amb les que tots hem jugat alguna vegada.

Sovint trobem materials importats d'altres països on la infàcia juga un paper més important que el que se'ls atorga als nens d'aquest país. Joguines difícils de trobar en botigues corrents: titelles i putxinelis de roba, jocs de fusta…

També tenen alguns contes i llibres molt seleccionats pels propis propietaris de la botiga.

Elements de decoració per a l'habitació d'algun menut o menuda.

És una botiga petita i acollidora, amb diversitat de materials a les seves estanteries. T'hi pots passar una bona estona trobant curiositats i joguines plenes de màgia.

Espero que vosaltres també us hi perdeu, els podeu trobar a la Plaça Virreina número 7.

Fins aviat!