Elefant Trompeta

Avui us porto una marca de joguines alemanyes. Es tracta de Spielstabil, que porta molts i molts anys oferint als infants alemanys i d’arreu d’Europa productes de qualitat i joguines segures. Els seus productes els podem trobar dividits en diferents categories:

– Joguines per a nadons

– Joguines de platja

– Estris per fer gelats

– Estris de cuina per a nens.

A mi em van destacar sobretot les joguines per a nens menuts, tot i que tots els estris que tenen per fer gelats em van semblar curiosos i em van cridar l’atenció. Us deixo una petita mostra de tots els seus productes.

La Plis Plau com ja deveu conèixer tots els entesos i enamorats del món dels conte, és una vaqueta d’allò més simpàtica protagonista ja d’unes quantes històries. I com que darrerament hi havia varies d’aquesta vaqueta pendents a la meva llista de recomanacions, al final m’he decidit a portar-vos-les. Així que si no us fa res, i sense més dilacions, comencem:

PLIS PLAU: LLIBRE D’IMATGES, Pep Molist, Il·l. Cristina Sardà, Editorial Baula –> Aquest és un conte sobre primers coneixements, sobre temes bàsics entorn dels infants com per exemple: la casa, els amics, el menjar, les festes, les estacions de l’any i els sentiments. Un poti poti de coneixements i de temes en un conte molt especial per als més menuts. Una espècie de recull dels 10 primers títols de la sèrie.

LA PLIS PLAU I L’ARBUST DE LA VERGONYA, Pep Molist, Il·L. Cristina Sardà, Editorial Baula (2013) –> L’any 2008 semblava que era el darrer any que es publicarien històries de la Plis Plau, i és que amb el número 10 enllestit i després de 5 anys de silenci, semblava que la nostra vaqueta preferida ja no tenia res més que explicar-nos. Però res més lluny de la realitat, i és que aquest any s’ha publicat l’onzè número, que és aquest.

Fetes les presentacions, us explico una micona sobre aquesta història.  Ja en els darrers números de l’etapa anterior de la Plis Plau, ens començava a parlar de les emocions, i una vegada més ho farà amb aquest conte, on ens parla de la vergonya. I és que la Plis Plau és una vaqueta d’allò més tímida que portarà de corcoll a totes les seves companyes de corral que la busquen i la busquen i vés a saber si al final la trobaran.

LA PLIS PLAU I EL VESTIT DE LA FORASTERA, Pep Molist, Il·L. Cristina Sardà, Editorial Baula (2013) –> Aquesta vegada la història número 12 ens parla de l’acceptació dels altres. Sembla que al bosc ha arribat una forastera, i que vesteix una mica estrany; però i si ben mirat totes les vaquetes li donen una oportunitat i deixen de jutjar-la per les primeres impressions. Potser ben mirat, no és tan estranya com sembla.

Avui us vull portar un conte que quan el vaig veure em va recordar als meus Elefants. I és que jo amb ells cantava tot el dia un munt de cançons, els hi explicava molts contes, i una de les cançons que sempre cantàvem per fer una fila que ens portés a qualsevol lloc era la que protagonitza el conte del que us vull parlar avui “El tren que corria sense por”. Era una cançó perfecte per fer fila, i jo m’ho passava d’allò més bé cada vegada que fèiem aquell tren.

Ara després de tants anys, és una cançó que ja no canto amb els nens de la meva escola, i és que a P4 a la meva escola les files no es fan agafats de la bata, i per tant ja no tindria gaire gràcia cantar-la- Però tot i així en guardo un fantàstic record, i dels meus Elefants. Sabeu quin curs estan a punt de començar? Quart de Primària!!!! Mare meva, lluny i ben enrere han quedat els xumets, els plors, els bolquers, els pipis a sobre, les mossegades… I ells no se’n deuen ni recordar. Jo encara avui hi penso sovint, i quan estic nostàlgica trec les fotos que en conservo, me’ls miro i remiro i recordo els moments viscuts amb ells. Seré una bleda sí, però per mi sempre seran aquells nens de dos anys que vaig tenir al meu càrrec durant tot aquell curs.

En fi, que us parlo del conte en qüestió, us en dic autor, il·lustrador, editorial i us explico una mica de què va, ok?

EL TREN QUE CORRIA SENSE POR, Elena Ferro, Il·l. Gusti, Col·l. Capsa de conte,s Editorial Baula (setembre de 2012) –> Aquest conte està basat en la cançó del tren, com us he explicat abans, una cançó que fa així:

“Un tren petitó
que corria que corria
un tren petitó
que corria sense por.

Si voleu pujar
afanyeu-vos, afanyeu-vos.
Si voleu pujar
afanyeu-vos que se´n va.”

En el conte però no hi apareix el text de la cançó, però tots els que la coneixem sabem que es refereix a ell, i a partir d’això ens explica una bonica història. I és que aquest petit tren li agrada molt córrer i córrer molt de pressa. Tan de pressa que sovint no es fixa pels llocs per on passa. Fins que un dia no se n’adona i perd un dels seus vagons, i un altre, i un  altre i un altre, fins que es queda sol. La tristor l’envaeix, i es decideix a tornar enrere a passar per selves, boscos, deserts i fins i tot mars buscant els seus vagons.

És un conte preciós, i les il·lustracions d’en Gusti el fan més especial encara, a mi em sembla un petit tresor, i m’encanta tenir-lo a la meva prestatgeria de contes.

Avui us porto una marca francesa de joguines i decoració infantil, es tracta de Le Coin des Enfants, una marca creada ara fa més de 10 anys que destaca pels seus productes de qualitat, amb colors molt vius, de fusta i molt ben pensats per als més menuts de la casa.

A part de tenir un munt d’accessoris per decorar l’habitació, les seves joguines faran la delícia de grans i menuts. En destaquen els cotxets, els ninos i els mòbils, entre molts d’altres productes. Jo no he pogut evitar descobrir-los i que em semblessin una autèntica monada, així que us els deixo perquè feu un cop d’ull.

Avui us porto una col·lecció que es diu Cuca de llum, i de la que ja us n’he portat recomanats diversos exemplars, tot i que els he anat posant en unes recomanacions o altres, i mai us he parlat de la col·lecció en sí. Avui, m’he decidit a portar-vos la col·lecció, ja que els seus darrers títols, que són dels que us en parlaré ara, em van agradar moltíssim, i com no sabia de quina manera classificar-los, finalment em vaig decidir a portar-vos-els d’aquesta manera.

Però ara deixeu-me que us parli de la col·lecció en qüestió. Es tracta d’una col·lecció de contes en format rectangular i apaïsat, amb tapes i planes dures, de cartró, fons blancs, històries curtes amb poc text, lletres molt grans, textos molt curts, resistents, i històries divertides amb finals sovint sorprenents.

ELS BOMBERS, Émile Jadoul, Editorial Baula (Febrer de 2013) –> Les dues històries d’aquesta magnífica col·lecció que m’he decidit a portar-vos avui són dues històries del mateix autor i il·lustrador, el belga Émile Jadoul, sempre reconeixible per les seves divertides històries, pel traç gruixut i per les acolorides il·lustracions. Aquesta primera en qüestió ens narra una senzilla història encadenada sobre uns animals que discuteixen sobre qui ha incendiat el castell. Aleshores venen els bombers per apagar-lo i finalment, el castell no era més que… Si ho voleu saber descobriu-lo. Com ja us he dit petites històries amb finals sorprenents.

AMB BOGERIA, Émile Jadoul, Editorial Baula (Febrer de 2013) –> Un conte tendre, bonic i dolç. Una història sobre l’amor incondicional d’un gat cap a un peix. La història ens va conduint a un final, que de bn segur ens sorprendrà moltíssim a tots, i és que sembla que el gat s’hagi d’acabar menjant al peix però…

Tot i que no vaig poder conèixer gaire de Finlàndia en la meva ruta d’aquest any per Lapònia, Cap Nord i el Nord de Noruega, sí que vaig trepitjar aquest país, concretament la part més al Nord, i només ser-hi em vaig adonar de la importància dels Moomin per als finesos. Aquí potser no són uns personatges molt populars ni coneguts, però jo sí que coneixia la seva existència, i sabia que havien nascut a Finlàndia.

És per això que avui vull aprofundir una mica sobre la història d’aquests personatges, parlar-vos de la vida de la seva autora, de quan els va crear i quina ha estat la seva evolució al llarg dels anys.

La seva autora Tove Jansson va néixer l’agost de 1914 a Finlàndia, nascuda a la Finlàndia- sueca, per dir-ho d’alguna manera, el seu idioma era el suec, tot i que també parlava el finès. Des de l’any 1930 al 1938 va estudiar art, i ho va fer a tres ciutat diferents: Stockholm, Helsinki i Paris. Ja al 1934 el seu primer personatge Moomin va aparèixer en la revista Gram.

Però què eren els Moomin? Els Moomin eren una espècie de família de personatges de conte blancs, arrodonits i similars als hipopòtams que vivien en la seva casa a Moominvalley, la Vall dels Moomin. Allà vivien trepidants aventures, i totes aquestes aventures que de moment estaven al cap de la seva autora, van passar al paper en el seu primer llibre l’any 1945. A aquest el seguirien vuit llibres més i tres àlbums il·lustrats tots ells escrtis i publicats originàriament en suec.

Anys més tard tots els llibres acabarien traduint-se a l’anglès i molts idiomes d’arreu del món. Els personatges de la Tove protagonitzarien tota mena d’objectes de merxandatge i fins i tot els acabarien convertint l’any 1990 en una serie de dibuixos animats, que estic convençuda que us deu sonar.

L’any 2001 a l’edat de 87 anys moriria la mare d’aquests simpàtics personatgets de color blac deixant al darrera seu un llegat que els anys mai podran esborrar.

Cada vegada es fa més complicat portar-vos marques de joguines desconegudes per vosaltres, que no hagueu vist o que siguin prou interessants. Avui, us vull presentar Holztiger una marca anglesa que es dedica única i exclusivament a oferir als infants animalons de fusta amb els que poder jugar. Els animalons en qüestió estan fets a mà, amb fusta provinent de faigs i acers. Entre les seves col·leccions d’animals podem trobar: animals de granja, animals del bosc i animals exòtics. En definitiva un munt d’animalons de fusta per jugar.

Us deixo algunes imatges dels que m’han resultat més bonics i curiosos.

Avui us vull parlar d’una col·lecció de la que ja us en vaig portar un títol, es tracta d’una col·lecció de contes protagonitzats per un nen menut, En Pol. Els contes són contes de tipus molt bàsic, amb històries senzilles i ens parla de coneixements molt primerencs que han d’adquirir les criatures, d’hàbits, sentits, emocions… Tot plegat ho fa amb un dibuixos molt coloristes, de colors plans, línies gruixudes i senzilles, i amb l’estil inconfusible de Liesbet Slegers, il·lustradora i autora belga molt donada a aquesta mena de contes. Jo ja us vaig portar un títol d’aquesta col·lecció, però avui us els porto tots per tal de que conegueu la col·lecció complerta.

EN POL, Liesbet Slegers, Editorial Baula –> Aquest és per dir-ho d’alguna manera el primer llibre de la col·lecció, el conte bàsic, el principal. És el conte que ens presenta en Pol i ens parla del seu dia a dia, de la seva vida i de la seva quotidianitat, de les seves primeres passes a l’escola, a casa de la seva cosina… En definitiva, de com és la vida d’un infant vista des dels seus propis ulls.

ELS 5 SENTITS D’EN POL, Liesbet Slegers, Editorial Baula –> Els sentits són molt importants per la vida d’una persona, sobretot en els infants, ja que en les edats més primerenques és quan comencen les primeres descobertes entorn els sentits. I és que els nens no només descobreixen el món que els envolta amb els ulls, també ho fan amb el nas, les orelles, la llengua i les mans. Amb aquest conte els nens podran aprendre sobre tot plegat a través de preguntes i jocs de descoberta.

LES EMOCIONS D’EN POL, Liesbet Slegers, Editorial Baula –> Sovint les emocions en els infants són un fenomen força estrany de comprendre per a sí mateixos. Els nens, al igual que els adults, també estan tristos, tenen por, estan enfadats, i necessiten sempre algú que els consoli, ja que en un infant li és molt complicat entendre i controlar les seves pròpies emocions. Un llibre sobre les emocions, amb rimes, solapes i de nou jocs de descoberta.

ELS HÀBITS D’EN POL, Liesbet Slegers, Editorial Baula –> Aquest conte com ja us he comentat, ja us el vaig recomanar. Així que us en deixo el link.

Avui us porto un il·lustrador afincat a Sud-Àfrica, es tracta d’Alex Latimer, amb un estil molt particular. Les seves són sempre il·lustracions molt complertes, sovint amb molts detalls, un xic surrealistes, personatges molt expressius i colors molt vius. Estic pràcticament convençuda que el seu estil i les seves il·lustracions us poden ser familiars, i és que algunes de les seves històries ja han estat publicades en català, com és el cas de “El talent amagat del pingüí” o “Pedro y el ninja”.

Crec que és un il·lustrador de llarg recorregut i que encara li queden forces contes per oferir-nos, i que mica en mica anirà fent-se un lloc en el món de la il·lustració infantil en àmbit mundial. De moment us deixo algunes de les seves il·lustracions per tal que el conegueu una miqueta més.

Avui us vull portar una línia de coixins per a nens molt moderna i divertida. Es tracta de Historias de Moka, uns coixins amb uns dissenys creatius i originals, molt allunyats del que entenem pròpiament com a tal. I us deveu preguntar que si es tracta d’una línia de coixins per què us l’he portada en aquesta secció. Doncs bé, perquè aquest coixins es poden convertir en el company de viatge perfecte per als vostres nens, un coixí que fa de coixí en els llargs trajectes en cotxe, avió, tren o vaixell, i que alhora també pot servir de nino o joguina amb el que jugar. Si a més sumem que em van semblar molt originals i divertits, crec que és suficient per portar-vos-els i que els descobriu.

A veure si us agraden.