Elefant Trompeta

Avui us vull parlar d’un nou concepte de Revista Infantil, es tracta de la revista Pipiripip Magazine que neix de la mà dels propis creadors, o il·lustradors o autors infantils. És una revista pensada per a nens de 0 a 10 anys que encara no ha sortit al mercat i que ara mateix està en procés de mecenatge, és a dir, els seus ideòlegs estan recollint diners entre tots aquells que hi vulguin participar per tal d’intentar tirar endavant aquest engrescador i alhora ambiciós projecte. Alguns dels creadors que hi ha a darrera d’aquesta revista són noms força coneguts del món de la literatura infantil com: Susanna Ayala, Enric Bastardas, Isaac Bosch, Susanna Campillo, Teresa Clua, Anna Crespo, Bernadette Cuxart, Valentí Gubianas, Pep Molist i Annabel Sardans.

I per explicar-vos una mica més del projecte en qüestió i a animar-vos a que feu els vostres micro-mecenatges, us deixo amb el vídeo explicatiu del projecte i el text que l’explica, que també podeu trobar a la pàgina del verkami.

Pipiripip Magazine és una revista infantil, que vol treballar directament per als lectors! Som creadors que editem creació i el nostre tret diferencial és precisament aquest: que volem capgirar la manera d’editar. Som escriptors i il·lustradors que fem créixer els personatges i les històries conjuntament, sense intermediaris, ni comercials que influeixin en els continguts. Volem que el nostre treball us arribi fresc i directe: 100% creativitat.

El nostre objectiu és editar materials de qualitat i a bon preu, amb valor i utilitat per als lectors i, a canvi, fer-ne un mitjà de vida. Perquè creiem en una economia del bé comú, basada en la confiança.
Així, en lloc de subscriptors, busquem mecenes dels creadors, és a dir, companys de viatge.

Com serà Pipiripip Magazine?
La revista està pensada per a famílies amb nens i nenes de 0 a 10 anys, és de periodicitat mensual, i es publicarà en 3 formats:
– En format paper (24 x 17cm, 50 pàgines – 10 números + 1 doble)

– En format digital (PDF interactiu, amb més de 50 pàgines, amb so, locucions, petites interactivitats, enllaços i d’altres detalls que enriqueixen la revista)

– Un extra cada 15 dies (en digital), perquè l’espera no es faci tan llarga.

Pel que fa als continguts, Pipiripip Magazine vol infondre optimisme i transmetre una sèrie d’idees i principis que trobem fonamentals:

– Volem plantar les llavors del futur: contribuir a la transmissió d’uns valors personals i socials, fomentar la creativitat i l’esperit emprenedor a través dels contes, sèries, reportatges i activitats que publicarem a la revista.

– La nostra intenció és ajudar a educar a través de la lectura, la reflexió i les emocions que produeixen les històries, les aventures i la il·lusió de retrobar uns personatges cada mes.

– Creiem que cal recuperar la lectura i el diàleg intergeneracional: el respecte pels avis comença amb la seva presència en les històries. El diàleg amb els més grans, per a enriquir els més petits, perquè sàpiguen valorar la seva figura càlida, còmplice i sempre sàvia. Volem ajudar-los a aprendre a pensar i a créixer com a persones.

– Volem fomentar el diàleg obert amb els lectors: fer-los saber, en tot moment, en quin punt es troba la revista, els objectius que perseguim, i estar atents a les idees i demandes del seu públic. Ser una revista oberta, que escolta i aprèn dels lectors.

– Volem fomentar la lectura i el lector actiu. És per això que adrecem la nostra revista als lectors de 0 a 10 anys. Així els oferim un ampli ventall de continguts per obrir la seva curiositat per les pàgines que encara no poden llegir tots sols i així també fomentar la lectura en família: una estona de lleure i aprenentatge compartit.

Avui us vull portar Barcekholm que és el ja tradicional 2D-mapping que es projecta durant les festes de La Mercè a la façana de l’Ajuntament de Barcelona. Enguany la ciutat convidada a les festes és Stockholm i s’han fet una sèrie de concerts i activitats entorn d’aquesta ciutat convidada. Un dels actes ha estat aquest 3D fet per sis il·lustradors barcelonins i sis de la capital sueca, tots ells amb un muntatge que pretén acostar les costums de Suècia als barcelonins i barcelonines, ens parla de la cultura escandinava i de les diferències entre les dues cultures, i tot plegat ens ho va mostrant a través d’aquests il·lustradors. La història parteix de la curiositat que l’edifici d’Afers exteriors d’Estocolm és arquitectònicament molt similar a l’Ajuntament de Barcelona, i és per això que els dos edificis prenen vida i es coneixen: en Jaumet (l’ajuntament de Barcelona) i la Sophia (Estocolm).

De fet a Estocolm el 3D es projectarà al Festival de Cultura del mes d’Agost a l’Edifici en qüestió.

Els il·lustradors que han participat han estat per part de Barcelona: Roser Capdevila, Ed Carosia, Luci Guitérrez, Martín Tognola, Sonia Pulido i Pep Boatella. I provinents de la ciutat d’Estocolm: Pia Koskela, Stina Wirsén, Sara Lundberg, Elisabet Ericson, Elin Svensson i Klas Fahlén.

Sens dubte una experiència innovadora, divertida i entretinguda de la que vaig poder gaudir, i que si voleu anar-hi encara hi sou a temps, ja que el 22, 23 i 24 de Setembre encara es faran quatre projeccions diàries a la Façana de l’Ajuntament en motiu de les Festes de la Mercè.

El passat divendres vaig anar a la 1a Trobada Blogger sobre literatura infantil que ha organitzat La Galera, i la veritat és que va ser d’allò més gratificant i interessant acostar-s’hi. No sóc una persona gens donada a aquesta mena d’esdeveniments, sóc especialment tímida, i ja m’està més que bé amagar-me darrera la façana de l’Elefant Trompeta. No vull pas reconeixements, ni guanyar-me la vida d’això, per tant, m’agrada l’anonimat que hi ha darrere del meu estimat elefant. Tot i així, em va semblar interessant acostar-m’hi i poder descobrir així les novetats que l’Editorial La Galera està preparant per la proper tardor entorn al món de la literatura infantil. La literatura infantil ja sabeu que avarca una franja d’edat força àmplia dels 0 als 12 anys, tot i que molts ja sabeu jo només toco l’àmbit de l’educació infantil pròpiament dit, i vaig haver d’esperar fins al final per poder conèixer les novetats que està preparant l’editorial entorn aquesta etapa que tant m’estimo.

Una de les novetats que més em va agradar pel seu format va ser la de El meu gran teatre que és un conte-teatre de titelles on podràs preparar les escenificacions i tindràs els personatges per explicar grans clàssics com: El gat amb Botes, la Caputxeta Vermella, Hansel i Gretel, la Rínxols d’Or, La Bella dorment, La Blancaneus, La Ventafocs… A més de les titelles i el teatret, comptes també amb els textos per tal de poder explicar els contes fil per randa.

També publicaran dos títols més de la col·lecció Llibre-cine: Hansel i Gretel i la Blancaneus i els set nans. Uns contes en format cinema que són un autèntic espectacle, tant pel que fa al format com les il·lustracions.

Contes per llegir i jugar es tracta d’una altra de les novetats. Es tracta d’una maleta que conté quatre clàssics i que inclou: els llibres, trencaclosques, i que cadascun dels trencaclosques de cada història té tres finals diferents, un d’ells el podrà crear el propi infant amb un retolador esborrable. Les il·lustracions de la Maria Tarragó fan del llibre una proposta d’allò més interessant i divertida per tal d’oferir als més menuts una nova manera d’explicar els grans clàssics de tota la vida.

Aquest que us porto ara sí que em va agradar, El món dels animals. Sí, s’han publicat infinitat de contes sobre aquesta temàtica, els animals és un recurs recorrent per moltes editorials, però els nens sempre demanen una vegada rere l’altre allò que els interessa i els hi agrada. I la gràcia de les editorial ha d’estar en el format i la manera com presentes el producte per fer-lo més interessant pels nens que la resta. I a mi m’han encantat tota la vida aquest tipus de contes. Conte de gran format, tapes i planes de cartró, d’aquells que els nens s’estiren a terra per mirar-lo, remirar-lo i tornar-lo a mirar. Hores i hores descobrint nous aniamsl, aprenent vocubaluri, gaudint de les il·lustracions. Si a tot plegat li sumes que es tracta d’il·lustracions de l’Emma Schmid, el resultat és sens dubte fantàstic!

De la col·lecció Schholies, publicaran ben aviat un nou títol L’escola. Un llibre-joc que inclou escenraris de cartró, personatges retallables, adhesius i tot el necessari per fer les delícies dels més menuts.

I per tal de commemorar el centenari del naixement de l’autora infantil finesa més important de tots els temps, Tove Jansson, l’editorial anirà publicant més títols dels contes de primers conceptes dels Mummin, per a nens molt petits i amb unes il·lustracions reconeixibles arreu del món.

Però per acabar, no podria ser d’una altra manera: la col·lecció més venuda de l’editorial, la dels títols de grans clàssics, de tradicions, els il·lustrats (gairebé tots) per la Roser Calafell. Com a novetats destaquen l’Abecedari de la independència, Els Pastorets, els pinta i escriu de Les figuretes del pessebre i de Les Festes de Nadal, un nou format amb On és el caganer?, i un anomenat Bones festes! que permet als infants crear les seves pròpies postals de Nadal i enviar-las a familiars, amics i coneguts.

A la vegada, la Galera ha aconseguit un acord amb el Barça per tal de poder publicar alguns títols de qualitat relacionats amb l’entorn blaugrana sota el segell de producte oficial.

Moltíssimes gràcies a la Laura i a la resta de l’equip per permetre’m descobrir una mica més de la seva feina, de com es crea cadascun dels títols que arriba el mercat, i per transmetre’m la passió i l’estima amb la que fan les coses.

Aquest any que comença serà un any farcit de novetats, com sempre a l’editorial Kalandraka, però el que avui vull fer és parlar-vos de la nota de premsa que just vaig rebre fa un parell de dies. Kalandraka s’ha decidit enguany a publicar una dotzena de títols de l’escriptor i il·lustrador nord-americà Maurice Sendak fins ara desconeguts a les nostres contrades. Sendak és l’autor d’Allà on viuen els monstres, i a casa nostra la veritat és que no coneixem gaire més de l’obra de l’autor. Al 2015 encara s’hi afegiran més títols.

La primera de les traduccions serà el llibre “A la cuina, de nit”, un àlbum de l’any 1970. Un àlbum que es sumarà al ja publicat per Kalandraka “Allà on viuen els monstres”.

Aquesta primera “trilogia” es completarà amb la traducció d’“Outside over there”, de 1981, que Sendak considerava como l’obra més personal.

L’editorial també recuperarà “The nutshell library” de Maurice Sendak, una mini-biblioteca formada per quatre llibres de petit format sobre les lletres de l’alfabet, els mesos de l’any, els números i un conte amb moral.

A més a més es donarà a conèixer la faceta de Sendak com a il·lustrador de textos aliens, a través de la col·lecció “Little Bear”, de l’escriptora nord-americana d’origen danès Else Holmelund Minarik, que data dels anys 50 i 60.

És realment apassionant poder descobrir l’obra d’aquest autor, i em sembla una gran iniciativa d’una editorial que publicarà tots aquests títols no només en castellà, sinó també en català, gallec, euskera i portuguès.

Sempre m’encanta rebre postals de Nadal, ja sigui via correu electrònic o per correu postal. Les del Trompeta, d’il·lustradors i editorials sempre les rebo per e-mail, i sempre em fa il·lusió compartir-les amb vosaltres, igual que les que rebem a casa ens agrada penjar-les, les que rebo on line en certa manera també. És per això que us deixo les postals il·lustrades d’aquest any.

Comencem pels il·lustradors, com en Kim Amate, l’Óscar Sardà, la Montse Tobella, la Mercè Galí, la Laura Miyashiro  i el Javier Andrada que m’han fet arribar boniques imatges.

I pel que fa a les editorials: Editorial Joventut, Edicions Bromera, Kalandraka, Editorial Casals i Edicions del Pirata.

Arriben les Festes de Sant Andreu i aquest any a Sant Andreu hi tenim un nou racó, i la jugueteria més bonica del poble ha volgut participar de les festes amb el 1er concurs de Dibuix del Cau d’en Paff. El concurs consisteix en que els nens i nenes organitzats per diferents categories hauran de dibuixar a en Paff a les Fetses de Sant Andreu. El dibuix més original, divertit i treballat serà el guanyador dle premi. Per poder participar cal que passeu per la botiga a recollir-ne el full de participació (C/Malats 8) i que entregueu la vostra obra abans del 29 de Novembre. Sé que us en informo una mica just de temps, però és que no m’he assabentat abans. Us deixo amb el cartell del concurs.

Avui us vull portar una il·lustradora molt especial, es tracta de l’Iris Grace, una nena de 3 anys i mig que és autista, la varen diagnosticar l’any 2011. L’Iris no parla i li costa relacionar-se amb els altres, però la seva mare va descobrir un bon dia que a la nena li interessava el món de l’expressió plàstica. I és que un dia mentre la seva mare dibuixava li va arrencar pràcticament el llapis de les mans per fer-lo servir. La mare, va decidir estimular el que preveia com una possible forma d’expressió de la nena i li va comprar pintures, pinzells i làmines i més làmines. La mare en veure els resultats va decidir penjar algunes fotos a Internet, i en seguida varen començar a sortir compradors.  I els resultats són uns quadres que s’estan venent arreu del món. Hi ha qui s’atreveix a dir que els seus quadres s’assemblen a l’impressionisme de Monet, però sigui com sigui d’ençà que la nena va començar a pintar,han desaparegut els episodis violents que patia la nena, està més tranquil·la i més feliç, i comença a comunicar-se amb la resta a través dels gestos. Alguns dels quadres s’han arribat a vendre per 1700€, la nena s’ha convertit en un fenomen en el Regne Unit, i fins i tot un director de cinema l’ha fet protagonista d’un dels seus curts.

Però tot plegat, a mi personalment tant m’és, és igual que sigui famosa, que els quadres es venguin per autèntiques fortunes, el més important i valuós és sens dubte que la nena ara és una mica més feliç, que expressa el seu món a través de quadres que, no ens enganyem, per molt que la seva mare els hi posi títol, només la nena sap què volen dir, que representen o què signifiquen. Sovint és complicat saber què passa pel cap d’un nen que pateix alguna patologia d’aquest tipus, te’ls mires i notes amb temor sovint la mirada perduda, una cara que sembla no expressar res, t’espantes perquè no els entens, però veient el cas d’aquesta nena sento cert alleujament al veure que el món interior d’un nen autista no és tan gris i tan fosc com m’imaginava, té color i formes boniques.

I avui estic molt contenta de portar-vos una autèntica delícia pel que fa als curts d’animació. Ja sabeu que m’apassionen els curts que Disney pixar ens regalen a l’inici de cadascuna de les seves pel·lícules. Aquesta vegada però no us en parlaré d’ells, us parlaré més aviat del primer de dinou curts d’animació de Disney protagonitzats pels clàssics personatges de la seva factoria. Aquests curts tindran lloc a diferents ciutats del món, i al que es va presentar el passat 12 de març, com ja us he explicat se li sumaran 18 més. I amb quina ciutat han decidit començar? Doncs amb París, amb quina sinó! I quins són els personatges clàssics per excel·lència? Mickey Mouse i la seva eterna enamorada, la Minnie.

El curt en sí està molt ben fet, tracta de recuperar elements de l’animació tradicional, la música molt ben escollida, i la història senzilla i divertida. Un curt amb el que recorrereu alguns dels racons més emblemàtics de París. Així que us deixo amb Mickey Mouse a Croissant de Triomphe. Jo si fos vosaltres, no me’l perdria, són tres minutets i mig que valen la pena gaudir. Us deixo amb algunes imatges del curt, i al final el vídeo!

http://www.dailymotion.com/video/xy5tqt_mickey-mouse-croissant-de-triomphe_shortfilms

Un any més el Nadal ja ha arribat carregat de força i d’il·lusió, amb energia, amb ganes d’estar envoltat d’aquells que més t’estimen, i el Trompeta també té moltes ganes de compartir amb tots vosaltres totes les felicitacions que ha rebut per aquest Nadal, dels seus amics, il·lustradors i editorials. Sempre m’agrada veure la manera com cadascú té de desitjar un Bon Nadal, i aquesta vegada no ha estat diferent.

Us sembla que comencem per les editorials. La primera de totes, l’Editorial Bromera, que sens dubte ha estat una de les que més m’ha agradat, perquè hi surt una mestra amb tots els seus menuts, i així és com em veig jo a la classe.

I de Bromera, a una de més clàssica, la de l’Editorial Joventut.

I per acabar amb les editorials, Kalandraka, que n’han enviat dues, i Edicions del Pirata.

I passem a parlar-vos dels il·lustradors que enguany, han decidit compartir les seves felicitacions Nadalenques amb mi. Em Kim Amate.

El David Pintor.

Javier Andrada.

Juan M Moreno amb una felicitació d’allò més divertida i original.

La Montse Tobella.

En Miguel Ángel Cuesta.

La Sonia Alins.

I un dels tàndems més famosos de la literatura infantil a les nostres contrades, en Subi i l’Anna Obiols.

Plataforma per la llengua ha demanat a l’il·lustrador Valentí Gubianas que il·lustri una carta als Reis en català, per tal de fer-la arribar als nen i nenes del nostre país una carta als Reis en català, i és que ja se sap els Reis a part de ser màgics, coneixen totes les llengües del món, i també la nostra.

Ja us la podeu descarregar al link que us adjunto. De totes maneres jo us porto una petita imatge en aquest article perquè veieu que és una carta feta amb molta tendresa, com ho són sempre les il·lustracions d’en Valentí. Espero que us agradi i que no us ho penseu dues vegades per descargar-vos-la.