Jugant a… TOLO TOYS

31 gener 2009
0

Hola a tots i totes! TOLO és una marca de joguines de qualitat que ha guanyat nombrosos premis. Tenen quatre col·leccions: TOLO CLASSIC, TOLO EDUCATION, TOLO BABY i FIRST FRIENDS. Sigui com sigui, les que més m'han agradat són les pertanents a les dues primeres col·leccions esmentades.

Perquè veieu com són us ensenyo primer unes quantes de la col·lecció CLASSIC.

I després la col·lecció EDUCATION.

EStàn molt bé, espero que us agradin tant com a mi.

El Trompeta recomana… CONTES DE LA REIALESA (II)

30 gener 2009
0

Hola a tots i totes!

 Prínceps i princeses, reis i reines, són sovint els protagonistes de boniques i màgiques històries, d'històries divertidies o sorprenents. Sigui com sigui, als nens els hi agraden aquestst contes tan allunyats de la realitat però que els fan somiar una mica més. Us en porto tres força diferents, a veure quin us agrada més.

EL NEN QUE VA ROBAR LA LLUNA, Purificación Hernández, Editorial Beascoa (2002) –> Aquest conte és el primer publicat per aquesta il·lustradora, que potser alguns coneixeu de la sèrie de contes protagonitzats per la Lila. Sigui com sigui, la història és molt maca, està escrita en verset i ens explica com una princesa es posa molt malalta i la solució que hi aporta un nen: que la princesa doni tres petons a la lluna. Un, dos, tres i…

Està escrit tot en rimes senzilles, però que el fan un conte dolç i agradable d'explicar.

EL PRÍNCEP DE VENÈCIA, Jean – Côme Nogués, Editorial Zendrera Zariquey (2008) –> A Venècia viu un príncep molt afortunat i molt ric, i també molt guapo; ho té tot. Però tot i així, hi ha un dubte que se'l menja per dins: alguna vegada algú serà millor que ell? Tindrà més bellesa, més diners o riqueses? Com s'ho farà per continuar sempre sent el millor?

Una història sobre la vanitat amb unes magnífiques il·lustracions de Anne Romby.

UMA, LA PETITA DAEESA, Fred Bernard, Editorial Joventut –> Uma és l'escollida pels sacerdots per se rla seva daeesa viva. Quan comença la guerra l'Uma ha de fugir i comença per a ella una nova aventura. Una aventura amb inestimables amics que l'ajudaran en un viatge a la recerca de la seva família i de la seva verdadera identitat.

Un viatge cap a les costums i tradicions de la Índia amb unes excel·lents il·lustracions que ens acompanyen durant tot el viatge. Fascinant!

EL TRASERO DEL REY, Raquel Saiz, OQO Editora (2007) –> Una història realment divertida sobre un Rey molt feliç de ser-ho, que va a esmorzar i seu en la seva cadira i es clava una agulla al cul. Quin mal! Pobre Rei, i al damunt ningú s'atreveix a treure-li l'agulla del cul. Un conte divertit per desmitificar una reialesa encarcarada i anclada en el passat per explicar-nos una història divertida en que nobles i marquesos no s'atreveixen a treure una agulla del cul del Rei. Qui sap? Potser algú es quedaria amb ganes d'ensorrar-li una mica més… 

Fins aviat! 

 

MONTSE GINESTA: "Les meves il·lustracions volen ser divertides i una mica ridícules"

29 gener 2009
0

Nascuda a la Seva (Barcelona), il·lustradora des de fa 20 anys, i a la vegada escriptora i directora de la revista Tretzevents. Una persona polifacètica que també dissenya vestits per al teatre. El resultat dels seus dibuixos sempre són divertits, frescos i originals.

Tot un personatge que dibuixa la seva pròpia visió del món que vivim a través dels seus personatges. Una entrevista que val la pena llegir:

– He vist que tens forces treballs publicats. Quan fa que t’hi dediques al món de la il·lustració?
Fa vint anys. Encara que  sempre he compaginat  la il·lustració amb l'escriptura, l’escenografia, el disseny de vestits per a el teatre i la direcció de la revista Tretzevents i d'altres treballs en el món de editorial.

– Com vas començar? Van ser difícils els inicis?
No van ser gens difícils perquè no hi havia gaire competència . Vaig començar a fer dibuixos per a l' Editorial Joventut i també per a la revista Tretzevents.

 

– Quin dels teus projectes recordes amb més carinyo? Perquè?
En Ziu una col·lecció de quatre llibres de cartró de Publicacion de l'Abadia de Montserrat per a els més petits. Jo mateixa sóc autora del text i dels dibuixos.

– Les teves il·lustracions són originals i divertides. Com definiries tu el teu propi estil?
Volen ser això que tu dius divertides i una mica ridícules.

– Quines tècniques utilitzes? Han canviat des del principi a ara?
Sovint acoloria els dibuixos amb aquarel·la, i encara ho faig així, treballar amb l'ordinador m'avorreix. A vegades també faig collages. El que té per a mi l'aquarel·la és que és una tècnica ràpida i molt suggeridora.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Es publica molt i com a conseqüència d'això hi ha de tot. Llibres originals i llibres molt previsibles.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país normal…

– Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Els textos del contes  populars en general són molt  sorprenents, hi trobem tota mena de personatges gegants, follets,bruixes, ogres princeses, mags …És difícil triar-ne un.

– Si fossis un personatge de conte series…
Una gallina

– Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petita?
La rateta que escombrava l’escaleta

– El teu il·lustrador preferit és…
N'hi ha molts que m'agraden,per a mi el millor; Saul Steinberg

– Què fa falta per arribar a ser un bon il·lustrador o il·lustradora?
Disciplina i sort.

– Quins són els teus propers projectes?
Un llibre de poemes amb blanc i negre i un projecte que encara s'ha de definir .

Dibuixant a… PINOTXO

28 gener 2009
0

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2008)

El conte de… PINOTXO

27 gener 2009
0

Són moltes les històries i il·lustracions que ha alimentat la titella més famosa de tots els temps, des de versions extenses de l’obra de Collodi, fins a adaptacions molt més breus. Però avui us porto un molt bon àlbum il·lustrat

LES AVENTURES DE PINOTXO, Carlo Collodi, Editorial Joventut (2000) –> Aquest àlbum té d’especial les sves il·lustracions, unes il·lustracions excel·lents de Susanna Campillo, en les que se’ns mostra un Pinotxo tendre i amb cara de bo… No sé si s’assembla molt al real.

Els orígens de… PINOTXO

26 gener 2009
0

“Vet aquí una vegada hi havia…
– Un rei! – diran tot seguit els meus petits lectors.
– No nois, us heu equivocat. Una vegada hi havia un tros de fusta.”

Així comença un dels contes més coneguts i famosos de tots els temps, però d’on prové i qui en té l’autoria? D’origen italià i amb finalitat didàctica Carlo Collidi (pseudònim de Carlo Lorenzini ) va crear l’any 1881 Le avventure di Pinocchio. Originàriament les aventures del titella de fusta apareixien cada setmana en format fulletó en un diari infantil anomenat Giornale dei Bambini, dirigit per Ferdinando Martini. En aquest diari, les aventures de Pinotxo apareixien sota el títol Historia d’un Burattino (Història d’una joguina)  . Els fulletons en els diaris eren una forma molt popular a l’època de publicar històries per capítols i així despertar l’interés del públic. La primera vegada que va aparèixer el personatge que avui ens ocupa fou el 7 de Juliol del ja esmentat any 1881. Les aventures del ninot de fusta van tenir un èxit tan gran que l’any 1883 va ser publicat per l’editorial Felipe Piaggi un volum que recollia totes les històries publicades al Giornale dei Bambini d’en Pinotxo.
Però de fet, la primera edició de les aventures i desventures d’en Pinotxo no acabava com tots coneixem, és adir, no s’acabava convertint en el desitjat fill humà que tan volia Gepeto; sinó que acabava morint a causa de les seves entremaliadures.
Molts admiradors de l’obra van escriure cartes a l’editor d’aquesta demanant que sisplau Collidi en canviés el final, i donés una altra oportunitat a Pinotxo.
Degut a la bona acollida de que va gaudir el llibre, Collidi en va escriure una segona part sota el títol: Pinotxo al país de les joguines.
Ha estat un dels contes més populars de tots els temps, i tot i no considerar-se com un conte clàssic o de tradició oral, s’ha fet un lloc en les prestatgeries de contes de tot el món; traduint-se així a més de 260 idiomes i dialectes, editat unes 187 vegades, se n’han fet pel·lícules, sèries de televisió, sèries de dibuixos animats i representacions teatrals. Tot un èxit.
Però d’on es va inspirar realment Collidi? L’any 1836 Alessandro Parravicini publica el Gianetto, com a col·lecció de contes i reflexions morals i instructives que tenen com a finalitat la formació del lector. Va tenir tan èxit que fou adaptat com a llibre escolar. Carlo Collidi influenciat per aquesta obra es va iniciar en el món de la literatura infantil amb la sèrie Gianettino l’any 1878; però no va ser fins la publicació de les històries d’en Pinotxo que la seva obra no va agafar popularitat real.
Perquè aquest conte tot i no ser-ho se la considerat com a popular? Doncs bé, la resposta a aquesta pregunta és força senzilla, només cal parar atenció en els elements de l’obra.
Trobem aspectes propis de la tradició popular, com:
– Elements màgics (un tros de fusta que cobra vida).
– Ambient pobre, element recurrent molt utilitzat en tantes i tantes històries.
– Perills, proves i riscos: el protagonista és engolit per un tauró (no una balena) i n’acaba sortint il·lès.
– El canvi de conducta o maduració del personatge principal és un altre dels elements característics dels contes populars.
– Les fades i el grill.
Diuen fins i tot, i com a curiositat, que el personatge de Pinotxo va inspirar a Osamu Tezuka per tal de crear el seu ja famós: Astroboy.
La fama definitiva també  va ser en part gràcies a Disney, que l’any 1940 va fer-ne la pel·lícula, evidentment escurçada i  versionada de la història original.
Ara ja acabo recordant-vos: aneu amb compte en no dir mentides que us creixerà el nas…
Il·lustracions
Per començar us vull portar les il·lustracions originals de la primera edició de l’obra de Pinotxo de l’any 1883, fetes per Enrico Mazantti.

    
També clàssiques són les de l’il·lustrador Carlo Chiostri, molt similars a les anteriors, i probablement pràcticament contemporànies.


   

Attilio Mussino també en va fer la seva pròpia interpretació d’en Pinotxo.

  
Roberto Innocenti fou un altre il·lustrador italià que va decidir versionar aquesta obra.

 
Ara us presento una sèrie d’il·lustracions i portades italianes on aquest petit personatge de fusta s’ha convertit en tot un mite de la literatura infantil del seu país.


     

Protagonista de diferents pel·lícules, el recordem de la forma Disney, però també hi ha altres.

 
Imatges, il·lustracions i portades d’arreu del món, ens presenten les diferents concepcions que hi ha arreu del món d’aquest personatge: des de l’Orient fins a l’Occident. No tenen desperdici, mireu… Versions serioses, sarcàstiques, mangues o humorístiques, quina us agrada més?

             
Fins i tot un segell rus de l’any 1992 està dedicat a aquest personatge.


 

Aquest article m’agradaria dedicar-lo a un nen que si veiés totes aquestes il·lustracions al·lucinaria. Es tracta d’un actual alumne meu que està obsessionat amb el Pinnochio i que segons ells, ho és ell mateix, i el seu pare Gepeto… Què us sembla? Ai que et creixerà el nas…

Explica'm… LES MEVES RONDALLES CATALANES

25 gener 2009
0

LES MEVES RONDALLES CATALANES, Mònica Abad, Editorial Susaeta (2008) –> Un recull d'històries i llegendes del nostre país, una col·lecció de contes recollits en un de sol… això és el que ens ofereix l'editorial Susaeta amb aquest llibre, es tracta d'un volum que recull tots els contes de Rondalles populars catalanes publicats per la pròpia editorial en un de sol. Històries d'animals, heroïs llegendaris, històries fetes llegenda…

Un llibre que divideix les seves històries en cinc temes diferents. Històries d'animals, com en Tabalet o el Gat Negre; Històries populars, com el Gegant del Pi o en Patufet; històries d'heroïs com en Tirant Lo Blanc o el Conte Arnau; Històriques com El Timbaler del Bruc o Guifré el Pilòs; i Dates Especials com Nadal o Sant Jordi.

És un llibre per a nens, amb històries per ser explicades i més endavant llegides. L'il·lustrador no és sempre el mateix sinó que varia en funció de la història, cada història un il·lustrador i per tant, una imatge diferent de la llegenda.

És un llibre que de ben segur a molts nens agradaria tenir a les seves prestatgeries.

Fins aviat!

Jugant a … SIGIKID

24 gener 2009
0

Hola a tots i totes! Ja acostuma a ser habitual que durant aquests mesos us porti marques de joguines que em poden semblar boniques, especials o diferents. Aquest cop us porto una molt bona marca amb molt bons productes: SIGIKID. Marca Austríaca que ofereix joguines per a infants dividint-les en tres grups. Per a nens de 0 a 2 anys, per a nens de 2 a 4 i de 4 a 6. Cadascún dels productes adequats a l'edat que recomana.

Per als més petits tenim: peluixos, ninos de drap que són titelles, jocs de multiactivitats…

Per als mitjans els jocs són una mica més complexos: per aprendre a comptar, aprendre funcions, descobrir el cos…

I per als més grandets trobem sobretot elements decoratius: rellotges, capses per guardar joguines, catifes…

Són simplement genials i totes elles es caracteritzen per ser de roba. Us en deixo una petita mostra:

El Trompeta recomana… CONTES PER MIRAR

23 gener 2009
0

Hola a tots i totes! Potser us pregunteu què vol dir "Contes per mirar" pel Trompeta, doncs són aquells contes, normalment de gran format on el més important NO és el text, sinó el que hi podem veure. Us porto uns exemples perquè entengueu de quin tipus de conte parlo.

LA VUELTA AL MUNDO DE MUK, Mark Routavant, Editorial Kókinos (2008) –> Un conte amb un protagonista molt divertit, una espècie d'osset que ens porta fer un viatge pel seu món, en el que hi podem observar moltes coses. Un conte d'aquells que cada vegada que passis per una de les seves planes, hi veuràs detalls que la vegada anterior t'havien passat per alt.

A ON ES TROBA EL PASTÍS?, Thé Tjong-Khing, Editorial Blume  (2008) –> Un conte sense text on la història ens narra el robatori d'un pasís del Senyor i la Senyora Gos. Mentre persegueixen als lladres per una sèrie de paisatges sorprenents i increíbles, es van succeïn una sèrie de desastres. La nena conill perd la seva joguina, els micos roben el barret de la senyora Gata… Una història explicada a través dles seus dibuixos.

EL MEU GRAN LLIBRE DELS PIRATES, Ali Mitgutsch, Editorial RBA –> També en format gran, aquest conte es passeja pel fantàstic món dels pirates. Acostant-nos tots els elements que conformen el seu fantàstic món. Per a qui li agradin els pirates, és el seu llibre…

GRAN LLIBRE DELS SOMNIS, Nathalie Laurent, Editorial Corimbo (2008)  –> Aquest és un conte molt gran de format cartró dur que ens transporta al fantàstic món dels contes. Cada plana ens narra un somni del protagonista de la història. És molt bonic, d'il·lustracions senzilles i molt tendre.

Fins aviat!

MARIONA CABASSA: "Les meves il·lustracions són una barreja del que sóc"

22 gener 2009
0

Fa anys que la Mariona Cabassa es dedica al món de la il·lustració infantil, darrera seu uns 25 títols amb estil propi i personalitats diferents. Una il·lustradora que evoluciona treball rere treball amb la seva obra i que ho fa de manera excel·lent.

Amb professors de la talla de Sesé i Pep Montserrat va estudiar a la Massana, per acabar la seva formació a França i publicar per Kalandraka. Els lectors del Magazine de la Vanguardia també els resulta familiar el seu estil, ja que és l'encarregada d'il·lustrar-lo.

 

Una entrevista sense cap mena de desperdici, podeu començar:

– Quan erets petita ja se’t donava bé dibuixar?
En tot cas a mi m’agradava moltíssim la “plàstica”. Vaig estar alguns anys anant a una escola d’art per nens i tot el que fos “manualitats” , inclòs el dibuix, m’encantava.

– Parla’ns una mica de la teva trajectòria com a il·lustradora.
Vaig estudiar a l'Escola Massana, amb en Pep Montserrat i en Sesé com a profes.
Em van donar el Premi Extraordinari de l'Escola (n’estic molt orgullosa per que va ser la primera vegada que es donava aquest premi a l’especialitat d’il·lustració).
Després vaig marxar a França i vaig estudiar a les escoles d’art d’Estrasburg I Marsella. Al tornar vaig preparar-me un petit book i vaig publicar els meus primers llibres a Kalandraka. Al cap de poc temps vaig començar a treballar pel Magazine de La Vanguardia. Crec que això va ser una sort per que amb la poca experiència que tenia, el Magazine va ser una “finestra a l’exterior” i molta gent va poder conèixer la meva feina. Des d’aleshores he publicat uns 25 llibres infantils, he fet llibres de text, he treballat en premsa, publicitat…
Haig de dir que encara que he treballat molt, també em considero afortunada per que vaig començar a treballar als 22, 23 anys i fins ara he pogut viure d’aquesta feina que m’encanta!

– De quin dels teus treballs et sents més orgullosa?
Dels “25 cuentos tradicionales españoles” publicat per Aura i Siruela, per que va ser l'inici d’un canvi en la meva feina. Dels “Cuentos del cocinero”, publicat primer per Aura i el Círculo de Lectores i aquest any per Edebé, per que em sembla un llibre diferent en quant a continguts i sobretot per que el vam fer conjuntament amb el meu company (Jorge Zentner). De l´”Adivinancero” publicat per Anaya, un llibre en bitò que per suposat va ser tot un repte per mi. I per últim d’un petit llibre que marca un altre canvi, a nivell formal, en la meva feina “Katiuskas amarillas” publicat aquest any per Bromera.

– El teu estil és molt característic i personal, com t’ho fas per diferenciar-te de la resta d’il·lustradors?
Em sembla que això és una cosa que no es planifica conscientment. O surt o no surt. Les meves il·lustracions són una barreja del que sóc, del que vaig aprendre a les escoles on vaig estudiar i de tota mena d’influències externes. El que sí puc dir és que he treballat moltíssim i això, per mi és important per construir alguna cosa interessant.

– He llegit que vas estudiar a l’escola Massana, hi vas aprendre molt allà?
Molt, i haig de dir que especialment amb el Pep Montserrat a qui admiro com a profe i com a persona. Crec que “connectar” amb els professors que tens és bàsic per que quan estudies el teu interès creixi i absorbeixis el que t’estan volent transmetre.

– L’any 2003 vas rebre un premi per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, són molt importants els premis per a un il·lustrador? Et proporcionen més contactes?
És l’únic premi que he rebut i també n’estic molt orgullosa per que era el primer any dels Junceda i me’l van donar pel meu primer àlbum il·lustrat. Aquest premi en concret parla del reconeixement dels col·legues de professió i per suposat que és important. En el meu cas, crec que els “contactes” han vingut per altres vies.

– El món de la il·lustració és un camí difícil, et va resultar complicat fer-t’hi un lloc?
La veritat és que no. Tampoc vull dir que sigui fàcil, per que com deia abans crec que sóc molt treballadora I no he parat per fer-me aquest “lloc”, però crec que també hi ha un factor “sort” molt important.

– Com a il·lustradora quina és la fita més gran que podries aconseguir?
Ja la he aconseguit: Viure (bé) de la feina que faig!!

 – Un dels teus darrers treballs, és el de “Les katiusques grogues” publicat per Bromera; en una col·lecció on participen grandíssims il·lustradors. Com et va sorgir aquest projecte?
Em va trucar directament un dels editors, que ja coneixia la meva feina. Ha sigut un plaer treballar amb ells.

 

– Has fet una versió de l’Illa del Tresor, quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Alicia en el país de les meravelles de Lewis Carroll.

 

 

– Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series…
Em sembla que justament, tots hem estat una mica Alícia quan érem nens, no em faria res tornar-hi de tant en tant. És un personatge que sempre m’ha agradat.

– De petita, el teu conte preferit era…
“Cuentos por teléfono” de Gianni Rodari i “Tatrebill en contes uns”  de Miquel Obiols. I amb més il·lustració m’agradava mot “Dónde viven los monstruos” de Maurice Sendak.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que ha anat millorant, en qualitat, en quantitat de publicacions, en el tracte que rebem els autors…però tot I així em sembla que encara queda molt camí per recórrer. Em sembla que en els últims anys ha sorgit un problema nou I greu: en alguns casos els departaments de màrketing tenen més pes que els propis editors.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Sense cap dubte: França!!

– Per acabar, els teus propers projectes quins són? Què ens pots avançar?
Estic il·lustrant una versió de “Sandokan” i un àlbum molt divertit que publicarà Castellnou. Una història amb molt humor.
A més, amb la Rebeca Luciani estem organitzant un taller d’il·lustració i aquest és un projecte que em fa molta il·lusió. Tant a ella com a mi ens encanta donar classes i estem posant-hi molta energia per que funcioni.

<