Elefant Trompeta

I amb aquesta darrera marca acabo el meu recull de joguines txeques de fusta. Es tracta de JAS, famosa a tot el país per la seva llarga tradició de joguines de fusta. Destaquen per damunt de tot els seus arrossegalls i els seus ninotets de fusta per a posar-hi els colors, també joguines apilables i desmuntables.

Tot i que la seva web no sigui el paradigma de la modernitat, i en el seu catàleg on-line no tinguin gaire varietat, em feia il·lusió portar-vos aquesta marca per tal que la descobríssiu, i espero que aquestes darreres setmanes hagueu gaudit descobrint noves marques i diferents de les que podem trobar a les nostres contrades.

Tot i aquesta no ser una temàtica gaire infantil, sí que són diversos els contes que s’han escrit sobre les guerres i sobretot sobre la manera que tenen els infants per enfocar-les. La veritat que és un tema complicat, i a vegades també és complicat fer entendre als nens que en altres indrets i racons del món hi ha nens i persones que ho passen malament degut a la guerra. És per tot plegat que aquests contes mai m’han deixat indiferent, de fet ja us he portat en d’altres ocasions contes que en parlen. Avui dos títols més d’aquesta temàtica que de ben segur no us deixaran indiferents:

COMENÇAR, Paula Carballeira, Il·l. Sonja Danowski, Trad. Joan Barahona, Editorial Kalandraka –> Aquest és un conte que més que narrar-nos una guerra i els fets que tenen lloc durant aquesta, ens narra el després, el dia després d’una guerra, quan tot ha acabat, quan no et queda res perquè t’han bombardejat la casa, t’han cremat el cotxe i l’únic que et queda per continuar ets tu mateix. Una història colpidora, impossible que et deixi indiferent. Les il·lustracions són molt realistes, i la Sonja és una il·lustradora que no és la primera vegada que il·lustra un relat d’aquesta mena, per tant crec que és la il·lustradora perfecta per fer-ho. És una història que no està pensada per a nens molt menuts, però que sens dubte és impossible deixar-la passar.

EL CIELO DE AFGANISTÁN, Ana A. de Eulate, Il·l. Sonja Wimmer, Editorial Cuento de Luz –> Les fantàstiques il·lustracions de la Sonja Wimmer aporten tota la poesia, delicadesa i bellesa que una història com aquesta requereix, i en comptes de fer-vos un resum de l’argument, m’he decidit a deixar-vos la sinopsi que l’editorial fa del propi llibre i que inclou un fragment del text de la historia:

“Miro al cielo, cierro los ojos y mi imaginación empieza a volar… El cielo puede estar lleno de cometas –pienso– pero también de sueños. Y el mío se eleva alto, muy alto hacia las estrellas.
Soy una niña afgana que no cesa de soñar, y mi sueño se dirige a todas las regiones, se introduce en las casas, en los hogares, en las familias, en los corazones.
Una niña, un sueño, un canto a la paz.”

Rita Petruccoli és una il·lustradora romana que vaig descobrir en el meu viatge a Roma i que em va fascinar per tenir un estil peculiar i sobretot molt utilitzat per a reculls de cotnes antics, per a històries de mites romans o grecs, històries d’antics Déus… El seu estil té una part de disseny molt marcat i també un punt de “comiquero”. Ha treballat per a moltes editorials italianes i ha publicat no només àlbum infantil sinó també llibrs de lectura, i té algún que altre projecte en format còmic.

Jo no vaig poder evitar comprar-me el seu conte recull de Mites Romans. Us deixo amb algunes imatges d’aquest i altres treballs de la il·lustradora.

Avui us porto una nova marca de joguines txeques, es tracta de MÚ o el que és el mateix Moravská ústredna, una marca de joguines molt coneguda a la República Txeca sobretot pel que fa a les titelles de mà o dit, on són uns autèntics especialistes. I és que ja des de 1909 que treballen en sobretot titelles, un dels productes estrella de la cultura i tradició txeca. També són coneguts gràcies a la seva àmplia gamma de productes de diferents sèries d’animació txeques, de nou torna a aparèixer el Talpet, però també tenen productes d’altres sèries que potser no varen tenir ressò més enllà de les seves fronteres, però que allà són força conegudes.

Us deixo amb algunes imatges dels seus productes.

Ja sabeu que el format pop up de contes és un format que agrada molt i encandila als nens i nenes de totes les edats, si bé és veritat que a un nen molt menut no li hauríem de deixar un conte d’aquestes característiques per a ell tot solet, ja que el més senzill que li pot passar és que el trenqui o l’estiri més del conte, per això jo sempre recomano que alguns contes en certes edats siguin llegits als infants acompanyats d’un adult. Avui u porto un parell de contes en format pop-up que estic convençuda que us agradaran. No són novetats editorials, de fet em pensava que ja us els havia portat, però ha resultat que no era així, de manera que avui he trobat el moment i un raconet en el meu atrafegat Trompeta per a portar-vos-els.

ELS TRES PORQUETS, Marion Billet, Editorial Cruïlla –> Aquest conte pop up que us porto és en realitat un conte-teatre. Cada plana del llibre és en format pop-up i representa un dels escenaris on succeeix el conte. A més el conte, va acompanyat dels personatges i els pots anar posant a cada escena, és un llibre-joc divertit i interessant per redescobrir de nou un dels clàssics més importants i famosos de la literatura infantil. És un conte d’orogen francès i ja sabem tots la cultura de còmic i de àlbum il·lustrat que tenen els francesos i amb quina cura treballen els seus productes. A més les il·lustracions són de la Marion Billet, una il·lustradora francesa que m’agrada molt especialment.

LA NIT DELS PIRATES, Peter Harris, Il·l. Deborah Allwright, Editorial Combel –> Aquest és un llibre de pirates en pop-up fantàstic. Les il·lustracions són precioses, el format és perfecte, l’edició és acurada… i la història és bonica i divertida. “Una sèrie d’ombres fosques es presenten en plena nit a l’habitació del protagonista d’aquesta història. Monstres? Ogres? Follets? La veritat és que és molt més increïble que tot plegat. Són pirates! Uns pirates peculiars, però al cap i a la fi Pirates. Què volen fer amb la façana de la casa d’en Tom? On van? Totes aquestes incògnites en Tom les acabarà descobrint…”

Manuela Adreani és una il·lustradora italiana que vaig descobrir quan vaig anar a Roma el passat mes d’abril, de fet em vaig portar un Pinotxo il·lustrat per ella. El motiu pel qual vaig escollir la seva feina respecte la d’altres il·lustradors va ser ebn senzill, el seu estil em va captivar, em va semblar especial i diferent. Lluny de mostrar la imatge de Pinotxo que tots tenim al cap, ens aporta una visió molt diferent amb el seu propi estil i personalitat.

Té un estil que pot recordar a la Rebecca Dautremer, però si observés el seu treball atentament, lluny es troba d’assemblar-s’hi.

Ha publicat diversos contes però sobretot s’ha especialitzat en versions de contes clàssics de gran format. Àlbums il·lustrats increïbles, preciosos que ens aporten la seva pròpia versió de: l’Alícia al País de les Maravelles, la Rapunzel, el Mag d’Oz, la Blancaneus o com ja us he dit, en Pinotxo.

Us deixo amb una petita mostra de la seva feina, a veure què us sembla.

Avui us porto de nou una nova marca de joguines txeca, es tracta de Miva, empresa fundadad l’any 1992 i que es caracteritza per tenir una àmplia gamma de joguines sobre roda d’aquestes que porten una cordeta i el nen va estirant. Fascinants em semblen els seus ànecs i gallines, pintats de manera preciosa i que els fan pràcticament únics. Són coloristes, divertits. També es caracteritzen molt per tenir joguines sobre rodes amb cordeta per estirar amb animalons que porten un xilofon o un petit tambor, i mentre el nen els va arrossegant l’animaló va fent sonar l’instrument.

Sincerament no sé si m’he explicat gaire bé amb la descripció dels seus productes, el que sí que puc fer és portar-vos-en imatges per tal que entengueu el que us he volgut explicar en aquest article.

Avui us vull portar una il·lustradora- autora de contes infantils a través dels seus contes, sobretot dels contes que s’han publicat d’ella a les nostres contrades és clar. És una il·lustradora amb un estil tendre, simpàtic i molt reconeixible, estic convençuda que si veus alguns dels seus ànecs, cabretes o xaiets, sabràs  immediatament de qui es tracta i reconeixeràs el seu estil. Històries senzilles protagonitzades per diferents animals, històries divertides i amb animals força sorprenents. Crec que us agradarà el seu estil.

LA CABRA POMETA, Caroline Jayne Church, Símbol Editors –> Una gran nit de tempesta arrencarà tots els arbres fruiters de l’hort. Al cap d’un temps i gràcies a la Pometa noves plantetes començaran a créixer. La Pometa és una cabra molt espavilada que us arrencarà de ben segur un somriure.

EL XAI PELUT, Caroline Jayne Church, Símbol Editors –> El Pelut és un xai que sempre arriba tard, que sempre arriba l’últim a totes les festes, reunions i trobades. Però curiosament serà l’únic capaç d’arribar a temps per ajudar a una gallina que ha tingut un problema.

L’OCA CLARA, Caroline Jayne Church, Símbol Editors –> Per tots és sabut que un dels principals enemics de les oques són les guineus, i més a les nits quan les oques dormen. És nit de lluna plena i una guineu està a l’aguait. La guineu persegueix com una boja a totes les oques, a totes menys una, la Clara… Però quin serà el seu secret? Perquè aconsegueix lliurar-se dels atacs de la guineu?

Espero que em perdoneu amb el títol d’aquesta entrada però tinc molts dubtes que la botiga que us porto avui es digui realment així, ja que Hracky a Keramika vol dir Joguines i ceràmica, i Ungeltu fa referència a la ubicació de la botiga. Però com  no he estat capaç de trobar ni d’esbrinar si la botiga té un nom més enllà d’aquest, m’he decidit a portar-vos-la així.

Perquè us he portat aquest racó? Us preguntareu… Doncs perquè tot i semblar-se molt als dos primers racons de Praga que us porto descobrint aquestes setmanes, aquest local encara és més menut i més atapeït que els altres, té l’encant d’estar ubicat en una plaça molt menuda, darrera de l’església de Tyn, i té a més l’encant d’estar tot molt endreçadet, molt bonic col·locat, tot a les seves prestatgeries, amb cistelles de vímet… No sé em va semblar un lloc encantador i em semblava una injustícia no acostar-vos-el. Us en dic abans però l’adreça exacta:

HRACKY A KERAMIKA V UNGELTU

C/Tyn 10

Detoa és una empresa que va començar a funcionar l’any 1908 en la fabricació de botons i petites peces, i ja en l’any 1927 va començar a produir joguines de fusta, convertint-se així en la marca de joguines de fusta txeques més antiga i tradicional del país. Al 1945 van començar a produir també mecanismes per a pianos, que encara avui produeixen.

Tots els seus productes estan fets amb la fusta d’Europa de la millor qualitat, i la pintura i els acabats són ecològics i compleixen, evidentment, totes les normatives establertes per la Unió Europea.

Entre els seus productes destaquen la línia dedicada al Talpet més famós de tota Txèquia, jo no vaig poder evitar comprar algunes coses d’aquesta marca del Talpet, ja que em van semblar boniques i d’excel·lent qualitat. També els seus sonalls i els seus ninots desmuntables i apilables de fusta són una autèntica delícia per als més menuts. I estic convençuda que us agradaran els seus productes tant com em van agradar a mi.