Molt bon i feliç dia a tots i totes! Avui és un dia molt especial per mi, bé de fet, suposo que avui és un dia molt especial per tots els nens i nenes, i per tots aquells que encara creiem en la màgia dels Reis Mags, i que en el fons, també som una mica nens. Aquesta tarda és una tarda màgica i és que arreu de les nostres terres es fa la cavalcada més famosa i popular de totes les dels Reis Mags. Milions de persones sortirem al carrer a esperar l’arribada de tres personatges que, per un dia a l’any, ens retornen la il·lusió. No sortirem a agafar caramels, ni probablement a portar-los la carta, i és que els més previsors és probable que ja faci setmanes que els hi vam enviar a Orient, a la terra d’on ells vénen. Sortirem al carrer per poder-los veure, ni que tan sols sigui un instant, per saludar-los, per mirar-los als ulls i per en un petit instant tenir la sensació de que ells també ens miren, de que un any més es recordaran de passar per casa nostra. I ens ompliran el sofà, la taula, l’habitació o el menjador de regals. Regals no només per a nosaltres sinó per a totes les persones que ens estimem i amb els que volem compartir part de la nostra il·lusió.
I és que al Reis se’ls poden demanar moltíssimes coses, se’ls pot demanar: joguines, dolços, roba, pel·lícules, CD’s… Tot el que volgueu o desitjeu, i és que n’estic convençuda que han vist cartes d’allò més estranyes: rentadores, paelles, ordenadors, mitjons, bufandes, gorrons, guants, un sopar, unes entrades per anar al teatre… Fins i tot, hi ha una nena de la classe que enguany els hi demanava conèixer al Messi i el Xavi. Però per sobre de tot plegat, de tot el material, hi ha coses molt més importants. Potser no són ben bé reglas, sinó desitjos que ens agradaria que es fessin realitat.
Així que jo a la Carta pels estimats Reis d’Orient que va escriure el Trompeta fa uns dies us he demanat algunes coses per tots vosaltres, i per mi també és clar:
“Estimats Reis Mags, sóc l’Elefant Trompeta i us vull demanar algunes coses per aquest any. Són una mica complicades, ho sé, són temps difícils, també ho sé, però em faria moltíssima il·lusió que atenguéssiu les meves peticions.
Vull un any més ple de contes i històries màgiques per descobrir, un any amb més alegria i més il·lusions, i un any sense retallades en educació; perquè els mestres i les mestres volem continuar fent de mestres en les millors condicions possibles, i sembla que no ens volen deixar. Ah! I s’e m’oblidava un any ple de salut i en el que a tothom se l’estimin molt.
Moltíssimes gràcies.
Un petó ben fort i una abraçada!
Trompeta
PD: Crec que aquest any he estat prou bo i que no em cal carbó, que tot i que és dolç, no em va bé pel color del marfil dels meus ullals, i és que els deixa una mica ennegrits i després em passo molta estona raspallant-me’ls.”