Avui és el novè aniversari del Trompeta, i el desè curs que enceto com a mestra, i aquesta és la segona vegada que començo a escriure aquesta entrada. EL primer esbós que en vaig fer no s’assemblava gaire al que us vull escriure ara. En ell us explicava que s’acabava el Trompeta, que havia perdut la il·lusió. Ha estat un any complicat, i un any en que sovint no m’ha vingut de gust asseure’m a escriure res en el bloc. Però m’he donat compte que no ho puc deixar, que el Trompeta és part de mi, de la meva vida i de la meva personalitat i tancar aquesta porta només em feia mal. És per això que he decidit que el que faré és seguir, però escrivint quan tingui ganes, quan em vingui de gust. Potser no amb la mateixa regularitat que abans, potser no amb la mateixa dedicació, però sí amb el mateix esperit.
Els meus Elefants ja començaran sisè de Primària si no m’equivoco i no m’he descomptat. Són i seran sempre els meus primers nens, els estimaré sempre i d’ells sempre guardaré un record especial. Amb ells va néixer tot plegat, amb ells vaig aprendre moltes coses, i és impossible no sentir com els anys van caient l’un rere l’altre quan m’imagino lo grans que deuen estar. Probablement ni em recorden, però això no és important, lo important és el que em van arribar aportar i el que em van arribar a fer créixer. Aquell va ser un any fantàstic, duríssim però del que m’enduc moltíssimes experiències, vaig tenir unes grans companyes, però una per mi va ser el millor que m’ha passat en la meva trajectòria professional. Només per conèixer-la a ella va valer la pena triar aquella Llar d’Infants, en aquell moment de la meva vida. Sé que saps que parlo de tu, de ben segur m’estàs llegint, sempre ho fas, ets una de les meves fidels seguidores, amb tu vaig aprendre a ser mestra, ets part de la meva família i t’has convertit en imprescindible. I creu-me que a la vida jo sempre he estat de tenir pocs imprescindibles, i tu ets un d’ells. Gràcies per ser-hi sempre!
Així que només això, que gràcies als que em llegiu, als que m’heu demanat consell, als que heu format part de la petita gran història d’aquest bloc, i que vostre també és aquest aniversari. Gràcies sobretot al meu company de viatge, per aguantar les meves estones mirant i remirant contes en diferents llibreries, per ajudar-me a trobar racons pel Trompeta allà on estiguem, per acompanyar-me al cinema cada vegada que vull veure una pel·lícula de dibuixos, per fer-me créixer personalment i per fer créixer aquest Elefant. Gràcies mil cops!
Així que moltes felicitats a tots, que passeu un dia esplèndid i que gaudiu de la Diada d’avui. Que no hi ha cosa que m’enorgulleixi més que tenir l’aniversari un dia com avui. FELICITATS TROMPETA I QUE EN COMPLEIXIS MOLTS I MOLTS MÉS!