L'Elefant Trompeta
Benvinguts al bloc de
Avui he rebut un nou Trompeta! L’il·lustrador Kim Amate, del que ben aviat veureu l’entrevista al Trompeta m’ha fet un dibuix preciós. La seva pròpia versió de l’Elefant Trompeta és dolça, tendra i plena de recosits. No us puc dir altra cosa que m’ha encantat quan l’he rebuda i que m’ha fet moltíssima il·lusió.
Moltíssimes gràcies Kim per un dibuix preciós!
(article escrit per la parella de la fantàstica mestra que porta aquest bloc)
Moltes felicitats Trompeta! Avui fas 5 anys…!
Sembla que fos ahir, quan jo insistia a la noia que escriu amb tu aquest bloc, que crees un lloc a Internet on expliques les seves inquietuds com a nova mestra, que era en aquell moment…
I mirat ara, estas fet tot un referent, els il·lustradors t’adoren, les editorials et respecten, i sobre tot, el més important, els lectors et son fidels i t’estimen…
Ets molt gran, ets tot un elefant… i avui et vull regalar, una nova il·lustració per la teva col·lecció particular, l’ha fet en Danide, un bon dibuixant de cómics que de tant en tant fa cosetes en el món de la literatura infantil…
I crec que l’ha clavat, ja que darrera teu (o en aquest cas a sota agafant el fil) hi ha una gran mestra que somriu contenta veient com el seu projecte ja fa anys que s’ha enlairat, que és gros i que tothom el mira amb gran molt apreci…
Felicitats Trompeta! Felicitats M…
L’altre dia vaig entrar al meu correu i vaig tenir-hi una sorpresa fantàstica. Una nova versió del meu estimat Elefant Trompeta. I l’autor aquesta vegada és en Justo Rr, un il·lustrador nascut a Huelva i afincat a València que li ha fet il·lusió enviar-nos la seva pròpia versió de l’Elefant Trompeta. És sens dubte una versió fantàstica que em ve de gust compartir amb tots vosaltres.
Moltíssimes gràcies Justo!
Ahir vaig veure un e-mail que em va alegrar el dia, i és que els dilluns són una mica durs, i un regalet al meu correu em va alegrar el dia. Resulta que ja fa un temps que vaig entrevistar a la Silvia Ortega en el meu bloc, i va quedar pendent que m’envies la seva versió de l’Elefant Trompeta. I ja la tinc! Ha quedat preciosa, són tres Trompetes fent coses diferents i són preciosos!
Moltíssimes gràcies Silvia!
Ahir vaig veure un e-mail que em va fer moltíssima il·lusió, es tractava de l’Escola Pàmies de Ginestar (un petit poblet de les Terres de l’Ebre), que des de la seva Biblioteca estaven treballant l’ofici d’il·lustrador, i per tal de visualitzar les tècniques i expressions dels diferents dibuixants, han pres els diferents Trompetes fets pels il·lustradors com a exemple.
Per mi, ha estat tot un orgull… però és que aquí no s’acaba tot plegat. Van rebre a l’escola la visita d’una il·lustradora, la Mercè Arànega, i van demanar-li la seva versió del Trompeta i me l’han enviat. M’ha encantat el seu regal, i ja tinc un Trompeta nou per la col·lecció, i per fer més gran la meva paret de Trompetes.
Però des d’aquí vull agrair a tots els nens i professorat de l’Escola Pàmies de Ginestar per haver pensat un projecte de treball tan bonic, i haver agafat les diferents versions del Trompeta per treballar-hi. Em sento molt orgullosa i contenta, així que una besada ben forta per tots els xiquets i xiquetes del Ginestar, i un agraïment enorme per a la Mercè Arànega.
Avui us porto un bonic Trompeta d’aquells que t’agafen per sorpresa, que no t’esperes, que un bon dia, com cada dia obres el correu, i et trobes un e-mail que posa HOLA ELEFANT TROMPETA! I l’obres i veus que una il·lustradora, sense conèixer-te, sense demanar-li, et regala la seva versió de l’Elefant Trompeta. I això és el que es va decidir a fer l’Anna Llenas, i m’ha fet una il·lusió increïble. A més a més, no es tracta d’un Trompeta qualsevol, és un Trompeta molt particular: “El Trompetista d’Hamelí”. És preciós, divertit i genial, i l’únic que puc fer és donar-li les gràcies a l’Anna Llenas per aquest bonic regal.
Aquest és un post breu en el que m’agradaria explicar-vos que en Xavier Salomó ha linkat al seu bloc l’entrevista que els hi vaig fer a ell i a en Lluis Gavaldà per la publicació del seu Valset, i a part de posar l’enllaç, ha fet un dibuixet xulíssim que m’ha fet molta il·lusió. Mireu si no quin Trompeta més professional.
Moltes gràcies Xavier!
Em fa especial il·lusió, i també una mica de vergonya, fer aquest article, i és que com ja us vaig dir, el Trompeta va entrar en el requadre de premis d’Honor de la revista Faristol número 65, i el passat mes d’Octubre es va fer entrega dels guardonats dels darrers números. A aquesta entrega no hi vaig poder assistir, però hi vaig enviar a algú perquè m’hi representés i pogués recollir el diploma que a partir d’ara passarà a formar part de la meva paret especial de Trompetes, ocupant un lloc ben destacat.
La veritat és que és un orgull enorme que es reconegui des d’una revista com aquesta la tasca feta per l’Elefant Trompeta i no tinc més que paraules d’agraïment per haver rebut aquest honor. Si us hi fixeu bé, en el diploma apareix un Trompeta dibuixat per l’Elisabet Medina, que ara passa també a formar part de la col·lecció de “El Trompeta vist per”.
De nou, mil gràcies a la revista Faristol per aquest honor i per la seva amabilitat i cordialitat, i gràcies també per haver anat a recollir el premi Silvia. Un autèntic plaer!
Us deixo amb algunes fotografies de l’acte.
Una nova versió de l’Elefant Trompeta feta pel Rodrigo Folgueira! I és que en aquest aniversari el Trompeta ha tingut moltíssima sort i un munt d’il·lustradors i bons amics han fet la seva versió del meu estimat Elefant. Aquesta vegada en Rodrigo ens ha regalat el primer Trompeta amb ulleres, i és que amb l’edat i tan llegir contes, el pobre s’ha quedat una mica miop! És la mar de divertit, alegre i colorista i sobretot és feliç!
Moltes gràcies Rodrigo!
Hola a tots i totes! La Cristina Quiles és una il·lustradora amb un estil molt màgic i sorprenent, em fascina la tendresa de les seves il·lustracions i he tingut la sort de que em regali un Trompeta! És un Trompeta diferent a la resta, des d’un angle i una perspectiva diferents. També m’ha fet molta il·lusió que per a la il·lustradora aquest Trompeta va ser una manera de probar noves tècniques a l’hora d’il·lustrar, tot tornant a la il·lustració feta més a mà.
Un autèntic plaer i un luxe! Moltes gràcies Cristina Quiles!
