“Vet aquí una vegada la història d’un gat molt espavilat…” Si no sabeu de quin conte parlo us serà més fàcil d’endevinar si us explico que portava un calçat molt especial, unes botes que el feien diferent a la resta.
“Aquesta és la història del fill d’un Moliner al que se li mora el pare. El més gran es queda el molí, el mitjà, el burro i el petit, el gat.
El Jove està trist de la sort que ha corregut, però les coses canviaran quan el gat li promet que li oferirà riqueses. El gat es calça les seves botes i comença a caçar diferents animals que ofereix al Rei de part del seu amo, del que diu que és un marqués. Un bon dia fa que el noi faci veure que s'ofega al riu per tal de que els subdits del rei el salvin i el portin al seu castell on coneix a la bonica filla del Rei.
Menteix al rei i el fa creure que el Jove és un marqués, propietari d’unes terres i un castell pertanyents a un terrible ogre que té la propietat de transformar-se en l'animal que vulgui. El gat fa que l'ogre es transformi en ratolí i se'l menja.
Finalment el jove, es casa amb la filla del rei, gràcies a les mentides i enganys del gat.”
Aquesta història, tot i atribuïda a Perrault, se’n coneix una versió italiana força similar de l’any 1553 escrita per Gianfrancesco Straparola, un contista de Caravaggio, que va publicar la història d’un gat força extraordinari en el seu llibre “Les nits delicioses”. Segons l’autor totes les històries incloses en aquesta obra li havien estat narrades per deu joves noies.
Abans de la versió de Perrault, un famós recopilador se li avança: Basile. L’any 1636 en l’obra El Pentamerote apareix la història de “Il gatto”. Un gat italià amb algunes diferències de la història que tots coneixem. En un inici l’amo del gat no és un moliner,sinó un captaire que el deixa en herència al seu fill. El noi es queixa de la seva sort, però el gat li promet que li oferirà riqueses. Enganya al rei perquè doni a la seva filla en matrimoni al jove, i fins i tot, perquè li entregui una gran dot, fet que el convertirà en ric. El conte de Perrault acaba aquí, però la versió de Basile encara és una mica més llarga.
L’amo havia jurat al gat que com a recompensa per totes les riqueses que li havia ajudat a aconseguir, ell li construiria un sarcòfag d’or per quan morís. Per tal de provar la paraula del seu amo, el gat decideix fingir-se mort i sent com el seu amo es riu de la ridiculesa del gat i comenta que tirarà el cadàver del gat per la finestra. Indignat, s’aixeca de cop i marxa per sempre.
En aquesta història però, el gat no portava botes.
Finalment Charles Perrault va escriure la seva pròpia versió l’any 1697 amb el nom de Le chat Botté.
A diferència que la majoria d’històries popularitzades per Perrault, la moralitat d’aquesta és força discutible, ja que acaba dient que amb mentires i enganys es pot aconseguir gran fortuna i una vida millor. De fet, és per aquest motiu, que en versions posteriors, s’ha volgut suavitzar la manca de moralitat de la història i del seu protagonista, convertint-lo en una espècies de Robin Hood, que pretenia robar als rics per donar-los-hi als pobres. Però no hem d’oblidar que aquest “simpàtic” gat roba, enganya, amenaça i fins i tot mata (al temut ogre convertit en un insignificant ratolí) per tal d’aconseguir els seus objectius, i que potser, aquesta no és de les històries més indicades per explicar als infants si amb ella hi tenim algun tipus de finalitat moralística.
Si un dia es creua pel vostre camí un gat estranyament calçat, no us en refieu gaire, us robarà fins i tot els pantalons.
Il·lustracions
Les il·lustracions més populars que s’han fet del Gat amb botes són les pertanyents a Gustave Doré, publicades el 1862.
Són però, moltes les il·lustracions franceses publicades d’aquest personatge degut, segurament, a la procedència d’aquest país de l’autor que més popular va fer aquesta història: Perrault. La segona il·lustració que hi ha a continuació fou publicada l’any 1695. On apareix la imatge d’un gat una mica menys humanitzat de la que ens ofereix Doré.
Moritz Von Schwind publica l’any 1849 aquesta espècie d’auca, on apareix tota la història del Gat amb botes dibuixada per seqüències.
Arthur Rackmann va publicar l’any 1933 aquesta versió del gat. Un gat curiosament, pràcticament més petit que un conill.
Algunes il·lustracions de procedència francesa, una mica més modernes són les que us mostro a continuació.
Fred Marcelino publicà l’any 1990 aquesta peculiar versió sobre el famós gat, que ens recorda una mica potser a la seva última versió cinematogràfica.
Stasysei Drigevicius publicà l’any 1994 aquest simpàtic Gat amb Botes negre.
Però aquest gat ha arribat fins i tot a les pantalles de cinema, i ho ha fet en més d’una ocasió. En una d’elles tenia una imatge com aquesta:
I en la pel·lícula Shrek 2 apareix amb cara de no haver trencat mai ni un plat.
Us deixo amb aquesta història d’un gat una mica “lladregot”.