“Vet aquí una vegada una noia que va perdre una bonica sabata de vidre.” Com tots sabeu, aquesta és la Ventafocs, una bonica noia que és la protagonista d’un dels contes de fades més antics que es coneixen, a part de ser un dels més populars.
Els seus orígens els trobem en la Xina, les primeres versions d’aquesta història sorgiren en aquest país entre el 850 i el 860. En aquesta primera història escrita, la Yeh-hsien és obligada per la seva madrastra a treure aigua dels pous més profunds i perillosos.
Un aspecte curiós de la Ventafocs xinesa és que amaga un peix màgic de tres metres de longitud en un llac aprop de casa seva. El pobre peix serà assassinat per la malvada madrastra que es disfressa de Ventafocs i enganya al peix per portar-lo a una mort cruel.
La Ventafocs d’aquesta història també vol assistir al ball amb un bonic vestit, i és davant les espines del peix mort que demana aquest desig. En un obrir i tancar d’ulls el seu desig queda complert, vestida amb plomes i or.
A la festa xinesa, no hi ha ni príncep ni rei; però la protagonista al sortir corrents de la festa perd una bonica sabata d’or. El comerciant més ric de la ciutat la troba i busca a la seva propietària.
Quan li posa la sabata a la Yeh-hsien, aquesta es torna preciosa; tant que el comerciant s'hi casa. Mentrestant un allau acaba amb la vida de la malvada madrastra.
Com veieu aquesta versió té algunes diferències amb la història que tots nosaltres coneixem. Aquesta història fou registrada per primera vegada per Taun Cheng-shih al segle IX, un dels principals recopiladors de Folklore de la història. Taun va escriure aquesta història, a partir de la versió que una serventa li va explicar.
No hi ha cap mena de dubte, que aquesta versió guarda moltes similituds amb les europees escrites a posterior.
En moltes versions europees antigues de tradició oral, el conte ens narra la mutilació que va sofrir la filla més lletja per tal de que el seu peu càpigues en la apreciada sabata, algunes vegades de seda, altres de cuir o pell. Quan sembla que el príncep creu l’engany, un ocellet l’adverteix de l’estafa.
En la versió escocesa de la història, las protagonista rep el nom de Rashin Coatie, una noia bonica però pobra. Segons aquest conte les tres terribles i lletges germanastres l’obliguen a vestir robes brutes i trencades. Un moltó és el seu animal màgic aquesta vegada. Un animal que, al igual que en la versió xinesa, és assassinat per la cruel madrastra. La Rashin Coatie, desesperada per assistir al ball amb un bonic vestit expressa els seus anhels davant dels ossos del moltó i d’immediat els seus desitjos es veuen acomplerts.
Al assistir al ball, el príncep es queda bocabadat davant de tanta bellesa. Però la Rashin Coatie que fuig precipitadament del ball perd la sabata de ras de color blau. El príncep busca desesperadament la seva propietària. Tan és així que la madrastra fa tallar els dits del peu i el taló a la seva filla gran per tal de que aquesta es pugui casar amb el príncep. El príncep accepta la lletja filla però un ocell li revela l’engany. Al final es casa amb la Rashin Coatie i viuen feliços per sempre.
En la versió alemanya, la germanastra malvada es talla només un dit del peu, i un màgic ocell, al veure la sang que hi raja, adverteix al príncep.
A Europa la història més antiga escita de la Ventafocs, fou la narrada per Basile, inclosa en la seva obra el “Pentamerone” (1674) en la que rebé el títol de: “La gata de la llar”. D’origen Napolità, la seva Ventafocs es deia Zezolla; i fou sotmesa a maltractaments des de la més tendra infància.
En conte comença d’una manera molt especial, les maquinacions de Zezolla per assassinar a la seva malvada madrastra. Quan finalment li trenca el coll, el seu pare s’acaba casant amb una altra dona encara més odiosa, amb sis filles que són iguals o pitjors que la seva mare.
Zezolla sent el desig d’assistir a un gran ball i vestir amb boniques robes. Expressa el seu desig davant d’un arbre màgic i aquest li compleix tots els seus anhels: un bonic vestit, un cavall blanc per muntar i dotze patges que l’acompanyen.
El rei es queda embelesat davant de tanta bellesa, però l’únic record que li en queda és una sabata que acabarà coincidint amb el peu de la pobre i desgraciada Zezola.
L’any 1697, Perrault va escriure la seva pròpia versió del conte. La versió que ens ha arribat als nostres dies i la que ha fet popular la història de la fada madrina i la sabateta de cristall fou l’escrita per aquest autor francès. No cal oblidar que el fet de que els animals es convertissin en altres personatges màgics també fou afegit per aquest autor. És d’aquesta versió que s’han extret moltes de les versions actuals. El fet de la sabata de cristall fou invenció del propi autor pel valor econòmic que tenia aquest material al segle XVII. La versió de Walt Disney de 1950, s’inspira en la història de Perrault, on prengué tot els elements màgics que hi apareixen.
Els Germans Grimm, però no es van poder estar de fer la seva pròpia versió, en la que la sabata de la Ventafocs és de nou d’or.
D’aquest conte, però, també en tenim una versió catalana. És una història molt similar a la de la Ventafocs però no hi ha sabata, sí que hi ha jove hereu i balls, però no hi és l’element característic. La història rep el nom de la Cendrosa. La Cendrosa era molt bonica i vivia amb el seu pare, ja que la seva mare va morir. Aquest es va tornar a casar amb una malvada dona que tenia una filla horrible. La madrastra la maltractava i un dia la va enviar a netejar els budells del porc que havien matat al riu. Allà va perdre un dels budells que s'anaren riu avall, la Cendrosa es va trobar una velleta, que era la Mare de Déu. Aquesta li digué que quan trobés un ase pel camí baixés el cap i quan sentís una campana l’aixequés. Al fer-ho una estrella es va plantar al seu front i la va fer més bonica del que ja era. La bona Mare de Déu li va donar tres fruits secs, quan els obrís li concedirien tres desitjos.
Cansada dels maltractaments de la madrastra, la Cendrosa va marxar a servir a una altra casa, on hi vivia una família molt rica amb un jove i ben plantat hereu.
Organitzaren un ball de festa Major, i la Cendrosa hi va assistir amb un bonic vestit concedit per un dels fruits. I així fins a tres balls, amb tres bonics vestits i en els que el jove li va donar dos regals una agulla i un anell. L’hereu es quedà cada vegada més enamorat de la jove, però no sabia d’on venia ni com trobar-la. Tal va ser la seva desesperació que el noi caigué malalt de tristesa.
Però la Cendrosa va decidir descobrir-se tot posant-se un dels vestits concedits pels fruits màgics i portant-li els regals que li havia fet el jove. D’ençà aquell dia que van estar junts, es van casar i foren feliços per sempre.
Com veieu és una història curiosa amb moltes similituds amb la Ventafocs, però alhora moltes dif
erències.
Algunes altres versions que es poden recordar especialment són Vassilissa la bella (russa) i Peldicenere (anglesa), La gatta Cenerentola (brasilera), Aschenputtel (alemanya) o N’Estel d’Or (mallorquina). Totes elles amb les seves variants pròpies de cada cultura. A les nostres contrades la Cendrosa també té altres noms, a les Balears s’anomena: N’espirafocs o Na Bufafocs.
No us heu preguntat mai perquè la Ventafocs tenia uns peus tan petits que només a ella li venien bé les sabates?
No hem d’oblidar la procedència oriental d’aquesta història. En la cultura xinesa, el fet de tenir els peus petits era símbol de noblesa i distinció. És per això que la nostra protagonista pot portar les petites però boniques sabates.
Hi ha qui diu que d’aquest conte s’han fet unes 200 versions, altres unes 300 i els més agosarats asseguren que se n’han fet més de 700. De totes maneres, no podem obviar que es tracta d’un dels contes més populars i més aclamats pel públic infantil de tots els temps.
Ja heu trobat la vostra sabata de cristall?
Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions fetes dels centenars de versions de la Ventafocs. A continuació us en vull incloure algunes.
Com l’origen del conte és xinés, de la seva versió us incloure les primeres il·lustracions.
De la versió escocesa de la Rashin Coatie, trobem aquesta il•lustració on apareix la pobre i desolada Rashin.
Algunes de les il•lustracions més populars dels contes infantils foren les que va fer Gustave Doré, en aquesta ocasió l’any 1897.
De la versió alemanya de la història en trobem les següents il·lustracions. En dues d’elles, tot i haver-hi una distància en el temps, apareix la figura dels ocells. En la segona una imatge curiosa, és la Ventafocs que porta les regnes del cavall, i no pas al príncep, com hi solem estar acostumats.
Altres versions més actuals de la història, on se’ns fa present la imatge de la Ventafocs són aquestes:
En els darrers temps, s’ha creat fins i tot la Ventafocs egípcia, mostra d’això és l’obra escrita per Shirley Climo .
No cal oblidar-nos de la versió que Walt Disney va popularitzar de la història l’any 1950, seguint l’obra de Perrault, el resultat fou una de les Ventafocs més boniques que s’han dibuixat mai.
Aquest post el vull dedicar a una nena de la classe dels Elefants que sempre serà una princesa per mi, la princesa de la classe (tot i que ella a diferència de la Ventafocs de Walt Disney es vestiria de rosa).
