“Hi havia una vegada una mare i un fill molt pobres que no tenien de menjar. Un bon dia la mare envia a en Jack a vendre’s la seva darrera possessió una vaca lletera que ja no donava ni llet. De camí al mercat, en Jack es troba a un home que li ofereix a canvi de la vaca cinc mongetes màgiques. Quan va tornar a casa, la mare es va enfadar tant que va llençar la mongeta per la finestra. Al dia següent una enorme mongetera havia crescut al davant de casa seva, una mongetera que arribava fins als núvols i no se’n veia el final.
En Jack que no tenia ni una idea de bona, va decidir pujar-hi i va arribar dalt de tot davant de la porta d’un castell de gegants, on hi vivia el gegant i la seva esposa. La geganta l’ajuda a fugir i en Jack li pot robar als gegants unes quantes monedes d’or.
Cobdiciós i egoista decideix tornar a pujar al capdamunt de la mongetera i aquesta vegada els hi roba una gallina que pon els ous d’or. I ell i la seva mare van ser rics durant molt i molt de temps.
En Jack creix i avorrit decideix tornar a pujar al castell dels gegants i aquesta vegada els hi roba una arpa màgica, amb la mala sort que el gegant el comença a seguir mongetera avall. Abans de que el pugui enxampar, en Jack talla la mongetera i amb ella cau el gegant que mora per sempre”.
L’origen d’aquest conte ve de segles enrere però és força indeterminat, probablement és europeu i més concretament anglès o alemany. És conegut a través d’innombrables versions i està estretament relacionat amb el conte “Jack, l’assassí de gegants”.
La primera versió escrita coneguda d’aquest conte és de l’any 1807 per Benjamin Tabart; però no va ser fins l’any 1890 en que es va fer popular gràcies a la versió de Joseph Jacobs, en els seus “Contes de fades anglesos”. Tot i això, hi ha una versió anterior a la de Tabart de l’any 1734, en la que s’explicava la història de manera burlesca sota el títol de The Story of Jack Spriggins and the Enchanted Bean.
La història de la mongetera màgica prové de la idea saxona de que el món dels arbres connecta la terra amb el cel i els seus dos móns.
La versió de Tabart, per no presentar a un protagonista lladre i cruel, ens explica que una fada li explica al protagonista que el gegant havia robat i matat al seu pare amb anterioritat i és per això que ell li pagarà amb la mateixa moneda. És per això que en moltes versions posteriors en Jack acaba sent un heroi per a nens i nenes de tot el món, ja que acaba amb un personatge terrible i al que tots temen.
En la versió italiana i grega, hi ha un conte amb característiques similars en el que en comptes d’enganyar i matar al gegant, eganya i mata a dracs.
Hi ha versions en les que en comptes de robar unes quantes monedes d’or, roba una cpasa màgica que cada vegada que és oberta, et proporciona una moneda d’or.
Els germans Grimm van assenyalar la relació entre aquest conte i un de procedència alemanya d’un Diable amb cabells d’or.
En versions més modernes, Walt Disney en va fer un curt l’any 1922 amb el mateix nom: “Jack and the Beasntalk”, no va ser fins el 1947 que en van fer una adaptació protagonitzada per Mickey Mouse, Donald i Goofy.
Tot i aquesta justificació positiva del personatge continuo pensant que robar i matar, per molt que sigui a un gegant, no són actes nobles i que no s’haurien de reflectir com a tal en un conte.
Il·lustracions
Il·lustracions curioses, de diversos orígens; però la majoria d’elles representant la mateixa escena: en Jack enfilant-se a la mongetera màgica.
La primera de les il·lustracions és de Charles H. Sylvester del 1909 on apareix una alta mongetera.
Algunes de clàssiques però en color, són les que us presento a continuació.
Les portades d’alguns contes d’arreu ens presenta al nostre heroi d’avui: algunes portugueses, altres angleses, franceses o orientals.
Més modernes són aquestes il·lustracions força divertides. La segona i la tercera m’atreviria a dir que són japoneses i amb un estil molt “manga”.
Per acabar la imatge de la versió que Disney en va fer amb en Mickey i companyia.
Estigueu a la guait amb el que planteu al jardí de casa vostra no sigui que creixi més del compte.