L’Home dels nassos és un personatge discret i enigmàtic de la mitologia dels països catalans molt i molt popular. Es diu d’ell que té tants nassos com dies li queden a l’any; però que mai es deixa veure, tan sols el darrer dia de l’any en que només en té un. De fet el dia 1 de Gener li surten els 365 nassos (o 366 si l’any és bixest), i dia rere dia en va perdent un. El dia en que tothom el pot veure diuen que camina sense rumb, no se sap ben bé a on pels carrers de les ciutats i pobles.
Algunes descripcions diuen que està força atrotinat, que camina una mica encorbat i porta una maleta, du un abric molt llarg i usat de llargs faldons, i es mig cobreix el rostre amb un barret enorme a conjunt amb l’abric.
Segons Joan Amades es tracta d’un personatge mitològic que simbolitza l’any, i que sovint s’explica a la mainada i que se l’imaginen com un home amb 365 nassos; el que els nens no pensen que l’únic dia en que el poden veure, només li en queda un de nas i que per tant, no el podran diferenciar de la resta de persones. Aquest home vivia a la soca de l’arbre dels nassos, que era el símbol real de l’any, i que l’últim dia de l’any es vesteix amb fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a Catalunya. Aquest arbre hi ha qui diu que es troba ben amagat entre el Pirineu i la Plana del Rosselló i que només l’únic que hi pot viure sap on es troba exactament.
Però d’on prové realment l’Home dels Nassos? Diuen que és una evolució del Déu Romà Janus, personatge amb dues cares en un mateix cap: l’una que mira cap al passat, i l’altra que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener. És per això que aquest mes porta el seu nom.
És un personatge molt típic que cada any apareix a les diferents contrades de parla catalana.
Així a Barcelona es diu que apareix davant de la Llotja al Pla del Palau a les 12 en punt i que porta unes quantes dotzenes de llençols per mocar-se els seus 365 nassos. La tradició d’aquest personatge a la ciutat, el personatge amb el nas més famós, va fer de la Festivitat del darrer dia de l’any, un homenatge a ell en forma de rua pels carrers del centre de la ciutat; on l’Home dels Nassos és un capgròs amb un nas enorme.
Tot i que el primer Home dels Nassos que va sortir a passejar pels carrers fou el de la ciutat de Tarragona als anys seixanta. El capgròs fou construït per Joan Virgili i va sortir per primera vegada el 31 de Desembre de 1968.
També podem trobar capgrossos en forma d’Home dels nassos a Flix, Reus, Les Borges del Camp, Tivissa, Vilaseca, Torroella de Montgrí, La Jonquera, Calella, Camprodon…
A la ciutat de Mallorca tenen S’Homo d’es Nassos. Allà cada final d’any diuen a la seva mainada que han d’anar a veure matar l’Home dels nassos que està a la Plaça de la Cort (dia en el que els Mallorquins commemoren la conquesta de la ciutat per Jaume I). Les tropes formades a un costat de la plaça disparen tres vegades descàrregues de fuselleria en honor al pal de la bandera del Conqueridor, i aleshores es diu als infants que aquelles descàrregues són per a matar l'home dels nassos; les criatures proven de veure aquell home tan estrany i no arriben a aconseguir-ho.
A València també hi fa camí, asseguren que l’han vist a Càlig, guaitant de dalt de la Torre medieval; a les coves de Vinromà; a l’Alcora; a Gandia, davant de l’Ajuntament; a Castelló de la Plana; a Alcalà de Xivert; i a Ontinyent, on la tradició de l’Home dels nassos valencià està més arrelada.
Acabada ja la ruta de l’Home dels Nassos, se’n torna al seu arbre on viurà amagat la resta dels 364 dies que té l’any, fins al següent 31 de Desembre, perquè ja se sap “ Qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de Cap d’Any”.
Il·lustracions
Avui no només us porto imatge de com s’ha interpretat durant els anys l’Home dels Nassos, sinó que també em feia il·lusió portar-vos imatges dels diferents capgrossos representatius d’aquest personatge per tot el país.
L’Home dels nassos de Flix, de Torroella, de Barcelona i de Tarragona són alguns dels que he pogut trobar.
Per fer-vos una idea de com era el Déu Janus, avantpassat de l’Home dels Nassos, us en porto una il·lustració.
Ara sí, algunes de les diferents formes que pot prendre l’Home dels Nassos. Des de la versió feta pel Setmanari Lo Xanguet l’any 1867, fins una versió més moderna feta per en Roger Giménez.
Quin us ha agradat més?