“Hi havia una vegada una nena molt i molt pobre, que en una nit de Cap d’any va sortir al carrer a vendre llumins tal i com l’obligava la seva madrastra. Però era una nit molt dolenta, anava descalça, feia molt de fred i tothom estava a les seves cases; no havia vengut ni una sola capsa de llumins, i la madrastra s’enfadaria si tornava a casa sense un sol cèntim.
La nena es va arraulir entre dues cases i com tenia molt fred va encendre un llumí, es va imaginar, li va semblar veure una bonica llar de foc; al encendre el segon va veure un deliciós rostit; al tercer, un bonic pessebre; fins que va arribar un moment que quan la nena va encendre un llumí, va veure la seva àvia, que era morta.
Desesperada la nena li va demanar que sisplau se l’emportés amb ella al cel, a la casa de Déu, i així ho va fer. Al matí següent trobaren a la nena al carrer morta de fred.”
Aquesta és la trista història de La Venedora de llumins , del danès Hans Christian Andersen, que sota el títol original de Den Lille Pige med Svovlstikkerne la va publicar l’any 1845. Posteriorment es va tornar a publicar el Març de 1848, el Desembre de 1849, al 1860 i al 1863; fet que ens fa pensar que la repercussió i reconeixement d’aquets conte en el seu mom,en deuria ser força elevada. La història s’ha adaptat posteriorment a diversos formats portant-la al cine o al teatre musical.
Però d’on es va inspirar Andersen per tal d’escriure aquesta obra? Les seves fonts d’inspiració van ser dues:
Per una banda es va basar en una il·lustració publicada en un calendari de l’any 1843 feta per Johan Thomas Lundbye i on s’observava a un nen venent llumins al carrer. Sovint l’editor d’Andersen li enviava algunes il·lustracions per tal de que aquestes servissin de font per a Andersen, per escriure alguna de les seves històries.
Una altra font clara d’inspiració per a Andersen fou el conte de fades popularitzat pels germans Grimm, l’Estrella dels Diners. El conte ens explica com una bonica nena pobre dóna tot el que té als altres fins que al final no li queda res tret del seu amor per Déu. La versió dels Grimm acaba quan comencen a caure les estrelles del cel i es transformen en diners per a la nena pobre, que ja mai més tornarà a passar misèries. Fet que ens permet veure que els finals d’Andersen sempre eren força més tristos.
Trista història que ens fa reflexionar sobre la gent plena de mancances que passa les Festes de Nadal al carrer sota una capsa de cartró. Més d’un segle i mig enrere i les coses semblen no haver canviat gaire, oi?
Il·lustracions
En relació aquest conte són diverses les il·lustracions que hem pogut trobar. Moltes d’elles ens mostren la mateixa imatge de la història, la nena asseguda al terra sobre la freda neu, descalça i recolzada a la paret demanant si algú li podia comprar llumins.
En blanc i negre i força antigues són les il·lustracions que us presento a continuació, la primera d’elles de Nikolai Karasin, i la segona de Vilhelm Pedersen. La tercera és de l’any 1889.
En color són les il·lustracions següents:
En francès i anglès són les següents portades, mireu si ha protagonitzat històries la pobra nena.
També a Itàlia, Noruega i Polònia trobem imatges i portades com aquestes:
Com no, a l’Orient també s’ha fet popular aquest conte, sinó mireu aquestes imatges xineses.
I al Japó, d’estil manga, fins i tot amb aire divertit, trobem les següents:
Els segells dedicats als contes d’Andersen no són cap novetat, només cal veure els que he trobat entorn a aquesta història. D’anys diversos i de països també força variats, publicats entre el 1930 i el 2005, des de República Centre Africana fins a Polònia, passant per Dinamarca o Hong Kong.
Aquesta història li dedico al Cani que sé que de petit li agradava molt aquest conte, una mica trist però tendre a la vegada… Gràcies per redescobrir-me aquesta història.
