Explica'm… CONTES POPULARS CATALANS (Ed. Farell)

21 Desembre 2008
0

CONTES POPULARS CATALANS, Sílvia Caballeria i Mª Carme Codina, Editorial Farell (2005) –> Un llibre excel·lent amb il·lustracions d'Elisenda Soler ens redescobreix les versions catalanes d'històries com en Patufet, la Rateta que escombrava l'escaleta, la Rapunzel, la Cendrosa (coneguda amb el nom de Ventafocs), el Joan de l'Ós, El Gegant de l'Ull al front, Les dones d'aigua, La Tarongeta, El mirall de la serp…

Històries fantàsticament explicades, el fan un llibre d'una editorial petita molt ben explicat.

Avantatges: Al final de cada història apareixen les fonts Bibliogràfiques d'on s'ha extret la història. El preu és raonable.

Inconvenients: costa una mica de trobar, però si el demanes en qualsevol llibreria, te'l poden portar.

El Trompeta vist per… ÓSCAR SARDÀ

19 Desembre 2008
0

Il·lustració d’Óscar Sardà (2008)

És preciós! Mil gràcies!!!

El Trompeta recomana… CONTES DE NADAL (III)

19 Desembre 2008
0

Hola a tots i totes! Un any més i en aquestes dates tan importants, us porto contes de Nadal. Es poden trobar molts contes al mercat entorn aquest tema, i no tots són necessàriament bons ni dolents, ni sensibleros ni religiosos, ni completament comercials. Us porto contes per als que creuen en el Pare Noel i en el Nadal més "ianqui", i contes per als que encara senten una màgia especial per als Reis Mags. Els voleu conèixer amb mi?

EL MILLOR NADAL, Chen Chih-Yuan, Thule Ediciones –> Un conte tendre i dolç sobre el Nadal, un Nadal molt especial del que poden gaudir grans i petits, on hi ha amagades moltes claus que els més petits grans observadors podran trobar. Un molt bon autor que sempre ens ofereix bones històries.

COM TREBALLA EL PARE NOËL?, Alan Snow, Editorial Blume (2008) –> Una de les novetats d'aquest any més divertides i curioses. Un conte que ens explica com treballa el Pare Noël, com s'ho fa per arribar a totes les cases, preparar totes les joguiens, entrar per totes les xemeneies… Un conte per passar-s'hi molta estona mirant, llegint i descobrint noves bogeries. Molt divertit!

JA ÉS NADAL, Stephen Lambert (il·lus), Editorial La Galera –> És Nadal i a fora tot és ple de neu, i a casa de la senyora Ratolí, hi ha molta feina per preparar el Nadal: menjar, arbre, decoració…. Un conte on cada plana és un desplegable enorme, un llibre en tres dimensions!

  ELS TRES REIS D'ORIENT, Lluís Farré, Editorial Combel (2008) –> Una novetat d'aquest any on ens presenta la història dels tres Reis Mags, cadascú veu una mateixa estrella, surten de casa seva i van a portar regals a un nen que ha nascut en un estable. La història la sabem, però què fa d'aquest conte un conte màgic? Les il·lustracions: senzilles i divertides; i el relleu que pren cada plana. Molt maco!!!

ELS REIS D'ORIENT I EL MISTERI DEL CAMELL PERDUT, Joan Boher i Valentí Gubianas (il·lus), Editorial Baula (2008) –> Sovint molts ens imaginem les peripècies que passen els Reis Mags per arribar a portar els regals a tots els nens. Què passa si el Reis perden el camell? Com arriben a les cases? Què podran fer? Tot un misteri que recomano especialment per un il·lustrador amic del Trompeta, en Valentí Gubianas.

Fins aviat!

 

MONTSE TOBELLA: "Il·lustrar significa transmetre sensacions o emocions"

18 Desembre 2008
0

Il·lustradora de gran prestigi i reconegut nom, la Montse Tobella és una de les il·lustradores catalanes més actives. Ha il·lustrat boniques i magnífiques històries, sempre amb le seu estil i la svea gràcia especial.

La vaig descobrir per primera vegada en el conte "La màgia dels regals", i aquell conte per a mi sí que va ser un autèntic regal… tendre, dolç i amb personatges de contes clàssics, com a mi m'agrada. L'he redescobert ara fa ben poquet amb un conte d'una nova col·lecció de Bromera i m'he adonat de que seria una molt bona entrevistada.

 

 

 

 

Llegiu, llegiu:

– Quan vas decidir que et volies dedicar a la il·lustració?
De petita, l’ambient que es respirava a casa tant per part de pare com de mare eren  d’aires  creatius, sempre havia dibuixat. Els 7 anys el meu pare em va animar a vendre una felicitació de Nadal que jo havia fet, ell les va imprimir amb serigrafia, i  jo amb molta vergonya les vaig dur a vendre a la papereria del barri. Per sorpresa meva, no només les van acceptar sinó que passades les festes s’havien venut totes; llavors vaig decidir que de gran seria dibuixant. Passats els anys i quan ja era de l’ofici, el meu pare em va comentar que ell era qui les havia comprades totes. Així van ser els meus inicis, complementats més endavant amb estudis a l’escola Massana, a l’escola d’Arts i ofici amb el gravat, i  molts anys  de practicar el dibuix al natural al cercle de Sant LLuc.

– Què significa per tu la paraula il·lustrar?
Poder transmetre les sensacions o emocions que se’m desperten a partir d’un guió, un conte, una poesia…o bé també fent el camí a l’invers amb projectes propis, on em neixen  primer les imatges i amb elles vaig construint l’historia.  


– Si no fossis il·lustradora series…

Jardinera.

–  Per ser un bon il·lustrador es necessita..
Moltes ganes de dibuixar, ser constant, observar amb molta atenció tot allò que passa tant del món de fora com del que es  mou per dins d’un mateix,  moltes hores d’aïllament i silenci per poder reflexionar i  desenvolupar la creativitat i l’imaginari; més l’habilitat de l’ofici que s’adquireix  amb anys de treball.

 – Has fet alguna portada per la revista el Tatano, El cavall Fort dels petits. Què significa per un il·lustrador fer una portada per una revista tan important?
Amb l’equip de Cavall Fort i el Tatano, em sento molt a gust treballant, per la llibertat i confiança que ens donen als il·lustradors. Per mi és un plaer col·laborar per ells tant amb les cobertes com amb les històries del  personatge de la Neus, creat per en Joaquim Carbó, i amb les que ara hi col·labora també la Maria Sallès.

 

– Si haguessis de definir el teu estil, diries que és…
No em sento amb un estil propi, varia  segons el que el text em suggereix, utilitzant un o un altre llenguatge plàstic, a vegades amb forces detalls com ho requereix els guions de la Neus, d’altres en canvi amb ben pocs elements, donant importància tant el buit com el contingut. També, segons la tècnica utilitzada el resultat pot acabar sent molt diferent, i  m’agrada investigar i jugar per veure que passa quan deixes que el material  parli per ell mateix, tant si és amb la tinta xinesa, com l’aquarel·la, el gouache, l’acrílic, l’oli, el collage…

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Aquí  hi ha molts bons autors,  tant d’escriptors com il·lustradors, i estaria bé que alguns quants editors posessin més confiança amb nosaltres com ho fan en comprar moltes produccions vingudes de fora.

– Un país amb bona literatura infantil és…
És un país ric amb creativitat i cultura.

– Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Potser el Pinotxo, que ja l’ he inclòs en un conte meu: “La màgia dels regals” on a més d’ell també hi surten d’altres personatges clàssics, com els ratolins d’Hamelin, la Princesa del pèsol, el Petit Princep, la Ditona…

– Si fossis un personatge de conte series…
En part m’identifico amb “la noieta dels llumins ”de l’Andersen, per allò de que té molt de fred a les mans, i busca constantment l’escalfor.

– Quin era el conte que més t’explicaven quan eres petita?
Més que un conte amb concret, de petita llegia molt el Tretzevents (llavors anomenat L’Infantil), amb les històries d’en Follet Genis, creades per l’Albert Rué,  la petita Alicia de la Mercè Llimona, la colla de la Tirallonga d’en Roba…. o bé del Cavall  Fort, amb en Jan i en Trencapins, d’en Peyo, o en Jep i el  Fidel d’en Madorell….com també  les històries d’en Tintin, o dels vells primerencs  Patufets que corrien per casa.

 

– El teu espai de treball com és?
Bastant espaiós, amb una balconada amb plantes  i   bona llum. On la música, la radio o bé el silenci m’hi acompanyen.

– El teu il·lustrador preferit és…
Són molts els il·lustradors que m&rsquo
;agraden com dibuixen, dir-ne només un seria una equivocació.

 – Quins són els teus propers projectes?
Després d’una temporada molt intensa de feina, ara amb una mica   més de  calma, i  a punt de sortir un conte d’en Rodari: “Ricard l’escultor” (Ed. Bromera), més un llibre per Andbanc d’Andorra; ara estic preparant un conte   per Baula, escrit per en Ricardo Alcantara, més un projecta propi,  el que no hi puc  dedicar-hi  masses hores, només entre feina i feina;  i també estic  amb la preparació d’ una exposició individual  per la sala Rovira que es farà pel mes de Maig, i per descomptat  la  Neus que va sortint  cada mes; a part d’això també hi han previstos uns tallers de creativitat  dirigits als  mestres que els faig  junt amb  en Ricardo Alcantara (escriptor) i l’Ana Escoda (ballarina).

 

 

Dibuixant a… L'HOME DELS NASSOS

17 Desembre 2008
0

 

Modelatge amb plastilina de l'Elefant Trompeta (2008)

El conte de… L'HOME DELS NASSOS

16 Desembre 2008
0

Complicat resulta trobar un conte d'aquest personatge, d'aquest mite, d'aquesta història. Són molts els contes de Nadal que omplen les estanteries de les llibreries aquests dies; però si en voleu comprar algun sobre l'Home dels nassos, us recomano aquest:

QUI HA VIST L'HOME DELS NASSOS?, Il·lustrador Isaac Bosch, Editoril La Galera (2003) –> Conte destinat a lectors a partir de sis anys on ens narra la història de que ja torna a ser Nadal. Un any més de llums de colors al carrer, de gent omplint les botigues i omplint les cases de torrons… La història d'en Jan que passa un Nadal més amb la seva família i… trobarà l'Home dels Nassos? Difícilment.

Les il·lustracions magnífiques de l'Isaac Bosch.

Els orígens de… L'HOME DELS NASSOS

15 Desembre 2008
0

L’Home dels nassos és un personatge discret i enigmàtic de la mitologia dels països catalans molt i molt popular. Es diu d’ell que té tants nassos com dies li queden a l’any; però que mai es deixa veure, tan sols el darrer dia de l’any en que només en té un. De fet el dia 1 de Gener li surten els 365 nassos (o 366 si l’any és bixest), i dia rere dia en va perdent un. El dia en que tothom el pot veure diuen que camina sense rumb, no se sap ben bé a on pels carrers de les ciutats i pobles.

Algunes descripcions diuen que està força atrotinat, que camina una mica encorbat i porta una maleta, du un abric molt llarg i usat de llargs faldons, i es mig cobreix el rostre amb un barret enorme a conjunt amb l’abric.
Segons Joan Amades es tracta d’un personatge mitològic que simbolitza l’any, i que sovint s’explica a la mainada i que se l’imaginen com un home amb 365 nassos; el que els nens no pensen que l’únic dia en que el poden veure, només li en queda un de nas i que per tant, no el podran diferenciar de la resta de persones. Aquest home vivia a la soca de l’arbre dels nassos, que era el símbol real de l’any, i que l’últim dia de l’any es vesteix amb fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a Catalunya. Aquest arbre hi ha qui diu que es troba ben amagat entre el Pirineu i la Plana del Rosselló i que només l’únic que hi pot viure sap on es troba exactament.

Però d’on prové realment l’Home dels Nassos? Diuen que és una evolució del Déu Romà Janus, personatge amb dues cares en un mateix cap: l’una que mira cap al passat, i l’altra que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener. És per això que aquest mes porta el seu nom.

És un personatge molt típic que cada any apareix a les diferents contrades de parla catalana.

Així a Barcelona es diu que apareix davant de la Llotja al Pla del Palau a les 12 en punt i que porta unes quantes dotzenes de llençols per mocar-se els seus 365 nassos. La tradició d’aquest personatge a la ciutat, el personatge amb el nas més famós, va fer de la Festivitat del darrer dia de l’any, un homenatge a ell en forma de rua pels carrers del centre de la ciutat; on l’Home dels  Nassos és un capgròs amb un nas enorme.

Tot i que el primer Home dels Nassos que va sortir a passejar pels carrers fou el de la ciutat de Tarragona als anys seixanta. El capgròs fou construït per Joan Virgili i va sortir per primera vegada el 31 de Desembre de 1968.

També podem trobar capgrossos en forma d’Home dels nassos a Flix, Reus,  Les Borges del Camp, Tivissa, Vilaseca, Torroella de Montgrí, La Jonquera, Calella, Camprodon…

A la ciutat de Mallorca tenen S’Homo d’es Nassos. Allà cada final d’any diuen a la seva mainada que han d’anar a veure matar l’Home dels nassos que està a la Plaça de la Cort (dia en el que els Mallorquins commemoren la conquesta de la ciutat per Jaume I). Les tropes formades a un costat de la plaça disparen tres vegades descàrregues de fuselleria en honor al pal de la bandera del Conqueridor, i aleshores es diu als infants que aquelles descàrregues són per a matar l'home dels nassos; les criatures proven de veure aquell home tan estrany i no arriben a aconseguir-ho.

A València també hi fa camí, asseguren que l’han vist a Càlig, guaitant de dalt de la Torre medieval; a les coves de Vinromà; a l’Alcora; a Gandia, davant de l’Ajuntament; a Castelló de la Plana; a Alcalà de Xivert; i a Ontinyent, on la tradició de l’Home dels nassos valencià està més arrelada.

Acabada ja la ruta de l’Home dels Nassos, se’n torna al seu arbre on viurà amagat la resta dels 364 dies que té l’any, fins al següent 31 de Desembre, perquè ja se sap “ Qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de Cap d’Any”.

Il·lustracions
Avui no només us porto imatge de com s’ha interpretat durant els anys l’Home dels Nassos, sinó que també em feia il·lusió portar-vos imatges dels diferents capgrossos representatius d’aquest personatge per tot el país.
L’Home dels nassos de Flix, de Torroella, de Barcelona i de Tarragona són alguns dels que he pogut trobar.


   
 
 Per fer-vos una idea de com era el Déu Janus, avantpassat de l’Home dels Nassos, us en porto una il·lustració.

 
Ara sí, algunes de les diferents formes que pot prendre l’Home dels Nassos. Des de la versió feta pel Setmanari Lo Xanguet l’any 1867, fins una versió més moderna feta per en Roger Giménez.


    
Quin us ha agradat més?

Explica'm… CONTES CLÀSSICS PER SEMPRE

14 Desembre 2008
0

CONTES CLÀSSICS PER SEMPRE, VVAA, Editorial Molino (2008) –> Publicat el passat mes de novembre, us porto un conte molt nou que a nivell de contingut ens ofereix els contes clàssics de tota la vida per a llegir i explicar als nens, i també per ensenyar: Aladí, Tres porquets, Ventafocs, Caputxeta Vermella, En Pere sense por, La Blancaneu, La rínxols d'or… i així fins a 14 contes típics i populars.

Aleshores us preguntareu, què ens ofereix aquest llibre de nou que no ofereixin altres recopilatoris? Les seves il·lustracions. Són d'una il·lustradora jove però que apunta maneres i que es diu Marta Chicote. Són il·lustracions diferents a les que estem acostumats, dolces, tendres però amb un estil molt característic. Plans impossibles, colors preciosos i una versió gràfica de les històries completament diferent.

Tinc la sort de tenir-lo i és genial, mireu-vos-el de dalt a baix ue no té desperdici: des de les rates del Flautista d'Hamelí que s'entrellacen amb el text fins a una imatge del Castell de la Bella Durment preciosa…

Val la pena!

 

El Trompeta recomana… CONTES D'ELEFANTS (II)

12 Desembre 2008
0

Hola a tots i totes! El que avui us porto són contes molt especials. Contes que tenen com a protagonistes col·legues meus: elefants grans, elefants petits, elfants alegres, elefants commovedors… però tots ells amb unes orelles grans i una trompa ben llarga.

L'ELEFANT ENCADENAT, Jorge Bucay, Editorial Serres (2008) –> El mes d'oictubre va sortir a la venta aquest magnífic àlbum il·lustrat. El primer conte per a nens de Jorg Bucay, em va semblar brutal; pràcticament em poso a plorar al mig de la llibreria. Dels que us porto avui, és el meu preferit, és tendre, dolç i trist. Les il·lustracions són magnífiques, com tot el que fa el Gusti, sempre amb bon gust i adient a la història que s'explica.

Us explico la història: Hi ha un nen que va al circ i li agrada molt, el que més li impressiona és el fantàstic número dels elefants. Aquells animals tan grossos i increïbles fent totes aquelles coses… el captiva. Però el pobre nen sempre s'ha preguntat perquè no es desliga de la petita cadena clavada en un troç d'estaca que el manté captiu. Ho pregunta a tothom i li diuen que és perquè està ensinistrat. El nen respón: "Si està ensinistrat, no caldria lligar-lo perquè no s'escaparia". Cert del tot. La trista resposta a tot plegat és que el pobre elefant quan era petit, ja el van encadenar a una cadena, que en aquell moment era més forta que ell; i va probar d'alliberar-se i no ho va aconseguir. Un bon dia es va casar d'intentar-ho, i quan ja era prou gran per poder-se alliberar, ja no ho provava perquè recxordava que aquella cadena sempre havia estat més forta que ell. El nen somia en que aquell elefant ho haurà tornat a intentar i que ara és lliure però continua anant amb el circ i fent els seus grns espectacles, aquesta vegada perquè ho vol realment.

Simplement genial, mireu les imatges a veure què us semblen.

MEMÒRIA D'ELEFANT, Corine Jamar, Libros del Zorro Rojo (2006) –> Un vell elfant comença a recordar i recordar aspectes del seu passat a través de la seva prodigiosa memòria, però un bon dia una aranya el fa estornudar i tots els seus records s'escapen per l'aire. Comença així un viatge a la recerca de la memòria i del passat. Un conte preciós amb unes il·lustracions dolces que encara ek fan més. Bonic de debó.

DE VEGADES, Emma Dodd, Editorial Cruïlla (2007) –> La simplicitat d'aquest conte és el que en certa manera el fa especial. És un conte per a petits, que a través dels sentiments d'un petit elefantet ens porta a descobrir els sentiments que pot sentir qualsevol nen. Un elefant que a vegades és poruc, a vegades maleducat, de vegades està trist i d'altres està contents, de vegades és amable… Les il·lustracions ens reflecteixen en tot moment, gairebé sense que calguin les paraules el que està sentint l'elefantet en cada moment. Molt senzill però molt maco.

ELS ELEFANTS MAI NO OBLIDEN, Anushka Ravishankar, Editorial Tule (2008) –> Aquest és un conte que per la seva portada no m'ha cridat mai l'atenció, però un bon dia sota aquest títol, vaig pensar que mereixia la pena obrir-lo, i em va sorprendre positivament. Sota l'austeritat d'unes il·lustracions en blanc i negre amb el blau de l'aigua com a únic toc de color, ens trobem una història motl maca que ens recorda la prodigiosa memòria d'aquests elefants. Un petit elefant un bon dia va perdsre a la seva família, una manada de búfals el va salvar i el va criar fins que es va convertir en un d'ells. Es va fer gran i un dia la manada de búfals va coincidir amb una manada d'elefants. Amb qui marxarà l'elefant? Si penseu en la seva prodigiosa memòria i apliqueu la lògica comprendreu perfectament la decisió de l'Elefant.

ELEFANTES, Steve Bloom, Ediciones Oniro (2008) –> Es tracta d'un llibre de coneixements en el que aquest autor a través de 80 fotografies ens aporta moltes dades entorn aquests animals. No cal dir que les fotografies són espectaculars i sorprenents, podem saber-ho tot sobre la seva trompa, alimentació, com viuen, els amics, els enemics, les famílies… Un llibre per regalar a nens apassi
onats d'aquests animals i que encara vulguin saber moltes coses més.

Fins aviat!

SÍLVIA ORTEGA: "Per fer-se un lloc en el món de la il·lustració s'ha de tenir molta paciència i no parar de dibuixar i dibuixar i dibuixar."

11 Desembre 2008
0

 La Sílvia Ortega és una jove il·lustradora i animadora amb molta projecció i molt de talent. Ha treballat per a molts llibres de text d'un munt d'editorials diferents, ha fet coses per Imaginarium; i en el món de l'animació la seva carrera és força extensa.

Una noia que es sent com la Caputxeta i que com a molts grans il·lustradors els fascina el fantàstic món de l'Alícia en el País de les Meravelles. Una artista amb molt de cor que ha col·laborat en el Projecte "Humanitzem els hospitals", fent part dels murals que es poden veure en l'Hospital infantil de la Vall d'Hebron, un projecte d'allò més xulo on m'hi he trobat dos amics.

Una entrevista molt xula que crec que val molt la pena que us llegiu.

– De petita, ja se’t donava bé dibuixar?
La veritat és que m’agradava molt, de petita em passava hores i hores. Al meu pare se li donava bé el dibuix, així que una mica em ve de família

– Com vas començar en el món de la il·lustració?
Doncs gràcies al meu professor d’il·lustració, Ignasi Blanch, que va aconseguir que l’editorial Edebé es decidís a donar la oportunitat als que començàvem a il·lustrar i varem fer uns llibres de text, i des de llavors que no he parat…

– Què és el que més t’agrada d’il·lustrar?
Doncs una mica de tot, però crec que nens i animals s’emporten la palma, jeje

 – He vist que has fet varies coses d’animació. Animació i il·lustració estan relacionats o són dos móns completament paral·lels?
Estan relacionats en quant s’ha de tenir una mínima base de dibuix i que t’ha d’agradar molt, però són feines totalment diferents;  amb la il·lustració la feina és més creativa, fas els teus ninots. I amb l’animació t’has d’adaptar a l’estil d’un altre,  però quan veus que el teu dibuix cobra vida fa molta il·lusió.

– Com et sents més realitzada?
Jeje, és una pregunta que em faig cada dia, la veritat es que no ho se, com sempre dic, tinc el cor dividit entre l’animació i la il·lustració

 

 

– De moment, has il·lustrat per a llibres de text de diferents editorials. T’agradaria il·lustrar contes i àlbums il·lustrats?
I tant! Però és difícil. Normalment les editorials confien aquest tipus de llibre als mateixos il·lustradors, i després la competència és dura  amb tot el que arriba de fora.  Els únics llibres d’aquest tipus que he fet han sigut per Imaginarium, i són llibrets amb il·lustracions de cançons, no es podria dir que és àlbum il·lustrat, encara que els he fet amb tota llibertat de tècnica i estil i estic molt contenta del resultat…

– És molt difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
No és difícil si ets constant i sobretot insistent, s’ha de tenir molta paciència i no parar de dibuixar i dibuixar i dibuixar.

Has passat per l’escola Joso. Hi vas aprendre molt?
Doncs vaig anar per fer un curset d’animació tradicional. Recordo el primer dia de classe que ens van fer animar el Bugs Bunny, i vaig tornar flipada a casa, llavors vaig saber que això era lo que volia fer , i sí , vaig aprendre molt, de fet va ser acabar el curs i començar a treballar a un estudi d’animació i ja porto 11 anys a l’ofici!

– On vols arribar com a il·lustradora?
M’agradaria fer àlbums il·lustrats. I també fer projectes  propis, que per cert, en tinc un esperant a tenir una mica de temps per acabar-lo i moure’l per editorials. És un conte molt divertit.

– Quin il·lustrador admires?
Uf, tinc molts! Hi ha tants d’il·lustradors que m’agraden que el que faig és anar sovint a l’Abacus a veure novetats i fer compres… d’aquí  a res ja no podré entrar a casa de la quantitat de llibres que hi ha.

– Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Perquè?
L’Alícia. De petita em vaig enganxar a la pel·lícula que va fer Disney i després de llegir el llibre em va agradar molt més. M’encanten aquests móns sense sentit i personatges tant estrambòtics…

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant bona, encara que als editors els hi falta apostar per llibres fets amb il·lustradors i escriptors d’aquí, com fan per exemple en França o Alemanya,  en comptes de comprar tant llibre estranger assegurant-se l’èxit de vendes…

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb nens que gaudeixen de la infantesa i grans que recuperen la seva.

– Si fossis un personatge de conte series…
La caputxeta

 

– Quin era el conte que t’explicaven de petita? Qui te l’explicava?
La meva família és andalusa, i cada nit li demanava a ma mare que m’expliqués el conte del “Garbancito” i quan acabava jo li deia: “ Otra vez! Otra vez!”