“ Hi havia una vegada una parella que vivia en una petita casa. Un bon dia, la dona va decidir fer una galeta de gingebre; la va decorar donant-li forma de ninot, ulls, boca i botons i la va posar al forn. Quan la va treure per menjar-se-la, la galeta va prendre vida i va sortir corrents de la casa saltant per la finestra mentre deia “Corre, corre el més ràpid que vulguis, no em pots atrapar perquè jo sóc la galeta de gingebre”. Va arribar al bosc i es va trobar amb un porquet que també se la volia menjar i en va fugir. També acaba fugint d’una vaca i d’un cavall.
Tots l’estan seguint: la parella, el porc, la vaca i el cavall; i la galeta arriba fins a la vora d’un riu; però la pobra no sap fugir i nedar. Es troba una guineu que li ofereix la seva ajuda; la guineu li diu que s’enfili a la seva esquena i comença a nedar per creuar el riu. La guineu li diu que pugi fins al seu nas, no fos cas que es mullés; i quan ja el té ben a punt, el tira enlaire, obra la boca i se l’acaba menjant.”
Aquesta és la divertida història de “The gingerbread man” o “The gingerbread boy”, que ve a dir una cosa així com “L’home de gingebre”. Aquesta història la vaig descobrir el curs passat quan feia de senyoreta d’anglès, i després la vaig veure a la pel·lícula de “La verdadera història dels germans Grimm”, aleshores vaig entendre que es tractava d’un conte tradicional i em va fer gràcia buscar-ne els orígens.
Es diu que es tracta d’un conte de fades anglès molt popular en aquell país. Tot i que les dues primeres versions escrites que es coneixen són aquestes: “The pancake” escrita pels noruecs Peter Asbjornsen i Jorgen Moe escrita als volts del 1850; i “The Thick, Fat Pancake” recollida a Alemanya pels Colshorns i publicada el 1854.
Cal dir que en les versions europees no rebia el nom de “L’home de gingebre”, sinó que es va fer més popular la versió “The Fleeing Pancake” (La fuga del “panqueque”, una espècie de pa pla i rodó); i que va ser als Estats Units on es va popularitzar la història de l’Home de gingebre.
També Joseph Jacobs, gran recopilador de contes de fades anglesos en va recollir dues variants de la història: Jonhy Cake (1890), en els seus contes de Fades anglesos, on en comptes de córrer el que fa és rodar per escapar-se i fugir de tots els que se’l volen menjar; i la variant escocesa de al història “The wee Bannock” (1894) on el protagonista és una espècie de pa rodó.
Als volts del 1900 aquesta història a Amèrica era coneguda disn de la novel·la infantil “John Dough”.
Posteriorment se’n va fer musicals i moltes altres versions. En la que jo vaig llegir per primera vegada, qui se l’acaba menjant és un cocodril i no pas una guineu. Sigui com sigui un conte divertit i curiós de conèixer.
Il·lustracions
Són moltes les portades de contes que he trobat entorn a aquesta història. La majoria d’elles en anglès. Però abans de tot em feia gràcia portar-vos una seqüència d’imatges que narren aquesta història i que semblen d’allò més antigues.
Ara una altra versió de la història en imatges, aquesta vegada provinents dels EEUU.
Una altra seqüència, aquesta vegada de França és la que us presento a continuació.
Unes imatges de la versió de Jonhy Cake, on el protagonista no és ben bé una galeta de gingebre.
Ara sí, us deixo amb les portades en anglès d’aquesta història. N’hi ha de molt maques, mireu i obriu bé els ulls.
Ara il·lustracions franceses d’una història d’allò més divertida.
Per adaptar la història a altres països i cultures, s’ha optat per agafar el personatge i triar un altre tipus de menjar per protagonitzar-lo més conegut en el país on es vol explicar, tal i com il·lustren aquestes portades.
I ja per acabar, dir que hi alguns nens i nenes que potser coneixen aquest personatge a través d’una famosa pel·lícula d’animació: Shrek.
Sigui com sigui una història d’allò més divertida i amb uns orígens força variats.