“Vet aquí una vegada a la Xina, on tots eren xinesos, hi viva un gran emperador que tots admiraven. Tenia un palau meravellós, un jardí que encara ho era més, unes terres esplèndides. Però el que tots més admiraven era el so del rossinyol al bosc. A tot el món era sabuda l’existència d’aquell magnífic ocell; arreu menys a Palau. Un bon dia l’Emperador rebé notícies de l’existència d’un animal amb un magnífic cant i demanà als seus servents que li anessin a buscar al bosc.
Van portar l’ocell i va cantar, tant va emocionar a l’Emperador que va plorar. Li va fer una gàbia d’or i diamants i el va deixar al palau amb permís de sortir tres cops al dia. Cantava quan li demanaven i ho feia de bon grat.
Un bon dia l’Emperador va rebre un regal del gran emperador del Japó: un rossinyol mecànic que era més preciós que l’altre, tenia pedres precioses incrustades i funcionava a corda com si es tractés d’un rellotge. El rossinyol mecànic cantava el que l’Emperador volia i quan ho volia, i mica en mica, el va preferir a l’autèntic rossinyol, que un dia tenint la gàbia oberta, va marxar.
Va ser desterrat i l’Emperador utilitza fins a la sacietat el rossinyol mecànic que es va acabar fent malbé i va acabar deixant de cantar.
Pres de la pena, l’Emperador va caure malalt i va estar durant cinc anys mig moribund. Quan la mort l’havia vingut a buscar per emportar-se’l, va sonar a través de la finestra el cant de l’autèntic rossinyol que havia tornat per ajudar al seu Emperador. L’Emperador es va revifar i es va curar, i el rossinyol autèntic va tornar a palau sempre que ho val voler a cantar a tothom qui el volgués escoltar.”
Aquest conte és el famós conte de El rossinyol escrit pel danès Hans Christian Andersen l’any 1843 en el seu llibre Nous Contes de Fades, va ser el segon del volum de contes. Un conte sobre lo artificial en contra del que és natural, un autèntic recurrent en la temàtica d’Andersen.
Però d’on va treure la inspiració Andersen per escriure aquest conte? S’afirma que es va inspirar en la relació que va mantenir amb la cantant d’òpera escandinava Jehnny Lind. Una cantant intel·ligent, bonica, i per la que Andersen sentia una gran admiració, un amor mai correspost per la jove noia. La rellevància que va adquirir el conte, va fer que la cantant es fes popular com a “la Rossinyol Sueca”. Andersen la va conèixer el 1843 en una actuació de la jove a Copenhagen, i va acudir a diverses actuacions de la noia. Però aquesta va haver de deixar Dinamarca perquè no hi va tenir l’acollida esperada i Andersen s’indigna per aquest fet, fet que es reflexa en el desterrament que sofreix el pobre ocell i que al final acaba tornant. En la vida real Jehnny Lind no va tornar a la vida d’Andersen.
El conte d’Andersen reflecteix l’interès que es tenia pels autòmats durant el segle XVIII, així com la reacció romàntica contra un món mecanitzat, del qual el rellotge i els seus mecanismes n’era el símbol indiscutible. Per això els engranatges del Rossinyol mecànic ens recorden aquest element.
Inspirant-se amb aquesta història i aquest bonic ocell s’han creat obres de teatre i pel·lícules de dibuixos animats. Sens dubte un conte més d’Andersen que passarà a la història!
Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions trobades entorn a aquesta bonica història. Primer de tot us vull ensenyar dues imatges d’un rossinyol mecànic perquè us feu a la idea de què es tracta:
En blanc i negre són les il·lustracions següents, la primera de Vilhelm Pdersen.
Henry Ford fou un gran il·lustrdor del 1800 que va fer un Rossinyol molt bonic i molt clàssic.
A continuació un seguit d’imatges de l’il·lustrador WH Robinson.
De Tarrant són les següents:
Nielsen també en va fer la seva pròpia versió de la història:
Mayken i María Wernicke són dos il·lustradors que també han posat el seu granet de sorra per a il·lustrar aquest magnífic conte.
També Dulac té els seus propis dibuixos del Rossinyol.
Al igual que Clarke i Carse del que és l’última de les il·lustracions d’aquest bloc.
Bayes també en va fer la seva.
Il·lustracions d’arreu de tots els estils i colors són les que us porto ara.
Portades Franceses de la història les que podem veure ara, i també un parell d’holandeses.
Les portades que us porto a continuació són sobretot en anglès i també en Danès, amb el títol originari del conte:
En castellà en tenim un parell.
Dedicats a Andersen i als petits personatges trobem monedes i segells, aquesta vegada no ha estat menys.
En Sergio Mora va fer la seva pròpia versió de la història per al programa Una mà de contes. En podem veure alguna il·lustració:
I per acabar una curiosa versió d’aquesta història en forma de seqüència d’imatges.
Així que ja sabeu, els animals mecànics mai podran substituir als autèntics!