Dimarts 10 de març va sortir un article al “20 minutos”, sota el títol “El lado ‘gore’ de los cuentos”, en el que es parlava de la vessant sanguinària dels contes infantils explicats als nens.
Sovint, en el programa Batakada Radioaktiva comentem amb els presentadors que els contes que explico no són gaire per nens, i la veritat és que és així, perquè els contes que avui dia s’expliquen a infants, en un inici no estaven pensats per aquest públic, sinó per a la gent en general, amb un finalitat moralitzant o simplement atemoridora. Sigui com sigui, amb els anys s’han tornat més “lights” i més pensats per al públic infantil, però pel meu gust no sempre.
Perquè està molt bé, que no es parli de que el llop de la Caputxeta esquartera a l’àvia, de que la dolenta de la Ventafocs la fan ballar fins a l’agonia amb unes sabates de ferro roent als peus, que en Barbablava està basat en un assassí en sèrie… Però en canvi, sí ens sembla bé que al llop de les Set Cabretes, li obrin la panxa i després mori ofegat al riu; que a Ton i Guida (Hansel i Gretel) la bruixa mori cremada a l’olla bullint, que el Jack i la mongetera mati al gegant, que el caçador de la Caputxeta mati al llop… Clar, com són els dolents dels contes, sí que poden morir…
No sé, hi ha coses que sí i coses que no, qui ha decidit el filtre que se li passa als contes?
Jo comprenc i entenc que als nens no se’ls expliquin els detalls escabrosos inclosos en els contes originals, però és que si ho mirem fredament, s’haurien de revisar encara molts i veure que tot i que se’ls hi ha eliminat detalls, continuen sent cruels.
Tot i així, a mi m’agrada saber d’on vénen els contes i cap a on han anat, i així saber i comprendre la important tasca dels Grimm, Perrault i companyia, que a part de grans recopiladors, van ser grans adaptadors d’històries.
Jo continuaré explicant els clàssics, com me’ls han explicat a mi, m’agraden i no tinc cap “trauma” perquè el llop es mengés l’àvia, i després el caçador el matés… I vosaltres?