“Vet aquí una vegada hi havia un rei amb tres fills que ja estaven en edat de casar-se. Els hi va donar una fletxa cadascú i els hi va dir que amb el seu arc la llencessin tan lluny com poguessin, i que anessin a trobar la dona que l’havia trobat i s’hi cassessin. Dit i fet, el primer i el segon van trobar una jove esposa i s’hi van casar; però el més petit de tots, va veure que qui va trobar la fletxa era una granota.
S’hi va casar a disgust amb la bonica granoteta que li va prometre que faria tot el que pogués per ser una bona esposa. El Rei va posar una sèrie de probes a les seves joves. Per saber quina era la més hàbil, els hi va fer teixir un tapís; el millor va ser el de la granota amb la inestimable ajuda d’una aranya. Aleshores va voler saber quina ballava millor i es va celebrar un banquet.
La granota va arribar una hora més tard al ball amb la seva aparença humana i va ballar amb el seu príncep.”
“La pell va caure a la cambra de la jove, i el príncep desitjant que mai més tornés a ser una fastigosa granota va cremar la pell. La impaciència del príncep fa que la noia no tingui altre remei que marxar del seu costat i demanar-li que si l’estima la busqui al Trentè Regne.
L’Ivan (que així es deia el príncep) va caminar i caminar durant mesos, va trobar una casa on hi vivia una vella, que en realitat era la terrible bruixa Baba- Iaga, la vella li va dir que la seva dona era presonera del Katxeï l’Immortal, i que per matar-lo havia de trencar un ou que s’amagava en un roure a dalt de tot d’una muntanya…
Amb un camí ple de perills, i l’ajuda inestimable de molts animals del bosc, l’Ivan va arribar a la muntanya, sota el roure s’amagava el cofre amb l’ou. El va trencar i Katxei va morir; darrera la muntanya s’hi amagava el palau on estaven totes les princeses presoneres, juntament amb la seva; es van abraçar i van ser feliços per sempre més.”
Aquesta història és la història de la Princesa Granota, una història molt maca d’encantaments, misteris, prínceps i princeses… una història provinent probablement del Folklore Rus i popularitzada arreu d’Europa. Amb molta tradició a Itàlia on va ser recollida per Andrew Lang sota el títol de “La granota”, o Italo Calvino en va recollir una altre que es deia “El príncep que es va casar amb una granota”. Georgeos A. Megas, en va fer popular la variant grega sota el títol “El llac encantat”. En la versió d’Italo Calvino, aquest va afirmar que és un conte molt comú a tota Europa i que no es pot considerar simplement rus, ja que hi ha molts indrets en els que també es té tradició.
Hi ha versions de la història però que acaben en la denominada “Primera part”, quan hi ha el ball i la granota es converteix en princesa; altres en cavi no acaben fins que no es desenvolupa tota la història. D’aquesta manera que de fet, no es tracta d’un sol conte sinó de dos en un de sol.
El primer correspon el tipus 402 d’Arne Thompson: “La princesa convertida en un animal”. Aquest tipus de contes s’han difós per tot Europa, però també per Àsia Occidental i Àfrica del Nord. Normalment la princesa acostuma a ser una granota, o una rata. Tot i que hi ha múltiples variants franceses en que es tracta d’una gata, degut a la influència de l’obra La gata Blanca de l’any 1698 escrita per Madame d’Aulnoy, i reeditada durant tot el segle XIX innombrables vegades.
A Catalunya de fet, també és molt típica aquesta història i en tenim la nostra pròpia versió, us en faré un breu resum:
“ Hi havia una vegada un pare molt pobre amb tres fills, als que envia fora de casa durant un any a veure si algun d’ells podia fer fortuna. Cadascun va agafar un camí diferent. El gran es va llogar a un moliner i es va acabar casant amb la seva filla lletja i espigada, però de la que es va enamorar.
El segon va trobar una sínia, amb un amo que plorava perquè se li havia mort un ase que la feia voltar i ara no podia aconseguir l’aigua per regar els seus camps. I s’hi va llogar per fer voltar la sínia i es va casar amb la seva menuda i poca cosa filla.
El tercer va anar a parar a un estany ple de granotes, i una granoteta li feia croac i li demanava que el seguís. La granoteta màgicament li va oferir menjar i un llit en una cova, i el noi només escoltava els seus “croacs”. Així van viure plegats la granota i el noi durant un any, ell vivint a cos de rei i la granoteta cantant-li. Passat l’any, la granota es va convertir en una bonica princesa de cabells rossos i llargs. Resulta que era una princesa que havia estat encantada per un ogre que es volia casar amb ella i al que va rebutjar. Només es trencaria l’encanteri si una persona fos capaç d’ estar-se un any al seu costat. La noia va dir que organitzarien un gran casament, però ell havia de tornar amb el seu pare, ja que ja havia passat l’any. Ella va dir que l’esperaria.
Va fer portar a la seva família al palau, on tots van acudir al gran casament del fill petit i la princesa – granota.”
Però la tradició catalana, a vegades també canvia els animals que la protagonitzen aquesta història, i coneixem també el conte de La cabreta encantada recollit per Pau Bertran.
La segona part del conte consisteix en el relat tipus: El cos sense ànima, relat molt característic d’Europa, l’Índia, Àfrica del Nord i Amèrica. En el que un ésser malèfic reté a una princesa contra la seva voluntat i que una sèrie d’animals bons i caritatius ajuden al protagonista a desencadenar el final en que s’allibera a la jove noia. Per aconseguir l’alliberament, l’ànima que cal destruir es troba, en les versions europees tancada en un ou que cal destruir; en canvi, en les versions asiàtiques es troba dins d’un ocell o insecte.
Ja sabeu nois, qualsevol granoteta pot arribar a ser una princesa, però l’heu de tractar bé…
Il·lustracions
Ivan Bilibin va fer l’any 1876 la seva versió de la Princesa Granota.
Del 1918 Viktor Vastnetsov en fa la seva versió.
Són moltes les il·lustracions russes relacionades amb aquesta magnífica història:
Franceses ho són les següents:
Curiosament Australiana és la següent imatge:
De diferents punts del planeta són aquestes imatges.
