Sovint em plantejo com seria la meva escola ideal, el lloc en el que m’agradaria treballar, el lloc on m’agradaria crèixer com a mestra, el lloc en el que confiaria el dia que tingués fills. Com s’ensenya en l’escola en que jo crec fermament? Doncs bé, el meu cap, que mai deixa de ser mestra, l’altre dia pensava en els contes clàssics i populars i en la quantitat de coses que aquests poden ensenyar als infants. Així que avui us parlo d’un projecte d’allò més interessant entorn aquest tema:
El projecte consistiria que a l’aula hi hauria d’haver un bagul o capsa gran on es contingués tot el relacionat amb un conte en concret. De fet, cada mes es treballaria a l’aula un conte popular, i a dins al bagul hi hauria tots els elements i activitats relacionats amb el conte.
Per exemple, si treballéssim el Patufet com a primer conte es podrien fer una sèrie d’activitats i tenir alguns materials.
– Treballar el conte amb làmines plastificades on se’ns narrés tota la història.
– Tenir també un conte d’editorial, triat amb cura i adequat a l’edat dels infants, diferent al model de les làmines amb els que els infants s’han familiaritzat.
– Explicar el conte sense dibuixos, sense cap conte a les mans, amb la veu de la senyoreta i els elements característics de la història. Podríem tenir una barretina i uns esclops o espardenyes; una col; una paperina de safrà; un dineret… Tot això perquè sovint ens oblidem de que els nostres infants no entenen ni coneixen tots els elements que apareixen en els contes i si els veiessin en directe i els poguessin tocar, se’ls faria potser la història una mica més propera i seva.
– En el cas d’aquest conte popular, com passa en alguns altres, hi ha una cançó, i s’ha de treballar de maneres diferents, interessant seria per exemple, trobar gravacions diferents de la mateixa cançó, posar-les en un Cd i escoltar-les, tot intentant trobar les semblances i les diferències, descobrint si a tot arreu es fa servir la mateixa lletra o canvia en funció de la versió.
– Sempre es pot acabar de treballar el conte repartint els papers i cada nen representant un personatge diferent.
La gràcia de tot plegat radica en l’art que es té a l’hora de plantejar-ho i fer-ho atraient pels infants, i se’n poden aprendre moltes coses i treballar molt vocabulari. La llàstima de tot plegat és que sovint a l’educació infantil es va massa atrafegat en fer un munt de fitxes, i no es pensa prou en el que relament aprenen els infants. Per sort, crec que no a tot arreu és així. Sigui com sigui, aquí deixo la meva proposta