L’any 1964 Roald Dahl va escriure aquesta novel·la sota aquest títol, i posteriorment el sempre genial i atrevit Tim Burton en va fer una adaptació l’any 2005. Entre el repartiment destaca el camaleònic Johnny Depp interpretant a Willy Wonka, i el Charlie per Freddie Highmore. Doncs bé, sense entrar en detalls amb les diferències de la novel·la·la i la pel·lícula, ja que no l’he llegida; vull dir que és una d’aquelles pel·lícules que ens porten a mons imaginaris i impossibles, amb personatges estrambòtics, milers de colors i elements que només existeixen en una realitat, la de la nostra imaginació.
La història ens narra com en Charlie és un nen pobre que vol participar d’un concurs en el que es sortegen 5 passis per poder fer una visita a la fàbrica de xocolata del famós i gairebé arruïnat Willy Wonka, que l’ha tornada a obrir després d’una crisis deguda a l’espionatge industrial. Un dels premis és per en Charlie, la resta per a 4 nens malcriats, repel·lents, rics i impertinents. Tots ells, acompanyats d’un adult, començaran una aventura que ja mai més podran oblidar… La resta suposo que ja la coneixeu i si no és així, us animo a que veieu la pel·lícula que a mi personalment em va fascinar.
Una història que com en molts contes de fades, ens demostra que la valia d’una persona es troba en el que porta a dins, no en els seus diners ni la seva fatxenda. En fi, un conte de fades, passat pel filtre dels ulls d’en Tim Burton.
A mi em va agradar i a vosaltres?