“Vet aquí una vegada un Rei que tenia onze fills i una filla. Tots ells eren molt atractius i molt bons, però el pare va decidir tornar-se casar amb una Reina terrible que era en realitat una bruixa.
Tenia tanta maldat en el seu cor que dia rere dia anava convencent al Rei de que els seus fills eren dolents i que s’havia de desfer d’ells. Un bon dia la Reina els hi va tirar un conjur per desfer-se’n convertint-los així en onze cignes salvatges que fugiren del castell volant. Però com en tots els encanteris tenia una part màgica, i és que els prínceps només eren cignes durant el dia, a la nit tornaven a la seva forma natural.
La Reina també es volia desfer de la petita princesa Elisa, però no va poder transformar-la en cigne perquè tenia tanta bondat en el seu cor que els maleficis no funcionaven contra ella, així que la va enviar a viure fora del castell, desterrant-la i va anar a parar a casa d’uns camperols. On va viure fins els 15 anys convertir-se en una jove preciosa.
Va tornar a palau i la seva madrastra en veure-la va sentir una terrible ira, ja que la nena era ara una jove preciosa que el seu pare volia recuperar. Abans de que la veiés el Rei la va fer anar a banyar-se i va intentar un encanteri contra ella que no va funcionar. Finalment amb uns ungüents màgics la va convertir en una jove bruta, despentinada i irreconeixible a ulls del seu pare, que la va fer fora de palau prenent-la per una impostora.
Va anar al llac a banyar-se, i va recuperar el seu aspecte càndid, un bon dia va veure uns cignes i els va seguir, va caure la nit i es van convertir en els seus germans desapareguts que li van explicar el que havia passat.
Per protegir-la de l’ira de la madrastra, i com que ells havien de marxar per buscar un indret més càlid en el que viure, es van emportar a la jove volant, teixint una gran xarxa en la que poder-la portar a un lloc on estigués sana i estalvia.
Arribades a terres llunyanes, a la jove princesa Elisa se li va aparèixer la reina de les Fades, que li va dir que l’única manera de redimir als seus germans era teixint 11 camisoles, una per a cadascun d’ells amb les ortigues d’una planta en concret que només viu en els cementiris, però que tot això ho havia de fer en un silenci absolut, perquè si el trencava els seus germans no tornarien mai més.
Dit i fet es va posar a teixir al costat de la cova en la que els seus germans l’havien amagada, i va aparèixer aleshores un rei que es va quedar enamorat de la jove, se l’emportà al seu castell i s’hi casà, tot i que l’arquebisbe no hi estava gaire d’acord, ja que veia en la noia alguna cosa estranya que feia que no hi confiés.
Es van acabar les ortigues de les tombes, i la noia va haver de continuar teixint en secret les camisoles, anant d’amagat cada nit al cementiri de les bruixes sense que ningú la veiés. Però l’arquebisbe la descobrí i li explicà tot al Rei que començà a desconfiar de la seva estimada esposa. Finalment la van acusar de bruixeria, i la van condemnar a ser executada.
Els germans cignes de la noia la van trobar, i van fer tots els possibles per intentar-la salvar. Just uns minuts abans de l’execució la noia acabà la darrera de les camisoles i les llençà al damunt dels seus 11 germans cignes que es transformaren en atractius prínceps, tot i que de la del germà petit en va faltar un braç i per això diuen que es va convertir amb un príncep amb una ala de cigne.
La noia va poder aleshores parlar i explicar tota la veritat i es va poder salvar i va viure feliç per sempre més amb el seu Rei.”
Aquesta és la història dels Cignes Salvatges, de Hans Christian Andersen publicada pel mateix autor l’any 1838. Però aquesta vegada Andersen no és l’autor original de l’obra, sinó que e sva inspirar en un conte escrit quinze anys abans per Matthias Winther en els seus “Contes de fades Danesos” (1823).
Anteriors als dos podem trobar algunes històries de temàtica similar recopilades pels famosos germans Grimm entre el 1812 i el 1815 sota el títol: “The Twelve Brothers” (Els dotze germans) “The Seven Ravens” (Els set corbs), i “The Six Swans” (Els sis cignes).
“Els dotze germans” és pràcticament igual a la història que us he explicat amb l’única diferència de que els nois han de fugir perquè si la seva mare pareix una nena ells moriran i no es transformen en cignes, i que ens diu exactament els anys que la jove noia ha de passar en silenci, set, i que és a punt de ser cremada aquest cop per les calumnies de la seva sogra, que finalment és ella la cremada a la foguera.
Pel que fa a “Els set corbs” són set fills d’un camperol que tenen una germana molt malaltissa, i quan el seu pare els envia a buscar aigua, cauen en una pressa i no tornen. El pare sentint-se abandonat els maleeix, convertint-se així en corbs. La noia quan es fa grans surt a la recerca dels seus germans, els troba en una muntanya encantada, es trenca el malefici i tornen a casa.
En relació a “Els sis cignes” és igual que els Cignes salvatges però en comptes de ser 11 germans en són sis, i de la camisola del darrer germà en falta un braç, i és per això que es queda amb una ala de cigne, i en altres versions no l’acaba de fer i es queda convertit en un cigne per sempre més.
Després de tantes històries i tantes versions, quina és realment la primera? Doncs cap de les que us he explicat fins ara.
Es suposa que aquesta història és originària d’Irlanda sota el títol “Els fills del Lir” (The Children of Lir), provinent d’una llegenda medieval que es deia Clann Lir o Leannaí Lir i que s’inclou en un recull de poemes i textos en prosa. Voleu conèixer la història?
“Bodb Dearg (el vermell) va ser elegit rei dels Tuatha Dé Danann, fet que va molestar a Lear, és per això que en Bodb li va donar una de les seves filles perquè s’hi casés. Van tenir quatre fills, una nena, un nen i dos bessons. La mare va morir, i en Bodb per tal de mantenir a en Lear feliç li va enviar una altra de les seves filles, Aoife, perquè es casés amb ell.
Aoife estava gelosa de l’estima que es tenien els quatre germans i el pare, i va decidir matar-los, però com no va poder, va transformar als fills en cignes. Quan en Bodb s’enterà de tot plegat, la terrible Aoife es va convertir en un dimoni de l’aire per tota la seva eternitat.
I els cignes van estar condemnats a viure durant 300 anys a Lough Derravaragh (un llac a prop del castell del seu pare), 300 més al Mar de Moyle, i 300 anys més a l’Illa de Glora. Per tal de que el seu encanteri es trenqués, un cop passats aquests 900 anys havien de ser beneïts per un monjo.”
A partir d’aquest moment de la història coneixem diversos finals. Un d’ells en que els cignes no són reconvertits per l’atac d’una terrible reina; una altra en que tornen a la seva forma humana, però és clar, amb 900 anys d’edat, i només convertir-se es moren i són enterrats amb els seus altres dos germans; i una darrera versió en que també són transformats, moren i van al cel amb el seu pare i la seva mare.
Tot i que hi ha qui diu que aquesta història pot ser d’origen francès, i que elements de la temàtica de “La nena que busca als seus germans” ja apareixen amb anterioritat cap al segle XII en una obra del monjo francès Jean de la Haute- Seille, en la història dels infants-cignes.
Sigui com sigui no podem oblidar que qui va fer realment coneguda aquesta història i li va donar popularitat i el nom definitiu fou Andersen, i que a partir de la seva publicació es van fer diverses adaptacions de tota mena, portant la història fins i tot al ballet.
Un conte màgic provinent d’una antiga llegenda medieval conegut a tota Europa, Àsia Menor i Àfrica del Nord. Un conte amb tantes versions que només a França se’n coneixen 36, així que resulta molt complicat saber d’on prové realment.
Il·lustracions
Abans de portar-vos les il·lustracions del conte que ens ha ocupat avui, em feia gràcia portar-vos il·lustracions que he trobat de la llegenda irlandesa originària.
Ara us porto algunes imatges de la història de “Els set corbs” i “Els sis cignes”.
Un cop fet el preambul, ara sí us porto imatges de la història d’Andersen. Les primeres en blanc i negre, de HJ Ford i Vilhelm Pedersen.
Les següents ja són en color, algunes de més antigues, com la primera de Milo Winter i d’altres més modernes.
Ara diferents portades de contes en anglès, ens mostren diferents imatges d’una mateixa història.
I ara dues més en francès i una portada en italià.
Per acabar us deixo amb una portada en castellà de Marina Seoane.
