A la meva escola, com suposareu evident, no es van suspendre pas les classes, de fet, en un principi tampoc semblava per tant… De fet, ahir va haver classe, i amb 19 alumnes de 25, vam passar un dia força estrany. Al matí es preveia normal, un dilluns més de pluja, no resultava pas estrany. Però ja cap al migdia, la pluja es va anar transformant, i a les 3 quan vaig tornar, ja estava nevant de valent, i més que ho va fer la resta de la tarda. Amb els nens, ens vam acostar a les finestres i portes a mirar com queia la neu. De fet, la majoria d’ells de ben segur que mai l’havien vist, o si no, mai l’haurien vist fora d’una pista d’esquí o de la muntanya. I és que veure nevar a Barcelona, no és el més habitual.
Les seves carones, i les de les senyoretes (perquè negar-ho), eren d’una fascinació absoluta. El pati, les plantes… tot es va cobrir de neu, i al carrer igual (i jo que ja havia decorat la classe amb floretes de primavera). Un dia perfecte, per aprofitar i explicar als més petits, què és la neu, perquè nevava en comptes de ploure, i com era el gel. Molts d’ells, ho van comprendre a la perfecció, i va ser una tarda d’allò més particular. Una tarda que va acabar amb un dibuix sobre la neu, el que havien vist nevat: cases, cotxes, plantes, arbres… i evidentment uns dibuixos força poc pintats i molt blancs.
Avui al matí, estaven eufòrics. Qui més qui menys havia tocat la neu, fet un ninot de neu, havia llençat una bola de neu a algun familiar o amic… Tots d’allò més nerviosos explicant les seves aventures amb la neu. La senyoreta evidentment, també va tenir la seva pròpia experiència amb la neu ahir, però evidentment, se la guarda per a ella mateixa.
I és que la neu té alguna cosa que fascina a grans i petits, i és que podries estar-t’hi molta estona mirant com cau i mai et cansaries.