“La historia que avui ens ocupa té lloc a Bagdad i és protagonitzada per Alí – Babà, el fill d’un ric comerciant que un cop mora, el seu avar i cobdiciós germà gran Kassim es queda amb tota la fortuna que havia fet el seu pare.
Així que Alí – Babà és pobre, i un dia tallant llenya al bosc descobreix el secret amagatall de 40 lladres en una cova que només s’obria si algú pronunciava les paraules màgiques: “Obre’t sèsam!”. L’Alí – Babà en descobrir el secret de la cova, hi entrà i agafà unes quantes monedes d’or. Les suficients per poder viure còmodament a casa seva. Però el germà gran, en assabentar-se que el petit havia fet fortuna, li fa una visita i l’obliga a dir-li d’on ha tret els diners. Alí-Babà li ho explica fil per randa, i Kassim es dirigeix a la cova; però una vegada a l’entrada, se n’adona que no recorda les paraules màgiques i no la pot obrir. Aleshores tornen els lladres, el descobreixen i el maten.
Alí- Babà s’acosta a la cova per saber el que ha estat del seu germà i el troba mort a terra, el recull i s’emporta el cos, i els lladres al tornar se n’adonen que si no hi és el cos, és que algú més coneix el secret de la seva cova.
Descobreixen finalment que és Alí-Babà el que coneix el seu secret, i vestit com un comerciant de d’oli, el cap dels lladres es presenta a la ciutat amb un carro carregat amb 39 grans gerres d’oli, i demana l’hospitalitat d’Alí-Babà per poder-se quedar a casa seva i així aprofitar i matar-lo. La criada d’Alí-Babà, Morxana, descobreix el pla que tramen els lladres i vesà en les grans gerres oli roent, de manera que tots els lladres moren cremats. Tots menys el gran cap dels lladres que en descobrir la mort dels seus companys fuig corrents,tot i que jura venjança.
Un temps més tard torna el gran cap dels lladres, aquest cop fent-se passar per un comerciant convidat a sopar a casa d’Alí-Babà, però la criada Morxana el reconeix perfectament. És en aquest moment quan la dona ofereix una dansa per als comensals i s’amaga una daga a l’esquena, i en quant s’acosta al lladre, li enfonsa al cor.
La dona explica tot el succeït amb els lladres i Alí- Babà, li dóna la seva llibertat i es casa amb ella; i junts es converteixen amb els més rics de tota la ciutat gràcies a la fortuna feta pels lladres.”
Aquesta és la història d’”Alí-Babà i els quaranta lladres”, un conte que forma part del recull d’històries de Les mil i una nits, originats probablement durant els segles IX i X o fins i tot més enrere, però que no van ser escrits i arribats al nostre continent fins que el francès Antoine Galland els va publicar per primera vegada a París l’any 1704. S’ha pogut demostrar que les primeres versions d’alguns d’aquests relats van tenir el seu origen a la Xina, al Tibet i al subcontinent hindú; i que des d’allà van arribar fins a Pèrsia i de Pèrsia a Bagdad. I fou així com va ser en aquest darrer indret on van prendre més popularitat, i es van convertir en relats orals explicats de pares a fills, de generació en generació durant molts segles; fins que finalment van ser transcrits i convertits en uns clàssics de la literatura infantil.
Els àrabs, però no es van limitar a prendre els contes dels xinesos, hindús i tibetans; sinó que van embellir el llenguatge emprat en aquests i van afegir-ne algunes històries.
Però la història que avui ens ocupa, la d’Alì –Babà, es tracta d’una història que segons expliquen no formava part del recull inicial d’històries feta pels àrabs, i diuen que qui va afegir aquesta història fou el que la va portar per primera vegada a Europa en format escrit: Antoine Galland al segle XVIII. De manera que una de les més famoses històries de Les mil i una nits, no forma part dels relats originals, i es diu que Galland podia haver transcrit aquesta història d’algun persa que li hagués explicat.
El més curiós de tot plegat és que potser la història d’Alí-Babà va existir en realitat, i és que diuen que es fonamenta en la història del Rei Alí-Babà, en una saga sudanesa de la tribu Bija. El rei rebutjava pagar els seus impostos al califa de Bagdad, Al-Mutawakkil, que va governar en el segle IX. El Rei rebel va segellar totes les mines d’or que hi havia a les seves muntanyes i detenia a tots els funcionaris que anaven a la zona del Mar Roig. Bagdad, per tal de garantir la seva supremacia en l’ indret islàmic governat per Alí-Babà hi va enviar el seu exèrcit, i en cinc anys va aconseguir acabar amb la rebel·lió del Rei.
Alí-Babà, va entregar tot l’or amagat a les coves pels seus homes al califa; i tan el tresor com el Rei arrestat van ser mostrats per tots els indrets i ciutats en el camí a la capital de Samarra, creant així el mite i la llegenda de les coves, l’or i els lladres. Al final a Alí Babà li va ser concedida l’amnistia i en el seu retorn a casa va donar or a tots els necessitats de les principals ciutats per les que anava passant com a mostra de bona voluntat. I així va néixer el mite, la llegenda.
Alguns elements característics que han portat aquesta història a convertir-se en un autèntic conte de fades són per exemple: la utilització d’unes paraules màgiques per tal d’aconseguir obrir la cova(com ho pot ser també Abracadabra o fórmules similars); el noi pobre i bo de cor acaba esdevenint ric i poderós, mentre que el cruel i egoista acaba malament (en aquest cas mort).
El que ens crida l’atenció és però, que sigui el personatge femení de la història, el que aconsegueixi amb la seva astúcia i enginy acabar amb els lladres, per tal de salvar la seva llar i el seu estimat, fet no gaire habitual en l’època en les que es narrava aquesta història. De fet, la Morxana, en algunes versions de la història no és la criada d’Alí-Babà, sinó que ja n’és la dona des del principi.
Tan gran ha estat la popularitat que ha aconseguit aquesta història que s’han fet moltíssimes adaptacions cinematogràfiques, sèries de televisió, dibuixos animats, videojocs i evidentment moltíssims contes. Una història que ha voltat arreu del món.
Il·lustracions
Sobre Alí-Babà he pogut trobar moltíssimes imatges, sobretot de pel·lícules antigues que narraven aquesta història; però pel que fa als contes ha resultat una mica més difícil. Tot i que al final, les portades trobades han estat d’allò més variades i curioses.
Comencem per això amb unes imatges en color d’aquesta història.
Ara us deixo amb algunes portades en anglès.
En Francès i de la Xina en són aquestes.
En castellà i català són les que us porto ara.
Una història màgica amb una cova encantada…