“Diu la llegenda que si et trobes amb un Leprechaun, l’has de capturar, ja que cadascú d’aquests diminuts follets amaga una olla plena d’or, i que només si l’atrapes i no el perds mai de vista, et confessarà on amaga el seu tresor i faràs fortuna.”
Doncs bé, ara us explicaré una antiga història sobre un noi que no ho va fer gaire bé, això de no perdre de vista al seu Leprechaun:
“Hi havia una vegada en Niall O’Leary estava al camp, ja que era granger, quan de sobte va sentir com uns copets. Era el so d’un martell, però semblava molt i molt petit. Busca que buscaràs, va esbrinar d’on provenien els sorolls. D’un Leprechaun que s’estava arreglant la seva petita sabata a cops de martell. I corre que correràs en Niall el va capturar i li va fer prometre al follet que li confessaria on amagava el seu tresor.
Aleshores el va portar fins al lloc en qüestió, però estava sota terra i en Niall no duia pas cap pala. El follet, li va dir que agafés el seu mocador vermell de seda i el lligués a la tija de la flor més propera, així quan tornés de casa de buscar la pala, reconeixeria el lloc on estava enterrat el tresor ràpidament. Dit i fet, el noi va confiar amb el follet i així ho va fer. Però més gran fou la seva sorpresa, quan en tornar de casa amb la pala, es va trobar que a la tija de totes les flors del camp hi havia lligat un mocador de seda vermell. I el nou mai va poder saber on estava amagat el tresor.”
Aquesta història que us he explicat ara es diu L’olla d’or, i forma part de la cultura Irlandesa i de les innombrables versions que corren entorn als Leprechauns i a les seves olles d’or. Però sens dubte és una de les més famoses, i és explicada arreu i sovint el noi en compte d’un mocador, el que penja de la tija de la flor o dels arbustos és un mitjó vermell o una cinta, i en totes les versions és enredat pel follet.
Però una de les meves boniques i fins i tot de les més populars, és la història que explica que al final de cadascú dels Arcs de Sant Martí que es poden formar s’amaga una olla d’or plena de tresors custodiada per un Leprechaun, i que cap mortal mai ha estat de moment, capaç de descobrir. I és que ningú troba pas el lloc d’on neix l’Arc de Sant Martí.
Els Leprechauns provenen del folklore irlandès i es tracten d’uns personatgets menuts i vells, amb barbes sovint pèl-roges i vestits en la seva totalitat de color verd, amb barret i sabates gran amb boniques sivelles lluents, i alguns fins i tot porten pipa. Aquesta és la imatge que tenim sobre aquest personatge, però alguns estudiosos afirmen que era possible veure’ls vestits amb jaqueta vermella, botons platejats, calça curta blava o marró i barret de copa alt, de manera que podem intuir que lo d’anar tot vestit de verd fou una adaptació posterior per relacionar aquest petit follet amb el dia de Sant Patrici.
Poden fer entre uns 15 centímetres i mig metre. Tenen fama de ser bons bevedors i és que els hi agrada molt la cervesa, i diuen que el seu ofici és el de sabaters, però mai acaben un parell de sabates sencer. Però sobretot són molt rics, i és que segons diuen ja habitaven la illa abans de que arribessin els celtes; i d’ella en guarden els seus principals tresors i secrets, i en això radica el seu més gran poder. Són astuts i enreden a qualsevol, ja que si els hi preguntes pel seu tresor poden fer-te ficar la mà en un eixam d’abelles, que et caigui un tronc d’arbre al cap o desaparèixer sense deixar rastre. Són entremaliats però no arriben a ser dolents del tot, però duen la seva tasca a terme de manera molt eficaç, i és que encara ningú no ha descobert els seus tresors.
Hi ha una dita popular a Irlanda que diu que els Leprechauns són petits però tenen un cor enorme.
Són uns personatges que adquireixen molta popularitat un dia a l’any en particular el dia de Sant Patrici (17 de Març), patró d’Irlanda, on tota la ciutat es tenyeix de verd. Ha guanyat tanta popularitat que s’han adaptat diverses versions de les seves llegendes a contes, obres de teatre i fins i tot, pel·lícules. I és que han esdevingut un autèntic símbol d’Irlanda.
Així que ja sabeu, si mai us topeu amb un personatge menut, amb barba, pipa i tot vestidet de verd, no dubteu amb atrapar-lo que potser us acaba confessant on amaga el seu tresor. Això sí, aneu amb cura de no deixar-vos enredar.
Il·lustracions
Primer de tot us vull presentar unes quantes il·lustracions del Leprechaun, la primera d’elles és de l’any 1900, algunes són més serioses, altres més divertides i algunes fins i tot insolents. Però totes ens donen una versió molt similar d’aquest personatge.
Ara per acabar us deixo amb imatges que expliquen la llegenda dels Leprechauns i l’arc de Sant Martí.
Una història fascinant per a un personatge que, sens dubte, encara ho és més.