“Vet aquí una vegada hi havia una nena de 12 anys que es deia Dorothy, era orfe i vivia amb els seus tiets en un poble de Kansas amb un gos que es deia Totó com a millor amic. Un bon dia hi va haver un tornado que es va emportar a la casa, la nena i el gos a l’indret de la Terra dels Munshkins, al meravellós món d’Oz. Allà la casa va caure al damunt de la governant de la regió dels Munshkins, la malvada bruixa de l’Est que va morir aixafada.
Aleshores apareix la Bruixa bona del Nord per donar-li la benvinguda a la nena i unes sabates de plata que la protegiran. Aquesta li indica que per poder tornar a casa seva ha d’anar a parlar amb el Mag d’Oz i que per poder-ho fer ha de seguir les llambordes daurades.
De camí, ajuda a d’espantaocells a baixar del seu pal i decideix acompanyar a la Dorothy per demanar-li al Mag un cervell per a pensar; es troben també amb l’Home de llauna que l’ajuda a poder-se moure de nou al posar oli en les seves articulacions, i aquest també s’uneix al grup per demanar al Mag un cor per poder sentir; i finalment es troben amb el lleó que té por de tot i vol anar a veure al Mag perquè li doni valor.
Arriben fins on viu el Mag d’Oz, a ciutat Esmeralda, però el seu ajudant els hi diu que per poder-los ajudar han d’aconseguir matar primer al dolenta Bruixa de l’Oest que governa el país de Winki. La temible bruixa els ataca amb tots els mitjans possibles, enviant-los: llops, corbs, abelles i finalment els seus soldats. Tots són vençuts per Dorothy i els seus amics, és per això que en un darrer intent per vèncer la Bruixa de l’Oest utilitza el poder del Barret Daurat per tal d’enviar micos alats a capturar la Dorothy i els seus companys. Quan desperten a les mans de la temible bruixa, Dorothy li llença una galleda d’aigua que fa que es fongui.
La Dorothy i els seus amics tornen a veure al Mag d’Oz, i el seu ajudant decideix atorgar-los al espantaocells un cervell, al Home de Llauna un cor, i al Lleó valor; però realment el cervell és fet de segó, el cor farcit de serradures, i per atorgar el valor al lleó, li donen una poció. Però és la seva fe en el Mag i els seus poders, el que els fa creure que en realitat han recuperat allò que els hi mancava, que en el fons sempre havien tingut.
Aleshores l’assistent del Mag diu que per poder tornar a la nena a Kansas, haurà de viatjar amb ell en el seu globus; però en el darrer moment el globus fuig amb el Mag deixant a Dorothy i Totó a terra. Un Mag que en realitat és algú que com la Dorothy, va arribar per accident a aquest món i ja té ganes de poder tornar a casa.
És aleshores quan la nena s’assabenta de que la Bruixa Bona del Sud, la pot ajudar a tornar a casa, i ella i els seus amics emprenen un nou viatge per a demanar-li ajuda. Després d’un seguit d’obstacles i noves aventures, finalment arriben a l’indret en el que viu la Bruixa bona del Sud: Glinde. I és aquesta la que li confessa que sempre ha tingut el poder per tornar a casa i sempre ha estat en els seus peus, en les seves sabates.
La nena s’acomiada dels seus amics, que cadascú d’ells va a viure en els diferents indrets del fantàstic món d’Oz, i utilitza les sabates per tornar de nou a casa amb en Totó, on apareix enmig d’una reunió familiar com si mai no hagués passat res. I les sabates de la Dorothy desapareixen i mai més les torna a veure.”
Aquesta és la història de El meravellós Màgic d’Oz (The Wonderful Wizarf of Oz), un dels grans llibres de la literatura infantil escrit L.Frank Baum i il·lustrat per W.W DEnslow l’any 1900 i publicat a Chicago.
WW. Denslow fou amic i col·laborador de Baum, i no només va il·lustrar la història de manera excel·lent, sinó que li va donar tot el disseny, un disseny d’allò més modern per l’època, i és gràcies als mèrits que es va guanyar Denslow, que una part dels drets d’autor de la història també els cobrava ell.
Baum assegura que es va inspirar tant amb els contes dels germans Grimm com en els d’Andersen.
S’ha convertit en una de les històries més conegudes de la cultura popular nord-americana que ha fet que sigui traduïda en moltíssims idiomes. Tan gran fou la popularitat d’aquesta història, que Frank Baum va escriure tretze llibres més que parlaven d’aquest fantàstic món d’Oz.
La popularitat del llibre encara va créixer més, quan l’any 1939 es va fer una de les adaptacions cinematogràfiques de més rellevància sobre un llibre de literatura infantil, en la que la Dorothy fou interpretada per la conegudíssima Judy Garland, transformant la història en un dels films musicals més recordats de tots els temps. De fet, és gràcies a aquesta pel·lícula, que a partir d’aleshores les sabates de la Dorothy van passar de ser de plata a ser de xarol vermell d’allò més lluent. I és que en aquella època era novetat cinematogràfica l’anomenat “Tecnicolor”, i per tal de que destaquessin més els colors, es va decidir posar-li a la protagonista unes sabates vermelles. És per això que en els contes i versions fets a posterior, són d’aquest color.
D’aquest llibre se’n van dir moltíssimes coses, i durant molts i molts anys economistes, historiadors i entesos han estat intentant el possible significat del llibre i les seves possibles relacions amb la situació política de l’època. Tot i que finalment afirmen que l’obra no té cap significat polític.
En canvi, hi ha d’altres que afirmen que el significat polític de l’obra és clar, i que el conte és una clara al·legoria a la lluita política de l’època entre els partits del patró de l’or i els del bimetal·lisme a EEUU a finals del segle XIX. La carretera de llambordes grogues és la falsa promesa de l’or, Kanses l’estat agrícola endeutat i Oz el patró de mida de l’or (oz.=Onza).
Però com va néixer realment el Màgic d’Oz, d’on va sorgir? D’una tarda de 1899 en que Baum estava inventant una història per explicar i distreure als seus fills i a diversos nens del barri. I fou així com va néixer la Dorothy i els seus estranys companys de viatge. I mentre explicava la història, una de les nenes que l’estava escoltant, el va interrompre per preguntar-li com es deia el fantàstic món en el que havia anat a parar la nena. I vet aquí, que diuen que el fet de que es digués Oz va ser a l’atzar.
I és que aquell dia, segons va explicar Baum uns anys més tard en una entrevista, es trobaven al costat d’un arxivador de tres calaixos, el primer etiquetat de la A a la G, el segon H-N, i el tercer O-Z, i fou així com l’indret es convertí en Oz.
Tot i que Baum va explicar aquesta anècdota sovint, els seus biògrafs diuen que en el fons això reflectia la seva gran imaginació, i que realment en un inici el llibre rebia el nom de “Ciutat Esmeralda” (The Emeraid city), que era el nom del país màgic. Durant el procés editorial, Baum li va tornar a canviar el nom al seu llibre anomenant-lo “De Kansas al País de les Fades” (From Kansas to Fairyland), i després “La ciutat del Gran Oa” (The city of the Great Oa); i fins aquell moment el nom d’Oz no era el del indret meravellós, sinó el del mag.
Finalment va aconseguir el nom perfecte per a llibre, un nom que els hi agradava tan a ell com al seu editor “El meravellós màgic d’Oz”, i ràpidament va incloure en el manuscrit original que la ciutat Esmeralda es trobava en el món d’Oz.
Hi ha qui pensa que el nom d’Oz va provenir dels pseudònim que utilitzava Dickens, “Boz”, i com que Baum n’era un gran admirador, va ser la seva manera de fer-li el seu petit homenatge.
També hi ha qui diu que la Ciutat Esmeralda es va inspirar en la comunitat de prop del Castell Holland de Michigan, on Baum estiuejava; i el camí de les llambordes daurades s’inspira en una carretera pavimentada de color groc de la zona.
Un munt de coses a explicar d’una història sorprenent, que té tots els elements per ser, a la llarga, un dels grans contes de fades de la història.
Il·lustracions
Us porto algunes portades i imatges de les primeres i originals il·lustracions de la història, les de l’any 1900 fetes per Denslow.
A continuació us porto unes quantes il·lustracions, totes elles molt boniques i amb l’encant especial que té aquesta història en sí.
Ara us porto unes quantes portades en anglès de la història.
També en alemany és força popular aquesta història, i això es reflexa en el nombre de portades que hi ha, us en deixo una petita mostra.
En francès també gaudeix de certa popularitat.
Però sens dubte un dels racons d’on més m’agrada treure imatges és del Japó, m’agrada veure la imatge que en tenen dels clàssics, i mireu el que he trobat del Mag d’Oz, no té desperdici.
Per acabar us deixo amb la portada de la pel·lícula que va fer famosa aquesta història, la de l’any 1936.
