“Vet aquí una vegada, en una illa de l’arxipèlag japonès, hi vivia una parella de pescadors molt i molt pobres que tenien un fill que era molt bondadós. Era tan i tan bo, que un dia mentre passejava pel poble, va veure com una colla de nois apedregaven i volien malferir a una pobra tortuga. L’Urashima, que així es deia el jove noi, se’ls hi va acostar, els hi va dir que la seva conducta era inadequada i els hi va prendre la tortuga, que va alliberar al mar.
Va passar un temps, i un bon dia, quan l’Urashima va sortir a pescar amb la seva petita barca i la seva xarxa, va allunyar-se de la costa, va llençar la xarxa, i en pujar-la va notar que pesava força. I és que resulta que en ella hi havia la tortuga que havia salvat temps enrere. Aquesta li va dir que el Rei dels Mars havia vist el seu enorme cor i que havia d’anar al seu palau a casar-se amb la seva filla, la princesa Otohime. Allò suposava una autèntica aventura per a Urashima que va acceptar encantat, i amb la tortuga van marxar mar endins, fins que van arribar a la ciutat de Riugú. Allà es va enamorar de la jove princesa, s’hi va casar i l’envoltava la felicitat absoluta.
Van passar uns dies, i el bo Urashima es va recordar dels seus pares, fet que va fer que tota la seva felicitat desaparegués i només pogués pensar en retrobar-se amb els seus estimats pares. La princesa, en conèixer el motiu de la pena del seu marit, no va tenir altre remei que acompanyar-lo de tornada a casa, i en acomiadar-se’n, li va entregar una petita caixeta, que el noi no podria obrir si realment algun dia la volia tornar a veure.
Però quan va tornar al poble tot semblava haver canviat, el que abans eren teulades de palla, ara s’havien convertit en teules de pissarra, la gent anava molt ben vestida, tot era diferent, però Urashima n’estava totalment segur de que era casa seva.
Va començar a preguntar i ningú no li sabia pas indicar on era la casa dels seus pares. Va preguntar al que li havien dit era el més savi del poble, i aquest li va dir que havien passat més de cent anys d’ençà que la parella de pescadors havien mort. I és que resulta que el que per a en Urashima només havien resultat alguns dies a la ciutat del Mar, per al seu poble havia representat tot un segle.
Desesperat es va acostar de nou a la platja, per intentar tornar amb la seva estimada princesa, ja que ja no li quedava res més en el món, així que com no sabia què fer, es va decidir a obrir la caixa que li havia entregat la noia sense recordar que li havia dit que no ho fes. D’ella s’escapà un nuvolet que es va elevar fins a perdre’l de vista, i de la seva joventut ja no en va quedar res més. L’Urashima es va convertir en un vell decrèpit i el seu cor va deixar de bategar. L’endemà el van trobar mort a la platja.
És per això que avui en dia, alguns pescadors japonesos encara expliquen aquesta llegenda als seus néts, per tal de que no siguin tan distrets com l’Urashima.”
Aquesta és la llegenda d’Urashima Taro, una llegenda japonesa provinent de la tradició oral d’aquest país de molts segles enrere. De fet, d’ella es diu que és la primera història on apareix un salt o viatge en el temps.
Cal dir però, que com de moltes altres històries provinents del folklore, en podem trobar moltes versions o variacions diferents. En una, el que passa a la ciutat del mar són 3 dies, que es converteixen en 60 anys en el seu poble natal. En d’altres, l’Urashima no mora, sinó que la història acaba convertint-se ell en un vell i sentint la veu de la princesa com li explica que la caixa que ha obert contenia la seva edat i que ara ja mai es tornarien a veure. També, s’explica que l’Urashima pugui respirar sota l’aigua no és qüestió de màgia, sinó més aviat d’una píndola que es pren que el permet seguir respirant a sota l’aigua. També hi ha altres històries que ens expliquen que abans que l’Urashima rescati la tortuga, gairebé mora ofegat en alta mar a causa d’una gran tempesta.
Llegenda però que sovint ha estat relacionada, o diuen que es pot haver inspirat en altres llegendes d’allò més antigues com la llegenda xinesa de Ranka, o la de Oísin.
Però va existir l’Urashima Taro en realitat? Hi ha qui diu que sí, i de fet, és per això que s’ha convertit en una autèntica llegenda al seu país. En un santuari de la costa occidental de la península de Tango, al nord de Kyoto es va trobar un document molt antic que explica que un home de nom Urashimako, va deixar la seva terra l’any 478 dC, i no en va tornar fins l’any 825 dC amb un Tamatebako entre les seves mans (model de cub fet amb origami que es pot obrir des de qualsevol dels seus cantons). Déu dies més tard el va obrir i es va convertir en un ancià.
És per això, que anys més tard, quan l’emperador Junna (786-840) va conèixer aquesta història va ordenar construir un santuari per commemorar la història de Urashimako i el seu estrany viatge.
De fet, el nom d’Urashimako era el nom originari, no va ser fins al segle XV que va ser conegut amb el nom d’Urashima Taro, degut al canvi en les costums japoneses pel que fa als noms masculins. De l’antiguitat d’aquesta història, no ens queda cap mena de dubte i és que es diu que aquesta llegenda ja apareix en dos dels llibres més antics de la història del Japó que daten del segle I dC: Nihon Shoki, Man’yōshū.
I és que Urashima Taro ha inspirat a posterior moltes adaptacions cinematogràfiques i ha aparegut en animes d’arreu del japó i del món. De fet la història animada més antiga d’Urashima Taro es va estrenar el 1918, i ha aparegut en moltes altres sèries entre les que podríem destacar les més conegudes a les nostres contrades com Bola de Drac o Doraemon.
Il·lustracions
Per començar us porto una imatge d’una escultura commemorativa a aquest personatge i una il·lustració de l’any 1919 d’Edmund Dulac.
Les il·lustracions trobades entorn de la figura d’Urashima Taro són moltes, totes elles japoneses, si més no la majoria, algunes més antigues i altres més modernes, algunes portades de contes i altres simplement il·lustratives de la llegenda, però totes ens donen una imatge ben similar de la figura d’aquest valent pescador.
I per acabar, us deixo amb un bonic segell.
