Avui us porto una il·lustradora que diu que ella el que sap fer són ninotets, però no us deixeu enganyar, la Marta Cabrol dibuixa i ho fa molt bé. Potser del seu estil se’n pot dir que és dolç, tendre, cares arrodonides, colors suaus i clarets… però sens dubte és un estil que vol anar una mica més enllà, i és que la Marta és molt perfeccionista amb tot allò que fa i li dona mil voltes abans d’estar contenta amb el resultat. I si no, temps al temps, ja ho anireu veient vosaltres mateixos. La Marta compagina la il·lustració, la seva gran passió, amb el disseny gràfic, i de fet diu que són dos àmbits estretament lligats. Però des del mes d’abril de l’any passat s’ha llençat a la piscina per dedicar-se únicament a allò que més l’entusiasma: dibuixar. I de moment, sembla que se n’està sortint prou bé. Ha il·lustrat pel Tatano i això li ha obert moltes portes, però encara li queden moltes finestres per obrir. Si la voleu conèixer una mica més, llegiu, us agradarà:
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Diria que no és que decidís començar sinó que és un món que sempre ha estat en mi encara que no n’he sigut conscient fins força tard. A mi de petita el que m’agradava eren els llibres i dibuixar. M’encantaven els contes i tenia la sort de que la meva mare treballava a la biblioteca i em portava tots els contes i llibres nous que arribaven. De petita em recordo envoltada de contes, dibuixant i amb el cap als núvols imaginant històries, o sigui que és com si la professió d’il·lustrador me l’haguessin feta a mida.
Quan vaig haver de decidir què estudiava tenia present que volia una feina creativa i vaig tirar cap al disseny gràfic (crec que tampoc es podia estudiar il·lustració o jo ho desconeixia). Així que més tard quan em vaig posar a treballar vaig adonar-me que quan feia feines en les quals n’havia de fer les il·lustracions és quan realment m’ho passava més bé. Així és com em vaig començar a interessar en la il·lustració de manera més professional. I com a curiositat, recordo perfectament el dia que se’m va encendre la bombeta que volia fer il·lustració infantil. Va ser un flash! Un dia treballant vaig veure el conte de la rateta que escombrava l’escaleta il·lustrat per en Joma i em va agradar tant aquella rateta de la portada que vaig pensar “Això és el que vull fer jo!” En fi… que fent unes quantes “esses” ara torno a fer el que realment m’ha agradat des de sempre.
– Quan temps fa que t’hi dediques de manera professional?
Que faig col·laboracions deu fer uns 5 anys, potser una mica més però que m’hi dediqui del tot fa ben poquet (mesos) des de l’abril. Durant aquests anys tenia al cap que ho havia d’intentar però per circumstàncies familiars i laborals fins ara no ha estat el moment de llençar-m’hi.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
En línies generals sóc de les que em costa dir que estic orgullosa. Jo si no hi hagués una data d’entrega per les feines les aniria canviant i canviant… De totes les feines que he fet hi ha cosetes que m’agraden i d’altres que penso que ho podia haver fet millor o diferent.
– Il·lustrar per una revista de prestigi com Tatano què significa per un il·lustrador que es vol fer un camí en aquest món?
Doncs em sento molt agraïda al Tatano perquè per mi ha significat moltíssim en molts aspectes. M’ha obert moltes portes, hi ha gent que ha contactat amb mi per proposar-me projectes gràcies a les il·lustracions que ha vist del Tatano, i quan vaig començar a enviar books a les editorials alguns em van respondre que ja em coneixien i que havien vist aquestes il·lustracions. Realment m’ha facilitat molt la feina de donar-me a conèixer i potser també perquè em prenguin més seriosament.
Per altra banda a mi m’ha ajudat a confiar més amb mi mateixa i amb la feina que faig. El dia que em van trucar de Cavall Fort vaig quedar molt sorpresa, jo havia fet molt poqueta cosa de il·lustració i van confiar amb mi, i després vaig veure que em van tornar a trucar, i hi van tornar… Jo diria que les feines que he fet al Tatano m’han servit per madurar fins al un punt de veure’m capaç a dedicar-me seriosament a la il·lustració.
– Disseny gràfic i il·lustració són dos àmbits relacionats d’alguna manera o no tenen res a veure?
Sí, hi tant que estan relacionats. Només cal mirar enrere per veure com ha estat d’important la il·lustració en el món del disseny gràfic. A finals del S.XIX amb el cartellisme, en els anuncis, envasos, etc… la il·lustració ha estat un recurs gràfic essencial. Amb la fotografia i les noves tecnologies es va deixar bastant de banda i va perdre una mica el valor que havia tingut però mica en mica va tornant a agafar terreny.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Diria que tinc com un desordre ordenat a l’hora de treballar que me l’adapto en funció del què haig de fer. Depèn del tipus d´il·lustració, si és per un conte, un llibre de text o un joc com els del Tatano…. A vegades començo bucant el personatge i fent una pila d’esbossos un sobre l’altre, a vegades de seguida tinc algunes imatges molt clares al cap i vaig directe a dibuixar-les. Si és un conte em faig una mica d’esquema per veure on haig de col·locar les il·lustracions perquè tinguin una mica de ritme… en fi, no tinc una fórmula fixa.
– Com definiries el teu estil a l’hora de dibuixar?
Sempre he dit que més que dibuixar jo el que sé fer són ninotets. La gent m’acostuma a dir que tinc un estil dolç i potser si que és l’aire que em surt espontàniament i en part m’agrada però no vull quedar-me només amb això… de fet encara no vull definir-me.
– Il·lustrar és…
…és igual que explicar històries. Una mateixa història explicada per diferents persones pot ser molt diferent, el to de veu, els detalls, a vegades te n’inventes un tros que no hi era… doncs il·lustrar és el mateix però amb imatges. Expliques històries deixant-hi una mica del què ets tu.
– Si no fossis il·lustradora series…
Ballarina
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
No tinc un il·lustrador preferit, és que en tinc molts que m’agraden i tots són molt diferents. Triar-ne un és impossible.
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Per què?
Ho estic pensant i me’n vaig d’un a l’altre… Potser em quedo amb algun d’aquests que hi surten nens esquifits però eixerits que aconsegueixen ensarronar la bruixa o el gegant… com ara en Polzet, o Hansel i Gretel….
– Si fossis un personatge de conte series…
Segurament la caputxeta vermella… em trobaria el llop, m’hi faria amiga i me n’aniria pel meu camí la mar de contenta collint flors i pensant “Quin xaiet tan simpàtic que he conegut”.
– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Doncs suposo que viure del què m’agrada és una bona fita! De moment vaig pas a pas i gaudint del camí. De fet ara és allò que estic il·lusionada amb tot i amb moltes ganes de fer una pila de coses entre elles alguns projectes propis que fa temps que tinc al cap. De moment no em puc queixar, tot ha sortit rodat i no he parat, crec que fins ara he tingut molta sort.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Doncs un lloc on nens i no tan nens tenen una eina genial per aprendre de la mateixa vida, aprendre valors i sobretot a somiar i a imaginar …
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Potser en comparació amb altres països encara ens queda molta feina per fer, ho dic més pel que vaig sentint que per coneixement propi. Poster sí que costa arriscar-se amb projectes propis i més en aquestes èpoques. Però també veig que últimament estan sortint editorials molt petitones que estan fent coses molt maques.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Ara estic amb llibre de text per una temporada i després en principi tinc un conte en projecte però no te’n puc explicar res perquè encara no me n’han donat detalls.